LA MILLOR SORT: LA DEL CUPÓ DE L'ONCE!

El passat dimarts 13 de desembre, com ja és tradició de cada any, l’ONCE Catalunya va celebrar un dinar-festa de Santa Llúcia al que vaig tenir l’honor de ser convidada.

El dinar va aplegar gairebé 2000 persones i va comptar amb l’assistència, entre moltes altres personalitats, de la consellera de Benestar i Família, Anna Simó, de l’alcalde de Cornellà, Antonio Balmon, i de l’alcalde de Barcelona, Joan Clos. A la foto podeu veure al delegat de l’ONCE al Maresme, Pere Badia, amb qui vaig compartir taula en el moment en que la Tuna ens va dedicar una de les seves cançons.

He volgut fer referència en el meu blog a aquest dinar perquè crec sincerament que l’ONCE està fent a Catalunya una tasca admirable per a la promoció de l’autonomia personal i la plena integració a la societat de les persones cegues i deficients visuals. Són moltes les persones en aquesta situació que reben de l’ONCE, de manera gratuïta, moltíssims serveis i ajuts per a l’educació, la rehabilitació i la inserció laboral, com també per a facilitar-los l’accés a la cultura i l’esport, i molts altres serveis per tal de tenir una igualtat d’oportunitats. L’ONCE compte a Catalunya amb 9359 afiliats.

En una compareixença que va fer l’entitat, el 29 de novembre passat, a la Comissió de Política Social del Parlament, la delegada territorial de l’ONCE a Catalunya, l’amiga Teresa Palahí, va exposar la feina que estan portant a terme, quina és la situació actual i quins són els reptes de futur per tal de poder atendre totes les necessitats dels seus afiliats, persones cegues i persones amb discapacitat. En aquells moments ja va expressar les seves preocupacions pel que fa a la caiguda de les vendes del cupó de l’ONCE que constitueix la principal font de finançament de l’entitat per a poder portar a terme la seva tasca.

Just el mateix dia de Santa Llúcia es va conèixer la notícia de que l’ONCE té pèrdues per primer cop en els 67 anys d’història (podeu veure la notícia de El Periódico). Les vendes del cupó, el seu producte estrella, han caigut un 10% durant aquest any 2005, degut a l’agressiva competència de les altres loteries amb “pots” súper milionaris. És per això que faig des d’aquí una crida a elegir el CUPÓ DE L’ONCE, a l’hora de cercar la sort!

Cal tenir-ho present a l’hora de buscar la sort. Com diu la mateixa ONCE: Jugant al cupó fas realitat els somnis de molts persones cegues. Gràcies al cupó, l’ONCE els proporciona rehabilitació, educació, feina, adaptacions tecnològiques... En definitiva, fas realitat el somni de la INTEGRACIÓ.
El cupó permet donar feina a 59.200 treballadors a tot Espanya, suport educatiu a 8500 nens cecs i deficients visuals, atenció social a les més de 4.500 persones que cada any perden la vista i també serveis i ajut per a d’altres col·lectius de persones discapacitades, destinant 75 milions d’euros a l’any en programes d’integració social i laboral.





Doncs ja ho sabeu. Si voleu tenir sort, la millor opció, la més solidària, és la del CUPÓ dels cecs.

Un Estatut millor, una Constitució més forta (article a El Punt, 6-12-05)

Avui, dia 6 de desembre, és el dia de l’Estatut. No, no es tracta d’un error: és el dia de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Perquè celebrar el dia de la Constitució és també celebrar totes les lleis que al llarg d’aquests anys l’han anada desplegant i millorant, com la proposta de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que el passat 2 de novembre es va començar a tramitar a les Corts. Així, els catalans i les catalanes estem participant aquest any més activament que ningú en la commemoració de l’aniversari de la Carta Magna, ja que hem enviat al Congrés dels Diputats un Estatut que la respecta i al mateix temps aprofundeix en el model d’Estat que s’hi fixa, fent-lo avançar cap al federalisme.
Òbviament, la campanya que el PP manté a tota Espanya ha fet que des de molts sectors això no es vegi de la mateixa manera. En democràcia hem d’admetre, i admetem de bon grat, que algú discrepi de nosaltres i defensi les seves idees. El que no és tolerable és que això es faci amb mentides i apel·lant als instints més baixos, com la por. A això es dedica el PP quan diu que Espanya es trencarà, que ens endurem els calers dels nostres conciutadans i que a sobre ho fem en connivència amb ETA.
La sort és que contra aquests arguments, no cal fer gran cosa: n’hi ha prou amb recomanar la lectura dels articles de José Maria Aznar a La Nueva Rioja l’any 1979, en què també deia que la Constitució trencaria Espanya, i que el sistema de finançament autonòmic, llavors tan incipient, seria la ruïna per a l’Estat. D’això fa gairebé trenta anys, i les coses han anat tan bé que fins i tot ell va poder governar un país fonamentat en aquesta Constitució i els ciutadans el van poder treure del govern quan van comprovar que els mentia i els enganyava dia sí, dia també! Potser a Aznar no el va acabar de convèncer, aquesta part de la Constitució que diu que cada quatre anys s’han de fer eleccions i s’ha d’acatar el resultat de les urnes, vista l’actitud que des de llavors ha fet adoptar al seu partit.
Motius per defensar l’Estatut, en tenim de sobres, i a aquestes altures són prou coneguts: és ambiciós, respecta la Constitució, deixa molt més clar quines són les competències de Catalunya i quines les de l’Estat, aprofundeix en l’autogovern... És un Estatut radicalment diferent del de l’any 79, perquè recull gairebé 30 anys d’experiència i s’adapta a noves realitats socials i polítiques, com la immigració i la UE... És difícil anar-hi en contra amb arguments de pes, i és per això que el PP s’hi oposa amb males arts.
Perquè en realitat, al PP tant li fa si Espanya es trenca o no es trenca, o si hi ha un finançament millor o pitjor, ni res de tot això: per a ells l’Estatut –i, de fet, també la Constitució- és una arma per atacar i desgastar el govern progressista de José Luís Rodríguez Zapatero. En realitat, van en contra de les millores socials de l’actual president del Govern espanyol, que va retirar les tropes de l’Iraq escoltant la voluntat dels ciutadans, que treballa per millorar l’ensenyament amb la LOE, que acaba amb la discriminació dels homosexuals, que lluita contra la violència domèstica... Evidentment, els populars no poden tolerar que les coses vagin millor per a la majoria, quan el que volen és que vagin bé només per a ells i els seus amics.
Així doncs, els socialistes no necessitem organitzar cap manifestació a la Puerta del Sol (o era a la Plaza de Oriente?) per demostrar l’adhesió a la Constitució, com fan altres que no deuen tenir la consciència tan tranquila. En tenim prou amb mostrar el respecte cada dia a l’Estatut –el vigent i el que hem proposat a les Corts- i als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, sense dir mentides, ni difamar, ni manipular informacions, ni insultar els contrincants de la resta de partits polítics. Respectar la Constitució seria, per exemple, no anar dient que l’Estatut aprovat democràticament pel Parlament és en realitat obra d’ETA. Respectar la Constitució és, per exemple, voler que se’n pugui fer una nova lectura, més d’acord amb els temps que corren, i proposar que s’aprovi un Estatut que servirà per millorar la vida dels catalans i les catalanes.

