26.4.06
Quin és el veritable Josep Piquè?
Foto Juan Manuel Prats (publicada avui a El Periódico)
Peu de foto: "Tertulia De Madre e Iceta hablan con Enrique Curiel (derecha) y Carmen Figueras, ayer en el Senado".
Aquesta vegada, en el Senat, a més de ser membre de la Comissió mixta, també soc membre de la Ponència que ha d’elaborar l’informe sobre la proposta de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Ahir a la primera sessió de la Ponència varem rebutjar el “veto” del PP al nou Estatut.
Sorprenent Josep Piqué! Sorprenent quan ahir va fer la defensa del “veto” en nom del grup parlamentari popular a la Ponència. Pels arguments que donava, semblava que estiguéssim escoltant parlar Acebes, Zaplana o Rajoy, més que no pas Piqué. No semblava que el Josep Piqué que parlava fos el mateix que es va intervenir en el Ple del Parlament de Catalunya a finals de setembre quan es va aprovar l’Estatut.
Piqué va esgrimir ahir els arguments més rancis del Partit Popular en contra del nou Estatut. Per ell no hi ha altra nació que Espanya, va afirmar que s’introdueix una clara discriminació del català en el mon oficial i en l’àmbit públic. Va dir que amb ell, com a català, li repugna intel·lectualment tenir drets i deures diferents dels de la resta dels espanyols, fent així burda demagògia sobre el capítol I de drets i deures i cercant l’enfrontament entre Catalunya i la resta d’Espanya. Va dir, textualment, que li semblava insòlit que fonamentem drets i institucions en uns “suposats” drets històrics. És que potser no tenim una llengua pròpia i una cultura pròpia? Que potser no tenim un dret civil català? Que no tenim unes institucions pròpies i històriques,....?
Sembla mentida que sigui la mateixa persona el Piqué que ens parla a Catalunya i el que ens parla des de Madrid. La pregunta que cal fer-nos és: Quin és el veritable Josep Piqué? És el que participa i aporta suggeriments en el tràmit de la ponència al Parlament de Catalunya o bé és el “destroyer” que varem pogut veure ahir tant a la Comissió com a la Ponència en el Senat?
7.4.06
El tractament del Referèndum de l’Estatut per part de TV3 i Catalunya ràdio.
Avui al Parlament, a la sessió de la Comissió de control de l’actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, els cinc grups parlamentaris hem preguntat pels criteris informatius que s’ampraran amb relació al proper referèndum de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i he estat jo mateixa la que he fet la intervenció en nom del meu grup.
Prèviament, la setmana passada el president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya va comparèixer a la mateixa comissió i ens va presentar als diputats i diputades un document de “Directrius i recomanacions del CAC sobre la informació relativa al referèndum sobre l’Estatut d’Autonomia” i jo n’he fet avui referència.
En la meva intervenció he dit principalment que l’Estatut s’ha d’explicar. Que els mitjans audiovisual públics han de complir prioritàriament aquesta missió, la d’explicar i d’informar amb neutralitat i donant elements als ciutadans per a decidir lliurement la seva posició davant de la consulta. Val a dir que, en aquest sentit, tenim tots plegats molta experiència en campanyes electorals i poca en referèndums. D’altra banda, cal distingir entre el paper dels mitjans de comunicació en el període previ a la de promulgació del decret de convocatòria del Referèndum, del període posterior, és a dir, el període estrictament de campanya electoral.
En les àmplies respostes del director general, Joan Majó i dels directors de la televisió i de la ràdio, Francesc Escribano i Oriol Sarsanedes respectivament, ens han manifestat la intenció de portar a terme com a tasca fonamental la d’explicar el nou Estatut i com a segona tasca servir a la pluralitat de totes les veus sense aportar-hi criteris personals per part dels professionals del mitjà. TV3 te previst elaborar i emetre una desena de vídeos explicant els continguts bàsics de l’Estatut, d’emetre entrevistes als actors polítics del nou Estatut, d’especialistes rigorosos i de la societat civil. A la vegada es programaran debats de les cinc forces polítiques representades al Parlament i espais d’entrevistes similars.
