A la sessió de control del Ple del Parlament d’avui dia 18 de febrer, el President de la Generalitat, com també la Consellera d’Acció Social i Ciutadania, han reclamant amb molta contundència que el Ministerio de Educación, Política Social y Deporte rectifiqui el projecte d’Ordre ministerial per la que s’estableixen les bases reguladores per a la concessió de subvencions pels programes de cooperació i voluntariat social amb càrrec a l’assignació tributària de l’Impost sobre la Renda de les persones físiques (la casella del 0’7% per a finalitats socials)
El president Montilla ha dit que no pot ser aprovada aquesta normativa tal i com està redactada, sinó que cal modificar-la de manera que totes les entitats catalanes del tercer sector social puguin presentar els seus programes per a rebre subvencions d’aquests fons provinents del que es recapta a través del que els ciutadans tributen quan marquen la casella “per a finalitats socials” en fer la seva declaració de la renda. Montilla ha dit que, a més de canviar l’Ordre ministerial eliminant la clàusula que exigeix que les entitats que es presentin siguin en els seus estatuts d’àmbit estatal (a Catalunya en tenim així, però també en tenim moltes que només tenen àmbit català), el que cal és cedir la gestió a tots els efectes del 50% d’aquests recursos a la Generalitat.
De fet, el que cal que es faci, i així ho han dit el President i la Consellera, és complir una moció aprovada en el Congrés dels Diputats el passat mes de setembre, en que s’instava al Govern de l’Estat a territorialitzar els recursos provinents del 0’7% de l’IRPF destinats a finalitats socials.
Els arguments per aquesta reclamació són contundents:
Catalunya disposa de competència exclusiva en la major part de les matèries que constitueixen les finalitats del programa de subvencions: voluntariat, famílies i infància, persones grans, discapacitat, drogodependència, inclusió, gènere, immigració. Ja en teníem a l’Estatut de 1979 i el nou Estatut de 2006 encara ho deixa més clar i amplia el ventall.
· Catalunya pateix una doble discriminació: s’incompleix la voluntat dels contribuents i les persones més vulnerables catalanes reben menys recursos que les d’altres comunitats autònomes. Així, de les darreres dades de que disposem, les del 2007, es desprèn que el 46,48% dels catalans van marcar exclusivament la casella “altres fins d’interès social”, davant del 33,83% de la resta de l’Estat. El percentatge d’aportació de Catalunya respecte del total recaptat a tot l’Estat va ser del 26,39% i, en canvi, el 2007 Catalunya només es va rebre el 12,35% del total recaptat.
· Si abans del nou Estatut ja teníem raó en reivindicar la gestió d’aquests fons, a partir de l’aprovació del nou encara s’afegeix un altre argument de pes: la cessió de la recaptació i la gestió del 50% de l’Impost de la Renda a la Generalitat. Com s’entén que es cedeixi la meitat de l’Impost recaptat a Catalunya i no la meitat del que correspon a la casella del 0’7 % que marquen en aquestes declaracions de la Renda els catalans.
Com a socialista i com a responsable de les polítiques socials a la direcció del PSC, em sap greu haver arribat fins aquí. Aquest és un tema en el que els socialistes catalans i els del PSOE tenim criteris diferents des de fa temps. Hem intentat aproximar posicions, convèncer de totes aquestes raons als companys federals, però ara per ara no ens hem sortit. Reconeixem que hi ha d’haver una part d’aquestes subvencions gestionades directament per l’Estat i destinades a projectes estatals que fomentin la cohesió i la solidaritat i que proporcionin recursos a les entitats d’àmbit estatal i, precisament per això, reclamem la cessió del 50% dels recursos i no de la totalitat.
Catalunya ha presentat recursos i requeriments de competència per aquest tema moltes vegades, també recursos al Tribunal Constitucional. Les Sentències (la darrera és del 2002) reconeixen a l’Estat la capacitat de gestionar amb caràcter estatal fons d’aquest tipus, però el que el Tribunal estableix com una excepcionalitat respecte de les competències exclusives de les comunitats autònomes, ara es vol convertir en el tot per tal de blindar la convocatòria en el sentit de constitucionalitat. És a dir, com que l’Estat només pot entrar a decidir projectes estatals, el que fa el Ministeri és requerir que les entitats siguin estatals. La conseqüència: no només no avancem cap a la territorialització sinó que moltes associacions catalanes no es podran presentar si no canvien els seus estatuts i es declaren d’àmbit estatal.
