ELS AVENÇOS SOCIALS AMB ALFREDO PÉREZ RUBALCABA A BARBERÀ DEL VALLÈS

El passat dissabte, dia 25 de febrer, varem fer un acte a Barberà del Vallès, a l'edifici Nodus. Varem poder comptar amb el portaveu de grup parlamentari socialista al Congrés dels Diputats, Alfredo Pérez Rubalcaba. A l'acte hi varem intervenir, prèviament l'Anna del Frago, que des de fa poques setmanes és la nova alcaldessa de Barberà i jo mateixa.

Jo em vaig encarregar de posar de manifest tots els avenços que s'estan fent a Catalunya en polítiques socials amb la tasca que el nostre govern està portant a terme. La meva intervenció sencera la podeu trobar clicant aquí.


Tot i que Alfredo Pérez Rubalcaba ens venia a parlar de la Llei de la Dependència de la que el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero ja n'ha aprovat un avantprojecte, prèviament ens va fet tot un seguit de referències a la situació política actual. En especial a l'actitud tan poc responsable i de tants pocs escrúpols del Partit Popular pel que fa a la lluita antiterrorista i a la política per la recerca de la pau que està portant Zapatero.

Amb la facilitat de paraula i la capacitat oratòria que el caracteritza, l'Alfredo es va referir també al procés per l'aprovació de l'Estatut i a la posició tan demagògica de Rajoy i la seva gent. D'aquí a un any les comunitats autònomes del PP voldran apuntar-se a les reformes dels seus estatuts. Què farà aleshores Rajoy? es preguntava Rubalcaba. Els mateixos que ara defensen tan la Constitució, que no la van votar, d'aqui a uns anys defensaran l'Estatut de Catalunya com si fos seu, va afegir.

L'ALCALDE DE MOLINS DE REI HAVIA D'HAVER CERCAT INFORMACIÓ DE LA GENERALITAT SOBRE LA VIA DE CORNISA

Les pancartes amb el logotip de l'Ajuntament al carrer Verdaguer i a la façana de la Casa de la Vila





S’ha aixecat molt de rebombori amb el vial de cornisa, una possible carretera per la que el Pla General Metropolità de l’any 1976 en va preveure una reserva de sol, amb un traçat que surt de Pallejà a l’alçada de la variant de la N-340 que ve de Cervelló (a l’alçada de la gravera) i que va fins a Moncada i Reixac pel mig de Collserola.

El Govern de la Generalitat ha posat a informació de les administracions el Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC) que, a l’àmbit metropolità, és un dels passos previs a l’aprovació d’un nou Pla Territorial Metropolità. En la documentació del PITC ja s’hi diu clarament: “En relació a la xarxa viària metropolitana, es mantenen totes les reserves urbanístiques del planejament vigent”.

Entenem perfectament que les entitats que han format la Plataforma Salvem la Via de Cornisa, s’hagin mobilitatzat en veure’l en el PITC. Nosaltres tampoc volem de cap manera la via de cornisa, que passa per un dels indrets (la riera de Vallvidrera) més bonics i de més valor biològic de Collserola!.

Ara bé, el que no entenem és que l’Ajuntament, o més ben dit l’equip de govern, sense encomanar-se ningú s’hagi adherit a la Plataforma, sense que l’alcalde hagi fet cap gestió amb la Conselleria de Política Territorial de la Generalitat per tal de recavar informació certa sobre la possibilitat de que aquesta carretera es pogués arribar a fer. Una adhesió a la Plataforma, a més, que s’ha fet sense un acord de Ple previ per a posar el nom de l’Ajuntament (o és que potser l’Ajuntament no som tots els regidors elegits pel poble?).

El conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, ja va declarar fa dies “que no és intenció del Govern fer el vial de cornisa que uneixi Molins de Rei i Sant Cugat del Vallès per Collserola” i va explicar que el PITC recull les infraestructures viàries i ferroviàries que el Govern vol fer i aquelles que tenen marcada la reserva urbanística en el planejament vigent”. Perquè això és el que cal fer legalment per després, en el nou Pla General Metropolità poder-lo eliminar.

L’obligació de l’Ajuntament, i en especial la del seu Alcalde, és la de cercar la informació, entrevistar-se amb els responsables de les altres institucions quan calgui, per tal de poder donar la millor informació als ciutadans i ciutadanes del seu municipi. Això és el que calia haver fet, abans d’adherir-se, sense més, a la plataforma reivindicativa.

Article publicat al Casa de la Vila (butlletí de l'Ajuntament de Molins de Rei)

EL PLA D’EQUIPAMENTS SEGUEIX PENDENT

Portem dos anys i mig llargs de mandat municipal i Molins de Rei segueix tenint pendents masses assignatures. Gairebé totes, a excepció de la propaganda institucional i dels tímids intents de participació, que en realitat són més simulacres que no pas participació real en la presa de decisions.

