18.12.05

LA MILLOR SORT: LA DEL CUPÓ DE L'ONCE!



El passat dimarts 13 de desembre, com ja és tradició de cada any, l’ONCE Catalunya va celebrar un dinar-festa de Santa Llúcia al que vaig tenir l’honor de ser convidada.

El dinar va aplegar gairebé 2000 persones i va comptar amb l’assistència, entre moltes altres personalitats, de la consellera de Benestar i Família, Anna Simó, de l’alcalde de Cornellà, Antonio Balmon, i de l’alcalde de Barcelona, Joan Clos. A la foto podeu veure al delegat de l’ONCE al Maresme, Pere Badia, amb qui vaig compartir taula en el moment en que la Tuna ens va dedicar una de les seves cançons.

He volgut fer referència en el meu blog a aquest dinar perquè crec sincerament que l’ONCE està fent a Catalunya una tasca admirable per a la promoció de l’autonomia personal i la plena integració a la societat de les persones cegues i deficients visuals. Són moltes les persones en aquesta situació que reben de l’ONCE, de manera gratuïta, moltíssims serveis i ajuts per a l’educació, la rehabilitació i la inserció laboral, com també per a facilitar-los l’accés a la cultura i l’esport, i molts altres serveis per tal de tenir una igualtat d’oportunitats. L’ONCE compte a Catalunya amb 9359 afiliats.

En una compareixença que va fer l’entitat, el 29 de novembre passat, a la Comissió de Política Social del Parlament, la delegada territorial de l’ONCE a Catalunya, l’amiga Teresa Palahí, va exposar la feina que estan portant a terme, quina és la situació actual i quins són els reptes de futur per tal de poder atendre totes les necessitats dels seus afiliats, persones cegues i persones amb discapacitat. En aquells moments ja va expressar les seves preocupacions pel que fa a la caiguda de les vendes del cupó de l’ONCE que constitueix la principal font de finançament de l’entitat per a poder portar a terme la seva tasca.

Just el mateix dia de Santa Llúcia es va conèixer la notícia de que l’ONCE té pèrdues per primer cop en els 67 anys d’història (podeu veure la notícia de El Periódico). Les vendes del cupó, el seu producte estrella, han caigut un 10% durant aquest any 2005, degut a l’agressiva competència de les altres loteries amb “pots” súper milionaris. És per això que faig des d’aquí una crida a elegir el CUPÓ DE L’ONCE, a l’hora de cercar la sort!

Cal tenir-ho present a l’hora de buscar la sort. Com diu la mateixa ONCE: Jugant al cupó fas realitat els somnis de molts persones cegues. Gràcies al cupó, l’ONCE els proporciona rehabilitació, educació, feina, adaptacions tecnològiques... En definitiva, fas realitat el somni de la INTEGRACIÓ.
El cupó permet donar feina a 59.200 treballadors a tot Espanya, suport educatiu a 8500 nens cecs i deficients visuals, atenció social a les més de 4.500 persones que cada any perden la vista i també serveis i ajut per a d’altres col·lectius de persones discapacitades, destinant 75 milions d’euros a l’any en programes d’integració social i laboral.





Doncs ja ho sabeu. Si voleu tenir sort, la millor opció, la més solidària, és la del CUPÓ dels cecs.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

ZP manda fragata a Iraq en apoyo de USA sin consultar al Parlamento. La fragata participó hace unas semanas en el bombardeo de la frontera de Iraq con Siria. ZP comple tus promesas, trae a los soldados o volveremos a salir a la calle y acabaremos con tu Gobierno como hicimos con el de Aznar. PASALO

Anónimo dijo...

Engrunes
Joan Oliver

Els preus que s'abaixen

Ahir Renfe va anunciar que en la línia de suposada alta velocitat entre Madrid i Lleida els preus baixaran entre un 7% i un 16%. El secretari d'Estat d'Infraestructures es va permetre dir que la culpa que aquest trajecte fos car era del govern del senyor Aznar, que va ser qui va fixar les tarifes fa més de dos anys. Naturalment aquest bon senyor, anomenat Víctor Morlán, es va guardar prou d'explicar que el seu govern socialista no s'havia plantejat mai abaixar-les i que si ara les abaixen és per l'escàndol que vam muntar a l'antiga Corona d'Aragó en assabentar-nos que els nous traçats de TGV a l'Espanya castellana no només anaven molt més de pressa sinó que també eren molt més barats. I és que això de fer pagar sempre als catalans només s'aguanta per la falta de transparència: quan hi ha informació clara i contrastable la discriminació acaba sent impossible en democràcia.

Les balances que no es publiquen

Deu ser per això que aquest govern espanyol tan amic ha incomplert el compromís de fer públiques abans d'any les balances fiscals entre les diferents comunitats autònomes. No fos cas que els catalans poguéssim constatar de manera incontrovertible la magnitud de l'espoli i ens poséssim pesats en això de voler la clau de la caixa. El PSOE d'en Sabater segueix practicant el mateix obscurantisme que el PP de l'Aznar i el PSOE d'en González.

Un de cada tres euros no torna

Com que el PSOE incompleix els seus compromisos de fer públiques les balances fiscals i com que aquest any l'informe de la Federació de Caixes d'Estalvis tampoc no dóna dades sobre la qüestió, ves a saber per indicació de qui, ens haurem de conformar amb estimacions aproximades. I les estimacions més moderades diuen que el dèficit fiscal català ha crescut de manera significativa el 2004 i el 2005 i que hem arribat ja a un punt en què un de cada tres euros que paguem en impostos els catalans se'n va a Madrid per no tornar mai més. I no pensin que només ens prenen un de cada tres euros de l'IRPF, també de la resta d'impostos, inclòs l'IVA. Com que paguem un 16 per cent d'IVA, cada cop que comprem una mercaderia o paguem un servei, el 5 per cent de la factura se'n va directe cap a engreixar el dèficit fiscal.