La presentadora estrella de Mas, ara amb el PP!

Un article meu publicat a El Singular Digital avui:

De ben segur que tots els partits polítics incorrem en contradiccions en les nostres actuacions, com contradiccions té la vida mateixa. Però el que li està passant a Convergència és per nota. La desorientació de CDC cada dia es posa més de manifest.

A la campanya de les darreres eleccions autonòmiques van fer mans i mànigues per desmarcar-se del Partit Popular, per fer-nos oblidar que precisament els de Piqué havien estat els seus socis per poder governar Catalunya durant dues legislatures. Aleshores van anar al notari per dir, amb un excés d’optimisme i prepotència, que en cap cas pactarien amb el PP. Ara, que curiós, el mateix Artur Mas qualifica el notari d’una anècdota (de fet, els del programa Polònia de TV3 el tenen tancat i lligat en un cuarto fosc).

Abans de Setmana Santa, Mas va caure ben bé a la trampa quan Xavier Vendrell, d’Esquerra Republicana, va fer les afirmacions que va fer a la fi d’una calçotada, i va entrar en el joc per demostrar qui era més sobiranista (independentista?).

David Madí continua allunyant-se de la realitat intentant desprestigiar dia si i dia també el President de la Generalitat, José Montilla, sense adonar-se que així el que fa és demostrar molt poc respecte per la primera institució de Catalunya.

Xavier Trias, candidat convergent a l’alcaldia de Barcelona, ja fa dies que ho diu sense embuts: si pot, pactarà amb el PP i amb qui faci falta!

I ara, Maria de la Pau Janer, la súper estrella presentadora de la campanya d’Artur Mas per la Generalitat, el cop d’efecte convergent quan aquests tan renegaven dels populars, llistes de Jaume Mates pel proper 27 de maig. Perquè després diguin que no tenen res a veure populars i convergents!

En fi, que potser haurien de replantejar-s’ho. Que potser haurien de fer més cas a l’expresident Jordi Pujol quan els diu que, segons quins camins, no són bons pel país ni pel seu partit. Així potser Oriol Pujol Ferrusola no quedaria tan sorprès dels resultats del baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió com va quedar fa pocs dies. Pujol Ferrusola, així que va saber que CiU quedava segona en intenció de vot a les autonòmiques i que Artur Mas era el tercer polític en valoració, per darrera de Duran Lleida i de Montilla, va dir que no era possible. No pot ser que no siguem els millors, va venir a dir, no pot ser que el nostre líder no sigui el més ben valorat… Doncs si, és així, potser el que cal és que es plantegin per quins motius és així.

Nota: La fotografia l'he tret de l'e-notícies

SANA ENVEJA!

Aquest migdia m’han convidat als companys de Cervelló a intervenir en l’acte de presentació de l’Angelino Maestro, l’alcalde, com a candidat a les properes eleccions municipals i del conjunt de l’equip que conforma la candidatura.

Tot i que coneixia bastant el que han anat fent en els vuit anys que governen els socialistes a Cervelló, conjuntament amb Units per Cervelló, he volgut entrar a fons sobre el que han donat de si aquests anys. I he de dir, sincerament, que és per treure’t el barret!

A la sala de l’Ateneu, plena de “gom a gom”, davant d’unes 200 o 250 persones (primera cosa que ja fa enveja des de Molins de Rei, donat que no tenim cap sala d’aquesta mida – de Ca n’Ametller passem a les sales grans de la Peni o del Foment), he hagut de reconèixer en la meva intervenció que, tot i que em sento molinenca d’arrel i que és aquí a on m’agrada viure, la gent de Cervelló em dóna una sana enveja.

Cervelló és un municipi amb uns 8.000 habitants. Una tercera part dels de Molins de Rei. Doncs be, després d’aquests vuit anys de govern socialista amb un govern fort i tenaç, Cervelló té una Biblioteca-mediateca amb espais per a totes les edats, sales polivalents, accessos a Internet.... que ja és un èxit per la seva utilització (i jo no he pogut evitar pensar en la biblioteca tan petita que encara tenim a Molins de Rei...). I Cervelló, aquest curs, tot i el creixement de la població, ha cobert tota la demanda d’escoles bressol del municipi (cosa que no poden dir gaires pobles i ciutats). Tots els nens i nenes de 0 a 3 anys que ho han demanat han tingut plaça de llar d’infants a Cervelló!.

