LES PRIMERES IMPRESIONS COM A CONSELLERA

Aquests dies he anat molt atabalada i no tingut temps d’escriure res. Com ja sabeu, el passat 15 de maig vaig prendre possessió com a consellera de Benestar i Família de la Generalitat i des d’aleshores he anat de bòlit.En aquests dues setmanes m’he dedicat a reorganitzar el departament i a prioritzar les polítiques que portarem des d’ara i fins la convocatòria de les eleccions autonòmiques. M’he proposat tres grans objectius: incrementar el suport i la col·laboració amb els municipis pel que fa a les polítiques socials ja que es tracta de les administracions que tenen un contacte més directe amb les inquietuds dels ciutadans; millorar l’eficàcia del sistema de prestacions econòmiques de caràcter social per tal que es tramitin de forma ràpida i eficaç, i intensificar la política dirigida a la protecció dels menors.Com podeu imaginar, han estat jornades molt intenses plenes d’entrevistes amb el personal, reunions de coordinació, inauguracions de jornades, assistència a actes i entrevistes en els mitjans de comunicació. I a més, ara s’acosta la campanya del referèndum i seran molts els actes, tant institucionals com del partit, en què hauré de participar.Malgrat la intensitat d’aquestes jornades, he de dir que estic molt contenta. Poder treballar pel Govern de Catalunya en l’àmbit de les polítiques socials es una gran satisfacció per mi. No obstant, la feina encomanada m’obliga a deixar l’acta de regidora de Molins de Rei. No us penseu, però, que abandonaré la política local perquè puc seguir treballant en favor del poble des de altres responsabilitats com es el cas de la conselleria.M’estimo massa Molins de Rei com per desentendre’m ara que tinc unes altres responsabilitats. I una cosa heu de tenir ben clara: per mi no es menys important ser alcaldessa del meu poble que consellera de la Generalitat.Ah! I com que he estat molts dies sense actualitzar el meu bloc, hi he posat diverses fotos d’algunes de les coses que he fet (la presa de possessió al Palau de la Generalitat, la foto del Govern complert, la inauguració de la XV Setmana cultural de La Mina i l’acte de presentació de la Fundació de l’Alzheimer de Catalunya.

HA AGRADAT LA NOVA PLAÇA DEL MERCAT? Article publicat al Casa de la Vila

Escric aquest article l’endemà de Sant Jordi i, per tant, l’endemà de la inauguració de la nova Plaça del Mercat. Espero i desitjo que quan aquest article es publiqui algunes de les mancances que ara te la plaça estiguin arreglades o en vies d’arranjament.
Sempre he pensat que inaugurar una obra quan no està acabada no és una bona política, doncs la única cosa que s’aconsegueix són encara més detractors.
La nova plaça del Mercat ja ha estat batejada el mateix dia de la seva inauguració com “el cementiri” o com “la plaça dels nínxols”. Aquests són dos noms que molts varem poder escoltar, donat que la gent s’ho anava passant de boca a orella. En vaig sentir algun més que prefereixo no escriure. Caldria preguntar-se si aquests noms només són el fruit de l’imaginari popular com a conseqüència del fet que es va haver de córrer molt per a acabar l’obra a darrera hora i que el dia de Sant Jordi hi faltaven encara massa detalls pendents.
Si les plantes s’haguessin plantat amb més dies d’antelació i per tant estiguessin més arrelades i més crescudes, si tots els frontals dels grans pilons de ciment estiguessin dissimulats i tapats amb bancs i amb fusta, si no hi haguessin tantes rajoles del paviment mal posades, si la barana de vidre dels costats de la rampa de l’entrada de l’aparcament hagués estat tota acabada en comptes de la xarxa provisional que hi havia, si el pedrís inferior d’aquesta barana no estigues sense acabar i amb els totxos encara a la vista, si la zona de jocs infantils fora alguna cosa més que un petit sorral, etc. etc., hauria fet més goig? Hauria agradat més a tothom? Se l’hagués batejat igualment com el cementiri o la plaça dels nínxols?
Espero i desitjo que quan tot això s’hagi arranjat puguem mirar-nos-la tots amb uns altres ulls i agradi a més gent. Ho espero i ho desitjo perquè la Plaça del Mercat és el cor mateix del centre de la vila. No sé si que agradi més serà del tot possible, ja que probablement s’ha volgut posar moltes coses en un mateix espai que no deixa de ser limitat.Potser la plaça del Mercat no donava per tant. Potser no hi havia suficient espai per a posar-hi jocs per la canalla (tal i com ha quedat, els nens i nenes hi hauran d’entrar per torns rigorosos), per deixar-hi espai per a actuacions o per a sardanes, perquè hi puguin passar els cotxes a les hores que s’obri el trànsit, per encabir-hi la rampa d’entrada i sortida del pàrquing, per tenir espais d’ombra a on seure i per a posar-hi taules i cadires de bar. Potser una cosa és la participació i una altra és voler acontentar tothom, voler tenir una mica de tot i res del tot.
Espero i desitjo que, amb el temps i els detalls, la Plaça del Mercat acabi sent millor.

Quin és el veritable Josep Piquè?

Foto Juan Manuel Prats (publicada avui a El Periódico)
Peu de foto: "Tertulia De Madre e Iceta hablan con Enrique Curiel (derecha) y Carmen Figueras, ayer en el Senado".



Aquesta vegada, en el Senat, a més de ser membre de la Comissió mixta, també soc membre de la Ponència que ha d’elaborar l’informe sobre la proposta de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Ahir a la primera sessió de la Ponència varem rebutjar el “veto” del PP al nou Estatut.

Sorprenent Josep Piqué! Sorprenent quan ahir va fer la defensa del “veto” en nom del grup parlamentari popular a la Ponència. Pels arguments que donava, semblava que estiguéssim escoltant parlar Acebes, Zaplana o Rajoy, més que no pas Piqué. No semblava que el Josep Piqué que parlava fos el mateix que es va intervenir en el Ple del Parlament de Catalunya a finals de setembre quan es va aprovar l’Estatut.

Piqué va esgrimir ahir els arguments més rancis del Partit Popular en contra del nou Estatut. Per ell no hi ha altra nació que Espanya, va afirmar que s’introdueix una clara discriminació del català en el mon oficial i en l’àmbit públic. Va dir que amb ell, com a català, li repugna intel·lectualment tenir drets i deures diferents dels de la resta dels espanyols, fent així burda demagògia sobre el capítol I de drets i deures i cercant l’enfrontament entre Catalunya i la resta d’Espanya. Va dir, textualment, que li semblava insòlit que fonamentem drets i institucions en uns “suposats” drets històrics. És que potser no tenim una llengua pròpia i una cultura pròpia? Que potser no tenim un dret civil català? Que no tenim unes institucions pròpies i històriques,....?