LA PLAZA DE ORIENTE. Article publicat a Eurotribuna

El partit més conservador de la dreta europea convoca per dissabte una manifestació a favor de la Constitució. Curiós, tenint en compte que els actuals dirigents del partit opinaven coses com aquestes just abans que la Constitució s’aprovés. Com veureu, Aznar no era precisament el defensor de la Carta Magna en què s’ha convertit darrerament. La manifestació de dissabte és un pas més en l’estratègia de crispació a que el PP ens vol arrossegar, després de titllar de “pancarteros” els milions de persones que ens varem manifestar contra la guerra a l’Iraq. Llavors no volien manifestacions, i ara sembla que cada dissabte hagin de sortir al carrer per protestar contra les mesures progressistes del govern de Zapatero: contra la LOE, contra els casaments entre persones del mateix sexe… La concentració convocada dissabte a la Puerta del Sol –bé podria ser la Plaza de Oriente, on alguns nostàlgics segurament es trobarien com a casa- és contra l’Estatut i contra el govern de Zapatero en general. Perquè… algú recorda que algun dia de la Constitució el PP hagi convocat una manifestació a favor de la Carta Magna? Per què han esperat gairebé 30 anys per fer-ho? Doncs perquè ara hi ha un govern progressista, i toca crispar l’ambient polític per mirar de fer-lo fora al més aviat possible. I si per això cal manipular els sentiments de milers de persones que acudiran a la manifestació pensant que realment així defensen la Constitució, doncs es manipula i punt. L’estratègia que segueix aquests dies el PP recorda la que va seguir entre el 93 i el 96 per acabar amb el govern de Felipe González i obrir l’etapa involucionista de José María Aznar. Les actituds i les declaracions dels seus líders recorden altres temps, i aquesta vegada no se n’escapa ni Josep Piqué, que fins ara sempre s’havia mantingut a certa distància de cert tipus de discurs. Sortosament, el rècord dels anys d’Aznar i de les mentides que la cúpula del PP va difondre a tort i a dret quan era al govern encara és viu a la memòria dels ciutadans i ciutadanes, de manera que aquests tipus de discurs –“Espanya es trenca, les esquerres són el dimoni”- han perdut molta credibilitat.

II TROBADA INTERPARLAMENTÀRIA DEL PSC

Aquest dissabte, 26 de novembre, hem tingut la II Trobada Interparlamentària del PSC. Hi hem participar els diputats i diputades del Parlament, els del Congrés dels Diputats, els del Parlament Europeu, els senadors i senadores i els alcaldes i alcaldesses de municipis de més de 50.000 habitants.

La Trobada l’ha inaugurat el primer secretari i ministre d’indústria, José Montilla (podeu llegir aquí la referència feta pels companys de premsa), i aquí la intervenció complerta Seguidament hem tingut una taula dedicada als pressupostos de la Generalitat, a càrrec de Martí Carnicer (Secretari General del Departament d’Economia i Finances), i els de l’Estat, a càrrec de David Vegada (secretari d’Estat d’Economia).

A mi m’ha tocat de moderar la taula en relació al CONTEXT POLÍTIC.

Hi ha participat, en primer lloc, Celestino Corbacho, secretari de política municipal, que ha dit que els socialistes hem d’aparèixer davant la gent parlant del fenomen de l’immigració, afrontant els problemes dels barris i ciutats. Ha dit que si la política no fa front als problemes, els problemes acaben menjant-se la política. Ha apuntat tres eixos importants d’actuació:
1) les escoles: És a on es decideix el futur de Catalunya. L’escola que ha d’estar lligada al barri i a les famílies. Apostem per l’escola pública i de qualitat
2) la intermediació. En els barris, en el carrer i en les escales. Des dels ajuntaments ens cal intercedir quan hi ha un problema de convivència enviant gent preparada per a intermediar.
3) remodelació d’habitatges i accessibilitat (ascensors) Qualitat dels espais públics.

En segon lloc, Raimon Obiols, ha fet una intervenció en relació al que s’ha aconseguir per a la presència del català a Europa, sobre la política euromediterrània. Ha fet un anàlisi molt interessant sobre la situació a França sobre com s’han deixat créixer multitud de barris com era abans la Mina a Paris i a d’altres ciutats de França. Ha acabat dient que només amb més socialisme podem fer front a la integració de tothom i als reptes que es plantegen de més polítiques socials. Finalment ha fet també una crida a la necessitat no deixar de reivindicar una Constitució Europea que pugui donar resposta als reptes plantejats.

Carme Chacón i Isidre Molas han fet sendes intervencions sobre els compromisos ja complerts per José Luis Rodriguez Zapatero. Chacón ha fet especial èmfasi en la política d’educació que es vol portar a terme per a fer front al fet que tenim 15-16 nacionalitats en les mateixes aules. Han parlat sobre l’estabilitat parlamentària aconseguida i l’aïllament del PP i Molas ha explicat quins canvis s’han portat a terme i encara es podran anar realitzant (encara que no podem comptar ara per ara amb el suport del PP per a la reforma constitucional) per tal de fer del Senat una veritable Càmera de representació territorial

Per acabar, Miquel Iceta, ha remarcat el gir social aconseguit pel Govern de la Generalitat. Ha advertit del risc que la gestió política se separi molt de la percepció de la gent. Ha dit també que les negociacions de l’Estatut estan anant molt be i que el principal repte està en el fet que els quatre partits hem d’arribar al mateix lloc el mateix dia. D’altra banda ha alertat de la necessitat que el perfil del PSC es percebi amb claredat per part de la ciutadania, ja que el fet que siguem el partit majoritari del Govern a vegades desdibuixa el nostre paper com a formació política. En aquest sentit ha dit que cal aprofitar al màxim la sintonia que nosaltres tenim amb el Govern d’Espanya (i no tan sols pel que fa a l’Estatut).
Finalment, Miquel Iceta ha parlat de la necessitat de reflexionar seriosament sobre les reformes fiscals. Personalment comparteixo plenament aquesta afirmació. Iceta ha explicat que en el darrer baròmetre del CIS són més els ciutadans disposats a pagar més impostos per tal d’aconseguir més serveis públics. L’Estat no pot desarmar-se fiscalment perquè tenim reptes socials molt importants encara per aconseguir!.
Afortunadament no ens ha calgut arribar a una crisis social com la de França per a extreure conclusions polítiques, ha dit Miquel Iceta. Catalunya ja no és només la Catalunya rica i plena sinó que també és la Catalunya de les necessitats socials, la de les necessitats de la gent gran, la dels llits calents i la dels barris que han canviat de color.

La cloenda ha anat a càrrec del President del PSC i President de la Generalitat, Pasqual Maragall, quina referència a la seva intervenció podeu trobar aquí mateix.

La Conferència del PSC, la del quart pilar, ha estat un èxit

Aquest cap de setmana hem celebrat la IV Conferència Nacional del PSC dedicada als "Vells i nous drets socials". Ha anat molt be, tan pel que fa als treballs del conjunt de delegats, com a l'assistència de convidats, com als continguts dels documents aprovats.

El dissabte el Plenari estava de gom a gom. Es notava que la nostra gent volia parlar de les polítiques socials després de tan parlar d'Estatut, de finançament o de temes identitaris. No en va les diferents agrupacions i sectors del PSC van fer més de 1000 esmenes a la ponència marc de la Conferència. La gent estava desitjant - i ho va tenir - parlar dels temes que més preocupen als ciutadans, dels temes socials més quotidians.