Com ha dit el President de la Generalitat, esperem una rectificació urgent. Si no és així, Montilla ha dit que el Govern impulsarà, mitjançant els grups que li donen suport, una iniciativa legislativa a les Corts Generals amb el propòsit de modificar la legislació corresponent, obrint un debat legislatiu per solucionar el tema d’una vegada per totes.
El president Montilla ha dit que no pot ser aprovada aquesta normativa tal i com està redactada, sinó que cal modificar-la de manera que totes les entitats catalanes del tercer sector social puguin presentar els seus programes per a rebre subvencions d’aquests fons provinents del que es recapta a través del que els ciutadans tributen quan marquen la casella “per a finalitats socials” en fer la seva declaració de la renda. Montilla ha dit que, a més de canviar l’Ordre ministerial eliminant la clàusula que exigeix que les entitats que es presentin siguin en els seus estatuts d’àmbit estatal (a Catalunya en tenim així, però també en tenim moltes que només tenen àmbit català), el que cal és cedir la gestió a tots els efectes del 50% d’aquests recursos a la Generalitat.
De fet, el que cal que es faci, i així ho han dit el President i la Consellera, és complir una moció aprovada en el Congrés dels Diputats el passat mes de setembre, en que s’instava al Govern de l’Estat a territorialitzar els recursos provinents del 0’7% de l’IRPF destinats a finalitats socials.
Els arguments per aquesta reclamació són contundents:
Catalunya disposa de competència exclusiva en la major part de les matèries que constitueixen les finalitats del programa de subvencions: voluntariat, famílies i infància, persones grans, discapacitat, drogodependència, inclusió, gènere, immigració. Ja en teníem a l’Estatut de 1979 i el nou Estatut de 2006 encara ho deixa més clar i amplia el ventall.
· Catalunya pateix una doble discriminació: s’incompleix la voluntat dels contribuents i les persones més vulnerables catalanes reben menys recursos que les d’altres comunitats autònomes. Així, de les darreres dades de que disposem, les del 2007, es desprèn que el 46,48% dels catalans van marcar exclusivament la casella “altres fins d’interès social”, davant del 33,83% de la resta de l’Estat. El percentatge d’aportació de Catalunya respecte del total recaptat a tot l’Estat va ser del 26,39% i, en canvi, el 2007 Catalunya només es va rebre el 12,35% del total recaptat.
· Si abans del nou Estatut ja teníem raó en reivindicar la gestió d’aquests fons, a partir de l’aprovació del nou encara s’afegeix un altre argument de pes: la cessió de la recaptació i la gestió del 50% de l’Impost de la Renda a la Generalitat. Com s’entén que es cedeixi la meitat de l’Impost recaptat a Catalunya i no la meitat del que correspon a la casella del 0’7 % que marquen en aquestes declaracions de la Renda els catalans.
Com a socialista i com a responsable de les polítiques socials a la direcció del PSC, em sap greu haver arribat fins aquí. Aquest és un tema en el que els socialistes catalans i els del PSOE tenim criteris diferents des de fa temps. Hem intentat aproximar posicions, convèncer de totes aquestes raons als companys federals, però ara per ara no ens hem sortit. Reconeixem que hi ha d’haver una part d’aquestes subvencions gestionades directament per l’Estat i destinades a projectes estatals que fomentin la cohesió i la solidaritat i que proporcionin recursos a les entitats d’àmbit estatal i, precisament per això, reclamem la cessió del 50% dels recursos i no de la totalitat.
Catalunya ha presentat recursos i requeriments de competència per aquest tema moltes vegades, també recursos al Tribunal Constitucional. Les Sentències (la darrera és del 2002) reconeixen a l’Estat la capacitat de gestionar amb caràcter estatal fons d’aquest tipus, però el que el Tribunal estableix com una excepcionalitat respecte de les competències exclusives de les comunitats autònomes, ara es vol convertir en el tot per tal de blindar la convocatòria en el sentit de constitucionalitat. És a dir, com que l’Estat només pot entrar a decidir projectes estatals, el que fa el Ministeri és requerir que les entitats siguin estatals. La conseqüència: no només no avancem cap a la territorialització sinó que moltes associacions catalanes no es podran presentar si no canvien els seus estatuts i es declaren d’àmbit estatal.
Com ha dit el President de la Generalitat, esperem una rectificació urgent. Si no és així, Montilla ha dit que el Govern impulsarà, mitjançant els grups que li donen suport, una iniciativa legislativa a les Corts Generals amb el propòsit de modificar la legislació corresponent, obrint un debat legislatiu per solucionar el tema d’una vegada per totes.
