Iceta: Més útil que la discussió sobre identitats, és treballar per tal que tothom s'identifiqui amb el país

Avui, segon dia del debat de política general, ha estat el torn dels grups parlamentaris.

Ha quedat molt clar: Mentre Montilla ha fet una crida a superar “la Catalunya acomplexada” i ha advocat per un país “d’homes i dones lliures, orgullosos de les seves arrels i compromesos amb el futur”, Artur Mas no té projecte. CiU i Artur Mas avalen als que diuen que Catalunya està desanimada, o està desorientada, o està desil·lusionada: confonen l’estat d’ànim d’un sector amb el de tot un país. La veritat és que el líder de l’oposició no sembla estar en els seus millors moments. Ha estat dispers, agre i, fins i tot, ressentit.

En el torn del grup socialista, el portaveu Miquel Iceta, ha estat esplèndid. Amb el seu millor estil, amb una oratòria clara i entenedora, dient les coses pel seu nom, un discurs molt ben elaborat intentant connectar amb els sentiments de la gran majoria de catalans i catalanes. Podeu trobar el discurs complert clicant aquí.

Els trets fonamentals del discurs del Miquel Iceta:

- El President sap on va.
- No podem tancar el catalanisme en un sol projecte polític.
- Més útil que la discussió sobre identitats, és treballar per tal que tothom s’identifiqui amb el país.
- Les guerres de banderes mai no han portat al triomf dels ideals. Prou vegades hem vist trepitjats els nostres símbols nacionals i menyspreada la nostra llengua com per imitar aquestes actituds insensates.
- Hem de REPENSAR CATALUNYA.
- Si Catalunya “interessa”… la nostra nació té futur. Si Catalunya sedueix, té futur. Si Catalunya interessa serà si proporciona benestar, si genera oportunitats. I així serà també capaç d’integrar als nouvinguts.
- Tenim problemes sí, però també oportunitats i gent nova que no es queda amb els braços creuats esperant que des de la política resolguem els seus problemes.
- El Govern està guanyant la discussió en el terreny real. Mentre uns es barallen per saber qui és més nacionalista, el seu govern assoleix un acord transcendental en matèria d’inversió de l’Estat en infraestructures a Catalunya.

També podeu llegir un “rapport” en aquesta nota de premsa.

Montilla: en primer lloc els serveis socials!

No vull deixar passar el dia d'avui sense parlar en el meu bloc del discurs d'aquest matí del president de la Generalitat, José Montilla, en el debat d'orientació política general en el Parlament. Clicant aquí el podeu llegir complert. Com ha dit la presidenta del meu grup parlamentari, Manuela de Madre, Montilla ha trames seguretat i confiança, que és el que Catalunya necessita per fer front als reptes de futur.

Però el que vull es transmetre des d'aquí la meva alegria per un doble motiu. En primer lloc perquè crec que el President ha fet un gran discurs. Un discurs realista vers els reptes i problemes que tenim plantejats i, a la vegada, optimista respecte de les nostres potencialitats. I, en segon lloc, quelcom que m'ha fet sentir orgullosa i contenta de pertanyer al mateix grup polític del President. Em refereixo al fet que hagi iniciat la seva intervenció parlant de les polítiques socials i, més concretament, dels serves socials (dependència, suport al tercer sector, protocols per a evitar els maltractaments infantils, aplicació de la llei de serveis socials, compromís per una llei d'infància....). Amb aquesta elecció, Montilla ha estat el primer president de la Generalitat que parla primer de tot dels serveis socials!.

