II TROBADA INTERPARLAMENTÀRIA DEL PSC

Aquest dissabte, 26 de novembre, hem tingut la II Trobada Interparlamentària del PSC. Hi hem participar els diputats i diputades del Parlament, els del Congrés dels Diputats, els del Parlament Europeu, els senadors i senadores i els alcaldes i alcaldesses de municipis de més de 50.000 habitants.

La Trobada l’ha inaugurat el primer secretari i ministre d’indústria, José Montilla (podeu llegir aquí la referència feta pels companys de premsa), i aquí la intervenció complerta Seguidament hem tingut una taula dedicada als pressupostos de la Generalitat, a càrrec de Martí Carnicer (Secretari General del Departament d’Economia i Finances), i els de l’Estat, a càrrec de David Vegada (secretari d’Estat d’Economia).

A mi m’ha tocat de moderar la taula en relació al CONTEXT POLÍTIC.

Hi ha participat, en primer lloc, Celestino Corbacho, secretari de política municipal, que ha dit que els socialistes hem d’aparèixer davant la gent parlant del fenomen de l’immigració, afrontant els problemes dels barris i ciutats. Ha dit que si la política no fa front als problemes, els problemes acaben menjant-se la política. Ha apuntat tres eixos importants d’actuació:
1) les escoles: És a on es decideix el futur de Catalunya. L’escola que ha d’estar lligada al barri i a les famílies. Apostem per l’escola pública i de qualitat
2) la intermediació. En els barris, en el carrer i en les escales. Des dels ajuntaments ens cal intercedir quan hi ha un problema de convivència enviant gent preparada per a intermediar.
3) remodelació d’habitatges i accessibilitat (ascensors) Qualitat dels espais públics.

En segon lloc, Raimon Obiols, ha fet una intervenció en relació al que s’ha aconseguir per a la presència del català a Europa, sobre la política euromediterrània. Ha fet un anàlisi molt interessant sobre la situació a França sobre com s’han deixat créixer multitud de barris com era abans la Mina a Paris i a d’altres ciutats de França. Ha acabat dient que només amb més socialisme podem fer front a la integració de tothom i als reptes que es plantegen de més polítiques socials. Finalment ha fet també una crida a la necessitat no deixar de reivindicar una Constitució Europea que pugui donar resposta als reptes plantejats.

Carme Chacón i Isidre Molas han fet sendes intervencions sobre els compromisos ja complerts per José Luis Rodriguez Zapatero. Chacón ha fet especial èmfasi en la política d’educació que es vol portar a terme per a fer front al fet que tenim 15-16 nacionalitats en les mateixes aules. Han parlat sobre l’estabilitat parlamentària aconseguida i l’aïllament del PP i Molas ha explicat quins canvis s’han portat a terme i encara es podran anar realitzant (encara que no podem comptar ara per ara amb el suport del PP per a la reforma constitucional) per tal de fer del Senat una veritable Càmera de representació territorial

Per acabar, Miquel Iceta, ha remarcat el gir social aconseguit pel Govern de la Generalitat. Ha advertit del risc que la gestió política se separi molt de la percepció de la gent. Ha dit també que les negociacions de l’Estatut estan anant molt be i que el principal repte està en el fet que els quatre partits hem d’arribar al mateix lloc el mateix dia. D’altra banda ha alertat de la necessitat que el perfil del PSC es percebi amb claredat per part de la ciutadania, ja que el fet que siguem el partit majoritari del Govern a vegades desdibuixa el nostre paper com a formació política. En aquest sentit ha dit que cal aprofitar al màxim la sintonia que nosaltres tenim amb el Govern d’Espanya (i no tan sols pel que fa a l’Estatut).
Finalment, Miquel Iceta ha parlat de la necessitat de reflexionar seriosament sobre les reformes fiscals. Personalment comparteixo plenament aquesta afirmació. Iceta ha explicat que en el darrer baròmetre del CIS són més els ciutadans disposats a pagar més impostos per tal d’aconseguir més serveis públics. L’Estat no pot desarmar-se fiscalment perquè tenim reptes socials molt importants encara per aconseguir!.
Afortunadament no ens ha calgut arribar a una crisis social com la de França per a extreure conclusions polítiques, ha dit Miquel Iceta. Catalunya ja no és només la Catalunya rica i plena sinó que també és la Catalunya de les necessitats socials, la de les necessitats de la gent gran, la dels llits calents i la dels barris que han canviat de color.