A l'acte inaugural va parlar l'Ernest Maragall, que és el Secretari a qui pertocava l'organització de la Conferència i va fer una exposició del perquè s'havien triat aquests continguts per al debat.



La Marina Geli, consellera de Salut, va fer la Conferència inaugural i tot seguit, el Miquel Iceta, viceprimer secretari i portaveu del grup parlamentari del PSC va fer una intervenció que podeu llegir clicant aquí i que va aixecar els aplaudiments de la sala en moltes ocasions.A la tarda del dissabte el treball de les Comissions per tal d'analitzar i debatre les esmenes aportades. Cal felicitar als ponents i als membres de les taules de les tres comissions per la feina que van fer. Els nostres consellers i conselleres del Govern van fer intervencions en aquestes comissions.


El diumenge, altra cop en el Plenari, es van presentar les conclusions més significatives de cada Comissió. Tot seguit, jo mateixa, com a Secretària de Política Social vaig fer una intervenció sobre què significarà el desenvolupament del Quart Pilar de l'Estat del Benestar, el del Sistema de Serveis Socials, per a l'avenç de la nostra societat en la protecció dels més fràgils. Aquí podeu llegir la meva intervenció

La cloenda de la Conferència va anar a càrrec de José Montilla, amb el discurs que podeu llegir aquí i del President del PSC i President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall que va posar en relleu la tasca feta pel seu Govern per al canvi social

LA PROTECCIÓ SOCIAL DE LES PERSONES AMB DEPENDÈNCIA

A l'acte inaugural de la jornada que, sota el títol “Atenent a les persones amb especials necessitats: un repte per al món local” s'ha fet avui al World Trade Center de Barcelona, hi han participat la secretària d'Estat de Cooperació Territorial del Ministeri d'Administracions Públiques, Ana Isabel Leiva; el diputat de l'Àrea de Govern Local, Antoni Fogué; i la diputada de l'Àrea de Benestar Social, Núria Carrera.

He tingut l'honor de pronunciar una conferència en aquesta Jornada organitzada per la Diputació de Barcelona. Pots llegir el que hi he dit clicant aquí.

Subtitulació per a persones sordes a la TV

Avui a la sessió de la Comissió de Control de l'Actuació de la Corporació Catalana de la Ràdio i Televisió de Catalunya, he formulat una pregunta al Director General, Sr. Joan Majó, en relació a la subtitulació de programes per a les persones sordes. He començat dient que TV3 és la cadena de televisió que més subtitula -de fet així ho dictaminava el Consell de l'Audiovisual de Catalunya en el seu informe presentat fa poques setmanes al Parlament- arribant fins al 40-43% de la programació total que emet. He explicat també que l'Associació de Pares i de Persones Sordes (APPS) en una comparaxença feta recentment a la Comissió de Política Social del Parlament ens reconeixien aquest esforç de la televisió pública catalana. Però, lògicament, no n'hi ha prou. L'objectiu - i així ho he manifestat - ha de ser la subtitulació del 100% de la programació. Són 160.000 catalans i catalanes els que pateixen algun tipus de disminució auditiva i la televisió és per ells, en major mesura que pels que tenim la sort de ser oïdors, una finestra al món, i cal que tots plegats ens conscienciem cada vegada més de la potència que té la televisió com a instrument d'integració per a les persones amb sordesa. He fet una proposta, que ja ens va suggerir el president de l'APPS, el Sr. Raimon Jané, que és la de que es cerquin els mecanismes convenients per tal que es posi la condició de la subtitulació per a persones sordes als spots publicitaris que s'emeten per la Televisió de Catalunya. Cal tenir en compte que tots fem bromes o referències en les nostres converses quotidianes a expressions que surten en els anuncis de publicitat, la qual cosa passa en major mesura encara entre joves i adolescents. El fet que els anuncis no es subtitulin deixa a les persones sordes fora de joc de moltes d'aquestes bromes o referències que tots plegats fem. El Director General, el Sr. Majó, s'ha compromés a estudiar-ho i ha dit que en prenia bona nota. De ben segur que ho farà!

LA VERITAT SOBRE ELS INCREMENTS DE L'IBI - Article Casa de la Vila

Aquests dies de setembre la majoria de molinencs i molinenques hem rebut la notificació dels nous valors cadastrals que s’aplicaran a partir de l’any 2006 i a partir dels quals es calcula l’Impost de Bens Immobles, del qual en fixa el tipus aplicable, és a dir l’import a pagar, l’Ajuntament.

No puc saber, en escriure aquest article, quina informació donarà l’equip de govern de l’Ajuntament en relació a aquest tema en el número del Casa de la Vila que tenen vostès a les seves mans. Sí que sé la que es va donar en el darrer número en relació a aquest tema. Els titulars eren: “El Ministeri d’Hisenda fa la revisió cadastral als immobles de Molins de Rei” “L’Ajuntament baixa el tipus de l’IBI per al 2006 i el situa en el 0,583%, el més baix dels municipis de l’entorn. L’objectiu d’aquest tipus és recaptar per a l’any 2006 el mateix que enguany més l’IPC”.

En cap lloc més de l’article esmentat es parla d’increments. Només es parla de recaptar igual l’any 2006 que el 2005 més l’IPC i hom pot entendre, d’aquestes afirmacions, que l’IBI de l’any 2006 se li apujarà entre un 3 o un 3,5% que és l’IPC previst per aquest any.

Doncs be, malauradament per les nostres butxaques, això no és així. L’equip de govern no explica que a aquest resultat final s’hi arriba després d’haver decidit baixar els tipus de les indústries i comerços que fa dos anys van tenir un increment espectacular del 100% i compensar aquesta rebaixa amb el que s’aplicarà l’any que ve a les vivendes. Tan és així que l’increment que tindran –de mitjana!- el conjunt de vivendes de Molins de Rei és del 10% (xifra força distant del 3’5% que donava a entendre l’equip de govern!).

De fet, per a molta gent, l’increment ha resultat ser encara molt més gran. Per saber-ho només cal comparar la xifra que que hi ha a la casella “quota líquida” de la notificació rebuda dels nous valors cadastrals i nou IBI per l’any 2006, amb la xifra de la casella que posa “Deute total anual” del rebut d’IBI pagat aquest any 2005. Multiplicant la primera (la del 2006) per 100 i dividint-la per la segona (la del 2005) i restant-li 100 al resultat, tindran el percentatge d’increment d’un any per l’altra. Als regidors i regidores del meu grup ens donen uns increments que van del 13% (el més baix!) al 25%!.

Per tal d’evitar que en un sol any es fessin increments tan grans, el PSC va proposar en el Ple que s’aprovés un topall (que es pot posar legalment durant tres anys) als increments, de manera que cap rebut d’IBI d’habitatge incrementés més del 7 % (dues vegades l’IPC). Lamentem que aquesta petició vagi ser rebutjada per l’equip de govern.

