Una oportunitat per enfortir el Tercer Sector

Ahir i avui La Farga de l’Hospitalet ha acollit el 2on Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya, que aplegat a més 1300 persones representants de les entitats sense ànim de lucre que treballen en l’àmbit dels serveis socials en la lluita contra la pobresa i l’exclusió.

Si el primer Congrés celebrat ara fa un any va ser un èxit, aquesta segona edició l’ha superat en escreix, tan pel contingut dels debats com per la participació del conjunt de les entitats catalanes. Podeu llegir el manifest-declaració que s’ha presentat a la sessió de cloenda a on es fa un breu resum de les conclusions i reivindicacions d’aquest Congrés.

El discurs inaugural d’ahir dijous va estar a càrrec del President de la Generalitat, José Montilla, de l’Alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marin, i del President de la Taula del Tercer Sector, Carles Barba.

Jo vaig tenir l’honor de ser convidada a fer una salutació i dirigir unes paraules a tots els assistents, a l’igual que un representant de cada partit polític català.

A la meva intervenció vaig referir-me als moments de crisi econòmica que estem vivint i a l’esforç que hem de fet tots plegats per evitar que aquesta s’acarnissi amb les persones més febles o més vulnerables. Només ho podrem evitar sumant tots els esforços, el de totes les administracions, els de tots els sectors i els de la societat civil organitzada que les entitats socials representen.

D’altra banda vaig manifestar que crec que també hem de veure en aquesta crisi econòmica una oportunitat per al creixement del tercer sector social. Una oportunitat per reforçar les entitats i la tasca que porten a terme, que esdevé ara encara més necessària per a pal·liar els efectes de la crisis sobre les famílies. Les associacions, fundacions i empreses d’inserció que formen part d’aquest sector són la clau per atendre a les persones que es troben en situació de vulnerabilitat i per fer-ho amb més celeritat del que sovint poden les administracions. Per això, al reforçar la vocació de servei públic que presten i proporcionar-los les eines necessàries.

Perquè són les entitats del tercer sector les que canalitzen la solidaritat de les persones per a la lluita contra l’exclusió, contra la marginalitat i la pobresa. Les que canalitzen la participació dels ciutadans en els objectius socials a través del voluntariat, objectius que són responsabilitat i patrimoni de tots.

No vull pas acabar sense felicitar efusivament a la Taula del Tercer Sector, organitzadora d’aquest 2on. Congrés, per la feina feta, i encoratjar-los a seguir treballant per al creixement, l’enfortiment i la maduresa del sector. Un sector compromès amb el benestar dels catalans i catalanes, compromès amb els més febles i amb la inclusió.

Una jerarquia eclesiàstica sense pietat

Sembla mentida que els grans capitosts de l’Església catòlica puguin estar tan lluny de la realitat actual de la nostra societat, que pugui estar tan allunyada dels avenços socials conquerits per a les dones i dels valors de llibertat i justícia social essencials per a una societat que reconegui els drets de totes les persones per igual. Sembla mentida que, avui en dia, l’Església segueixi menystenint i menyspreant tant les dones! Es que potser no som “criatures de Déu”? Que potser no tenim dret a la justícia cristiana que diuen defensar? On és la defensa de la llibertat i, fins i tot, on és la caritat cristiana que tan pregonen?

Ja no es tracta de que les dones no puguem ocupar cap lloc de decisió en els estaments de direcció de la pròpia Església o que ni tan sols puguem ser capellans o, millor dit, capellanes, sinó que els que manen a l’estament eclesiàstic segueixen amb la seva creuada per a la submissió de la dona al masclisme ancestral, negant la nostra capacitat de decidir quan volem ser mares o negant-nos la nostra llibertat per a gaudir de la sexualitat sense riscos i amb responsabilitat.

La campanya impulsada per la Conferència episcopal en contra d’una nova llei de l’avortament en la que apareix un infant al costat d’un linx dient que es defensa l’animal més que el nen és del tot ofensiva. Ofèn la intel·ligència!. Es tracta d’una veritable fal·làcia, que consisteix en comparar un nen amb un òvul fecundat en el sí d’una matriu en les primeres setmanes, és a dir, la fal·làcia de comparar un esser humà amb un òvul que l’únic que té de diferència dels molts que produeixen les nostres matrius al cap de la vida fecunda de les dones és que hi ha penetrat un espermatozoide.

I aquesta Església és del tot irresponsable i fins i tot irrespectuosa amb la humanitat quins drets tan diu defensar. Fins i tot diria que no té pietat ni caritat cristiana. Com pot ser, si no es així, que el Papa Ratzinger en el seu viatge per països africans faci campanya en contra de l’ús del preservatiu? Com pot obviar, sense que li caigui la cara de vergonya, que hi ha 24,5 milions d’infectats de Sida en el continent africà? Quin desconeixement del ésser humà demostra quan recomana l’abstinència contra la propagació d’aquesta mortal epidèmia!

És una llàstima que des de un estament que hauria d’estar a prop dels més dèbils, que hauria de ser el primer defensor dels drets de les persones, de totes les persones, dones incloses, segueixi predicant conductes que les sotmeten i que els són del tot perjudicials. Sense ànim d’ofendre a tants creients “no talibans” que practiquen la fe cristiana i que tenen com a referent la paraula de Jesús, em pregunto: Què en diria Ell?

CiU s’instal•la en la negació permanent

En pocs dies hem tingut dues bones notícies. La primera, l’anunci del Govern de l’Estat de posar en marxa un Pla de Rodalies per a Catalunya que suposarà una inversió de 4.000 milions d’euros en set anys, una inversió que era una condició reclamada pel Govern de la Generalitat per al traspàs de la xarxa de rodalies de RENFE. I la segona, pocs dies després, l’acord Generalitat-Estat per inversions en infraestructures a Catalunya per valor de 800 milions d’euros, que sumats als que ja estaven previstos en els pressupostos, suposen un total de 4.800 milions d’euros per a l’any 2009 en compliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut.

Aquestes excel·lents notícies han estat rebudes pels grups de l’oposició –en especial pels dirigents de Convergència i Unió- com molt insuficients. Ja se sap que l’oposició no farà lloances de l’acció de govern, però d’això a la negació total que fan alguns dels seus portaveus hi ha un abisme. No és fins fa pocs anys que els governs de l’Estat i la Generalitat han fet una prioritat de les infraestructures per tal de superar els dèficits històrics de Catalunya en inversió en xarxa ferroviària, en carreteres i en infraestructures vinculades al cicle de l’aigua o a l’energia. Tan és així que Catalunya serà aquest 2009 el país de la Unió Europea que més invertirà en aquests conceptes, arribant al 5’6% del seu PIB. Inversions totes elles molt necessàries per a la reactivació de l’economia i per a la creació d’ocupació en aquests moments de crisi.

Hi ha qui vol veure sempre el got mig buit per més que es vagi omplint, qui prefereix estar eternament deprimit. És el seu problema!. Afortunadament, som molts els que no volem això per Catalunya!

Article meu publicat al semanari El Far el 27 de febrer de 2009