La cloenda ha anat a càrrec del President del PSC i President de la Generalitat, Pasqual Maragall, quina referència a la seva intervenció podeu trobar aquí mateix.

La Conferència del PSC, la del quart pilar, ha estat un èxit

Aquest cap de setmana hem celebrat la IV Conferència Nacional del PSC dedicada als "Vells i nous drets socials". Ha anat molt be, tan pel que fa als treballs del conjunt de delegats, com a l'assistència de convidats, com als continguts dels documents aprovats.

El dissabte el Plenari estava de gom a gom. Es notava que la nostra gent volia parlar de les polítiques socials després de tan parlar d'Estatut, de finançament o de temes identitaris. No en va les diferents agrupacions i sectors del PSC van fer més de 1000 esmenes a la ponència marc de la Conferència. La gent estava desitjant - i ho va tenir - parlar dels temes que més preocupen als ciutadans, dels temes socials més quotidians.


A l'acte inaugural va parlar l'Ernest Maragall, que és el Secretari a qui pertocava l'organització de la Conferència i va fer una exposició del perquè s'havien triat aquests continguts per al debat.



La Marina Geli, consellera de Salut, va fer la Conferència inaugural i tot seguit, el Miquel Iceta, viceprimer secretari i portaveu del grup parlamentari del PSC va fer una intervenció que podeu llegir clicant aquí i que va aixecar els aplaudiments de la sala en moltes ocasions.A la tarda del dissabte el treball de les Comissions per tal d'analitzar i debatre les esmenes aportades. Cal felicitar als ponents i als membres de les taules de les tres comissions per la feina que van fer. Els nostres consellers i conselleres del Govern van fer intervencions en aquestes comissions.


El diumenge, altra cop en el Plenari, es van presentar les conclusions més significatives de cada Comissió. Tot seguit, jo mateixa, com a Secretària de Política Social vaig fer una intervenció sobre què significarà el desenvolupament del Quart Pilar de l'Estat del Benestar, el del Sistema de Serveis Socials, per a l'avenç de la nostra societat en la protecció dels més fràgils. Aquí podeu llegir la meva intervenció

La cloenda de la Conferència va anar a càrrec de José Montilla, amb el discurs que podeu llegir aquí i del President del PSC i President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall que va posar en relleu la tasca feta pel seu Govern per al canvi social

LA PROTECCIÓ SOCIAL DE LES PERSONES AMB DEPENDÈNCIA

A l'acte inaugural de la jornada que, sota el títol “Atenent a les persones amb especials necessitats: un repte per al món local” s'ha fet avui al World Trade Center de Barcelona, hi han participat la secretària d'Estat de Cooperació Territorial del Ministeri d'Administracions Públiques, Ana Isabel Leiva; el diputat de l'Àrea de Govern Local, Antoni Fogué; i la diputada de l'Àrea de Benestar Social, Núria Carrera.

He tingut l'honor de pronunciar una conferència en aquesta Jornada organitzada per la Diputació de Barcelona. Pots llegir el que hi he dit clicant aquí.

Subtitulació per a persones sordes a la TV

Avui a la sessió de la Comissió de Control de l'Actuació de la Corporació Catalana de la Ràdio i Televisió de Catalunya, he formulat una pregunta al Director General, Sr. Joan Majó, en relació a la subtitulació de programes per a les persones sordes. He començat dient que TV3 és la cadena de televisió que més subtitula -de fet així ho dictaminava el Consell de l'Audiovisual de Catalunya en el seu informe presentat fa poques setmanes al Parlament- arribant fins al 40-43% de la programació total que emet. He explicat també que l'Associació de Pares i de Persones Sordes (APPS) en una comparaxença feta recentment a la Comissió de Política Social del Parlament ens reconeixien aquest esforç de la televisió pública catalana. Però, lògicament, no n'hi ha prou. L'objectiu - i així ho he manifestat - ha de ser la subtitulació del 100% de la programació. Són 160.000 catalans i catalanes els que pateixen algun tipus de disminució auditiva i la televisió és per ells, en major mesura que pels que tenim la sort de ser oïdors, una finestra al món, i cal que tots plegats ens conscienciem cada vegada més de la potència que té la televisió com a instrument d'integració per a les persones amb sordesa. He fet una proposta, que ja ens va suggerir el president de l'APPS, el Sr. Raimon Jané, que és la de que es cerquin els mecanismes convenients per tal que es posi la condició de la subtitulació per a persones sordes als spots publicitaris que s'emeten per la Televisió de Catalunya. Cal tenir en compte que tots fem bromes o referències en les nostres converses quotidianes a expressions que surten en els anuncis de publicitat, la qual cosa passa en major mesura encara entre joves i adolescents. El fet que els anuncis no es subtitulin deixa a les persones sordes fora de joc de moltes d'aquestes bromes o referències que tots plegats fem. El Director General, el Sr. Majó, s'ha compromés a estudiar-ho i ha dit que en prenia bona nota. De ben segur que ho farà!