Carme Figueras i Siñol
Portaveu del grup municipal del PSC

"LA DONA I EL CÀNCER DE MAMA Inauguració 13a reunió de FEFOC

En susbstitució de la companya i amiga la consellera Caterina Mieras, he tingut l'honor d'inaugurar la 13a. REUNIÓ DE FEFOC (Fundació per la Educació i Formació en Càncer) SOBRE “LA DONA I EL CÀNCER DE MAMA”, a l'Auditori Winterthur Barcelona, en data 9 de novembre del 2005. Val a dir que l'auditori estava ple de persones vingudes de tot Catalunya vinculades a associacions de lluita contra el càncer de mama i de científics, professionals i experts de reconegut prestigi. Aquest és el text de la meva intervenció

ADÉU, PP - Article publicat a El Far

Dia 2 de novembre del 2005 dC. L’Estatut emprèn una nova etapa del seu camí, en què l’acompanyen tots els partits del Congrés. Tots? No! Un partit cada cop menys popular es resisteix a avançar, i opta pel camí de la caverna d’on no han volgut sortir mai. No tenen poció màgica: simplement, s’aïllen perquè pensen que allà tancats –paradoxes de la vida- salvaran tot un país. Vaig seguir el debat de presa en consideració de l’Estatut al Congrés des de la tribuna de convidats, enfront dels diputats i diputades del PP. La vista era manifestament millorable, però em va servir per constatar fins a quin punt gaudeixen amb aquesta estratègia de crispació, insult i manca de respecte. No deixa de ser sorprenent tanta mala educació al Congrés, aquesta prepotència que els porta a quedar-se sols defensant una Constitució a què van arribar tard. I a més, volen fer fora als que ja hi èrem fins i tot des d’abans del començament! Per sort, davant les mentides sobre la reforma constitucional encoberta, la separació entre Catalunya i Espanya i la insolidaritat hi va haver les intervencions dels representants del Parlament, de les quals destacaria la de la presidenta del nostre grup, Manuela de Madre, per la seva sinceritat. Òbviament, també s’agraeix molt la valentia de Zapatero. El PP, doncs, es queda sol en la seva caverna. Com que és profunda, la cridòria dels cavernícoles ressonarà encara força temps, però no hi feu cas. Simplement, és qüestió d’aixecar una mà –la mateixa que han tingut sempre estesa al diàleg- i agitar-la, tot dient, Adéu, PP!

S'aproven les resolucions del Debat de Política General

En el tercer dia del Debat d'Orientació Política General celebrat en el Parlament de Catalunya, hem aprovat les Resolucions presentades conjuntament pels tres grups parlamentaris del Tripartit. Aquí podeu trobar la referència que se n'ha fet a la web del PSC i podeu accedir també al conjunt de Resolucions aprovades. Vaig ser jo mateixa l'encarregada de defensar-ho en el Plenari en nom del grup socialista. Si algú te interès, pot llegir aquí la meva intervenció anant a l'apartat 8 (adopció en el Ple) de la pàgina del Parlament que s'obre i trobareu la transcripció a les pàgines 6 i 7 del diari de sessions.

El Parlament ha aprovat l'Estatut!

El divendres 30 de setembre, amb els companys del grup, amb el Pasqual i la Diana, celebrant que el Parlament ha aprovat el nou Estatut de Catalunya!

En el Ple de l'Estatut

Una bona amiga m'ha fet arribar aquesta fotografia del segon dia del Ple del Parlament en que es debatia l'Estatut, el dijous dia 29 de setembre. En la foto se'm veu parlant amb el President de la Generalitat, Pasqual Maragall, que em preguntava com anaven les negociacions del Preàmbul.

ESTATUT, ARA O D'AQUÍ A 30 ANYS?. Article a El Punt- BCN

CiU ens vol fer empassar una proposta de finançament que no millora la del Govern tripartit i que fa l’Estaut inaprobable per una colla d’anys


Tindrem Estatut? No hi ha diputat català que no hagi respost aquesta pregunta una i altra vegada durant les darreres setmanes. És veritat que els ciutadans estan tips del lamentable espectacle que els estem oferint els polítics, però també és veritat que la gent té ganes de saber com acaba.
Aquestes alçades pocs dubten que els socialistes catalans tenim moltes ganes d’aprovar el nou Estaut. Seria molt trist que d’aquí a uns mesos veiéssim com el País Valencià, Andalusia, Canàries o Euskadi, per posar alguns exemples, han aconseguit més autogovern i més finançament, mentre nosaltres ens hem quedat amb l’Estatut de 1979.
Seria molt trist, perquè el debat l’hem obert nosaltres i perquè moltes de les propostes que s’aprovaran venen del laboratori d’idees català.
I sobre tot perquè, sinó tenim nou Estatut ara, quan el tindrem? Dubto molt que els partits catalans ens tornem a embarcar en una gran discussió com aquesta en una bona colla d’anys. Si no hi ha Estaut, tots n’haurem sortit tan escaldats que no voldrem repetir l’experiència.
Catalunya ha de tenir un nou Estatut ni que sigui per plantar cara a tots aquells que, des de la caverna, atien l’odi anticatalà de manera incansable. Hem de permetre que els han convertit l’OPA de gas natural en un conflicte entre territoris vegin que els catalans no ens en sortim perquè som incapaços de posar-nos d’acord? Hem de deixar que els que ens acusen de ser “amics dels terroristes”, de tenir el “punt cat” com a pas previ a la independència o d’extorquir el president Zapatero puguin dir, a més, que som una colla d’ineptes? Només per això, valdria la pena tenir Estatut. Per poder-los dir, des del propi Congrés dels Diputats, que les nostres reclamacions són justes.
Per afirmar, davant el senyor Rajoy i el senyor Zaplana, i que si volem més autogovern és per aconseguir avenços socials per a tots, i que si volem un millor finançament és perquè el que tenim ara és injust, que fa Catalunya reculi en nivell de renda; que ens ofega; que no ens deixa fer totes les carreteres i infraestructures que necessitem; que no ens permet tenir tots els llibres de text gratuïts, com a Castella; o un ordinador per alumne, com a Extremadura.
Però no es tracta només d’anar-nos a desfogar davant els “popes” del PP. No ens val qualsevol Estatut. Volem un estatut ambiciós, que ens doni tot l’autogovern i tot el finançament possible dins una Espanya plural i que, a més, surti aprovat de les Corts. I només depèn de nosaltres.
Aquests dies tan decisius, la proposta d’Estatut està embarrancada per la disputa que té el tripartit amb CiU sobre el finançament. És una qüestió de constitucionalitat? Sí, però només en part.
Els socialistes catalans hem repetit moltes vegades que no podem portar un Estatut inconstitucional al Congrés. Comportaria el rebuig immediat i hauríem de tornar a casa amb un gran fracàs a l’esquena i la cua entre cames. Nosaltres no contribuirem a que Catalunya faci el ridícul. Seria posar-ho massa fàcil als partidaris del NO. Zapatero només ens va demanar que respectessim la Constitució, no podrem complir-ho?
Però no és només una qüestió de constitucionalitat, sinó de voluntat d’acord. Cal tenir molt clara una cosa que aquests dies no para de repetir el conseller Castells. La proposta de finançament de CiU, no millora en res la proposta de finançament del Govern.
El concert econòmic basc no és aplicable per a Catalunya i que per tant a Madrid no seria aprovat. Per això la proposta del Govern de Catalunya preveu que, en quinze anys, el rendiment del futur sistema de finançament català s’equipari al rendiment que obtenen els bascos amb el seu sistema de concert.
És a dir estem embrancats discutint si reclamem per a Catalunya una quantitat de diners similars o per la via del tripartit, que és aprovable al Congrés, o per la via de CiU, que és impossible d’aprovar. Amb quina ens quedem? Com diu la dita castellana “más vale maña que fuerza” i si es pot obtenir un bon finançament per la via del diàleg i el convenciment (encara que no serà gens fàcil), quines ganes de buscar-lo per la via que saps que et porta a la derrota total!!!
Per això, és evident que no es tracta només d’un tema de constitucionalitat. Hi haurà Estatut, si tots els partits ens convencem que tenim l’oportunitat d’aconseguir molt més per a Catalunya i volem aprofitar-la.
Depèn de tots, però sobretot de Convergència. Si CiU vol anar al Congrés a guanyar un bon Estatut per a Catalunya, hi haurà Estatut. Si volen anar a Madrid a “plantar cara i perdre”, amb nosaltres que no hi comptin. Per molt que ens pesi, no hi haurà Estatut. I per una bona colla d’anys.