Sembla mentida que sigui la mateixa persona el Piqué que ens parla a Catalunya i el que ens parla des de Madrid. La pregunta que cal fer-nos és: Quin és el veritable Josep Piqué? És el que participa i aporta suggeriments en el tràmit de la ponència al Parlament de Catalunya o bé és el “destroyer” que varem pogut veure ahir tant a la Comissió com a la Ponència en el Senat?

El tractament del Referèndum de l’Estatut per part de TV3 i Catalunya ràdio.

Avui al Parlament, a la sessió de la Comissió de control de l’actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, els cinc grups parlamentaris hem preguntat pels criteris informatius que s’ampraran amb relació al proper referèndum de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i he estat jo mateixa la que he fet la intervenció en nom del meu grup.

Prèviament, la setmana passada el president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya va comparèixer a la mateixa comissió i ens va presentar als diputats i diputades un document de “Directrius i recomanacions del CAC sobre la informació relativa al referèndum sobre l’Estatut d’Autonomia” i jo n’he fet avui referència.

En la meva intervenció he dit principalment que l’Estatut s’ha d’explicar. Que els mitjans audiovisual públics han de complir prioritàriament aquesta missió, la d’explicar i d’informar amb neutralitat i donant elements als ciutadans per a decidir lliurement la seva posició davant de la consulta. Val a dir que, en aquest sentit, tenim tots plegats molta experiència en campanyes electorals i poca en referèndums. D’altra banda, cal distingir entre el paper dels mitjans de comunicació en el període previ a la de promulgació del decret de convocatòria del Referèndum, del període posterior, és a dir, el període estrictament de campanya electoral.

En les àmplies respostes del director general, Joan Majó i dels directors de la televisió i de la ràdio, Francesc Escribano i Oriol Sarsanedes respectivament, ens han manifestat la intenció de portar a terme com a tasca fonamental la d’explicar el nou Estatut i com a segona tasca servir a la pluralitat de totes les veus sense aportar-hi criteris personals per part dels professionals del mitjà. TV3 te previst elaborar i emetre una desena de vídeos explicant els continguts bàsics de l’Estatut, d’emetre entrevistes als actors polítics del nou Estatut, d’especialistes rigorosos i de la societat civil. A la vegada es programaran debats de les cinc forces polítiques representades al Parlament i espais d’entrevistes similars.

S’ha parlat de pluralitat, d’imparcialitat dels professionals, d’informar i d’explicar. Tots hem reconegut que no és una tasca fàcil i que segurament la mateixa acció la valorarem de manera diferent des de les diferents opcions polítiques. Així, en Joan Majó, ha dit que no és fàcil, i també ens ha demanat que no li posem més difícil, tot reconeixent que al final segurament ningú quedarà del tot content.

Majó ha dit que explicar és més que informar i que valorar és més que explicar i que informar. Ell entén que el repte és el d’explicar i informar i així donar finestres perquè els ciutadans valorin. Tot i així, ha dit que cal anar molt en compte en les explicacions que puguin amagar valoracions. Hi estic d’acord.

Aquest tema serà controvertit donat que hi ha posicions polítiques diverses: el si i el no, o fins i tot pot haver-hi el si crític, el vot en blanc, el vot nul (esperem que no) i l’abstenció. La Junta Electoral, d’altra banda, també hi dirà la seva pel que fa als blocs electorals. De ben segur que en seguirem parlant.

Podem definir només els usos de la Federació Obrera?

Article publicat al Casa de la Vila del mes de març (butlletí de l'Ajuntament de Molins de Rei)

Podem definir només els usos de la Federació Obrera?

L’Ajuntament ha engegat un procés de participació per a definir els usos de la Federació Obrera. El nostre grup hi participa, com no pot ser d’una altra manera, però hem alertat internament i públicament de la incoherència que pot comportar el fet de decidir l’ús d’aquest equipament tan emblemàtic per a la nostra vila, sense tenir alhora en compte el conjunt de necessitats que tenim pel que fa a equipaments públics i sense comptar per això amb els altres edificis de patrimoni municipal –Palau dels Requesens i Molí- per als quals també cal definir el seu destí. Per altra banda, creiem que en aquesta visió global també s’han de valorar els usos de Ca n’Ametller (que ara és una mica tot i res del tot) i comptar amb els equipaments del Foment, la Joventut i l’Agrupa (que encara que siguin privats són per a l’ús social i cultural).

Quan alguns de nosaltres anem a pobles i ciutats veïnes i veiem els nous equipaments biblioteca, que atrauen gran nombre d’usuaris, majoritàriament gent jove, que són equipaments culturals polivalents, que permeten l’ús generalitzat de les noves tecnologies i dels mitjans audiovisuals, que tenen sales i espais per a l’organització d’activitats, xerrades o reunions, ens adonem que, tot i l’esforç que fa el personal de la nostra biblioteca, aquesta té moltes limitacions i no aguanta la comparació.

D’altra banda, al centre vila hi ha una gran mancança, coberta només en una petita part pel Casal d’avis de la Caixa del Penedès. Es tracta d’un centre cívic i casal d’avis, per a activitats diverses dirigides a la gent gran -i a la no tan gran- com tenim a la Riera Bonet. Un equipament amb espais on es puguin organitzar cursos molt diversos, obrir les portes a Internet, balls i festes, sales per escacs, dominó o les cartes, per a les labors, per a petar la xerrada..... Un espai polivalent a on les entitats de la vila hi puguin muntar les seves activitats. D’equipaments com aquest, se n’han anat fent forces al llarg dels darrers anys a moltes poblacions del Baix Llobregat.

També la gent jove de Molins de Rei necessita espais propis, que se’ls puguin organitzar i gestionar a la seva manera. Espais que els permetin muntar activitats segons les seves inquietuds i voluntats. Espais també polivalents que puguin perdurar en el temps i ser útils per a les successives generacions de jovent que vagin venint.

Aquestes són alguns dels usos que a mi se m’acut que se li podria donar a la Federació Obrera, com també pensa molta altra gent, suposo. N’hi hauria d’haver més, de ben segur. Ara be, com deia al començament, tot i que és bo que es facin processos participatius, fa certa por que caiguem en el parany de voler solucionar en un sol edifici totes aquestes mancances a la nostra vila que tantes vegades uns i altres ciutadans trobem a faltar.

Aquest és un perill que correm si definim els usos de la Federació Obrera sense planificar a l’hora quin serà el destí dels altres edificis que he esmentat. És per això que els socialiste, en el nostre programa electoral hi portàvem el compromís d’iniciar, en el termini màxim d’un any des de les darreres eleccions municipals, un procés de participació per definir un pla de tots els equipaments alhora.