LA VERITAT SOBRE ELS INCREMENTS DE L'IBI - Article Casa de la Vila

Aquests dies de setembre la majoria de molinencs i molinenques hem rebut la notificació dels nous valors cadastrals que s’aplicaran a partir de l’any 2006 i a partir dels quals es calcula l’Impost de Bens Immobles, del qual en fixa el tipus aplicable, és a dir l’import a pagar, l’Ajuntament.

No puc saber, en escriure aquest article, quina informació donarà l’equip de govern de l’Ajuntament en relació a aquest tema en el número del Casa de la Vila que tenen vostès a les seves mans. Sí que sé la que es va donar en el darrer número en relació a aquest tema. Els titulars eren: “El Ministeri d’Hisenda fa la revisió cadastral als immobles de Molins de Rei” “L’Ajuntament baixa el tipus de l’IBI per al 2006 i el situa en el 0,583%, el més baix dels municipis de l’entorn. L’objectiu d’aquest tipus és recaptar per a l’any 2006 el mateix que enguany més l’IPC”.

En cap lloc més de l’article esmentat es parla d’increments. Només es parla de recaptar igual l’any 2006 que el 2005 més l’IPC i hom pot entendre, d’aquestes afirmacions, que l’IBI de l’any 2006 se li apujarà entre un 3 o un 3,5% que és l’IPC previst per aquest any.

Doncs be, malauradament per les nostres butxaques, això no és així. L’equip de govern no explica que a aquest resultat final s’hi arriba després d’haver decidit baixar els tipus de les indústries i comerços que fa dos anys van tenir un increment espectacular del 100% i compensar aquesta rebaixa amb el que s’aplicarà l’any que ve a les vivendes. Tan és així que l’increment que tindran –de mitjana!- el conjunt de vivendes de Molins de Rei és del 10% (xifra força distant del 3’5% que donava a entendre l’equip de govern!).

De fet, per a molta gent, l’increment ha resultat ser encara molt més gran. Per saber-ho només cal comparar la xifra que que hi ha a la casella “quota líquida” de la notificació rebuda dels nous valors cadastrals i nou IBI per l’any 2006, amb la xifra de la casella que posa “Deute total anual” del rebut d’IBI pagat aquest any 2005. Multiplicant la primera (la del 2006) per 100 i dividint-la per la segona (la del 2005) i restant-li 100 al resultat, tindran el percentatge d’increment d’un any per l’altra. Als regidors i regidores del meu grup ens donen uns increments que van del 13% (el més baix!) al 25%!.

Per tal d’evitar que en un sol any es fessin increments tan grans, el PSC va proposar en el Ple que s’aprovés un topall (que es pot posar legalment durant tres anys) als increments, de manera que cap rebut d’IBI d’habitatge incrementés més del 7 % (dues vegades l’IPC). Lamentem que aquesta petició vagi ser rebutjada per l’equip de govern.