CARME FIGUERAS. Portaveu adjunta del Grup Parlamentari Socialistes – Ciutadans pel Canvi.

Article publicat a El Punt - Barcelona

EL DRET ALS SERVEIS SOCIALS. Article publicat a El Far

A Catalunya estem davant del repte d’introduir importants canvis a l’àmbit dels serveis socials. Es tracta de canvis de concepte i de canvis de fons. D’una nova concepció dels serveis socials com a dret universal i no només assistencial amb la construcció de l’anomenada “quarta pota de l’Estat del Benestar”, de manera que els serveis socials esdevinguin un nou SISTEMA a l’igual que ho són la salut, l’educació i el sistema de pensions.

Cal conscienciar la ciutadania sobre la conveniència de la protecció de les persones grans amb problemes de dependència i de la importància del seu finançament (potser fins i tot la conveniència de pagar més impostos en el futur per a poder tenir molts més serveis, com es fa a molts països europeus). A Catalunya hi ha aproximadament 300.000 persones en situació de dependència.

El Govern de la Generalitat està preparant una nova Llei de serveis socials i ha establert el procediment per a la creació de l’Agència Catalana de la Dependència, un organisme que se centrarà en l’atenció individualitzada i en la prestació de serveis a domicili. Els destinataris d’aquests serveis seran les persones grans amb problemes per a portar una vida autònoma i les persones amb discapacitats. Es tracta de donar-los una atenció coordinada de suport per a la realització de les tasques de la vida diària i d’atenció a la salut. El Govern de l’Estat, a la vegada, també està fent els deures i, a finals d’aquest any, tindrem la Llei de la promoció de l’autonomia personal que aportarà recursos per a aquesta finalitat.

Carme Figueras i Siñol
Diputada del PSC al Parlament de Catalunya


Article El Far
21-juliol-2005

L’HOSPITAL DEL BAIX LLOBREGAT. EL PRIMER QUE CONSTRUEIX EL NOU GOVERN DE LA GENERALITAT. Casa de la Vila

El passat diumenge dia 12 de juny la consellera de Salut, Marina Geli, va posar la primera pedra del que ha de ser el Nou Hospital del Baix Llobregat als terrenys de la Fontsanta de Sant Joan Despí. Aquest equipament serà l’hospital comarcal de referència, juntament amb d’altres poblacions del sector, per als molinencs i molinenques. Les obres de construcció i l’equipament es preveu que finalitzin el darrer semestre de l’any 2007, de manera que a principis del 2008 puguem disposar d’aquest servei hospitalari tants i tants anys reivindicat. Es tracta d’una inversió de 55 milions d’euros.

Aquest és el primer hospital que construeix el Govern catalanista i d’esquerres de la Generalitat i el fet que sigui al Baix Llobregat no és un fet casual, sinó que és una actuació que indica la voluntat clara i decidida d’aquest Govern per tal de corregir els dèficits històrics de la comarca en matèria de salut.

En els anys dels darrers governs de la Generalitat de CiU la manca d’inversió del Departament de Salut en els equipaments sanitaris al Baix Llobregat ens van portar fins a una situació molt crítica, que va ser heretada pel nou Govern. Tan és així, que les dades de les llistes d’espera per operacions quirúrgiques, per visites d’especialistes i per proves de diagnòstic del Baix Llobregat han estat les més altes de Catalunya durant molts anys (coincidint, només en alguns casos, amb les de la ciutat de Barcelona igualment molt altes). Els centres d’atenció primària de la comarca han estat els que tocaven més pacients per metge. Quan la ràtio recomanada està entre els 1600 i 1800 pacients per professional, en funció del nivell d’envelliment, a la comarca varem arribar a tenir molts metges o metgesses amb més de 3000 persones.

Conscients d’aquesta situació, el nou Govern de la Generalitat es va posar com a deure prioritari corregir aquestes diferències històriques del Baix Llobregat. En el segon semestre del 2004 ja va tenir elaborat, consensuat amb els municipis i en funcionament, el Pla Sanitari del Baix Llobregat (el primer que ha fet a Catalunya). Aquest Pla preveia una primera actuació de xoc (2004 i 2005) per dotar l’atenció primària de més metges/ses i pediatres (a Molins de Rei s’ha ampliat la plantilla en els dos casos) i per reduir les llistes d’espera. El Pla, però, és molt més ambiciós i en determina les actuacions a tota la comarca per tal de posar-la en el nivell de qualitat en l’atenció sanitària que li correspon.

A més de la construcció del nou Hospital del Baix Llobregat, se’n farà un de nou a Sant Boi que tindrà també un servei potent materno-infantil gestionat per l’Hospital de Sant Joan de Deu d’Esplugues, l’Institut Català de la Salut està ampliant l’Hospital de Viladecans i, finalment pel que fa a aquest nivell hospitalari, es farà la remodelació i ampliació de l’Hospital de Martorell. Aquestes millores aniran complementades per la forta inversió –al voltant de 100 milions d’euros- que s’està fent i està previst de fer a l’Hospital de Bellvitge, que és l’hospital d’alta tecnologia que ens pertoca.

Totes aquestes millores, quan estiguin en funcionament, tindran una forta repercussió sobre els molinencs i molinenques, ja que tindrem un hospital de referència a Sant Joan Despí, amb 250 llits d’hospitalització, amb 12 unitats de cures intensives, amb 8 quiròfans i amb les més modernes tecnologies de diagnòstic i d’intervenció. Això comportarà també la integració dels especialistes a l’àmbit hospitalari (que no vol dir que en molts casos no puguin visitar al centre d’atenció primària) i de les proves diagnòstiques que ara ens comporten moltes hores i viatges.

Amb els nous hospitals construïts i els actuals remodelats i amb els nous centres d’atenció primària i d’alta resolució previstos, i amb l’increment dels recursos humans i tecnològics que preveu el Pla Sanitari del Baix Llobregat, d’aquí a uns anys, podrem dir que el Baix Llobregat – i Molins de Rei - està en el lloc que li pertoca pel que a l’atenció de la salut dels seus ciutadans i ciutadanes.

Carme Figueras i Siñol
Portaveu del grup municipal socialista a l’Ajuntament de Molins de Rei.

Article Casa de la Vila juny 2005.

MILLOR FINANÇAMENT PER A MÉS SERVEIS SOCIALS

El Govern de la Generalitat ha fet una proposta de nou finançament per a Catalunya. Es tracta d’una proposta per incloure en el nou Estatut en substitució de la que hi figura en el vigent.

Catalunya necessita un nou finançament de manera urgent. Hi ha un desequilibri creixent en els últims anys entre el que paguem en impostos i el que rebem en despesa pública, de manera que el nostre creixement econòmic és cada vegada més baix.

