Avui, dia 6 de desembre, és el dia de l’Estatut. No, no es tracta d’un error: és el dia de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Perquè celebrar el dia de la Constitució és també celebrar totes les lleis que al llarg d’aquests anys l’han anada desplegant i millorant, com la proposta de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que el passat 2 de novembre es va començar a tramitar a les Corts. Així, els catalans i les catalanes estem participant aquest any més activament que ningú en la commemoració de l’aniversari de la Carta Magna, ja que hem enviat al Congrés dels Diputats un Estatut que la respecta i al mateix temps aprofundeix en el model d’Estat que s’hi fixa, fent-lo avançar cap al federalisme.
Òbviament, la campanya que el PP manté a tota Espanya ha fet que des de molts sectors això no es vegi de la mateixa manera. En democràcia hem d’admetre, i admetem de bon grat, que algú discrepi de nosaltres i defensi les seves idees. El que no és tolerable és que això es faci amb mentides i apel·lant als instints més baixos, com la por. A això es dedica el PP quan diu que Espanya es trencarà, que ens endurem els calers dels nostres conciutadans i que a sobre ho fem en connivència amb ETA.
La sort és que contra aquests arguments, no cal fer gran cosa: n’hi ha prou amb recomanar la lectura dels articles de José Maria Aznar a La Nueva Rioja l’any 1979, en què també deia que la Constitució trencaria Espanya, i que el sistema de finançament autonòmic, llavors tan incipient, seria la ruïna per a l’Estat. D’això fa gairebé trenta anys, i les coses han anat tan bé que fins i tot ell va poder governar un país fonamentat en aquesta Constitució i els ciutadans el van poder treure del govern quan van comprovar que els mentia i els enganyava dia sí, dia també! Potser a Aznar no el va acabar de convèncer, aquesta part de la Constitució que diu que cada quatre anys s’han de fer eleccions i s’ha d’acatar el resultat de les urnes, vista l’actitud que des de llavors ha fet adoptar al seu partit.
Motius per defensar l’Estatut, en tenim de sobres, i a aquestes altures són prou coneguts: és ambiciós, respecta la Constitució, deixa molt més clar quines són les competències de Catalunya i quines les de l’Estat, aprofundeix en l’autogovern... És un Estatut radicalment diferent del de l’any 79, perquè recull gairebé 30 anys d’experiència i s’adapta a noves realitats socials i polítiques, com la immigració i la UE... És difícil anar-hi en contra amb arguments de pes, i és per això que el PP s’hi oposa amb males arts.
Perquè en realitat, al PP tant li fa si Espanya es trenca o no es trenca, o si hi ha un finançament millor o pitjor, ni res de tot això: per a ells l’Estatut –i, de fet, també la Constitució- és una arma per atacar i desgastar el govern progressista de José Luís Rodríguez Zapatero. En realitat, van en contra de les millores socials de l’actual president del Govern espanyol, que va retirar les tropes de l’Iraq escoltant la voluntat dels ciutadans, que treballa per millorar l’ensenyament amb la LOE, que acaba amb la discriminació dels homosexuals, que lluita contra la violència domèstica... Evidentment, els populars no poden tolerar que les coses vagin millor per a la majoria, quan el que volen és que vagin bé només per a ells i els seus amics.
Així doncs, els socialistes no necessitem organitzar cap manifestació a la Puerta del Sol (o era a la Plaza de Oriente?) per demostrar l’adhesió a la Constitució, com fan altres que no deuen tenir la consciència tan tranquila. En tenim prou amb mostrar el respecte cada dia a l’Estatut –el vigent i el que hem proposat a les Corts- i als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, sense dir mentides, ni difamar, ni manipular informacions, ni insultar els contrincants de la resta de partits polítics. Respectar la Constitució seria, per exemple, no anar dient que l’Estatut aprovat democràticament pel Parlament és en realitat obra d’ETA. Respectar la Constitució és, per exemple, voler que se’n pugui fer una nova lectura, més d’acord amb els temps que corren, i proposar que s’aprovi un Estatut que servirà per millorar la vida dels catalans i les catalanes.
3 comentarios:
És curiós que vosaltres acuseu de mentiders als altres partits, quan sou els mestres de la demagògia i la mentida. Suposo que això de l'estatut ho heu hagut d'aprovar de mala gana, perquè la vostra nació és españa (com sempre ens feu recordar en els vostres mitjans de comunicació públics). D'alguna manera havieu de justificar la comèdia del tinell, per poder convèncer als pobres súbits d'erc que de debò sou catalanistes, quan en realitat no en teniu ni una sola engruna.
Vosaltres només voleu eliminar el nacionalisme Català, i com que no vàreu poder fer directament vau finançar les segones marques d'erc i icv per poder recollir vots de forma indirecta.
Però se us acaba el "xollo", i després de les retallades que farà ZP a l'estatut perquè sigui "constitucional", vigileu que els Catalans no diguem no al vostre estatut espanyolíssim de rebaixes.
Molts catalans ja n'estem farts del vostre espanyolisme, i tot i que vàrem errar votant erc pensant que era nacionalista, a les properes eleccions votarem per fer-vos fora del govern.
La unica ambicion de la derecha es la del poder , para ellos detentarlo es casi un derecho adquirido por nacimiento, un 'ius soli' que se traspasa de padres a hijos practicamente desde Don Pelayo.
Miquel Iceta publicaba hace unos dias un curioso pdf en el que recopilaba los discursos catastrofistas que , desde El Alcazar se dedicaban a los primeros estatutos de autonomia el 1979...son tan parecidos a los que ahora dedican a diario los ZaplAacebes que a un lector no avisado le costaria distinguirlos.
Nada se rompio entonces, nada se rompera ahora, salvo su afan de recuperar un poder que , de seguir con ese discurso , se comera a sus impulsores.
Hola amiga diputada, jo soc un hereu del Maig del 68, tinc 52 anys,i he estat actiu poiliticamente i soliclament, molts anys, i una cosa que no m'agrada gens es l'engany, i amb la meva experiencia politica i social, puc dir que el SI a l'estatut, es un engany a la inteligencia de les persones sencilles i solidaries, que paguem peatges i moltes coses mes, i que no cambiem de pensament, perque cerquem la llibertad i la solidaritat. PER AIXO, I PER LA DIGINTAT COM TREBALLADOR EXPOLIAT, DIC NO A L'ESTATUT
Publicar un comentario