Carme Figueras i Siñol
Portaveu del grup municipal del PSC

"LA DONA I EL CÀNCER DE MAMA Inauguració 13a reunió de FEFOC

En susbstitució de la companya i amiga la consellera Caterina Mieras, he tingut l'honor d'inaugurar la 13a. REUNIÓ DE FEFOC (Fundació per la Educació i Formació en Càncer) SOBRE “LA DONA I EL CÀNCER DE MAMA”, a l'Auditori Winterthur Barcelona, en data 9 de novembre del 2005. Val a dir que l'auditori estava ple de persones vingudes de tot Catalunya vinculades a associacions de lluita contra el càncer de mama i de científics, professionals i experts de reconegut prestigi. Aquest és el text de la meva intervenció

ADÉU, PP - Article publicat a El Far

Dia 2 de novembre del 2005 dC. L’Estatut emprèn una nova etapa del seu camí, en què l’acompanyen tots els partits del Congrés. Tots? No! Un partit cada cop menys popular es resisteix a avançar, i opta pel camí de la caverna d’on no han volgut sortir mai. No tenen poció màgica: simplement, s’aïllen perquè pensen que allà tancats –paradoxes de la vida- salvaran tot un país. Vaig seguir el debat de presa en consideració de l’Estatut al Congrés des de la tribuna de convidats, enfront dels diputats i diputades del PP. La vista era manifestament millorable, però em va servir per constatar fins a quin punt gaudeixen amb aquesta estratègia de crispació, insult i manca de respecte. No deixa de ser sorprenent tanta mala educació al Congrés, aquesta prepotència que els porta a quedar-se sols defensant una Constitució a què van arribar tard. I a més, volen fer fora als que ja hi èrem fins i tot des d’abans del començament! Per sort, davant les mentides sobre la reforma constitucional encoberta, la separació entre Catalunya i Espanya i la insolidaritat hi va haver les intervencions dels representants del Parlament, de les quals destacaria la de la presidenta del nostre grup, Manuela de Madre, per la seva sinceritat. Òbviament, també s’agraeix molt la valentia de Zapatero. El PP, doncs, es queda sol en la seva caverna. Com que és profunda, la cridòria dels cavernícoles ressonarà encara força temps, però no hi feu cas. Simplement, és qüestió d’aixecar una mà –la mateixa que han tingut sempre estesa al diàleg- i agitar-la, tot dient, Adéu, PP!

S'aproven les resolucions del Debat de Política General

En el tercer dia del Debat d'Orientació Política General celebrat en el Parlament de Catalunya, hem aprovat les Resolucions presentades conjuntament pels tres grups parlamentaris del Tripartit. Aquí podeu trobar la referència que se n'ha fet a la web del PSC i podeu accedir també al conjunt de Resolucions aprovades. Vaig ser jo mateixa l'encarregada de defensar-ho en el Plenari en nom del grup socialista. Si algú te interès, pot llegir aquí la meva intervenció anant a l'apartat 8 (adopció en el Ple) de la pàgina del Parlament que s'obre i trobareu la transcripció a les pàgines 6 i 7 del diari de sessions.

El Parlament ha aprovat l'Estatut!

El divendres 30 de setembre, amb els companys del grup, amb el Pasqual i la Diana, celebrant que el Parlament ha aprovat el nou Estatut de Catalunya!

En el Ple de l'Estatut

Una bona amiga m'ha fet arribar aquesta fotografia del segon dia del Ple del Parlament en que es debatia l'Estatut, el dijous dia 29 de setembre. En la foto se'm veu parlant amb el President de la Generalitat, Pasqual Maragall, que em preguntava com anaven les negociacions del Preàmbul.

ESTATUT, ARA O D'AQUÍ A 30 ANYS?. Article a El Punt- BCN

CiU ens vol fer empassar una proposta de finançament que no millora la del Govern tripartit i que fa l’Estaut inaprobable per una colla d’anys