Catalunya té cada any un menor creixement econòmic i unes necessitats socials cada vegada més grans, com les derivades de la immigració que rebem, de les noves necessitats socials als barris de les nostres ciutats i les necessitats dels nostres vells (més serveis per a una vida digna i el més autònoma possible), que ara no estan prou ben atesos per manca de recursos.

Necessitem un millor finançament perquè un finançament insuficient repercuteix en el progrés social: en la qualitat de l’educació dels infants i joves que, no ho oblidem, són el futur del país; en la qualitat de l’atenció a la salut i en el bon funcionament del conjunt dels serveis sanitaris; i en el serveis socials i en l’atenció a les necessitats de les persones més vulnerables, fràgils o dependents.

La proposta que ha fet el Govern català no reclama cap tipus de privilegi respecte de les altres comunitats autònomes i, si es vol, és generalitzable. Ara bé, es tracta d’un salt qualitatiu cap un model similar al federal i suposa canvis importants respecte del model de finançament que ara tenim. Els trets fonamentals d’aquesta proposta són:

En primer lloc, segueix sent un model de participació en impostos. No es tracta del sistema de “cupo” o de concert econòmic, sinó del sistema que ja està vigent amb uns altres mecanismes i amb uns altres percentatges: com a mínim un 50% del total dels impostos recaptats a Catalunya quedarien per a la Generalitat (el model vigent cedeix a Catalunya el 33% de l’IRPF, el 35% de l’IVA i el 40% d’alguns impostos especials).

Segon. Es proposa ampliar la capacitat normativa, és a dir, la capacitat de decidir sobre els ingressos. Ara a Catalunya podem decidir les despeses en gran mesura (sanitat, educció, serveis socials, infraestructures,...) i, en canvi, no podem decidir en la mateixa mesura sobre els nostres ingressos (ni en l’IVA, ni en els impostos especials,...). Aquesta capacitat normativa que es reclama és en alguns casos individual per a cada comunitat autònoma (IRPF, impost de successions,...) i en d’altres col·lectiva (IVA, tabac, ...) amb nous mecanismes de decisió conjunta entre l’Estat i les autonomies.

El tercer tret fonamental és el de l’Agència Tributària de Catalunya, en consorci amb la de l’Estat. Això vol dir que la Generalitat s’implica en la recaptació dels impostos i en la lluita contra el frau i que ho fa de bracet amb l’administració tributària de l’Estat.

El quart punt és el de la solidaritat. La proposta contempla mecanismes de solidaritat amb la resta de pobles d’Espanya per avançar en el progrés comú. Uns mecanismes de solidaritat que ens permetin a tots avançar sense que frenin el creixement econòmic, necessari d’altra banda pel creixement de tots. La proposta planteja, per primera vegada, uns mecanismes transparents. El tret fonamental d’aquesta proposta és que els serveis prestats de la resta de Governs autonòmics puguin assolir nivells similars sempre que realitzin un esforç fiscal també similar. Es tracta d’un canvi important cap a un sistema més just i equitatiu. D’altra banda, aquesta solidaritat no pot variar la posició relativa de Catalunya abans de l’anivellament amb aquests mecanismes de solidaritat. Es tracta d’un sistema fonamentat en l’equitat territorial i no en l’igualitarisme, de manera que independentment de la capacitat fiscal de cada comunitat, en aquells territoris on l’esforç fiscal és similar, s’ha de poder assolir nivells similars de serveis prestats. Per tant, regions amb menor capacitat fiscal però similar esforç que altres regions més desenvolupades, han de rebre subvencions d’anivellament que els permetin tenir el mateix nivell de serveis per habitant, sense haver de pujar la pressió fiscal per aconseguir-ho

Finalment, el cinquè tret és el de l’equiparació gradual, en un termini no superior a quinze anys, pel que fa als resultats econòmics entre aquest sistema de participació en impostos i el sistema de concert econòmic de les comunitats autònomes forals

Aquesta proposta té la virtut de no descincentivar a les Comunitats aportadores ni a les receptores, garanteix fluxos de solidaritat de les regions amb més capacitat cap a les menys desenvolupades, però, a la vegada, no limita el potencial de creixement. Cal tenir en compte que la riquesa que genera Catalunya representa prop de la cinquena part de la riquesa espanyola (més del 18%) i això ens situa com la Comunitat que més aporta al PIB espanyol. Per tant, Catalunya és motor indubtable del creixement del conjunt de l’Estat. El creixement econòmic de Catalunya és necessari per a tots, pel nostre propi creixement i avenç social i pel creixement i avenç social del conjunt de l’Estat.

Carme Figueras Siñol
Diputada del PSC al Parlament de Catalunya


10 de maig de 2005

A PROP DE LES PERSONES. Article a El Far

El Tripartit és a punt de complir els 500 dies de govern. No sempre les seves actuacions pel que fa a les polítiques socials, de salut o educatives han tingut el ressò mediàtic que mereixien. Altres assumptes de la política han ocupat l’escena política.

Potser en el terreny de les polítiques a prop de les persones en el que el Govern tripartit ha tingut una resposta més ràpida i important al Baix Llobregat (pel grau de compromís assolit) ha estat en el terreny de la salut.

La nostra comarca va estar, amb els governs anteriors, la gran oblidada pel que fa als serveis sanitaris. Varem patir, durant masses anys, les ràtios de llista d’espera més elevades de tot Catalunya i els nostres Centres d’atenció primària i hospitals eren els més col·lapsats.

La consellera de Salut, Marina Geli, ha assumit des del primer moment el repte de compensar aquest desequilibri que patíem. S’està aplicant un Pla sanitari especial pel Baix Llobregat. Més metges i més pediatres als llocs més col·lapsats des dels primers mesos. Les obres de l’hospital de Sant Joan Despí, reivindicat durant 20 anys, ja s’han adjudicat. Ampliacions o nous hospitals a Martorell, a Viladecans i a Sant Boi són altres de les actuacions previstes per un Govern que prioritza la millora de la qualitat de vida dels ciutadans.

Carme Figueras Siñol
Diputada del PSC al Parlament de Catalunya

Art El Far
4 de maig de 2005

L'EDUCACIÓ HAURIA DE SER UNA PRIORITAT DE L'AJUNTAMENT. Casa de la Vila

Són masses les veus de la comunitat educativa (mares i pares i claustres de professors) que es lamenten de la manca d’atenció i d’actuació del nostre Ajuntament pel que fa a les millores, ampliacions i reformes pendents que tenen les nostres escoles públiques i instituts. Sembla mentida que l’educació no sigui una prioritat de l’Ajuntament quan tenim unes escoles i instituts reconeguts arreu per gaudir d’un bon nivell educatiu. Pel que fa a donar resposta al creixement de la població, la sensació segueix sent d’improvisació i de manca de consens amb els agents educatius. Tot apunta que l’Ajuntament segueix improvisant a darrera hora per a cobrir les necessitats d’escolarització.

Tampoc pel que fa a les llars d’infants es planifica amb antelació, sinó que s’ha anat, i se segueix anant, a remolc del creixement de població entre 0 i 3 anys sense arribar a cobrir ni de bon tros les necessitats.

Els socialistes portàvem en el nostre programa electoral la creació d’una tercera llar d’infants municipal a un dels mòduls de l’edifici de l’antiga escola Ferran Agulló. El tema és de prioritat màxima, atesa la necessitat que la societat moderna manifesta en relació a les possibilitats laborals dels pares i mares amb criatures petites. Per aquesta demanda s’han d’oferir places públiques i places privades.

