En pocs dies hem tingut dues bones notícies. La primera, l’anunci del Govern de l’Estat de posar en marxa un Pla de Rodalies per a Catalunya que suposarà una inversió de 4.000 milions d’euros en set anys, una inversió que era una condició reclamada pel Govern de la Generalitat per al traspàs de la xarxa de rodalies de RENFE. I la segona, pocs dies després, l’acord Generalitat-Estat per inversions en infraestructures a Catalunya per valor de 800 milions d’euros, que sumats als que ja estaven previstos en els pressupostos, suposen un total de 4.800 milions d’euros per a l’any 2009 en compliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut.Aquestes excel·lents notícies han estat rebudes pels grups de l’oposició –en especial pels dirigents de Convergència i Unió- com molt insuficients. Ja se sap que l’oposició no farà lloances de l’acció de govern, però d’això a la negació total que fan alguns dels seus portaveus hi ha un abisme. No és fins fa pocs anys que els governs de l’Estat i la Generalitat han fet una prioritat de les infraestructures per tal de superar els dèficits històrics de Catalunya en inversió en xarxa ferroviària, en carreteres i en infraestructures vinculades al cicle de l’aigua o a l’energia. Tan és així que Catalunya serà aquest 2009 el país de la Unió Europea que més invertirà en aquests conceptes, arribant al 5’6% del seu PIB. Inversions totes elles molt necessàries per a la reactivació de l’economia i per a la creació d’ocupació en aquests moments de crisi.
Hi ha qui vol veure sempre el got mig buit per més que es vagi omplint, qui prefereix estar eternament deprimit. És el seu problema!. Afortunadament, som molts els que no volem això per Catalunya!
Article meu publicat al semanari El Far el 27 de febrer de 2009