Tindrem Estatut? No hi ha diputat català que no hagi respost aquesta pregunta una i altra vegada durant les darreres setmanes. És veritat que els ciutadans estan tips del lamentable espectacle que els estem oferint els polítics, però també és veritat que la gent té ganes de saber com acaba.
Aquestes alçades pocs dubten que els socialistes catalans tenim moltes ganes d’aprovar el nou Estaut. Seria molt trist que d’aquí a uns mesos veiéssim com el País Valencià, Andalusia, Canàries o Euskadi, per posar alguns exemples, han aconseguit més autogovern i més finançament, mentre nosaltres ens hem quedat amb l’Estatut de 1979.
Seria molt trist, perquè el debat l’hem obert nosaltres i perquè moltes de les propostes que s’aprovaran venen del laboratori d’idees català.
I sobre tot perquè, sinó tenim nou Estatut ara, quan el tindrem? Dubto molt que els partits catalans ens tornem a embarcar en una gran discussió com aquesta en una bona colla d’anys. Si no hi ha Estaut, tots n’haurem sortit tan escaldats que no voldrem repetir l’experiència.
Catalunya ha de tenir un nou Estatut ni que sigui per plantar cara a tots aquells que, des de la caverna, atien l’odi anticatalà de manera incansable. Hem de permetre que els han convertit l’OPA de gas natural en un conflicte entre territoris vegin que els catalans no ens en sortim perquè som incapaços de posar-nos d’acord? Hem de deixar que els que ens acusen de ser “amics dels terroristes”, de tenir el “punt cat” com a pas previ a la independència o d’extorquir el president Zapatero puguin dir, a més, que som una colla d’ineptes? Només per això, valdria la pena tenir Estatut. Per poder-los dir, des del propi Congrés dels Diputats, que les nostres reclamacions són justes.
Per afirmar, davant el senyor Rajoy i el senyor Zaplana, i que si volem més autogovern és per aconseguir avenços socials per a tots, i que si volem un millor finançament és perquè el que tenim ara és injust, que fa Catalunya reculi en nivell de renda; que ens ofega; que no ens deixa fer totes les carreteres i infraestructures que necessitem; que no ens permet tenir tots els llibres de text gratuïts, com a Castella; o un ordinador per alumne, com a Extremadura.
Però no es tracta només d’anar-nos a desfogar davant els “popes” del PP. No ens val qualsevol Estatut. Volem un estatut ambiciós, que ens doni tot l’autogovern i tot el finançament possible dins una Espanya plural i que, a més, surti aprovat de les Corts. I només depèn de nosaltres.
Aquests dies tan decisius, la proposta d’Estatut està embarrancada per la disputa que té el tripartit amb CiU sobre el finançament. És una qüestió de constitucionalitat? Sí, però només en part.
Els socialistes catalans hem repetit moltes vegades que no podem portar un Estatut inconstitucional al Congrés. Comportaria el rebuig immediat i hauríem de tornar a casa amb un gran fracàs a l’esquena i la cua entre cames. Nosaltres no contribuirem a que Catalunya faci el ridícul. Seria posar-ho massa fàcil als partidaris del NO. Zapatero només ens va demanar que respectessim la Constitució, no podrem complir-ho?
Però no és només una qüestió de constitucionalitat, sinó de voluntat d’acord. Cal tenir molt clara una cosa que aquests dies no para de repetir el conseller Castells. La proposta de finançament de CiU, no millora en res la proposta de finançament del Govern.
El concert econòmic basc no és aplicable per a Catalunya i que per tant a Madrid no seria aprovat. Per això la proposta del Govern de Catalunya preveu que, en quinze anys, el rendiment del futur sistema de finançament català s’equipari al rendiment que obtenen els bascos amb el seu sistema de concert.
És a dir estem embrancats discutint si reclamem per a Catalunya una quantitat de diners similars o per la via del tripartit, que és aprovable al Congrés, o per la via de CiU, que és impossible d’aprovar. Amb quina ens quedem? Com diu la dita castellana “más vale maña que fuerza” i si es pot obtenir un bon finançament per la via del diàleg i el convenciment (encara que no serà gens fàcil), quines ganes de buscar-lo per la via que saps que et porta a la derrota total!!!
Per això, és evident que no es tracta només d’un tema de constitucionalitat. Hi haurà Estatut, si tots els partits ens convencem que tenim l’oportunitat d’aconseguir molt més per a Catalunya i volem aprofitar-la.
Depèn de tots, però sobretot de Convergència. Si CiU vol anar al Congrés a guanyar un bon Estatut per a Catalunya, hi haurà Estatut. Si volen anar a Madrid a “plantar cara i perdre”, amb nosaltres que no hi comptin. Per molt que ens pesi, no hi haurà Estatut. I per una bona colla d’anys.

CARME FIGUERAS. Portaveu adjunta del Grup Parlamentari Socialistes – Ciutadans pel Canvi.