En aquests moments a Molins de Rei tenim 127 places públiques (Rodó i Molí) i 153 de privades. En el mapa previst per la Generalitat, en funció dels infants que hi ha empadronats, avui en dia ens tocaria tenir-ne 187 de públiques i 349 de privades per donar resposta a la demanda estimada.

Si bé és cert que també en falten moltes de privades, també ho és que, hores d’ara, encara ens falten 60 places per cobrir la quota que ens pertoca de places de llars d’infants directament públiques. Doncs bé, ¿quin moment millor que ara, en què disposem no ja d’un terreny municipal, sinó d’un edifici municipal, per fer-hi la resta de places públiques que ens pertoca?. Contràriament al nostre parer, l’actual govern municipal ha preferit llogar el mòdul lliure de l’antic Ferran Agulló a un privat, tot convocant un concurs per tal que una empresa privada pugui tenir-hi una llar d’infants.

Per a més inri, cal tenir en compte la possibilitat que qui es presenti al concurs i, amb tot el seu dret, el guanyi, sigui una llar d’infants ja existent a la vila per tal de tancar la que ara té i fer-ne una de més gran als locals que surten a concurs per llogar. En aquest cas, l’increment de places que tindrem pel proper curs únicament serà el resultant de la resta de les places ja existents fins a les 61 places que ha de tenir la nova llar. Únicament disset o divuit places noves per al proper curs, quan a l’inici del curs actual ja va quedar una llista d’espera de 95 infants un cop adjudicades les places de les llars d’infants municipals del Rodó i del Molí.


Carme Figueras i Siñol
Portaveu del grup municipal socialista

Casa de la Vila. Abril 2005

LA PROBLEMÀTICA DEL CARMEL ÉS LA PRIORITAT DEL GOVERN. Article a El Punt BCN

És possible que la repercussió mediàtica de la sessió extraordinària del Ple del Parlament sobre la problemàtica creada al barri del Carmel per l´enfonsament del túnel de maniobres de la línea 5 del metro, no hagi estat la que el tema mereix. I no ha estat així, no perquè no s´hagi debatut sobre la qüestió ni perquè no s´hagin pres acords i compromisos molt importants per part del Parlament, sinó perquè el debat de pocs minuts protagonitzat, en un moment de la sessió, pel president del Govern i el cap de l´oposició, ha centrat totes les mirades i l´opinió pública.
Però en el Parlament se´n va parlar molt del Carmel. El conseller Nadal va fer una exposició de gairebé tres hores, exhaustiva i documentada, del que, a hores d´ara, se sap que va passar. En primer lloc va parlar de com s´havia gestionat la crisi, què és el que va fer i està fent el Govern de la Generalitat i l´Ajuntament de Barcelona per atendre des del primer moment els veïns damnificats, essent aquesta la primera prioritat marcada en tot moment per ambdues administracions. Després, va analitzar les causes remotes i immediates del que ha succeït i tot el que envolta el projecte de prolongació de la línia 5 del metro, i, per extensió, una determinada manera de procedir en relació a l´obra pública a Catalunya, que s´ha revelat com una herència feixuga i complexa de redreçar, que calia haver qüestionat molt més críticament des del desembre de 2003, quan va entrar el nou Govern.
Cal posar de manifest l´enorme diferència, en donar explicacions al Parlament i al conjunt dels ciutadans, entre l´actual Govern i l´anterior. El conseller Nadal va fer una primera compareixença en el Parlament, a petició pròpia, al cap de quinze dies de l´esfondrament i, en menys d´un mes, en el Ple extraordinari. L´any 1990, quan es produia l´esfondrament d´un edifici al Turó de la Peira, en què va morir una persona, el Govern d´aleshores va trigar sis mesos a comparèixer davant del Parlament i donar explicacions, i l´any 2000, amb els aiguats, en trigaren vuit. És una notable diferència. Els fets ocorreguts al Carmel són gravíssims i el Govern de la Generalitat ha d´estar en tot moment a l´alçada del que els veïns afectats tenen tot el dret a reivindicar, però no és gens sobrer, per saber qui és qui i com són les coses de diferents, de fer un esforç d´imaginació i pensar com hagués afrontat tots aquests fets l´anterior Govern de CiU.
Hem assistit durant aquest mes de febrer a una campanya de desprestigi perpetrada pel principal grup de l´oposició. CiU ha fet seva la màxima que la millor defensa és un bon atac, quan van ser ells, i només ells, els qui van aprovar un projecte d´obres diferent del que després van portar a terme, van adjudicar l´obra, van aprovar un mètode constructiu més que discutible i van acceptar modificacions de traçat a pilota passada, saltant-se tots els tràmits administratius i les verificacions tècniques i, el que és pitjor, reduint els controls de la l´obra fins al punt de ser gairebé inexistents. I són precisament els responsables directes de tot aquesta acumulació de despropòsits, Felip Puig i Artur Mas, els que ara criden i esquitxen amb les seves mentides sobre els actuals governants. Cal reconèixer, i així ho va fer el conseller Nadal amb tota claredat, que el principal error del tripartit en aquest tema ha estat no aturar a temps les obres que estaven en marxa per tal de canviar, donant-li la volta al mitjó, l´entramat pervers de programació i execució de les obres públiques que havia anat portant a terme durant molts anys el Govern Pujol. Es van introduïr molts canvis, però no els suficients.
El Govern de la Generalitat ha fet i està fent front a les seves responsabilitats i que són, més que cap altra cosa, mantenir tots els operatius i tots els mecanismes que es van posar en funcionament des del dia 25 de gener fins que totes les persones, sense excepció, puguin tornar a casa seva o a una casa com la que tenien abans d´aquest accident tan dramàtic.
Les resolucions del Parlament són, en aquest sentit, principalment mesures per a compensar i atendre els veïns i veïnes del Carmel. També hi ha mesures concretes per assegurar que les obres de la línea 5 del metro no tornaran a patir els defectes d´un mal projecte i d´un mètode constructiu que requereix de més garanties de seguretat i de control. A la vegada, s´han aprovat resolucions per canviar radicalment els mecanismes per a portar a terme les obres públiques per part de la Generalitat, amb l´objectiu d´aportar les màximes garanties tècniques de control i tota la transparència a les decisions polítiques, per a prevenir que accidents d´aquesta naturalesa es puguin tornar a produir.

A MOLINS DE REI LI CONVENIA UN PACTE DIFERENT. Casa de la Vila

Tal i com ens havien anunciat, aquest febrer s’ha fet el canvi d’alcalde. Molins de Rei haurà canviat d’alcalde tres vegades en tres anys i en cap d’aquestes tres vegades l’alcalde haurà guanyat les eleccions.

Estem en uns moments d’aturada pel que fa a la planificació dels reptes estratègics de Molins de Rei. En els dos anys de mandat que gairebé portem, tot el que s’ha fet ja s’havia projectat, endegat i fins i tot finançat per l’anterior Ajuntament en el que els socialistes hi teníem moltes responsabilitats de govern: les obres dels aparcaments públics soterrats a la Plaça del Mercat, el nou pas sobre les vies del tren, els nous espais de Ràdio Molins de Rei, el Centre de formació d’adults Rafael Ferré, la consolidació del bus urbà, la nova coberta retràctil de la Piscina municipal,...

