1.4.08

Un govern ha de prendre les decisions necessàries pel país (encara que hi hagi qui s’hi oposi)



La sequera que afecta Catalunya aquest 2008 és la pitjor des que es tenen dades estadístiques. La situació, si no plou i força, és doncs més que crítica. És possible que el govern català no s’hagi sabut explicar prou fins ara. També és possible que el govern espanyol s’hagi precipitat en les declaracions de la vicepresidenta sense haver estudiat a fons la situació. Ara bé, el que no pot ser és que s’utilitzi de manera partidista i interessada una problemàtica tan sensible com és l’escassetat d’aigua.

Els embassaments dels quals surt l’aigua que abasteix l’àrea metropolitana de Barcelona estan al límit de l’emergència. Les reserves no arriben al vint per cent i la situació, tot i les darreres pluges, podria empitjorar. El govern de la Generalitat està fent ni més ni menys que el que és la seva obligació: preveure totes les actuacions –que són moltes i diverses- que calguin per tal que en cap moment els ciutadans de Catalunya es quedin sense aigua de boca, és a dir, l’aigua necessària per les llars i la supervivència dels negocis i el conjunt del teixit productiu de tot el país.

És per això que crec que són del tot encertades i valentes les paraules del President Montilla del passat dissabte en el Consell Nacional del PSC, afirmant de manera rotunda que la prioritat és garantir l’aigua a tots els ciutadans i que es farà portant aigua d’on sigui i com sigui. Coneixent Montilla, sé que aquesta és la seva ferma determinació i que “no li tremolaran les cames” (tal i com ell va assegurar) per prendre totes les decisions que calgui en aquest sentit.

Lamento dir que no confio gens en l’actitud del principal partit de l’oposició. CiU té la clara determinació de desgastar el govern de la Generalitat i el seu únic objectiu és fer fora un govern del qual pensa que li ha tret el lloc que li corresponia de forma legítima. De res serveix que al Parlament de Catalunya els diputats que conformem la coalició de govern sumem 70 del 135 escons, en una expressió claríssima de la voluntat popular.

Tot allò que CiU no va fer quan governava durant 23 anys pel que fa a decisions estratègiques i estructurals que ara hauríem de tenir funcionant, hauria de ser raó més que suficient perquè la seva actitud fos ara de col·laboració. Contràriament, intenten confondre l’opinió pública parlant del transvasament del Roine, una proposta que mai van acabar de materialitzar amb cap projecte i que, fins i tot, no van ni demanar-ne l’opinió del govern francès. Un transvasament que, diguem-ho clar, és més una estratègia que una possibilitat. Veritablement, algú creu possible que el govern francès s’enfronti als seus regants i pagesia per donar aigua a Catalunya? Té sentit parlar en aquests moments d’una obra que tindria una durada de quinze anys i no acceptar les mesures provisionals que el govern proposa tenir a punt per aquesta tardor si fos necessari?

Cal exigir –i exigir-nos- a tots molta responsabilitat i seriositat davant d’un problema tan greu com el que tenim plantejat. El govern està fent la seva feina (i la que el governs anteriors de CiU no van voler o no van saber fer) i des de tot arreu li hem de donar suport. Mesures estructurals en construcció (dessaladores, processos de reutilització), d’estalvi i mesures i d’altres mesures conjunturals, per fer front a l’emergència. Cal ser conscients del que ens hi juguem com a país.