Article publicat a El Punt - Barcelona

EL DRET ALS SERVEIS SOCIALS. Article publicat a El Far

A Catalunya estem davant del repte d’introduir importants canvis a l’àmbit dels serveis socials. Es tracta de canvis de concepte i de canvis de fons. D’una nova concepció dels serveis socials com a dret universal i no només assistencial amb la construcció de l’anomenada “quarta pota de l’Estat del Benestar”, de manera que els serveis socials esdevinguin un nou SISTEMA a l’igual que ho són la salut, l’educació i el sistema de pensions.

Cal conscienciar la ciutadania sobre la conveniència de la protecció de les persones grans amb problemes de dependència i de la importància del seu finançament (potser fins i tot la conveniència de pagar més impostos en el futur per a poder tenir molts més serveis, com es fa a molts països europeus). A Catalunya hi ha aproximadament 300.000 persones en situació de dependència.

El Govern de la Generalitat està preparant una nova Llei de serveis socials i ha establert el procediment per a la creació de l’Agència Catalana de la Dependència, un organisme que se centrarà en l’atenció individualitzada i en la prestació de serveis a domicili. Els destinataris d’aquests serveis seran les persones grans amb problemes per a portar una vida autònoma i les persones amb discapacitats. Es tracta de donar-los una atenció coordinada de suport per a la realització de les tasques de la vida diària i d’atenció a la salut. El Govern de l’Estat, a la vegada, també està fent els deures i, a finals d’aquest any, tindrem la Llei de la promoció de l’autonomia personal que aportarà recursos per a aquesta finalitat.

Carme Figueras i Siñol
Diputada del PSC al Parlament de Catalunya


Article El Far
21-juliol-2005

L’HOSPITAL DEL BAIX LLOBREGAT. EL PRIMER QUE CONSTRUEIX EL NOU GOVERN DE LA GENERALITAT. Casa de la Vila

El passat diumenge dia 12 de juny la consellera de Salut, Marina Geli, va posar la primera pedra del que ha de ser el Nou Hospital del Baix Llobregat als terrenys de la Fontsanta de Sant Joan Despí. Aquest equipament serà l’hospital comarcal de referència, juntament amb d’altres poblacions del sector, per als molinencs i molinenques. Les obres de construcció i l’equipament es preveu que finalitzin el darrer semestre de l’any 2007, de manera que a principis del 2008 puguem disposar d’aquest servei hospitalari tants i tants anys reivindicat. Es tracta d’una inversió de 55 milions d’euros.

Aquest és el primer hospital que construeix el Govern catalanista i d’esquerres de la Generalitat i el fet que sigui al Baix Llobregat no és un fet casual, sinó que és una actuació que indica la voluntat clara i decidida d’aquest Govern per tal de corregir els dèficits històrics de la comarca en matèria de salut.

En els anys dels darrers governs de la Generalitat de CiU la manca d’inversió del Departament de Salut en els equipaments sanitaris al Baix Llobregat ens van portar fins a una situació molt crítica, que va ser heretada pel nou Govern. Tan és així, que les dades de les llistes d’espera per operacions quirúrgiques, per visites d’especialistes i per proves de diagnòstic del Baix Llobregat han estat les més altes de Catalunya durant molts anys (coincidint, només en alguns casos, amb les de la ciutat de Barcelona igualment molt altes). Els centres d’atenció primària de la comarca han estat els que tocaven més pacients per metge. Quan la ràtio recomanada està entre els 1600 i 1800 pacients per professional, en funció del nivell d’envelliment, a la comarca varem arribar a tenir molts metges o metgesses amb més de 3000 persones.

Conscients d’aquesta situació, el nou Govern de la Generalitat es va posar com a deure prioritari corregir aquestes diferències històriques del Baix Llobregat. En el segon semestre del 2004 ja va tenir elaborat, consensuat amb els municipis i en funcionament, el Pla Sanitari del Baix Llobregat (el primer que ha fet a Catalunya). Aquest Pla preveia una primera actuació de xoc (2004 i 2005) per dotar l’atenció primària de més metges/ses i pediatres (a Molins de Rei s’ha ampliat la plantilla en els dos casos) i per reduir les llistes d’espera. El Pla, però, és molt més ambiciós i en determina les actuacions a tota la comarca per tal de posar-la en el nivell de qualitat en l’atenció sanitària que li correspon.