S’està treballant a remolc del que ja estava en marxa i a remolc del que el nostre grup a l’oposició, el més votat, proposa i exigeix. El govern municipal va a remolc o a vegades, que és pitjor, a la contra i a boicotejar les nostres propostes, com és el cas de l’encaparrament que té aquest govern municipal de fer el nou ambulatori que Molins de Rei necessita ja amb urgència a un extrem de la vila i no al centre.

Aquest és el balanç de la primera etapa d’aquest mandat municipal. Un balanç negatiu, si ho comparem amb el que podria haver estat, per Molins de Rei, un pacte diferent. Perquè l’acord que Molins de Rei necessitava era el de les forces de progrés, catalanistes i d’esquerres. Un acord com el que mesos després es va assolir a Catalunya amb el govern tripartit de la Generalitat: PSC, ERC i IC. Aquesta hagués estat la millor opció, la opció de la “suma” i no la de la “resta”, la opció que hagués aportat a Molins de Rei totes les energies comunes entre les administracions molinenca, catalana i fins i tot, l’espanyola després del triomf de Zapatero a l’Estat.

Davant d’aquesta situació, el nostre grup ha fet la feina que li ha tocat fer, la de l’oposició. Sense complexos i sense recances. Hem fet un seguiment intens de les mancances de l’actuació del govern municipal. Més de 75 precs i preguntes en el Ple en interès dels veïns de la vila i una dotzena de mocions com la del nou ambulatori al centre o la d’un estudi acurat de les necessitats de transport públic dels barris de muntanya.

Ens hem oposat a una apujada d’impostos abusiva, que no va pas acompanyada d’una millora dels serveis essencials: la neteja dels carrers, l’enllumenat, el manteniment de la via pública (més enllà del que nosaltres denunciem) o per un servei ràpid i eficaç de la guàrdia urbana.

És el que estem fent i seguirem fent, des de l’oposició, amb responsabilitat, en nom dels 3912 molinencs i molinenques que ens van votar i que ens van donar la seva confiança com per ser la llista més votada a les darreres eleccions.

Carme Figueras i Siñol
Portaveu del grup municipal socialista

Casa de la Vila
Febrer 2005

LA SALUT AL BAIX LLOBREGAT. Anuari El Far 2004.

La nostra comarca ha anat creixent i s’ha anat desenvolupant sense que els serveis de salut s’hagin adaptat suficientment a aquesta evolució. El Baix Llobregat ha estat la zona de Catalunya en que els serveis de salut han estat més pressionats i fins i tot, a vegades, col·lapsats. Durant anys hem estat els més alts en el rànquing de les llistes d’espera per a intervencions quirúrgiques i per a visites d’especialistes i alguns dels nostres centres d’atenció primària han estat els que han tinguin una ràtio més alta de pacients per metge de Catalunya.

Aquesta ha estat la situació que s’ha trobat l’actual Govern de la Generalitat. Conscient de tot això, la Consellera de Salut, Marina Geli, va presentar l’octubre del 2004 el PLA SANITARI DEL BAIX LLOBREGAT que contempla totes les actuacions i compromisos del seu Departament per acabar amb el dèficit històric dels serveis sanitaris a la nostra comarca.

En aquest Pla es defineixen fonamentalment tots els centres d’atenció primària i les actuacions que cal fer-hi, els Hospitals necessaris, els centres sociosanitaris (atenció a malalts crònics de més llarga estada, també molt necessitada de nous equipaments) i els serveis de salut mental. Es divideix la comarca en tres zones i es defineixen els serveis de cada zona.

Pel que fa a l’atenció hospitalària, a més de les millores i ampliacions que s’estan portant a terme a l’hospital de Bellvitge, se n’estan projectant per als hospitals de Viladecans i de Martorell que requereixen de fortes inversions des de fa temps. El pla preveu com a actuació immediata el nou Hospital del Baix Llobregat que aviat es construirà a Sant Joan Despí, així com l’elaboració del projecte i la construcció d’un nou hospital a Sant Boi.

D’aquest Hospital del Baix Llobregat fa vint-i-cinc anys que se’n parla. La Generalitat provisional, la d’en Tarradellas, va dissenyar el mapa hospitalari de Catalunya, essent Ramon Espasa el Conseller de Sanitat. Han hagut de passar molts anys fins que veritablement es posés fil a l’agulla i es comencés a fer el projecte i es programés aquesta inversió. L’Hospital del Baix Llobregat de Sant Joan Despí ha estat i és una de les actuacions prioritàries en matèria de salut del Govern de Pasqual Maragall.

En aquests moments les obres estan en fase d’adjudicació i molt properament es començarà la construcció, de tal manera que a finals del 2007 es compte en tenir les obres acabades i tot l’equipament i utillatge instal·lat. Quan aquest nou hospital sigui una realitat, els ciutadans i ciutadanes d’aquesta zona del Baix Llobregat -que engloba des d’Esplugues i Cornellà fins a Molins de Rei i fins a Vallirana- veurem molt millorada l’atenció sanitària que ara rebem. Amb aquesta nova instal·lació disposarem d’un hospital dels que se’n diu de nivell intermig, amb els recursos més moderns de diagnòstic i que permetrà la integració dels especialistes, amb quiròfans moderns i serveis preparats per a totes aquelles intervencions quirúrgiques que no precisen d’un hospital d’alta tecnologia com és el de Bellvitge. Serà un canvi qualitatiu!

Carme Figueras i Siñol
Diputada del PSC al Parlament de Catalunya

ZAPATERO SÍ SUBE LAS PENSIONES. Article publicat a El Far

El Gobierno Zapatero ha decidido, con buen criterio, no gastar ni un euro en campañas publicitarias sobre la subida de las pensiones –el Gobierno anterior gastó en ello miles de millones de pesetas- e invertir ese dinero en las propias pensiones. Ello no es óbice para que no expliquemos, quienes nos dedicamos a la política, las mejoras tan importantes introducidas para el 2005, para conocimiento de afectados y allegados.

Este año más de tres millones y medio de pensionistas verán como sus rentas se incrementan por encima de la inflación. En contra de lo sucedido en los últimos 8 años, no suben por encima de la inflación sólo algunas pensiones, sino todas las pensiones mínimas, las pensiones no contributivas, las pensiones del SOVI y las ayudas a las familias con hijos discapacitados.

La subida es del 8,07 % para los pensionistas con pensión mínima con cónyuge a cargo y del 6,55 % para los pensionistas individuales (jubilados, viudas, incapacidad) con pensiones mínimas, y de un 4,5% para las pensiones no contributivas (que tienen complementos autonómicos) y para las del SOVI. Las pensiones contributivas superiores a las mínimas se revalorizarán un 3,5%.

A todo ello debemos añadir otra buena noticia. Se están llevando a cabo los trámites legislativos para que se pueda compatibilizar el SOVI (Seguro Obligatorio de Vejez e Invalidez) con las pensiones de viudedad. Hasta ahora las mujeres que perdían a su marido y que tenían una pensión del SOVI se veían obligadas a elegir entre una u otra pensión. Esto ya no será así, siempre que la pensión de viudedad no sea superior a unos 770 € mensuales.

Sabemos que son medidas todavía insuficientes y que las pensiones en España son muy bajas. Es por ello por lo que el Gobierno Zapatero se ha comprometido a desarrollar subidas similares en los próximos años.

Carme Figueras i Siñol
Diputada del PSC al Parlament de Catalunya