S’ha parlat de pluralitat, d’imparcialitat dels professionals, d’informar i d’explicar. Tots hem reconegut que no és una tasca fàcil i que segurament la mateixa acció la valorarem de manera diferent des de les diferents opcions polítiques. Així, en Joan Majó, ha dit que no és fàcil, i també ens ha demanat que no li posem més difícil, tot reconeixent que al final segurament ningú quedarà del tot content.
Majó ha dit que explicar és més que informar i que valorar és més que explicar i que informar. Ell entén que el repte és el d’explicar i informar i així donar finestres perquè els ciutadans valorin. Tot i així, ha dit que cal anar molt en compte en les explicacions que puguin amagar valoracions. Hi estic d’acord.
Aquest tema serà controvertit donat que hi ha posicions polítiques diverses: el si i el no, o fins i tot pot haver-hi el si crític, el vot en blanc, el vot nul (esperem que no) i l’abstenció. La Junta Electoral, d’altra banda, també hi dirà la seva pel que fa als blocs electorals. De ben segur que en seguirem parlant.
6.4.06
Podem definir només els usos de la Federació Obrera?
Article publicat al Casa de la Vila del mes de març (butlletí de l'Ajuntament de Molins de Rei)
Podem definir només els usos de la Federació Obrera?
L’Ajuntament ha engegat un procés de participació per a definir els usos de la Federació Obrera. El nostre grup hi participa, com no pot ser d’una altra manera, però hem alertat internament i públicament de la incoherència que pot comportar el fet de decidir l’ús d’aquest equipament tan emblemàtic per a la nostra vila, sense tenir alhora en compte el conjunt de necessitats que tenim pel que fa a equipaments públics i sense comptar per això amb els altres edificis de patrimoni municipal –Palau dels Requesens i Molí- per als quals també cal definir el seu destí. Per altra banda, creiem que en aquesta visió global també s’han de valorar els usos de Ca n’Ametller (que ara és una mica tot i res del tot) i comptar amb els equipaments del Foment, la Joventut i l’Agrupa (que encara que siguin privats són per a l’ús social i cultural).
Quan alguns de nosaltres anem a pobles i ciutats veïnes i veiem els nous equipaments biblioteca, que atrauen gran nombre d’usuaris, majoritàriament gent jove, que són equipaments culturals polivalents, que permeten l’ús generalitzat de les noves tecnologies i dels mitjans audiovisuals, que tenen sales i espais per a l’organització d’activitats, xerrades o reunions, ens adonem que, tot i l’esforç que fa el personal de la nostra biblioteca, aquesta té moltes limitacions i no aguanta la comparació.
D’altra banda, al centre vila hi ha una gran mancança, coberta només en una petita part pel Casal d’avis de la Caixa del Penedès. Es tracta d’un centre cívic i casal d’avis, per a activitats diverses dirigides a la gent gran -i a la no tan gran- com tenim a la Riera Bonet. Un equipament amb espais on es puguin organitzar cursos molt diversos, obrir les portes a Internet, balls i festes, sales per escacs, dominó o les cartes, per a les labors, per a petar la xerrada..... Un espai polivalent a on les entitats de la vila hi puguin muntar les seves activitats. D’equipaments com aquest, se n’han anat fent forces al llarg dels darrers anys a moltes poblacions del Baix Llobregat.
També la gent jove de Molins de Rei necessita espais propis, que se’ls puguin organitzar i gestionar a la seva manera. Espais que els permetin muntar activitats segons les seves inquietuds i voluntats. Espais també polivalents que puguin perdurar en el temps i ser útils per a les successives generacions de jovent que vagin venint.
Aquestes són alguns dels usos que a mi se m’acut que se li podria donar a la Federació Obrera, com també pensa molta altra gent, suposo. N’hi hauria d’haver més, de ben segur. Ara be, com deia al començament, tot i que és bo que es facin processos participatius, fa certa por que caiguem en el parany de voler solucionar en un sol edifici totes aquestes mancances a la nostra vila que tantes vegades uns i altres ciutadans trobem a faltar.