A més de la construcció del nou Hospital del Baix Llobregat, se’n farà un de nou a Sant Boi que tindrà també un servei potent materno-infantil gestionat per l’Hospital de Sant Joan de Deu d’Esplugues, l’Institut Català de la Salut està ampliant l’Hospital de Viladecans i, finalment pel que fa a aquest nivell hospitalari, es farà la remodelació i ampliació de l’Hospital de Martorell. Aquestes millores aniran complementades per la forta inversió –al voltant de 100 milions d’euros- que s’està fent i està previst de fer a l’Hospital de Bellvitge, que és l’hospital d’alta tecnologia que ens pertoca.

Totes aquestes millores, quan estiguin en funcionament, tindran una forta repercussió sobre els molinencs i molinenques, ja que tindrem un hospital de referència a Sant Joan Despí, amb 250 llits d’hospitalització, amb 12 unitats de cures intensives, amb 8 quiròfans i amb les més modernes tecnologies de diagnòstic i d’intervenció. Això comportarà també la integració dels especialistes a l’àmbit hospitalari (que no vol dir que en molts casos no puguin visitar al centre d’atenció primària) i de les proves diagnòstiques que ara ens comporten moltes hores i viatges.

Amb els nous hospitals construïts i els actuals remodelats i amb els nous centres d’atenció primària i d’alta resolució previstos, i amb l’increment dels recursos humans i tecnològics que preveu el Pla Sanitari del Baix Llobregat, d’aquí a uns anys, podrem dir que el Baix Llobregat – i Molins de Rei - està en el lloc que li pertoca pel que a l’atenció de la salut dels seus ciutadans i ciutadanes.

Carme Figueras i Siñol
Portaveu del grup municipal socialista a l’Ajuntament de Molins de Rei.

Article Casa de la Vila juny 2005.

MILLOR FINANÇAMENT PER A MÉS SERVEIS SOCIALS

El Govern de la Generalitat ha fet una proposta de nou finançament per a Catalunya. Es tracta d’una proposta per incloure en el nou Estatut en substitució de la que hi figura en el vigent.

Catalunya necessita un nou finançament de manera urgent. Hi ha un desequilibri creixent en els últims anys entre el que paguem en impostos i el que rebem en despesa pública, de manera que el nostre creixement econòmic és cada vegada més baix.

Catalunya té cada any un menor creixement econòmic i unes necessitats socials cada vegada més grans, com les derivades de la immigració que rebem, de les noves necessitats socials als barris de les nostres ciutats i les necessitats dels nostres vells (més serveis per a una vida digna i el més autònoma possible), que ara no estan prou ben atesos per manca de recursos.

Necessitem un millor finançament perquè un finançament insuficient repercuteix en el progrés social: en la qualitat de l’educació dels infants i joves que, no ho oblidem, són el futur del país; en la qualitat de l’atenció a la salut i en el bon funcionament del conjunt dels serveis sanitaris; i en el serveis socials i en l’atenció a les necessitats de les persones més vulnerables, fràgils o dependents.

La proposta que ha fet el Govern català no reclama cap tipus de privilegi respecte de les altres comunitats autònomes i, si es vol, és generalitzable. Ara bé, es tracta d’un salt qualitatiu cap un model similar al federal i suposa canvis importants respecte del model de finançament que ara tenim. Els trets fonamentals d’aquesta proposta són:

En primer lloc, segueix sent un model de participació en impostos. No es tracta del sistema de “cupo” o de concert econòmic, sinó del sistema que ja està vigent amb uns altres mecanismes i amb uns altres percentatges: com a mínim un 50% del total dels impostos recaptats a Catalunya quedarien per a la Generalitat (el model vigent cedeix a Catalunya el 33% de l’IRPF, el 35% de l’IVA i el 40% d’alguns impostos especials).

Segon. Es proposa ampliar la capacitat normativa, és a dir, la capacitat de decidir sobre els ingressos. Ara a Catalunya podem decidir les despeses en gran mesura (sanitat, educció, serveis socials, infraestructures,...) i, en canvi, no podem decidir en la mateixa mesura sobre els nostres ingressos (ni en l’IVA, ni en els impostos especials,...). Aquesta capacitat normativa que es reclama és en alguns casos individual per a cada comunitat autònoma (IRPF, impost de successions,...) i en d’altres col·lectiva (IVA, tabac, ...) amb nous mecanismes de decisió conjunta entre l’Estat i les autonomies.