En referència a la vaga de metges

Article publicat a El Far (El Periódico) el 31-3-2006

Al Baix Llobregat hem patit durant molts anys la manca d’inversió, tant en equipaments com en recursos personals, dels anteriors Governs de la Generalitat en temes de salut.

Varem arribar a tenir metges amb més de 3000 pacients cadascun. Hi havia centres d’atenció primària que tenien esperes per a ser visitat pel teu metge de capçalera d’entre 5 i 10 dies. El panorama heretat pel nou Govern pel que fa als centres hospitalaris tampoc era millor.

En només dos anys, la Conselleria de Salut, ha desencallat el projecte i ha licitat l’obra del nou Hospital del Baix Llobregat (feia més de vint anys que el reivindicàvem). S’està portant a terme una gran inversió a l’Hospital de Bellvitge, l’Hospital de Viladecans serà ampliat com també l’Hospital de Martorell i s’està fent el projecte d’un nou Hospital a Sant Boi de Llobregat que tindrà una àrea materno-infantil.

En atenció primària el canvi ha estat encara més ràpid. El primer any ja es va endegar un Pla de Xoc per a incrementar considerablement les plantilles tant de metges com d’infermeria. S’està dotant els ambulatoris de molta més capacitat per a fer determinades proves i evitar anar a l’hospital. A Sant Vicenç dels Horts i a Sant Andreu de la Barca, centres d’altra resolució (hospitals lleugers) amb especialistes i capacitat per a fer petites intervencions.

Aquestes són només alguns exemples de tot el que s’està millorant. És cert que partíem d’una situació de molta tensió pels professionals de la salut, però els problemes s’han abordat i s’estan solucionant. De ben segur que és difícil fer front a la gran demanda que hi ha, però, crec sincerament que, per primera vegada, tenim un Govern que afronta els problemes i els està resolent.

El dibuix és de l'amic Manel Ferré

Article "Llars d'infants, una prioritat", publicat a El Punt el 20/3/2006

Encara recordo molt bé quan, al febrer de 1999, l´aleshores conseller d´Educació, Xavier Hernández, es va treure un conill de la màniga durant un Ple al Parlament sobre política educativa, i va prometre que promouria en un període de sis anys la creació de 30.000 places d´educació de 0 a 3 anys. Una oferta sense cap planificació, cap compromís amb els ajuntaments com a administració corresponsable, cap previsió pressupostària i, per tant,sense cap garantia de compliment. Faltaven pocs mesos per les eleccions i s´havien de fer promeses en un tema en què ja es portava molt de retard i la demanda era cada vegada més gran. Ha estat el Govern de Pasqual Maragall qui ha fet realitat les 30.000 places de llar d´infants. Ara, transcorreguts 7 anys des d´aquell debat, el Govern de la Generalitat sí que ha fet el Mapa de Llars d´Infants i els acords amb els ajuntaments. Només en un any, 264 consistoris de Catalunya ja s´han compromès a crear el 75% de les 30.000 places previstes. I això és així perquè la Generalitat finança la inversió inicial i també el manteniment i funcionament tant de les places noves com de les ja existents. És un esforç molt important el que es fa, en col•laboració amb els ajuntaments, per a donar resposta a la necessitat de tantes i tantes parelles arreu de Catalunya que necessiten d´aquest servei per poder fer compatible tenir fills amb la seva activitat professional.La política educativa ha fet un gran gir des de l´arribada del govern catalanista i d´esquerres al Govern. No en va Maragall va fixar-se com a màxima Educació, Educació i Educació. Perquè un país que vulgui innovar, ser un país amb ambició, ha de tenir l´educació com una prioritat. El Govern ha fet una clara aposta per la qualitat. Només algunes dades: es van crear 2.200 noves places de professorat a l´inici del curs 2004-2005 i s´han convocat 3.680 places d´oposicions tan a primària com a secundària; s´han fet inversions noves construccions i ampliacions en 152 centres, s´han posat en marxa 63 nous centres escolars aquest curs 2005-2006; es preveuen 370 actuacions constructives i de millores per aquest curs, amb una inversió final de 520 milions d´euros; i s´han pogut eliminar 112 barracons. L´objectiu més important és, però, la qualitat! Les propostes que estan sobre la taula del Pacte Nacional de l´Educació així ho demostren. D´aquestes mesures, cal destacar la de la sisena hora diària a la primària. És una mesura sense precedents per a la igualtat de condicions entre la escola pública i la concertada. Una dada: aquesta sisena hora significarà que quan els nostres fills surtin de l´escola als 12 anys per anar a l´Institut hauran fet un nombre d´hores lectives equivalents a tot un curs més. Serà com haver fet un curs més a la mateixa edat! Queda demostrat, amb tot això, que el sistema educatiu català es podria haver millorat durant els 23 anys de govern de CiU, perquè hi havia prou diners per fer-ho -nosaltres els hem trobat. La qüestió és si l´Educació estava entre les prioritats de Pujol i els seus consellers d´Ensenyament, si realment el tema els preocupava o si només l´usaven per fer anuncis electoralistes. És evident que només el volien per tenir alguns titulars de tant en tant, com va passar amb la promesa del conseller Hernàndez, que ell mateix va acabar matisant –quatre mesos més tard, va dir que aquestes 30.000 places no serien totes públiques-, va delegar en els ajuntaments –podeu crear tantes places com volgueu, sempre que les pagueu vosaltres, va venir a dir- i finalment va acabar deixant el tema en un calaix, en un racó on això de les escoles bressol li fes poca nosa a ell i a la resta del govern de CiU.

Visca el nou Estatut!

El nou Estatut de Catalunya ha superat una fase més, la de la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats.

Ahir dimarts varem fer a Madrid la darrera de les sis sessions (la majoria maratonianes) d’aquesta Comissió mixta formada per 39 diputats de la Comissió del Congrés i 39 diputats i diputades de la delegació del Parlament.

Finalment, ahir varem acabar la feina i, sincerament, crec que ha estat una molt bona feina. L’Estatut que ha quedat a punt per a anar al Ple del Congrés dels Diputats aprofundeix en l’autogovern de Catalunya en aquells aspectes que, des de fa temps, reclamava la societat catalana: reconeixement de la personalitat i singularitat nacional de Catalunya, un marc competencial molt més ampli i més ben garantit, i un finançament just, transparent i solidari.

A la sessió d’ahir, Manuela de Madre, la presidenta del meu grup parlamentari, va estar esplèndida. M’agradaria repetir alguna de les frases que va dir en resposta a les intervencions d’Eduardo Zaplana del PP i de Josep Lluís Carod Rovira d’ERC, els dos grups que van votar que no, encara que per motius diferents, tant al preàmbul com al conjunt de l’Estatut.

