Ahir el Comitè Consultiu de Bioètica va presentar el seu informe sobre la interrupció voluntària de l’embaràs. Es tracte d’un òrgan assessor del Govern i de l’administració de la Generalitat i de la comunitat científica, que presideix la catedràtica d'ètica Victòria Camps i que està format per persones de reconegut prestigi en els àmbits de la salut, de la recerca, de l’ètica, de la universitat i de la justícia, entre d’altres.
El document, quin resum us recomano molt llegir, estudia els aspectes ètics, jurídics, sanitaris i socials que cal tenir en compte a l’hora d’abordar els canvis legals i sanitaris per tal de millorar la prestació de la interrupció voluntària de l’embaràs.
Es tracta d’un document valent i clar, fruit del consens entre les diverses disciplines, que analitza els aspectes més rellevants sobre la interrupció voluntària de l’embaràs des d’un punt de vista ètic, que té en compte la legalitat vigent i les diverses sentències dictades i que analitza les dificultats que s’han donat i es donen en la pràctica (tant en l’àmbit sanitari com pel que fa a seguretat jurídica) per a poder exercir els drets individuals de les dones que es veuen en la situació d’haver d’avortar.
El document fa tot un seguit de recomanacions cabdals:
La primera: Cal una legislació que reguli com es realitzarà la interrupció de la gestació (proposa utilitzar aquest terme en comptes del d’interrupció voluntària de l’embaràs o d’altres).
Recomana clarament una “llei de terminis”, en la línea de la Resolució 1607 del Consell d’Europa (2008) “accés a un avortament sense risc i legal”
La nova llei ha de reconèixer explícitament el dret de la dona a l’autonomia reproductiva. La voluntat de la dona ha de ser la única condició necessària.
Es recomana que la llei estableixi un termini màxim (que pot ser entre un mínim de 16 i un màxim de 24 setmanes) per a avortar lliurement.
No s’establiran terminis màxims quan existeixi risc per la salut física o psíquica de la dona o existeixin malformacions fetals greus. Aquests casos hauran de ser valorats i autoritzats, atenen la gravetat i les condicions de vida futura. Es recomana no contemplar el supòsit socioeconòmic en els casos fora del termini màxim establert.
Preveu el consentiment informat de la dona amb assessorament neutre.
Es pronuncia per una majoria d’edat en salut als 16 anys pel que fa a la interrupció de la gestació, tot atenen el grau de maduresa de la noia.
Cobertura pública: la interrupció de la gestació ha de ser una prestació que el sistema públic català ha de garantir independentment que sigui dins de la xarxa pública pròpia o concertada (com ja passa amb la resta de prestacions sanitàries). Cal defugir de la estigmatització i marginalització que es dóna actualment.
Cal formar adequadament els professionals de la xarxa sanitària
Millorar i fer molt més efectiva l’educació sexual a les escoles i preparar adequadament per a aquesta finalitat als professionals ensenyants i sanitaris.
Planificar campanyes i estratègies de prevenció d’embarassos no desitjables dirigides a les dones immigrants que fa poc temps que resideixen entre nosaltres.
Aquests són els trets més significatius de l’informe. Crec que cal fer-ne un anàlisi responsable i seré, fugint de picabaralles polítiques, atenen els drets fonamentals que s’hi analitzen i, així, afrontar amb valentia el repte que ens planteja el Comitè. De ben segur que la consellera Geli transmetrà aquest treball al Ministeri de Sanitat i al Consell Interterritorial de Salut (organisme en el que s’està debatent la necessitat de la nova llei) defensant-lo com el que és, una reflexió acurada i seriosa per a donar resposta a una necessitat cabdal de les dones, en defensa dels seus drets.
El document, quin resum us recomano molt llegir, estudia els aspectes ètics, jurídics, sanitaris i socials que cal tenir en compte a l’hora d’abordar els canvis legals i sanitaris per tal de millorar la prestació de la interrupció voluntària de l’embaràs.
Es tracta d’un document valent i clar, fruit del consens entre les diverses disciplines, que analitza els aspectes més rellevants sobre la interrupció voluntària de l’embaràs des d’un punt de vista ètic, que té en compte la legalitat vigent i les diverses sentències dictades i que analitza les dificultats que s’han donat i es donen en la pràctica (tant en l’àmbit sanitari com pel que fa a seguretat jurídica) per a poder exercir els drets individuals de les dones que es veuen en la situació d’haver d’avortar.
El document fa tot un seguit de recomanacions cabdals:
La primera: Cal una legislació que reguli com es realitzarà la interrupció de la gestació (proposa utilitzar aquest terme en comptes del d’interrupció voluntària de l’embaràs o d’altres).
Recomana clarament una “llei de terminis”, en la línea de la Resolució 1607 del Consell d’Europa (2008) “accés a un avortament sense risc i legal”
La nova llei ha de reconèixer explícitament el dret de la dona a l’autonomia reproductiva. La voluntat de la dona ha de ser la única condició necessària.
Es recomana que la llei estableixi un termini màxim (que pot ser entre un mínim de 16 i un màxim de 24 setmanes) per a avortar lliurement.
No s’establiran terminis màxims quan existeixi risc per la salut física o psíquica de la dona o existeixin malformacions fetals greus. Aquests casos hauran de ser valorats i autoritzats, atenen la gravetat i les condicions de vida futura. Es recomana no contemplar el supòsit socioeconòmic en els casos fora del termini màxim establert.
Preveu el consentiment informat de la dona amb assessorament neutre.
Es pronuncia per una majoria d’edat en salut als 16 anys pel que fa a la interrupció de la gestació, tot atenen el grau de maduresa de la noia.
Cobertura pública: la interrupció de la gestació ha de ser una prestació que el sistema públic català ha de garantir independentment que sigui dins de la xarxa pública pròpia o concertada (com ja passa amb la resta de prestacions sanitàries). Cal defugir de la estigmatització i marginalització que es dóna actualment.
Cal formar adequadament els professionals de la xarxa sanitària
Millorar i fer molt més efectiva l’educació sexual a les escoles i preparar adequadament per a aquesta finalitat als professionals ensenyants i sanitaris.
Planificar campanyes i estratègies de prevenció d’embarassos no desitjables dirigides a les dones immigrants que fa poc temps que resideixen entre nosaltres.
Aquests són els trets més significatius de l’informe. Crec que cal fer-ne un anàlisi responsable i seré, fugint de picabaralles polítiques, atenen els drets fonamentals que s’hi analitzen i, així, afrontar amb valentia el repte que ens planteja el Comitè. De ben segur que la consellera Geli transmetrà aquest treball al Ministeri de Sanitat i al Consell Interterritorial de Salut (organisme en el que s’està debatent la necessitat de la nova llei) defensant-lo com el que és, una reflexió acurada i seriosa per a donar resposta a una necessitat cabdal de les dones, en defensa dels seus drets.