Si no heu pogut seguir el discurs pels mitjans de comunicació o no teniu temps de llegir-lo sencer, podeu trobar aquí les notes de premsa amb el principals plantejaments i propostes per a cadascuna de les següens temàtiques:

El Govern reconeixerà la capacitat de representació i interlocució de les entitats socials

El Govern aposta per incrementar l'estabilitat de l'ocupació reduint els contractes temporals als joves

El president Montilla anuncia que el Metro estarà obert les nits de dissabtes i vigílies de festius de tot l'any

El president destaca que "la nostra economia disposa d'una bona salut i no és el moment de perdre la confiança ni de fomentar un clima de pessimisme"

El president Montilla afirma que el traspàs de Rodalies significarà un canvi de model ferroviari i defensa un aeroport que esdevingui un node de comunicacions globals

El president anuncia que la transmissió d'habitatge habitual de fins a 500.000 euros quedarà exempta de l'impost de successions i donacions

Seny o rauxa

Al portaveu del meu grup parlamentari, en Miquel Iceta, li agrada dir que el nostre partit, el PSC, és el “Partit del Sentit Comú”, és a dir, el partit del “seny”. Hi estic d’acord i, a més, cada vegada ho és en major mesura si ho comparem amb les derives sobiranistes i independentistes que estan plantejant, un dia si i un altre també, altres formacions polítiques com CiU i ERC. I també si ho comparem, d’altra banda, amb el nacionalisme espanyol del Partit Popular, cada vegada més esperpèntic.

És veritat que a la vida no tot ha de ser “seny”. Una mica de “rauxa” també és necessària. Ara bé, potser és millor deixar la rauxa pels afers més personals, per les relacions humanes, i la primacia del seny pels destins col·lectius.

Els catalans volen un futur de prosperitat, en el què tothom tingui les mateixes oportunitats. Un camí que avanci cap el progrés econòmic i social. La gran majoria de catalans i catalanes no volen, no volem, aventures independentistes, ni tal sols volem la confrontació amb la resta de pobles d’Espanya. El que volem és estar allà a on ens correspon, a on ens mereixem. Que se’ns reconegui allò que som i disposar d’allò que legítimament ens pertoca i que, col·lectivament, tinguem la possibilitat d’avançar a la nostra manera, amb les nostres prioritats, d’autogovernar-nos. Avançar també, conjuntament, amb la resta de pobles d’Espanya i en l’espai europeu comú.

I el Govern de Catalunya, el Govern Montilla, és el govern del seny, el que es preocupa i treballa per resoldre els problemes de la gent, amb fermesa i amb eficàcia. El govern que ambiciona per Catalunya un futur millor, un futur millor per la gent.

A l’altre cantó, hi ha qui, arrauxat, està disposat a portar el país cap a la deriva, cap una fugida endavant que no és res més que la seva pròpia fugida, amb l’únic objectiu de governar Catalunya. Aquesta i no pas d’altra és la pretensió d’Artur Mas amb la seva propostes de refundació del catalanisme. Una proposta que cap altra formació avala, ni tan sols els seus socis d’Unió. Una fugida cap a la radicalització d’un partit, Convergència, que havia tingut vocació de centralitat a la política catalana.

Mas està disposat a tot, fins i tot a posar en risc els resultats de CiU a les properes eleccions generals, perquè sap que el seu temps s’acaba. Perquè sap que el Govern de José Montilla afronta els problemes i els resol amb eficàcia. Perquè sap que l’Estatut s’està desenvolupant, tot i que intenti convèncer del contrari. I perquè Mas sap que el seu espai en aquest context serà cada vegada més restringit. Perquè Montilla és el “seny” que el país vol i necessita i perquè l’esquerra catalana, encapçalada pel PSC i el seu líder, també tenen la mida justa de “rauxa”, la necessària, per innovar i avançar amb il·lusió cap una Catalunya més forta i més justa.