De Madre va dir:

Este Estatuto no rompe nada. No rompe nada. Y lo refuerza todo. Refuerza la España de las Autonomías, refuerza la España plural y diversa, refuerza la España moderna de las reformas necesarias e inaplazables. Más autogobierno es más riqueza y desarrollo para todos, ustedes lo saben bien.

Este Estatuto no es insolidario. ¡Ya está bien de tanta falsedad, Sr. Zaplana! ¡Ya está bien de alimentar tanta confrontación entre los españoles! Los que realmente dividen y separan a España son ustedes

I cap al final va dir:
.... me dirijo a Josep Lluís Carod Rovira para decirle que “Los que están a favor suelen estarlo con matices; no se engañe, los que están en contra, sólo están en contra.”.

La veritat és que és una llàstima que ERC no s’hagi sumat a l’acord i, de fet, els companys diputats i diputades d’aquest grup estaven força tristos al final de la sessió d’ahir. Espero que reconsiderin la situació cara a la tramitació al Senat, i si més no, cara el Referèndum, perquè, com deia al començament, tindrem un gran Estatut que ens obrirà una nova etapa en la història de Catalunya.

Amb l'Estatut, cap a l'Espanya federal

Dimecres vaig tenir l’oportunitat de defensar en nom del meu grup parlamentari el Títol V de l’Estatut, el que s’anomena “De les relacions de la Generalitat amb l’Estat, amb altres Comunitats Autònomes i amb la Unió Europea, i de l’acció exterior de la Generalitat”. La referència dels serveis de premsa a la meva intervenció la podeu trobar a la pàgina web del PSC clicant aquí.

Aquest Títol V és el que defineix com han de ser les relacions entre Catalunya i l’Estat, entre ambdós governs, i li dona molt de contingut a les funcions que ha de tenir i els temes que s’hauran d’anar tractant a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat. També aborda la participació de la Generalitat en institucions, en procediments de presa de decisions estatals i en la designació de representants en organismes econòmics, jurídics (com el Tribunal Constitucional) i socials. D’altra banda s’ocupa de les relacions amb d’altres comunitats autònomes, del règim de convenis i de les relacions multilaterals entre comunitats i l’Estat.

En un segon capítol d’aquest títol V, l’Estatut s’ocupa de les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea. Aquest és l’apartat més novedòs, donat que l’adhesió d’Espanya a la UE l’any 1986 va ser molt posterior a l’Estatut vigent. En la meva intervenció vaig fer referència als avenços aconseguits en la participació de Catalunya en els organismes de decisió europeus amb el Govern Zapatero.

Finalment el capítol III s’ocupa de l’acció exterior de la Generalitat. Aquest és un tema respecte del qual els populars en fan més acusació d’anticonstitucionalitat. Fins i tot el diputat Moragas va fer una referència tendenciosa a Sentències del Tribunal Constitucional. Jo li vaig respondre que aquest Tribunal distingeix clarament entre les relacions internacionals com a competència exclusiva de l’Estat, però que una altra cosa era la possibilitat de que la Generalitat pugui fer acció exterior, i que d’això era precisament del que tracta el nou estatut.

En la meva intervenció vaig respondre algunes de les afirmacions del diputat Gabriel Cisneros del Partit Popular i, especialment, a les que fa fer en la seva intervenció el diputat Moragas, que va parlar amb nom del Grup Popular en el Congrés. Li vaig haver de dir que amb el tremendisme que es desprenia de les seves afirmacions, no semblava pas que ell fos del Partit Popular de Catalunya. I és que en el Ple del Parlament de Catalunya de setembre de l’any passat, en que es va aprovar la Reforma de l’Estatut, el grup popular, de la veu del diputat lleidatà Jordi Montanya, quan va manifestar el seu acord amb molts dels articles d’aquest títol i quan, fins i tot, no en van votar cap en contra.

El diputat Moragas va dedicar bona part de la seva intervenció a l’acció exterior de la Generalitat, preocupant-se per la imatge exterior t’Espanya quan les diverses comunitats autònomes intervinguin en temes europeus o en organismes internacionals i va insistí reiteradament en l’error que això significava. Jo li vaig contestar que no s’havia ja de preocupar per això i que la pitjor imatge de la nostra política exterior va ser la de la guerra a la que ens van portar quan el PP governava. O és que no van ser veritables errors posar-nos de genolls davant del president Busch o l’episodi de l’illot de Perejil?

Transcric ara a continuació Algunes frases de la meva intervenció del 15 de marzo a la Comisión constitucional del Congreso de los Diputados:

Respecto de las relaciones entre el Estado y Cataluña:

El Estatuto tendrá en estos artículos tres virtudes: Lealtad, confianza y respeto mutuo entre ambos Gobiernos.
Los cambios introducidos en la ponencia son precisamente en este sentido, ya que quizá el texto salido del Parlament de Catalunya tenía todavía algunos vicios (aunque esta vez pequeños) de desconfianza de Cataluña respecto del Gobierno de España.
Y dos principios: Bilateralidad en las relaciones Generalitat-Estado y Multilateralidad en todo aquello que afecta al conjunto de las CCAA

Comisión bilateral Estado-Generalitat:

Se trata de superar las relaciones de superioridad o de jerarquización para tenerlas en función de cada nivel competencial, aplicando los principios de subsidiariedad y proximidad en cada ámbito.
¿Con qué finalidad? Pues ninguna otra que la de ser más eficaces i eficientes en los servicios públicos en bien de la ciudadanía.
No hacemos otra cosa que dar rango estatutario a la Comisión Bilateral Generalitat-Estado. Más allá del simple espacio de resolución de conflictos competenciales. Sino como un marco general y permanente de relación y de colaboración. Y repito: con lealtad, confianza y respeto mutuo.

El Estatuto es un instrumento de pacto. Entre Estatuto y Constitución, de relación bilateral – a través del diálogo y del acuerdo para servir mejor a los ciudadanos y ciudadanas - i de relación multilateral – los mecanismos multilaterales son esenciales en los países compuestos, los que se denominan federales.

Desde el Partito Popular critican este Estatuto por su multilateraliad y a la vez se oponen a la Reforma del Senado. Si abordáramos la Reforma del Senado muchos de estos temas quedarían más claros.

Relaciones de la Generalitat con la Unión Europea:

Hay que reconocer avances muy importantes propiciados por el actual Gobierno de J.L.R.Zapatero en aquello que se refiere a la participación de representantes de la Generalitat en los organismos europeos. Ya hay consellers/res del Gobierno de Cataluña que han tenido la oportunidad de intervenir en organismos de la Unió Europea y participamos ya en las negociaciones.