I més coses. La gespa artificial del camp de futbol també la varen tenim abans que el cap del Molins de Rei. Han fet unes piscines cobertes que donen possibilitats a nens i grans de fer esport i fer salut. Ara començaran a construir al costat de les piscines un nou pavelló poliesportiu. Tenen el nou Centre d’Atenció Primària ja en construcció. El proper curs comença a funcionar un Institut (fins ara els nois i noies havien d’anar a fora del poble).

I encara més, l’alcalde de Cervelló ho ha explicat molt be avui: tenen un gran respecte per l’entorn, per gaudir del bosc i de la natura. Han fet un esforç enorme en les franges de seguretat contra els incendis, en millorar els accessos a les urbanitzacions. Més seguretat i més guàrdia urbana que ja disposa d'una nova comisaria....

EM FAN ENVEJA (enveja sana, però enveja!). Quan penso el que podria ser Molins de Rei si el govern municipal fos un altre, amb ambició i amb capacitat de gestió. Una biblioteca com ens pertoca, el triangle esportiu, el nou centre d’atenció primària, un centre vila digne i agradable de passejar, els habitatges de les Guardioles, el nou Institut,.... Tots aquests retards que ens estan deixant enrere, quan Molins de Rei te unes potencialitats tan grans!

Des d’aquí vull desitjar novament molta sort a l’Angelino Maestro i al seu equip a qui estic segura que els ciutadans els renovaran la confiança perquè continuïn millorant el seu poble. I també vull expressar la meva confiança i la meva esperança en que el Xavi Paz sigui l’alcalde de Molins de Rei perquè pugui, amb aquesta il·lusió, capacitat de gestió i empenta dels socialistes, posar-nos a l’alçada que ens correspon com a vila (ciutat) cap de la subcomarca.

L’opinió dels ciutadans sobre la política

Ahir varem conèixer els resultats del Baròmetre d’Opinió Política de març de 2007. Es tracta d’una enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió amb una mostra prou important, de 2.200 persones, feta per l’empresa Opina entre el 2 i el 16 de març.

Si be es veritat que les enquestes tenen el valor que tenen, de fet les úniques enquestes fiables son les eleccions, també ho és que ens serveixen per tenir una idea de les tendències i de l’ambient general que es respira.

Cal recordar, que aquesta és la primera enquesta des de la formació del Govern de l’Entesa (la darrera es va portar a terme a primers de novembre del 2006).

Des del punt de vista del meu partit, el PSC, les resultats del baròmetre són força bons: El PSC supera CiU en simpatia vers els partits i els ciutadans opinen que som el partit que pot donar més resposta als problemes. Pel que fa a la ubicació en una escala esquerra-dreta (entre 0 i 10), els ciutadans s’ubiquen de mitjana en el 4,51 (cap a l’esquerra prop del centre) i a la pregunta de on ubiquen els partits polítics ens situen als socialistes molt a prop de la majoria, en el 4,33.

Pel que fa a la intenció de vot, som el partit amb més intenció de vot a les autonòmiques (20,2%, 0,7 punts per sobre de CiU). Cal recordar que a les darreres eleccions autonòmiques va ser CiU qui va obtenir més vots.

En les eleccions generals, el PSC arrasa en intenció de vot (32,3%) ben lluny del segon partit, CiU, amb un 13,6%.

La valoració general dels líders polítics torna a aprovar, encara que just, amb un 5,03 (el novembre del 2006 era del 4,76). Pel que fa al rànquing dels líders més valorats, l’encapçala en Duran Lleida (5,64), el segueix Montilla (5,43) i el tercer és Mas (5,42). Duran Lleida és clarament millor valorat que Artur Mas. Això confirma novament que l’electorat de CiU no està d’acord amb la radicalització sobiranista d’Artur Mas.

Per tant, s’assenyala com a tendència la recuperació de l’espai socialista. A més, som l’únic partit que ha mantingut un creixement constant en intenció de vot en els sondejos fets després de les eleccions.

La nostra conclusió és que l’enquesta del CEO constata la confiança dels catalans i les catalanes en l’actual govern, i en el partit majoritari del govern, davant la principal força de l’oposició, CiU, que té uns plantejaments que l’allunyen de la centralitat que havia volgut aparentar. Són unes dades que haurien de fer reflexionar CiU sobre la línea que ha de seguir.