Tenim pendent un debat profund - i de veritable participació - sobre el destí final d’equipaments existents com són el Palau del Requesens, l’edifici del Molí, el de la Federació Obrera i del conjunt de Ca n’Ametller. Molins de Rei té moltes necessitats pel que fa a equipaments moderns i ben dissenyats i no es pot permetre el luxe de tenir tants anys equipaments patrimonials sense aprofitar. Enumero les necessitats més urgents:

La nostra vila necessita un nou Ajuntament, modern, funcional, que substitueixi tots els serveis administratius municipals ara dispersos entre l’actual Casa de la Vila, la Federació Obrera, la planta baixa de l’edifici de sota la Biblioteca, els habitatges de la plaça del Mercat i Ca n’Ametller.

Els ciutadans i ciutadanes de Molins de Rei necessiten una nova biblioteca. L’actual, tot i els esforços del personal que hi treballa i de la pròpia Diputació de Barcelona pel que fa a la incorporació a la seva Xarxa general, s’ha quedat del tot petita i insuficient per als recursos i serveis que avui en dia es donen des de les biblioteques municipals (només cal anar a les biblioteques de la majoria de ciutats del nostre entorn i comparar).

Molins de Rei necessita d’un espai per a la gent jove, dúctil i dissenyat amb la participació dels futurs usuaris. La vila necessita també d’un hotel d’entitats; sembla mentida que tenint com tenim un ventall tan ampli d’associacions i entitats els donem tan poc recolzament pel que fa als espais per a les seves activitats i reunions. Molins de Rei necessita també un nou Institut que ha de substituir l’actual Lluís de Requesens, ....

A tot aquest disseny se l’anomena Pla d’equipaments. Els socialistes, en el nostre programa electoral ens varem comprometre a tenir una proposta per al debat dins del primer any del mandat, donat que ja s’havia fet prèviament tota una feina tècnica al respecte. De la seva banda, l’actual equip de govern d’IC, ERC i CiU, en el seu Pla d’Actuació Municipal aprovat el gener del 2004, deia: “L’Ajuntament confeccionarà un Pla Integral d’Equipaments per definir les necessitats de serveis i equipaments en els àmbits, culturals, socials, esportius, administratius, associatius i formatius. Aquest Pla Integral d’Equipaments, serà elaborat tenint en consideració la viabilitat dels edificis històrics públics, i en col·laboració amb les entitats que compten amb patrimoni.”

Doncs bé, a un any i quatre mesos de finalitzar el mandat, el més calent està a l’aigüera. Això sí, s’han anat prenent decisions en relació a solars de patrimoni municipal (és a dir, patrimoni de tots) sense consens, sense participació i sense una planificació general. Això és el que ha fet l’actual equip de govern pel que fa a la ubicació del nou ambulatori, fent servir un solar de 6.500 metres per cedir-ne només 2.500 per al ambulatori i deixant-ne 4.000 amb una forma “estranya” en L que en limita considerablement els usos futurs.

Carme Figueras i Siñol
Portaveu del grup municipal del PSC

Article Casa de la Vila. Gener-febrer de 2006

S'ha constituit al Congrés la Comissió que ha de dictaminar l'Estatut

Avui he anat a Madrid i he tingut l’honor d’estar entre els membres de la delegació del Parlament de Catalunya per a formar part de la Comissió mixta Constitucional en el Congrés dels Diputats. Aquesta comissió és la que ha de debatre i dictaminar el nou Estatut.


S’ha constituït la Comissió i s’ha anomenat la ponència. En nom de la delegació catalana ha intervingut el socialista Higini Clotas, vicepresident primer del Parlament (a qui podeu veure amb mi a la foto), per a comunicar quins diputats i diputades seran els ponents. Per part del grup socialista seran Manuela de Madre, Miquel Iceta i Lídia Santos.

Com ja és conegut, la Comissió Constitucional la presideix Alfonso Guerra, a qui feia temps que no veia en persona. Està igual que sempre! I he pogut comprovar que segueix en plena forma pel que fa a la seva capacitat de reacció i de control de la situació.

Aquesta tarda hem viscut un altra moment d’aquests històrics, si bé alguns discursos han estat millor que d’altres. Encara que se m’acusi d’escombrar cap a casa, per a mi, la millor intervenció ha estat la de la Manuela de Madre (la podeu llegir clicant aquí). Ha parlat amb claredat i sense embuts sobre quins són els límits en política i s’ha referit a l’actitud tan poc patriòtica del PP, a qui veritablement no importa la unitat d’Espanya (com ens volen fer creure), sinó que només persegueix el desgast del Govern de José Luís Rodríguez Zapatero. També ha afirmat la inconstitucionalitat de la petició d’un referèndum a tota Espanya (el tejerèndum, com l’anomena Miquel Iceta) sobre l’Estatut de Catalunya, amb la campanya petitòria de signatures que estan portant a terme.