Notes:

Aquest és un article meu publicat ahir al Singular Digital

L'habitatge, un pacte prioritari

Ja fa temps que l’accés a l’habitatge apareix com una de les principals preocupacions dels catalans en els baròmetres d’opinió, gairebé sempre la primera. Cada vegada són més les famílies, les persones, que tenen dificultats per accedir, rehabilitar o poder pagar l’habitatge. Els darrers deu anys han estat marcats per una forta inflació dels preus del mercat immobiliari, en extraordinària discrepància amb l’evolució dels salaris. Així, si entre el 1997 i el 2006 els salaris mitjans s’han incrementat en un 30%, en el mateix període els preus mitjans dels habitatges han sofert un increment del 245%

La situació és veritablement preocupant i és per això que el Govern Montilla ha abordat amb fermesa aquesta problemàtica des del primer moment. De fet, no és fins a l’arribada del tripartit del president Maragall que es fan polítiques d’habitatge a Catalunya – convenis per a construcció d’habitatges de lloguer protegit per a joves i per a gent gran, Pla pel dret a l’habitatge, Pla de Sòl 2005-2010, entre d’altres -. Els Governs anteriors, els del president Pujol, es van limitar a redistribuir les minses dotacions que es rebien de Madrid. Recordo, fins i tot, que en una sessió de control de l’acció de Govern, el president Pujol va dir que no es feien polítiques de suport al lloguer per als joves perquè els joves no volien llogar, que el que volien era únicament comprar. Una visió més que sesgada de la realitat! És evident que si el preu del lloguer està a l’alçada de la quota d’una hipoteca, ningú no voldrà llogar. Del que es tractava, i es tracta, és que el lloguer sigui veritablement una opció per a l’emancipació, com ho és a la majoria dels països europeus.

El Govern del president Montilla ha posat sobre la taula una proposta de gran pacte per l’habitatge a Catalunya. Un pacte que vinculi totes les administracions Generalitat, ajuntaments, diputacions, consells comarcals) amb normatives, pressupostos, estratègia i planificació; l’empresa privada (promotors, constructors, agents immobiliaris, entitats financeres) amb compromisos per a la fixació de condicions de mercat, preus, tipus d’interès, etc; i els agents socials (sindicats, entitats sense finalitat de lucre i col·legis professionals). Un pacte que també s’ha ofert al principal grup de l’oposició, Convergència i Unió.

En els propers dies caldrà veure quina és la voluntat real de CiU en aquest sentit. Duran Lleida ha dit recentment que la seva prioritat està en els problemes de la gent i que vol deixar de banda propostes sobiranistes. A la vegada, Artur Mas, ens parlava de refundar el catalanisme i Felip Puig de portar al Parlament una proposta per l’autodeterminació. Les desavinences internes de la coalició són més que evidents i la rancúnia de Mas vers el president Montilla encara ho és més. Aconseguirà Duran Lleida, candidat per a les properes eleccions generals, que CiU actuï per una vegada en benefici dels interessos veritables dels ciutadans i es vinculi al pacte nacional per l’habitatge? Tan de bo que sí.

Article meu publicat al Singular Digital el 4 de setembre e 2007

Mentre el Govern treballa, Mas fa una fugida cap endavant

Comencem un nou curs polític i hora és ja de reaparèixer en el meu bloc després del parèntesi estival.

La veritat és que no sé massa per on començar. D’una banda tenim el debat obert aquest dilluns, al meu entendre estèril, sobre la “refundació del catalanisme” com ha dit Artur Mas, sobre si sens en fot o no la “sobirania” com deia Duran i Lleida, o si es justificaria que els catalans féssim una vaga fiscal, com va arribar a dir l’expresident Pujol. Tot això en un mateix dia i en el si d’una mateixa coalició política.

Però, de fet, crec més necessari fer un comentari, encara que breu, sobre els problemes que aquest estiu ens han aparegut i que ens han tingut a tots, uns més i d’altres menys, al peu del canó.