Hasta hace poco el Estado era el único interlocutor de la UE y ello impedía que Cataluña pudiera participar directamente en el diseño de políticas comunes, incluso en políticas cuyas competencias son exclusivas de la Generalitat.

En relación al artículo 199 – Participación en organismos internacionales:

El texto tal y como ha quedado permite, tanto la presencia de la Generalitat en la delegación española en la UNESCO – que es lo que nosotros querríamos – como la posibilidad de intentar que Cataluña pueda ser admitida como miembro asociado, como lo son los territorios de: Aruba, Islas Vírgenes Británicas, Islas Caiman, Macao, Antillas Neerlandesas y el Archipiélago de Tokelau (nueva Zelanda). Repito que eso es lo que quieren algunos, no lo que queremos nosotros.

En relación a todo el Título V:

Con este Titulo V del Estatuto damos un paso adelante hacia el federalismo.
Para nosotros este Título, junto con el II del Poder judicial, implican un significativo paso adelante hacia el federalismo. Ni Estado confederal, ni Cataluña independiente, sino hacia un Estado Federal. Hacia el modelo de la España federal. Un camino tranquilo, natural, hacia el federalismo.
Federalismo que para nosotros implica: pacto, lealtad, libertad, confianza y respeto mutuo.

Esta es nuestra concepción de la España que queremos y, por supuesto de la Cataluña que queremos: una Cataluña abierta, acogedora, dialogante, convincente y colaboradora, confiada en sí misma y solidaria.

Des de Madrid, a la Comissió de l'Estatut

Aquests dies soc a Madrid, formant part de la delegació catalana de la Comissió mixta del Congrés dels Diputats que ha de dictaminar el nou Estatut. Avui tenim ja la tercera sessió i en queden tres dies més encara.

Poques coses es poden dir que no s’hagin dit ja aquests dies des dels mitjans de comunicació. El primer dia la nostra presidenta, Manuela de Madre va estar, com sempre, molt inspirada en la rèplica a Mariano Rajoy en el debat del títol preliminar. També Alfredo Pérez Rubalcaba va rebatre al PP amb gran contundència i, a la vegada, va fer una molt bona defensa del nou Estatut de Catalunya,

Cal dir que aquells que pensen que els socialistes espanyols no volen, en el fons, el nou Estatut, estan del tot equivocats. Són molts els qui estan convençuts del gran avenç que significa aquest nou encaix de Catalunya a Espanya i el pas significatiu que implica en la formació d’aquesta Espanya plural i diversa –federal- que els socialistes defensem.

Pel que fa al desenvolupament de la Comissió, hi ha moments de tot. No cal amagar que, a estones, resulta avorrida. Vuit grups parlamentaris del Congrés i cinc grups del Parlament són moltes intervencions per a cada Títol. De tota manera, els diputats del PP amb les seves proclames disbarats i incongruències (els està be a l’Estatut valencià el que no accepten de cap manera a l’Estatut català) encén el debat cada vegada que intervé.

Seguim confiant en que ERC faci un canvi de posició, encara que només sigui cap a l’abstenció en la votació final de l’Estatut. Les negociacions continuen i tan de bo que s’ho repensin. La veritat és que ha de resultar molt incòmode pels republicans votar que no conjuntament amb el PP tantes vegades!.

En el terreny anecdòtic, lo millor són les intervencions i comentaris del President de la Comissió, Alfonso Guerra, que està sempre a l’aguait i no perd pistonada i que, fins i tot, quan es diu alguna cosa una mica ocorrent per part d’algun dels intervinents ell hi afegeix la seva, amb el seu bon humor andalús i punyent. Això es va posar especialment de manifest en la intervenció del company Joan Ferran quan contestava a la popular Dolors Nadal.

Si voleu veure com han quedat, després de les sessions del dijous i del divendres passats, el títol preliminar, el títol 1 dels drets i deures i el títol 2 de les Institucions fins ara el text, ho podeu fer al bloc del nostre portaveu, el Miquel Iceta, que aquests dies està fent un esforç considerable per tenir tots els documents al dia en la seva pàgina.

ELS AVENÇOS SOCIALS AMB ALFREDO PÉREZ RUBALCABA A BARBERÀ DEL VALLÈS

El passat dissabte, dia 25 de febrer, varem fer un acte a Barberà del Vallès, a l'edifici Nodus. Varem poder comptar amb el portaveu de grup parlamentari socialista al Congrés dels Diputats, Alfredo Pérez Rubalcaba. A l'acte hi varem intervenir, prèviament l'Anna del Frago, que des de fa poques setmanes és la nova alcaldessa de Barberà i jo mateixa.

Jo em vaig encarregar de posar de manifest tots els avenços que s'estan fent a Catalunya en polítiques socials amb la tasca que el nostre govern està portant a terme. La meva intervenció sencera la podeu trobar clicant aquí.


Tot i que Alfredo Pérez Rubalcaba ens venia a parlar de la Llei de la Dependència de la que el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero ja n'ha aprovat un avantprojecte, prèviament ens va fet tot un seguit de referències a la situació política actual. En especial a l'actitud tan poc responsable i de tants pocs escrúpols del Partit Popular pel que fa a la lluita antiterrorista i a la política per la recerca de la pau que està portant Zapatero.

Amb la facilitat de paraula i la capacitat oratòria que el caracteritza, l'Alfredo es va referir també al procés per l'aprovació de l'Estatut i a la posició tan demagògica de Rajoy i la seva gent. D'aquí a un any les comunitats autònomes del PP voldran apuntar-se a les reformes dels seus estatuts. Què farà aleshores Rajoy? es preguntava Rubalcaba. Els mateixos que ara defensen tan la Constitució, que no la van votar, d'aqui a uns anys defensaran l'Estatut de Catalunya com si fos seu, va afegir.

L'ALCALDE DE MOLINS DE REI HAVIA D'HAVER CERCAT INFORMACIÓ DE LA GENERALITAT SOBRE LA VIA DE CORNISA

Les pancartes amb el logotip de l'Ajuntament al carrer Verdaguer i a la façana de la Casa de la Vila





S’ha aixecat molt de rebombori amb el vial de cornisa, una possible carretera per la que el Pla General Metropolità de l’any 1976 en va preveure una reserva de sol, amb un traçat que surt de Pallejà a l’alçada de la variant de la N-340 que ve de Cervelló (a l’alçada de la gravera) i que va fins a Moncada i Reixac pel mig de Collserola.