El tercer tret fonamental és el de l’Agència Tributària de Catalunya, en consorci amb la de l’Estat. Això vol dir que la Generalitat s’implica en la recaptació dels impostos i en la lluita contra el frau i que ho fa de bracet amb l’administració tributària de l’Estat.

El quart punt és el de la solidaritat. La proposta contempla mecanismes de solidaritat amb la resta de pobles d’Espanya per avançar en el progrés comú. Uns mecanismes de solidaritat que ens permetin a tots avançar sense que frenin el creixement econòmic, necessari d’altra banda pel creixement de tots. La proposta planteja, per primera vegada, uns mecanismes transparents. El tret fonamental d’aquesta proposta és que els serveis prestats de la resta de Governs autonòmics puguin assolir nivells similars sempre que realitzin un esforç fiscal també similar. Es tracta d’un canvi important cap a un sistema més just i equitatiu. D’altra banda, aquesta solidaritat no pot variar la posició relativa de Catalunya abans de l’anivellament amb aquests mecanismes de solidaritat. Es tracta d’un sistema fonamentat en l’equitat territorial i no en l’igualitarisme, de manera que independentment de la capacitat fiscal de cada comunitat, en aquells territoris on l’esforç fiscal és similar, s’ha de poder assolir nivells similars de serveis prestats. Per tant, regions amb menor capacitat fiscal però similar esforç que altres regions més desenvolupades, han de rebre subvencions d’anivellament que els permetin tenir el mateix nivell de serveis per habitant, sense haver de pujar la pressió fiscal per aconseguir-ho

Finalment, el cinquè tret és el de l’equiparació gradual, en un termini no superior a quinze anys, pel que fa als resultats econòmics entre aquest sistema de participació en impostos i el sistema de concert econòmic de les comunitats autònomes forals

Aquesta proposta té la virtut de no descincentivar a les Comunitats aportadores ni a les receptores, garanteix fluxos de solidaritat de les regions amb més capacitat cap a les menys desenvolupades, però, a la vegada, no limita el potencial de creixement. Cal tenir en compte que la riquesa que genera Catalunya representa prop de la cinquena part de la riquesa espanyola (més del 18%) i això ens situa com la Comunitat que més aporta al PIB espanyol. Per tant, Catalunya és motor indubtable del creixement del conjunt de l’Estat. El creixement econòmic de Catalunya és necessari per a tots, pel nostre propi creixement i avenç social i pel creixement i avenç social del conjunt de l’Estat.

Carme Figueras Siñol
Diputada del PSC al Parlament de Catalunya


10 de maig de 2005

A PROP DE LES PERSONES. Article a El Far

El Tripartit és a punt de complir els 500 dies de govern. No sempre les seves actuacions pel que fa a les polítiques socials, de salut o educatives han tingut el ressò mediàtic que mereixien. Altres assumptes de la política han ocupat l’escena política.

Potser en el terreny de les polítiques a prop de les persones en el que el Govern tripartit ha tingut una resposta més ràpida i important al Baix Llobregat (pel grau de compromís assolit) ha estat en el terreny de la salut.

La nostra comarca va estar, amb els governs anteriors, la gran oblidada pel que fa als serveis sanitaris. Varem patir, durant masses anys, les ràtios de llista d’espera més elevades de tot Catalunya i els nostres Centres d’atenció primària i hospitals eren els més col·lapsats.

La consellera de Salut, Marina Geli, ha assumit des del primer moment el repte de compensar aquest desequilibri que patíem. S’està aplicant un Pla sanitari especial pel Baix Llobregat. Més metges i més pediatres als llocs més col·lapsats des dels primers mesos. Les obres de l’hospital de Sant Joan Despí, reivindicat durant 20 anys, ja s’han adjudicat. Ampliacions o nous hospitals a Martorell, a Viladecans i a Sant Boi són altres de les actuacions previstes per un Govern que prioritza la millora de la qualitat de vida dels ciutadans.

Carme Figueras Siñol
Diputada del PSC al Parlament de Catalunya

Art El Far
4 de maig de 2005