Em refereixo en primer lloc a l’apagada del dia 23 de juliol que va deixar sense llum a milers d’abonats fins a tres dies i a totes les conseqüències que se n’han derivat. A la guerra entre Red Eléctrica i ENDESA (Fecsa) sobre qui en té la culpa, com vaig poder constatar personalment en el decurs de la reunió de la Diputació Permanent del Parlament en què van comparèixer els presidents de les dues empreses. No explicaré ara els aconteixements, que són de sobres coneguts, sinó que, tot i la gravetat de la situació, el Govern de la Generalitat ha estat al peu del canó. S’ha posat davant la solució del problema, ha defensat els drets dels usuaris i està posant en marxa totes les actuacions necessàries perquè no es pugui tornar a produir en el futur una situació similar. Com molt be va explicar el conseller Castells, l’etapa d’emergència ja està totalment superada, s’estan prenent totes les mesures per obligar les empreses a tenir la xarxa en les condicions adequades de disseny, d’inversions i de manteniment, tot reforçant les inspeccions i també amb l’establiment de mecanismes de reserves per tal que no hi hagi zones que depenguin d’una sola font d’alimentació.

L’altra problema d’aquest estiu, que ho és des de fa més temps, és el del mal funcionament de la xarxa de rodalies de RENFE. És molt cert que hi ha hagut massa anomalies. També ho és que fer moltes obres a l’hora comporta sempre problemes, però en aquest cas cal reconèixer que ha plogut sobre mullat. Ara bé, alguns ens volen fer creure que els problemes dels trens de rodalies hi són només des que governen les esquerres a Catalunya i a l’Estat, quan la manca d’inversions i de manteniment de tota la xarxa és d’anys i panys. Només vull dir que si fa quinze, deu o cinc anys, els governs d’Espanya i de Catalunya haguessin fet be els deures, ara no patiríem els retards ni les incidències de tots coneguts. De fet, no em vull ni imaginar què hauria passat si les obres a l’estació de Sants d’aquests dies i les obres de l’AVE les estès executant l’anterior Govern Aznar amb la connivència del Govern Pujol!. Al menys el Govern de José Montilla ha estat, està i estarà al peu del canó, com també ho ha estat el Ministeri de Foment, per tal de superar la situació.

Com deia ahir mateix el portaveu del meu grup parlamentari, en Miquel Iceta, després de tots els maldecaps, podem valorar positivament el funcionament dels serveis públics a la tornada de vacances. “Tenir un govern que treballa a l’estiu ha pagat la pena, perquè ha permès que els catalans es reincorporin a la vida diària amb plena normalitat, sobretot en el que respecta a les infraestructures”

Finalment només fer un breu comentari sobre la proposta d’Artur Mas de la que parlava al començament, la de la “refundació del catalanisme”. Veritablement sorprenent!. Una fugida cap endavant del líder de CiU com a resposta a les plataformes sobiranistes que li estan sorgint en el si del seu partit, CDC, i que va reconèixer que no li agraden?. Una proposta per contrarestar la seva manca de lideratge, ja que fins i tot Felip Puig l’esmena en públic?. Una manera de prendre-li el protagonisme a Duran Lleida, que aquell mateix dia deia que ell només vol parlar dels problemes que afecten la gent com són les infraestructures o les hipoteques?. Segurament, tot això i molt més. Artur Mas encara no ha paït no ser el president del Govern de Catalunya i confon el seu estat anímic, els seus desitjos, amb els de la gent. Quan Mas argumenta que en els quatre anys de govern tripartit, el catalanisme ha passat a jugar un rol “secundari” i ha cedit el seu “lideratge” de país a l’”espanyolisme”, raó per la qual, diu, Catalunya “ha perdut perfil, confiança en sí mateixa, qualitat i prestigi”, quan Mas diu tot això, a qui es refereix? En realitat no es refereix a Catalunya i als catalans, sinó que es refereix a sí mateix. Mas encara identifica, com ha fet sempre CiU, Catalunya amb ell, amb ells. Ells són els únics veritables, els únics que tenen legitimitat per governar Catalunya, i no Montilla i la seva colla..... aquesta, i no d’altra, és la seva raó.

Fixeu-vos si no en uns altres comentari de Mas: “ha arribar l’hora que el catalanisme torni a prendre el lideratge principal a Catalunya” “hi ha persones catalanistes molt descontentes, molt confoses, molt frustrades o molt enfadades amb l’escenari polític actual a Catalunya”. Oi que queda clar? Qui és si no ell mateix un altre cop?