El Govern de la Generalitat ha posat a informació de les administracions el Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC) que, a l’àmbit metropolità, és un dels passos previs a l’aprovació d’un nou Pla Territorial Metropolità. En la documentació del PITC ja s’hi diu clarament: “En relació a la xarxa viària metropolitana, es mantenen totes les reserves urbanístiques del planejament vigent”.

Entenem perfectament que les entitats que han format la Plataforma Salvem la Via de Cornisa, s’hagin mobilitatzat en veure’l en el PITC. Nosaltres tampoc volem de cap manera la via de cornisa, que passa per un dels indrets (la riera de Vallvidrera) més bonics i de més valor biològic de Collserola!.

Ara bé, el que no entenem és que l’Ajuntament, o més ben dit l’equip de govern, sense encomanar-se ningú s’hagi adherit a la Plataforma, sense que l’alcalde hagi fet cap gestió amb la Conselleria de Política Territorial de la Generalitat per tal de recavar informació certa sobre la possibilitat de que aquesta carretera es pogués arribar a fer. Una adhesió a la Plataforma, a més, que s’ha fet sense un acord de Ple previ per a posar el nom de l’Ajuntament (o és que potser l’Ajuntament no som tots els regidors elegits pel poble?).

El conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, ja va declarar fa dies “que no és intenció del Govern fer el vial de cornisa que uneixi Molins de Rei i Sant Cugat del Vallès per Collserola” i va explicar que el PITC recull les infraestructures viàries i ferroviàries que el Govern vol fer i aquelles que tenen marcada la reserva urbanística en el planejament vigent”. Perquè això és el que cal fer legalment per després, en el nou Pla General Metropolità poder-lo eliminar.

L’obligació de l’Ajuntament, i en especial la del seu Alcalde, és la de cercar la informació, entrevistar-se amb els responsables de les altres institucions quan calgui, per tal de poder donar la millor informació als ciutadans i ciutadanes del seu municipi. Això és el que calia haver fet, abans d’adherir-se, sense més, a la plataforma reivindicativa.

Article publicat al Casa de la Vila (butlletí de l'Ajuntament de Molins de Rei)

EL PLA D’EQUIPAMENTS SEGUEIX PENDENT

Portem dos anys i mig llargs de mandat municipal i Molins de Rei segueix tenint pendents masses assignatures. Gairebé totes, a excepció de la propaganda institucional i dels tímids intents de participació, que en realitat són més simulacres que no pas participació real en la presa de decisions.

Tenim pendent un debat profund - i de veritable participació - sobre el destí final d’equipaments existents com són el Palau del Requesens, l’edifici del Molí, el de la Federació Obrera i del conjunt de Ca n’Ametller. Molins de Rei té moltes necessitats pel que fa a equipaments moderns i ben dissenyats i no es pot permetre el luxe de tenir tants anys equipaments patrimonials sense aprofitar. Enumero les necessitats més urgents:

La nostra vila necessita un nou Ajuntament, modern, funcional, que substitueixi tots els serveis administratius municipals ara dispersos entre l’actual Casa de la Vila, la Federació Obrera, la planta baixa de l’edifici de sota la Biblioteca, els habitatges de la plaça del Mercat i Ca n’Ametller.

Els ciutadans i ciutadanes de Molins de Rei necessiten una nova biblioteca. L’actual, tot i els esforços del personal que hi treballa i de la pròpia Diputació de Barcelona pel que fa a la incorporació a la seva Xarxa general, s’ha quedat del tot petita i insuficient per als recursos i serveis que avui en dia es donen des de les biblioteques municipals (només cal anar a les biblioteques de la majoria de ciutats del nostre entorn i comparar).

Molins de Rei necessita d’un espai per a la gent jove, dúctil i dissenyat amb la participació dels futurs usuaris. La vila necessita també d’un hotel d’entitats; sembla mentida que tenint com tenim un ventall tan ampli d’associacions i entitats els donem tan poc recolzament pel que fa als espais per a les seves activitats i reunions. Molins de Rei necessita també un nou Institut que ha de substituir l’actual Lluís de Requesens, ....

A tot aquest disseny se l’anomena Pla d’equipaments. Els socialistes, en el nostre programa electoral ens varem comprometre a tenir una proposta per al debat dins del primer any del mandat, donat que ja s’havia fet prèviament tota una feina tècnica al respecte. De la seva banda, l’actual equip de govern d’IC, ERC i CiU, en el seu Pla d’Actuació Municipal aprovat el gener del 2004, deia: “L’Ajuntament confeccionarà un Pla Integral d’Equipaments per definir les necessitats de serveis i equipaments en els àmbits, culturals, socials, esportius, administratius, associatius i formatius. Aquest Pla Integral d’Equipaments, serà elaborat tenint en consideració la viabilitat dels edificis històrics públics, i en col·laboració amb les entitats que compten amb patrimoni.”

Doncs bé, a un any i quatre mesos de finalitzar el mandat, el més calent està a l’aigüera. Això sí, s’han anat prenent decisions en relació a solars de patrimoni municipal (és a dir, patrimoni de tots) sense consens, sense participació i sense una planificació general. Això és el que ha fet l’actual equip de govern pel que fa a la ubicació del nou ambulatori, fent servir un solar de 6.500 metres per cedir-ne només 2.500 per al ambulatori i deixant-ne 4.000 amb una forma “estranya” en L que en limita considerablement els usos futurs.

Carme Figueras i Siñol
Portaveu del grup municipal del PSC

Article Casa de la Vila. Gener-febrer de 2006

S'ha constituit al Congrés la Comissió que ha de dictaminar l'Estatut

Avui he anat a Madrid i he tingut l’honor d’estar entre els membres de la delegació del Parlament de Catalunya per a formar part de la Comissió mixta Constitucional en el Congrés dels Diputats. Aquesta comissió és la que ha de debatre i dictaminar el nou Estatut.


S’ha constituït la Comissió i s’ha anomenat la ponència. En nom de la delegació catalana ha intervingut el socialista Higini Clotas, vicepresident primer del Parlament (a qui podeu veure amb mi a la foto), per a comunicar quins diputats i diputades seran els ponents. Per part del grup socialista seran Manuela de Madre, Miquel Iceta i Lídia Santos.

Com ja és conegut, la Comissió Constitucional la presideix Alfonso Guerra, a qui feia temps que no veia en persona. Està igual que sempre! I he pogut comprovar que segueix en plena forma pel que fa a la seva capacitat de reacció i de control de la situació.

