Al portaveu del meu grup parlamentari, en Miquel Iceta, li agrada dir que el nostre partit, el PSC, és el “Partit del Sentit Comú”, és a dir, el partit del “seny”. Hi estic d’acord i, a més, cada vegada ho és en major mesura si ho comparem amb les derives sobiranistes i independentistes que estan plantejant, un dia si i un altre també, altres formacions polítiques com CiU i ERC. I també si ho comparem, d’altra banda, amb el nacionalisme espanyol del Partit Popular, cada vegada més esperpèntic.És veritat que a la vida no tot ha de ser “seny”. Una mica de “rauxa” també és necessària. Ara bé, potser és millor deixar la rauxa pels afers més personals, per les relacions humanes, i la primacia del seny pels destins col·lectius.
Els catalans volen un futur de prosperitat, en el què tothom tingui les mateixes oportunitats. Un camí que avanci cap el progrés econòmic i social. La gran majoria de catalans i catalanes no volen, no volem, aventures independentistes, ni tal sols volem la confrontació amb la resta de pobles d’Espanya. El que volem és estar allà a on ens correspon, a on ens mereixem. Que se’ns reconegui allò que som i disposar d’allò que legítimament ens pertoca i que, col·lectivament, tinguem la possibilitat d’avançar a la nostra manera, amb les nostres prioritats, d’autogovernar-nos. Avançar també, conjuntament, amb la resta de pobles d’Espanya i en l’espai europeu comú.
I el Govern de Catalunya, el Govern Montilla, és el govern del seny, el que es preocupa i treballa per resoldre els problemes de la gent, amb fermesa i amb eficàcia. El govern que ambiciona per Catalunya un futur millor, un futur millor per la gent.
A l’altre cantó, hi ha qui, arrauxat, està disposat a portar el país cap a la deriva, cap una fugida endavant que no és res més que la seva pròpia fugida, amb l’únic objectiu de governar Catalunya. Aquesta i no pas d’altra és la pretensió d’Artur Mas amb la seva propostes de refundació del catalanisme. Una proposta que cap altra formació avala, ni tan sols els seus socis d’Unió. Una fugida cap a la radicalització d’un partit, Convergència, que havia tingut vocació de centralitat a la política catalana.
Mas està disposat a tot, fins i tot a posar en risc els resultats de CiU a les properes eleccions generals, perquè sap que el seu temps s’acaba. Perquè sap que el Govern de José Montilla afronta els problemes i els resol amb eficàcia. Perquè sap que l’Estatut s’està desenvolupant, tot i que intenti convèncer del contrari. I perquè Mas sap que el seu espai en aquest context serà cada vegada més restringit. Perquè Montilla és el “seny” que el país vol i necessita i perquè l’esquerra catalana, encapçalada pel PSC i el seu líder, també tenen la mida justa de “rauxa”, la necessària, per innovar i avançar amb il·lusió cap una Catalunya més forta i més justa.
Notes:
Aquest és un article meu publicat ahir al Singular Digital
