Comencem un nou curs polític i hora és ja de reaparèixer en el meu bloc després del parèntesi estival.La veritat és que no sé massa per on començar. D’una banda tenim el debat obert aquest dilluns, al meu entendre estèril, sobre la “refundació del catalanisme” com ha dit Artur Mas, sobre si sens en fot o no la “sobirania” com deia Duran i Lleida, o si es justificaria que els catalans féssim una vaga fiscal, com va arribar a dir l’expresident Pujol. Tot això en un mateix dia i en el si d’una mateixa coalició política.
Però, de fet, crec més necessari fer un comentari, encara que breu, sobre els problemes que aquest estiu ens han aparegut i que ens han tingut a tots, uns més i d’altres menys, al peu del canó.
Em refereixo en primer lloc a l’apagada del dia 23 de juliol que va deixar sense llum a milers d’abonats fins a tres dies i a totes les conseqüències que se n’han derivat. A la guerra entre Red Eléctrica i ENDESA (Fecsa) sobre qui en té la culpa, com vaig poder constatar personalment en el decurs de la reunió de la Diputació Permanent del Parlament en què van comparèixer els presidents de les dues empreses. No explicaré ara els aconteixements, que són de sobres coneguts, sinó que, tot i la gravetat de la situació, el Govern de la Generalitat ha estat al peu del canó. S’ha posat davant la solució del problema, ha defensat els drets dels usuaris i està posant en marxa totes les actuacions necessàries perquè no es pugui tornar a produir en el futur una situació similar. Com molt be va explicar el conseller Castells, l’etapa d’emergència ja està totalment superada, s’estan prenent totes les mesures per obligar les empreses a tenir la xarxa en les condicions adequades de disseny, d’inversions i de manteniment, tot reforçant les inspeccions i també amb l’establiment de mecanismes de reserves per tal que no hi hagi zones que depenguin d’una sola font d’alimentació.
L’altra problema d’aquest estiu, que ho és des de fa més temps, és el del mal funcionament de la xarxa de rodalies de RENFE. És molt cert que hi ha hagut massa anomalies. També ho és que fer moltes obres a l’hora comporta sempre problemes, però en aquest cas cal reconèixer que ha plogut sobre mullat. Ara bé, alguns ens volen fer creure que els problemes dels trens de rodalies hi són només des que governen les esquerres a Catalunya i a l’Estat, quan la manca d’inversions i de manteniment de tota la xarxa és d’anys i panys. Només vull dir que si fa quinze, deu o cinc anys, els governs d’Espanya i de Catalunya haguessin fet be els deures, ara no patiríem els retards ni les incidències de tots coneguts. De fet, no em vull ni imaginar què hauria passat si les obres a l’estació de Sants d’aquests dies i les obres de l’AVE les estès executant l’anterior Govern Aznar amb la connivència del Govern Pujol!. Al menys el Govern de José Montilla ha estat, està i estarà al peu del canó, com també ho ha estat el Ministeri de Foment, per tal de superar la situació.
Com deia ahir mateix el portaveu del meu grup parlamentari, en Miquel Iceta, després de tots els maldecaps, podem valorar positivament el funcionament dels serveis públics a la tornada de vacances. “Tenir un govern que treballa a l’estiu ha pagat la pena, perquè ha permès que els catalans es reincorporin a la vida diària amb plena normalitat, sobretot en el que respecta a les infraestructures”
Finalment només fer un breu comentari sobre la proposta d’Artur Mas de la que parlava al començament, la de la “refundació del catalanisme”. Veritablement sorprenent!. Una fugida cap endavant del líder de CiU com a resposta a les plataformes sobiranistes que li estan sorgint en el si del seu partit, CDC, i que va reconèixer que no li agraden?. Una proposta per contrarestar la seva manca de lideratge, ja que fins i tot Felip Puig l’esmena en públic?. Una manera de prendre-li el protagonisme a Duran Lleida, que aquell mateix dia deia que ell només vol parlar dels problemes que afecten la gent com són les infraestructures o les hipoteques?. Segurament, tot això i molt més. Artur Mas encara no ha paït no ser el president del Govern de Catalunya i confon el seu estat anímic, els seus desitjos, amb els de la gent. Quan Mas argumenta que en els quatre anys de govern tripartit, el catalanisme ha passat a jugar un rol “secundari” i ha cedit el seu “lideratge” de país a l’”espanyolisme”, raó per la qual, diu, Catalunya “ha perdut perfil, confiança en sí mateixa, qualitat i prestigi”, quan Mas diu tot això, a qui es refereix? En realitat no es refereix a Catalunya i als catalans, sinó que es refereix a sí mateix. Mas encara identifica, com ha fet sempre CiU, Catalunya amb ell, amb ells. Ells són els únics veritables, els únics que tenen legitimitat per governar Catalunya, i no Montilla i la seva colla..... aquesta, i no d’altra, és la seva raó.
Fixeu-vos si no en uns altres comentari de Mas: “ha arribar l’hora que el catalanisme torni a prendre el lideratge principal a Catalunya” “hi ha persones catalanistes molt descontentes, molt confoses, molt frustrades o molt enfadades amb l’escenari polític actual a Catalunya”. Oi que queda clar? Qui és si no ell mateix un altre cop?
