Doncs a mi em sembla perfecte que la pastilla de l’endemà es pugui comprar a les farmàcies sense recepta per part de qui la necessiti, tan si és una dona jove com si ja no ho és tan, per diversos motius:· Es tracta d’un recurs d’urgència i que constitueix una “segona oportunitat” per quan el mètode anticonceptiu que s’ha adoptat falla, per un error, o per quan, senzillament i pels motius que sigui, no s’ha pres mesures per evitar l’embaràs en una relació sexual.
· És un avenç de la ciència al que tothom ha de tenir dret a accedir si en té necessitat. Actualment només és possible obtenir-la en 10 de les 17 comunitats autònomes espanyoles, donat que s’administra a través dels centres de salut o hospitals quina gestió depèn d’aquestes. A Catalunya ja fa cinc anys que es distribueix de manera gratuïta en els serveis d’urgència, però això no passa a Madrid, a la Comunitat Valenciana, o a Múrcia, per anomenar-ne algunes (governades per la dreta!), tampoc a Euskadi.
· Els efectes secundaris són mínims. Anys endarrere quan una dona es trobava en aquesta situació el ginecòleg li receptava unes dosis molt altes d’anticonceptius durant els tres dies següents per evitat l’anidació de l’òvul que podria haver estat fecundat. Eren unes dosis hormonals bestials que comportaven nàusees, marejos i trastorns hormonals importants, però que evitaven, amb sort, quedar-se embarassada.
· Que la pastilla de l’endemà sigui més accessible no vol dir que no s’hagin de continuar millorant els sistemes d’informació i d’educació sexual i reproductiva. Tot el contrari. Cal informar i educar sobre els mètodes anticonceptius més segurs, sobre les avantatges de l’ús del preservatiu per a la contracepció i per, no menys important, la prevenció de malalties de transmissió sexual. Cal facilitar l’accés als preservatius a tothom i en especial a la gent més jove.
· Perquè no podem tapar-nos els ulls davant dels casos que hi ha cada any d’embarassos no desitjats, d’avortaments, de naixements de nens de mares adolescents. Les dades del 2007 a Espanya són prou esfereïdores: més de 10.600 embarassos en noies menors de 18 anys (500 nenes menors de 15 anys que van avortar); 112.138 interrupcions voluntàries de l’embaràs (6.273 en noies menors de 18 anys); 4.400 naixements de mares menors de 18 anys. Són les xifres dels fracassos que tenim l’obligació d’intentar evitar amb educació i, també, amb tots els recursos sanitaris que hi ha a l’abast.
· Perquè, encara que alguns no ho vulguin veure així, les noies i nois tenen relacions sexuals, i els homes i les dones també, i les tenen en tan que relacions humanes gratificants i plaents i no, com pretenen certes religions, només per a reproduir-se.
· Perquè la pastilla de l’endemà ja s’administra sense recepta a molts països europeus, com França, Regne Unit, Portugal, Bèlgica, Dinamarca, Eslovènia, Finlàndia, Holanda, Islàndia, Luxemburg, Noruega, Suècia i Suïssa, i totes les estadístiques diuen que no se’n fa un ús abusiu, com molts detractors diuen.
· No és un mètode avortiu, ni un mètode anticonceptiu. Només és un recurs d’emergència, que actua impedint que l’òvul, cas que hagués estat fecundat, s’implanti en la cavitat uterina. Un òvul més que el cos femení rebutjarà, com tants es rebutgen al cap de la vida fèrtil.
· Finalment, i no menys important, perquè és un recurs que ha d’estar a l’abast de les dones que, en exercici de la seva llibertat, han de poder utilitzar si els és necessari. Es tracta de reconèixer la llibertat de les dones a decidir sobre el seu propi cos, a triar si volen ser mares i quan ho volen ser.