Temes preocupants:

De tota manera, tot i aquesta valoració positiva, no hem de deixar de banda altres elements que es desprenen del baròmetre com són el fet que es consideri la situació política actual a Catalunya dolenta o molt dolenta per part del 39% dels ciutadans (encara que guanyin els que la consideren bona o molt bona). Aquestes consideracions s’agreugen quan es valora la situació política a Espanya, en que el 59 % la consideren dolenta o molt dolenta.

Tampoc es pot ser gaire optimista sobre l’interès per la política que manifesten els enquestats. 10’8% molt, 38’8% bastant, 30’5% poc i 18% gens.

Pitjors són les opinions sobre els polítics en general. Un 71,3% creu que els polítics no tenim en compte el que pensa la gent. Un 69% diu que els polítics només busquem el benefici propi. I un 65,4% diu que “de vegades la política sembla tan complicada que se’m fa difícil entendre el que està passant”. Aquests resultats són un toc d’alerta molt important. Jo no crec, sincerament, que la majoria dels que ens dediquem a la política no tinguem en compte el que pensa la gent i molt menys que busquem el benefici propi, però està clar que si aquesta és la resposta cal que esbrinem i corregim tot allò que fem malament i que porta als ciutadans a aquestes conclusions.

Nota: font dels dibuixos (quadres): El Periódico

Desacreditar el Govern, únic objectiu de CiU

Un article meu publicat al Singular Digital ahir:

Cal reconèixer que els esdeveniments de la setmana passada en la política catalana no ajuden gens a millorar la imatge de l’anomenada “classe política”. Tot plegat ha estat un joc de despropòsits, que allunya una mica més el Parlament de la gent.

Primer, CiU força la convocatòria d’un ple extraordinari per debatre el desplegament de l’Estatut, quan només fa quatre mesos que el Govern ha començat a treballar. El seu objectiu és clar: desgastar i debilitar el Govern d’Entesa. Com? Doncs portant el debat, una vegada més, caps als termes ‘Madrid no ens escolta’, ‘Madrid no ens vol donar el que es nostre’, ‘Montilla està sotmès al PSOE’... Amb la intenció, fins i tot, d’aconseguir debilitar el Govern català de cara a la negociació amb el de l’Estat.

CiU no te cap altre discurs que el d’intentar desacreditar i fins i tot ridiculitzar el president de Catalunya, la qual cosa posa en entredit la veritable estima dels convergents pel país. Enlloc de fer oposició constructiva reclamant aquelles polítiques que interessen veritablement la gent, es dediquen a embolicar la troca i a desacreditar, sense adonar-se que, d’aquesta manera, els primers afectats pel descrèdit i la desafecció a la política són ells mateixos. Com deia Miquel Iceta en el debat de dimecres passat al Parlament referint-se als dirigents de CiU: ”L’únic que els interessa és acabar com més aviat millor amb el Govern de Catalunya. Tant és així que fins i tot els costa dir «president Montilla». S’ennueguen”

D’altra banda les declaracions de Xavier Vendrell, vicesecretari d’ERC, oferint a Mas la presidència de la Generalitat si aquest es comprometia a organitzar un referèndum sobre l’autodeterminació, van ser del tot desafortunades. Una greu patinada sense mesurar les implicacions i conseqüències en el debat que s’havia de produir al Parlament i, el que és més greu, en el prestigi i la cohesió del Govern al qual pertanyen.

Parlar ara d’un referèndum per l’autodeterminació, quan fa nou mesos que el poble de Catalunya ha refrendat un Estatut que ens marca una línia clara per l’autogovern de la nació Catalana dins d’una Espanya plural, és, si més no, un despropòsit molt difícil d’entendre.

Afortunadament, el Govern governa amb fermesa, eficàcia i diligència. Cal reconèixer, però, que el que va succeir la setmana passada l’ha abocat cap una pèrdua de confiança que caldrà recuperar. Confiem que la desmarcada d’ERC es quedi en una anècdota, tal i com els seus propis dirigents ja han dit, i que continuem en la consolidació del programa de l’Entesa. El programa del catalanisme social, que és el que de debò convé als ciutadans. Tanmateix, els pressupostos que acaben de presentar-se al Parlament van clarament en aquesta direcció: destinen un 54% del total de la despesa a les polítiques socials, amb més èmfasi que mai en les polítiques d’habitatge, d’educació, de serveis socials i de salut.