En el torn del Grup parlamentari del Partit Popular del Congrés, ha intervingut Eduardo Zaplana. Per cert, la seva cara i la d’Acebes no tenien desperdici quan amb anterioritat ha parlat Josep Piqué!. Un discurs previsible, el de Zaplana. Ha parlat de la “quiebra de la convivencia constitucional” i d’atemptat contra els valors bàsics de la llibertat i de la igualtat. Ha arribat a dir que el projecte de nou Estatut és una “obra de ingeniería contra la libertad” i que a Catalunya ja no es podrà parlar amb llibertat el castellà!. Veritablement patètic si no fos per la divisió que fomenten i per la perillositat que comporten per a la convivència les seves mentides.

El representat del Grup parlamentari socialista en el Congrés, Diego López-Garrido, ha intervingut defensant l’acord polític bàsic al que s’ha arribat per tal de tenir un Estatut per a molts anys. Ha dit que l’Estatut és una llei paccionada entre el Parlament de Catalunya i les Corts Generals, tal i com preveu la Constitució de 1978, i que estem construint entre tots l’Espanya plural que preveia el constituent del 78, amb el diàleg. Un diàleg que no vol el PP que no va voler ni que s’admetés a tràmit el projecte i que només ha presentat esmentes de supressió. És que la campanya de recollida de signatures és una campanya per l’acord?, ha dit.

En acabar la Comissió, s’ha constituït la Ponència, que te el termini d’un mes per a fer la seva feina. Després, hi tornarem tots un altra cop per a dictaminar el nou Estatut i que pugui anar a l’aprovació del Ple del Congrés.

6 de febrer de 2006

ENTREVISTA PUBLICADA A CANVI 16

-Més enllà de l'Estatut què creuen o pensen que hauria de marcar la política catalana aquest 2006?
Els pressupostos de la Generalitat per a aquest any donen una molt bona pista del que marcarà la política catalana aquest any: la política social, especialment destinada a la Sanitat, a l’Ensenyament i als Serveis Socials. En les eleccions de 2003 va guanyar la voluntat de canvi, i després d’un parell d’anys treballant per vèncer les inèrcies i les herències de 23 anys de govern conservador, podem dir que el 2006 serà, definitivament, l’any en què aquest canvi es farà efectiu i palpable per a la majoria de ciutadans i ciutadanes. La màxima del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, “mestres, metges, mossos” comença a donar els seus fruits.

-Dels projectes i proposicions de llei en tràmit al Parlament, quins consideren més transcendents i urgents?
N’hi ha un bon grapat. Tot just ara, el Govern acaba d’aprovar el projecte de llei de Serveis Socials, que aviat començarà el tràmit parlamentari. Aquesta llei serà un dels vaixells-insígnia de la legislatura, junt amb d’altres com la Llei de Barris, ja que el seu contingut social deixarà clara l’orientació d’esquerres d’aquest Govern.
En aquest període de sessions que ara s´’obre, entre les primeres que aprovarem hi ha la llei que regularà la Iniciativa Legislativa Popular, que és un text decisiu pel que fa a la proximitat entre les institucions i la ciutadania. La participació en la vida política ha d’estar a l’abast de tothom qui vulgui fer aportacions. També aprovarem la llei de l’Oficina antifrau, fonamental per a la transparència dels poders públics.
Més endavant vindran lleis igualment transcendents, com la llei de l’habitatge, que encara no està en tràmit, però que s’aprovarà aquesta legislatura; la llei de reforma de l’Institut Català de la Salut, que ha de permetre una gestió més moderna i eficient de la sanitat pública; la llei que regularà la propietat horitzontal i els veïnatges; i finalment la de prestacions econòmiques i socials, que regularà els complements de pensions, els ajuts a les famílies… Són totes lleis amb un contingut social inequívoc i que considerem molt necessàries per construir una societat amb més justícia social.

-Què pensen de les propostes del PPC per potenciar el bilingüisme a Catalunya?
És un pas més en la seva estratègia de crear divisió en una societat, la catalana, que no està dividida. L’objectiu de les vuit propostes és simplement donar alguns arguments falsos perquè en alguna emissora de ràdio es puguin escandalitzar i mantenir el to pujat de les seves tertúlies. Aquí tots sabem que els nostres fills i filles surten de l’escola parlant perfectament el català i el castellà, i a més aquest govern s’ha compromès a aconseguir que surtin amb un bon nivell d’anglès, i si pot ser d’una segona llengua estrangera. No seran bilingües: seran poliglots, i aquest és un patrimoni personal absolutament envejable. També sabem que tal com estan les coses podem anar a comprar i parlar en català o castellà indistintament. El bilingüisme està garantit, no cal que el PP vingui a salvar ningú.


Carme Figueras i Siñol
Portaveu adjunta del grup parlamentari PSC-CpC