Aquesta tarda hem viscut un altra moment d’aquests històrics, si bé alguns discursos han estat millor que d’altres. Encara que se m’acusi d’escombrar cap a casa, per a mi, la millor intervenció ha estat la de la Manuela de Madre (la podeu llegir clicant aquí). Ha parlat amb claredat i sense embuts sobre quins són els límits en política i s’ha referit a l’actitud tan poc patriòtica del PP, a qui veritablement no importa la unitat d’Espanya (com ens volen fer creure), sinó que només persegueix el desgast del Govern de José Luís Rodríguez Zapatero. També ha afirmat la inconstitucionalitat de la petició d’un referèndum a tota Espanya (el tejerèndum, com l’anomena Miquel Iceta) sobre l’Estatut de Catalunya, amb la campanya petitòria de signatures que estan portant a terme.

En el torn del Grup parlamentari del Partit Popular del Congrés, ha intervingut Eduardo Zaplana. Per cert, la seva cara i la d’Acebes no tenien desperdici quan amb anterioritat ha parlat Josep Piqué!. Un discurs previsible, el de Zaplana. Ha parlat de la “quiebra de la convivencia constitucional” i d’atemptat contra els valors bàsics de la llibertat i de la igualtat. Ha arribat a dir que el projecte de nou Estatut és una “obra de ingeniería contra la libertad” i que a Catalunya ja no es podrà parlar amb llibertat el castellà!. Veritablement patètic si no fos per la divisió que fomenten i per la perillositat que comporten per a la convivència les seves mentides.

El representat del Grup parlamentari socialista en el Congrés, Diego López-Garrido, ha intervingut defensant l’acord polític bàsic al que s’ha arribat per tal de tenir un Estatut per a molts anys. Ha dit que l’Estatut és una llei paccionada entre el Parlament de Catalunya i les Corts Generals, tal i com preveu la Constitució de 1978, i que estem construint entre tots l’Espanya plural que preveia el constituent del 78, amb el diàleg. Un diàleg que no vol el PP que no va voler ni que s’admetés a tràmit el projecte i que només ha presentat esmentes de supressió. És que la campanya de recollida de signatures és una campanya per l’acord?, ha dit.

En acabar la Comissió, s’ha constituït la Ponència, que te el termini d’un mes per a fer la seva feina. Després, hi tornarem tots un altra cop per a dictaminar el nou Estatut i que pugui anar a l’aprovació del Ple del Congrés.

6 de febrer de 2006

ENTREVISTA PUBLICADA A CANVI 16

-Més enllà de l'Estatut què creuen o pensen que hauria de marcar la política catalana aquest 2006?
Els pressupostos de la Generalitat per a aquest any donen una molt bona pista del que marcarà la política catalana aquest any: la política social, especialment destinada a la Sanitat, a l’Ensenyament i als Serveis Socials. En les eleccions de 2003 va guanyar la voluntat de canvi, i després d’un parell d’anys treballant per vèncer les inèrcies i les herències de 23 anys de govern conservador, podem dir que el 2006 serà, definitivament, l’any en què aquest canvi es farà efectiu i palpable per a la majoria de ciutadans i ciutadanes. La màxima del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, “mestres, metges, mossos” comença a donar els seus fruits.

-Dels projectes i proposicions de llei en tràmit al Parlament, quins consideren més transcendents i urgents?
N’hi ha un bon grapat. Tot just ara, el Govern acaba d’aprovar el projecte de llei de Serveis Socials, que aviat començarà el tràmit parlamentari. Aquesta llei serà un dels vaixells-insígnia de la legislatura, junt amb d’altres com la Llei de Barris, ja que el seu contingut social deixarà clara l’orientació d’esquerres d’aquest Govern.
En aquest període de sessions que ara s´’obre, entre les primeres que aprovarem hi ha la llei que regularà la Iniciativa Legislativa Popular, que és un text decisiu pel que fa a la proximitat entre les institucions i la ciutadania. La participació en la vida política ha d’estar a l’abast de tothom qui vulgui fer aportacions. També aprovarem la llei de l’Oficina antifrau, fonamental per a la transparència dels poders públics.
Més endavant vindran lleis igualment transcendents, com la llei de l’habitatge, que encara no està en tràmit, però que s’aprovarà aquesta legislatura; la llei de reforma de l’Institut Català de la Salut, que ha de permetre una gestió més moderna i eficient de la sanitat pública; la llei que regularà la propietat horitzontal i els veïnatges; i finalment la de prestacions econòmiques i socials, que regularà els complements de pensions, els ajuts a les famílies… Són totes lleis amb un contingut social inequívoc i que considerem molt necessàries per construir una societat amb més justícia social.

-Què pensen de les propostes del PPC per potenciar el bilingüisme a Catalunya?
És un pas més en la seva estratègia de crear divisió en una societat, la catalana, que no està dividida. L’objectiu de les vuit propostes és simplement donar alguns arguments falsos perquè en alguna emissora de ràdio es puguin escandalitzar i mantenir el to pujat de les seves tertúlies. Aquí tots sabem que els nostres fills i filles surten de l’escola parlant perfectament el català i el castellà, i a més aquest govern s’ha compromès a aconseguir que surtin amb un bon nivell d’anglès, i si pot ser d’una segona llengua estrangera. No seran bilingües: seran poliglots, i aquest és un patrimoni personal absolutament envejable. També sabem que tal com estan les coses podem anar a comprar i parlar en català o castellà indistintament. El bilingüisme està garantit, no cal que el PP vingui a salvar ningú.


Carme Figueras i Siñol
Portaveu adjunta del grup parlamentari PSC-CpC

INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA A CATALUNYA

L’Associació Diomira, una organització no governamental sense ànim de lucre que fomenta el debat i la reflexió entorn dels temes que afecten els infants, adolescents i joves a través de les revistes Entrejóvenes, Papers de Joventut i Protagonistes, Ja!, va convocar els passats dies 18 i 19 de gener unes jornades de reflexió amb el nom Infància i adolescència a Catalunya.
En el marc d’aquestes jornades vaig estar convidada a participar a la taula rodona: Les polítiques dels partits vers la infància i l’adolescència.
Clicant aquí podreu trobar el text que vaig preparar per a la meva intervenció sobre les posicions del PSC en relació a les polítiques d’infància i adolescència.
D’altra banda clicant aquí podeu trobar el document de les conclusions de les jornades i dels diferents grups de treball que es van constituir, i que són de molt interès. Tan és així que el diari El Periódico se’n va fer un ampli ressò l’endemà amb aquesta notícia.

TINDREM UN BON ESTATUT!

El Quim Nadal, en una reunió, en la que parlàvem sobre les negociacions de l'Estatut i de com sembla que tothom vol apuntar-se'l com a seu únicament, ens va dir:

"No us preocupeu, perquè mentre tots es disputen la paternitat de l'Estatut, la maternitat és nostra".

Després el Miquel Iceta, amb l'originalitat que el caracteritza, va posar en el seu diari aquest lema que podeu veure "El Estatuto tiene muchos padres pero una sola Madre, Manuela".