Aquest és un perill que correm si definim els usos de la Federació Obrera sense planificar a l’hora quin serà el destí dels altres edificis que he esmentat. És per això que els socialiste, en el nostre programa electoral hi portàvem el compromís d’iniciar, en el termini màxim d’un any des de les darreres eleccions municipals, un procés de participació per definir un pla de tots els equipaments alhora.
2.4.06
En referència a la vaga de metges
Article publicat a El Far (El Periódico) el 31-3-2006
Al Baix Llobregat hem patit durant molts anys la manca d’inversió, tant en equipaments com en recursos personals, dels anteriors Governs de la Generalitat en temes de salut.
Varem arribar a tenir metges amb més de 3000 pacients cadascun. Hi havia centres d’atenció primària que tenien esperes per a ser visitat pel teu metge de capçalera d’entre 5 i 10 dies. El panorama heretat pel nou Govern pel que fa als centres hospitalaris tampoc era millor.
En només dos anys, la Conselleria de Salut, ha desencallat el projecte i ha licitat l’obra del nou Hospital del Baix Llobregat (feia més de vint anys que el reivindicàvem). S’està portant a terme una gran inversió a l’Hospital de Bellvitge, l’Hospital de Viladecans serà ampliat com també l’Hospital de Martorell i s’està fent el projecte d’un nou Hospital a Sant Boi de Llobregat que tindrà una àrea materno-infantil.
En atenció primària el canvi ha estat encara més ràpid. El primer any ja es va endegar un Pla de Xoc per a incrementar considerablement les plantilles tant de metges com d’infermeria. S’està dotant els ambulatoris de molta més capacitat per a fer determinades proves i evitar anar a l’hospital. A Sant Vicenç dels Horts i a Sant Andreu de la Barca, centres d’altra resolució (hospitals lleugers) amb especialistes i capacitat per a fer petites intervencions.
Aquestes són només alguns exemples de tot el que s’està millorant. És cert que partíem d’una situació de molta tensió pels professionals de la salut, però els problemes s’han abordat i s’estan solucionant. De ben segur que és difícil fer front a la gran demanda que hi ha, però, crec sincerament que, per primera vegada, tenim un Govern que afronta els problemes i els està resolent.
El dibuix és de l'amic Manel Ferré
Al Baix Llobregat hem patit durant molts anys la manca d’inversió, tant en equipaments com en recursos personals, dels anteriors Governs de la Generalitat en temes de salut.
Varem arribar a tenir metges amb més de 3000 pacients cadascun. Hi havia centres d’atenció primària que tenien esperes per a ser visitat pel teu metge de capçalera d’entre 5 i 10 dies. El panorama heretat pel nou Govern pel que fa als centres hospitalaris tampoc era millor.
En només dos anys, la Conselleria de Salut, ha desencallat el projecte i ha licitat l’obra del nou Hospital del Baix Llobregat (feia més de vint anys que el reivindicàvem). S’està portant a terme una gran inversió a l’Hospital de Bellvitge, l’Hospital de Viladecans serà ampliat com també l’Hospital de Martorell i s’està fent el projecte d’un nou Hospital a Sant Boi de Llobregat que tindrà una àrea materno-infantil.
En atenció primària el canvi ha estat encara més ràpid. El primer any ja es va endegar un Pla de Xoc per a incrementar considerablement les plantilles tant de metges com d’infermeria. S’està dotant els ambulatoris de molta més capacitat per a fer determinades proves i evitar anar a l’hospital. A Sant Vicenç dels Horts i a Sant Andreu de la Barca, centres d’altra resolució (hospitals lleugers) amb especialistes i capacitat per a fer petites intervencions.
Aquestes són només alguns exemples de tot el que s’està millorant. És cert que partíem d’una situació de molta tensió pels professionals de la salut, però els problemes s’han abordat i s’estan solucionant. De ben segur que és difícil fer front a la gran demanda que hi ha, però, crec sincerament que, per primera vegada, tenim un Govern que afronta els problemes i els està resolent.
El dibuix és de l'amic Manel Ferré
Suscribirse a:
Entradas (Atom)