7.2.06

S'ha constituit al Congrés la Comissió que ha de dictaminar l'Estatut

Avui he anat a Madrid i he tingut l’honor d’estar entre els membres de la delegació del Parlament de Catalunya per a formar part de la Comissió mixta Constitucional en el Congrés dels Diputats. Aquesta comissió és la que ha de debatre i dictaminar el nou Estatut.


S’ha constituït la Comissió i s’ha anomenat la ponència. En nom de la delegació catalana ha intervingut el socialista Higini Clotas, vicepresident primer del Parlament (a qui podeu veure amb mi a la foto), per a comunicar quins diputats i diputades seran els ponents. Per part del grup socialista seran Manuela de Madre, Miquel Iceta i Lídia Santos.

Com ja és conegut, la Comissió Constitucional la presideix Alfonso Guerra, a qui feia temps que no veia en persona. Està igual que sempre! I he pogut comprovar que segueix en plena forma pel que fa a la seva capacitat de reacció i de control de la situació.

Aquesta tarda hem viscut un altra moment d’aquests històrics, si bé alguns discursos han estat millor que d’altres. Encara que se m’acusi d’escombrar cap a casa, per a mi, la millor intervenció ha estat la de la Manuela de Madre (la podeu llegir clicant aquí). Ha parlat amb claredat i sense embuts sobre quins són els límits en política i s’ha referit a l’actitud tan poc patriòtica del PP, a qui veritablement no importa la unitat d’Espanya (com ens volen fer creure), sinó que només persegueix el desgast del Govern de José Luís Rodríguez Zapatero. També ha afirmat la inconstitucionalitat de la petició d’un referèndum a tota Espanya (el tejerèndum, com l’anomena Miquel Iceta) sobre l’Estatut de Catalunya, amb la campanya petitòria de signatures que estan portant a terme.

En el torn del Grup parlamentari del Partit Popular del Congrés, ha intervingut Eduardo Zaplana. Per cert, la seva cara i la d’Acebes no tenien desperdici quan amb anterioritat ha parlat Josep Piqué!. Un discurs previsible, el de Zaplana. Ha parlat de la “quiebra de la convivencia constitucional” i d’atemptat contra els valors bàsics de la llibertat i de la igualtat. Ha arribat a dir que el projecte de nou Estatut és una “obra de ingeniería contra la libertad” i que a Catalunya ja no es podrà parlar amb llibertat el castellà!. Veritablement patètic si no fos per la divisió que fomenten i per la perillositat que comporten per a la convivència les seves mentides.

El representat del Grup parlamentari socialista en el Congrés, Diego López-Garrido, ha intervingut defensant l’acord polític bàsic al que s’ha arribat per tal de tenir un Estatut per a molts anys. Ha dit que l’Estatut és una llei paccionada entre el Parlament de Catalunya i les Corts Generals, tal i com preveu la Constitució de 1978, i que estem construint entre tots l’Espanya plural que preveia el constituent del 78, amb el diàleg. Un diàleg que no vol el PP que no va voler ni que s’admetés a tràmit el projecte i que només ha presentat esmentes de supressió. És que la campanya de recollida de signatures és una campanya per l’acord?, ha dit.

En acabar la Comissió, s’ha constituït la Ponència, que te el termini d’un mes per a fer la seva feina. Després, hi tornarem tots un altra cop per a dictaminar el nou Estatut i que pugui anar a l’aprovació del Ple del Congrés.

6 de febrer de 2006

1 comentario:

Moisès Rial Medina dijo...

Maragall amenaça amb presentar-se per Ciutadans pel Canvi si el PSC no es planta amb el PSOE



Està ben clar: el PSOE ja ha desembarcat a la seu del PSC, per connivencia amb montilla i "sus muchachos" i el nucli maragallià, com a darrer bastió de defensa del PSC , davant el PSOE, però al PSOE, li pot sortir un rival potent, després de l´incompliment de l´estatut, si Maragall, no el deixen tornar a presentar i fa el salt i es presenta per ciutadans pel canvi, o sigui, històric, Maragall pensa en la refundació d´un nou PSC Català!
Ho publiquen a un nou bloc confidencial :
http://www.busot.blogspot.com/
Maragall amenaça amb presentar-se per Ciutadans pel Canvi si el PSC no es planta amb el PSOE
Després de setmanes de pressió interna, finalment la crisi oberta entre el PSC i el PSOE ha començat a sortir a la llum, malgrat els intents dels mitjans pròxims a Nicaragua de minimitzar les diferències. La passivitat de la direcció de l'aparell socialista davant el flirteig escandalós entre José Luis Rodríguez Zapatero i Artur Mas ha provocat un malestar molt profund dins el cercle més pròxim al president de la Generalitat, començant pel seu germà Ernest Maragall, el director d'Anàlisi i Prospectiva, Jaume Badia, la directora del gabinet presidencial, Marta Grabulosa, i el director de Comunicació de Presidència, Jordi Mercader.Aquest 'pinyol' maragallista està molt inquiet pel seu futur, atès que la seva continuïtat passa exclusivament per la retenció del poder mitjançant el pacte tripartit. Qualsevol hipotètica entesa entre CiU i el PSC per governar junts la Generalitat seria catastròfic per aquest sector de l'elitisme socialista, perquè la convivència amb els homes d'Artur Mas i David Madí dins els murs de Palau seria insostenible.Per això han reclamat a l'aparell socialista (els anomenats Montilla Boys) que plantin cara davant Ferraz i deixin clar que és únicament el PSC qui marca l'estratègia electoral i l'elecció de candidats.Davant la passivitat dels capitans en aquest afer, Maragall va advertir durant el cap de setmana que podria presentar-se a les properes eleccions mitjançant Ciutadans pel Canvi (CPC), convertit en un autèntic club de fans del president. De fet, CPC no s'ha dissolt mai, malgrat el compromís formal de fer-ho quan els socialistes arribessin a la presidència de la Generalitat.El PSC s'ha pres les amenaces de Maragall com una curiositat més del president, però el seu entorn no ho veu així. El malestar entre els dos sectors del PSC cada vegada és més profunt, i algunes veus dels capitans ja parlen obertament, a Nicaragua, de convertir el PSC en la Federació Catalana del PSOE.

http://llibertats.blogspot.com