I jo m'hi atreveixo a afegir que, si féssim la prova de l'ADN per a comprobar la paternitat, el veritable pare seria el Miquel Iceta!

Bromes apart, el que la gran majoria de ciutadans i ciutadanes de Catalunya tenen clar és que si tindrem nou Estatut serà, sobre tot, perquè tenim un Govern a la Generalitat, el del pacte del Tinell, el del Govern presidit per Pasqual Maragall, que ho ha impulsat decididament i que ha apostat per a millorar l'autogovern de Catalunya i el seu finançament. Com també saben els ciutadans que aquest acord, entre Catalunya i el Govern d'Espanya, ha estat possible per la valentia de José Luis Rodríguez Zapatero per a portar a terme aquest canvi tan important, tot i la ferotge oposició del Partit Popular. L'Estatut, però, és de tots. De tots els partits que li han donat suport al Parlament de Catalunya i serà l'Estatut de tots els catalans i catalanes quan així ho diguin en el Referèndum que es farà al final de tot el procés.

El nou Estatut obrirà una nova etapa per a Catalunya. Disposarem de més recursos amb un sistema transparent, just i solidari. Gestionarem els ports i els aeroports, els permisos de treball dels immigrants, l'inspecció de Treball, els ferrocarrils de rodalies, les beques de l'ensenyament obligatori, .... El Tribunal Superior de Justícia serà la última instància judicial a Catalunya. Tindrem més competències i més llibertat per exercir-les. La llengua i cultura catalanes tindran la màxima protecció i projecció social i Catalunya veurà reconeguda la seva singularitat nacional i els seus drets històrics.

Aquests són alguns dels avenços que suposarà el nou Estatut. També comportarà millores molt importants per als ajuntaments, que al cap i a la fi són l'Administració més propera als ciutadans. Millor finançament i més competències.

VISCA EL NOU ESTATUT!

El Govern ha aprovat el projecte de Llei de Serveis Socials

El Govern de la Generalitat ha aprovat aquesta setmana el projecte de llei de Serveis Socials, del que n’he parlat en diverses ocasions en aquest blog, i que ara iniciarà el tràmit parlamentari. Podeu trobar una extensa explicació en aquesta nota de premsa publicada pel Departament de Benestar i Família i també un informe econòmic que detalla la inversió i els increments de recursos humans, de serveis i de prestacions previstos per l'aplicació d’aquesta llei del 2007 fins el 2015.

D’altra banda, el Govern de l’Estat va aprovar a finals del passat mes de desembre l’avantprojecte de llei de la promoció de l’autonomia personal i d’atenció a la dependència, que posa les bases per a una futura llei que comportarà una font molt important de recursos per a donar serveis i atenció a les persones que necessiten suport per a portar a terme les tasques quotidianes.

Es tracta de dos passos importantíssims per a la construcció del que anomenem “quart pilar de l’Estat del Benestar”, el dels serveis socials, de manera que aquests estiguin, pel que fa a la garantia de drets i a la universalització a l’alçada dels sistemes de salut, pensions i educació.

Per a l’anàlisi de l’abast d’aquests canvis, la Fundació Campalans, a la revista del quart trimestre de 2005, dedica un monogràfic sota el títol "El quart pilar de l'Estat del Benestar" que conté articles, entre d’altres, de la consellera de Salut, Marina Geli, del professor de Sociologia, Sebasià Sarasa i un d’escrit per mi mateixa.

(L'autor del dibuix és l'amic Manel Ferré)

ÉS L'HORA DELS SERVEIS SOCIALS A MOLINS DE REI. Article publicat al Casa de la Vila.

Normalment aprofito aquest espai per a donar a conèixer aquelles coses que des del grup socialista creiem que l’equip de govern no fa be per tal d’intentar, amb la tasca d’oposició que portem a terme, que millorin. Així, doncs, a l’anterior número del Casa de la Vila posava de manifest la veritat sobre els increments de l’Impost de Bens Immobles per a l’any 2006; altres articles els he dedicat a reivindicar que el nou centre d’atenció primària es fes al centre de la Vila (sense que, malauradament, s’hagi aconseguit ara per ara); o he mostrat una alternativa millor, al nostre entendre, per a posar en marxa una tercera llar d’infants municipal, ...

En aquesta ocasió vull parlar dels avenços que s’estan fent en els serveis socials. Molins de Rei s’està posant les piles per tal d’aprofitar tot el que els governs progressistes de Catalunya i d’Espanya estan fent i estan programant per als propers anys per tal d’aconseguir una considerable millora en l’atenció social a les persones que ho necessiten.

El Govern de la Generalitat ja té enllestit el projecte de la nova llei de serveis socials, el debat del qual es farà al Parlament a partir del mes de febrer. Aquesta llei introdueix importants canvis a l’àmbit dels serveis socials. Es tracta de canvis de concepte i de canvis de fons. D’una nova concepció dels serveis socials com a dret universal i no només assistencial, amb la construcció de l’anomenada “quarta pota de l’Estat del Benestar”, de manera que els serveis socials esdevinguin un nou “sistema” a l’igual que ho són la salut, l’educació i el sistema de pensions.

D’altra banda, ja s’ha iniciat tot el procés per a la creació de l’Agència Catalana de la Dependència, un organisme depenent de les conselleries de Benestar i Família i de Salut, que se centrarà en l’atenció individualitzada i en la prestació de serveis a domicili. Els destinataris d’aquests serveis seran les persones grans amb problemes per a portar una vida autònoma i les persones amb discapacitats. Es tracta de donar-los una atenció coordinada de suport per a la realització de les tasques de la vida diària i d’atenció a la salut.

El Govern de Rodríguez Zapatero, a la vegada, també està fent els deures i ha aprovat el document-base de l’acord sobre la dependència, per tal de configurar el text legislatiu que reguli el nou sistema de protecció social per a les persones amb greus limitacions per a la realització de les activitats de la vida diària. Aquesta Llei de la promoció de l’autonomia personal i d’atenció a la dependència de ben segur que aportarà recursos per a aquesta finalitat i que significarà un canvi important, que s’anirà desenvolupant al llarg dels propers anys, per a l’atenció de les persones més fràgils.

És per això que crec que és un bon moment per a que l’Ajuntament de Molins de Rei aposti de valent pels Serveis Socials, com sembla que ha començat a fer, per tal d’enfortir l’atenció domiciliària i posar en marxa nous programes amb l’ajut del Govern de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona. Nosaltres en farem un bon seguiment perquè així sigui!

Carme Figueras i Siñol
Portaveu del grup municipal socialista

Casa de la Vila, desembre 2005.