ÉS L'HORA DELS SERVEIS SOCIALS A MOLINS DE REI. Article publicat al Casa de la Vila.

Normalment aprofito aquest espai per a donar a conèixer aquelles coses que des del grup socialista creiem que l’equip de govern no fa be per tal d’intentar, amb la tasca d’oposició que portem a terme, que millorin. Així, doncs, a l’anterior número del Casa de la Vila posava de manifest la veritat sobre els increments de l’Impost de Bens Immobles per a l’any 2006; altres articles els he dedicat a reivindicar que el nou centre d’atenció primària es fes al centre de la Vila (sense que, malauradament, s’hagi aconseguit ara per ara); o he mostrat una alternativa millor, al nostre entendre, per a posar en marxa una tercera llar d’infants municipal, ...

En aquesta ocasió vull parlar dels avenços que s’estan fent en els serveis socials. Molins de Rei s’està posant les piles per tal d’aprofitar tot el que els governs progressistes de Catalunya i d’Espanya estan fent i estan programant per als propers anys per tal d’aconseguir una considerable millora en l’atenció social a les persones que ho necessiten.

El Govern de la Generalitat ja té enllestit el projecte de la nova llei de serveis socials, el debat del qual es farà al Parlament a partir del mes de febrer. Aquesta llei introdueix importants canvis a l’àmbit dels serveis socials. Es tracta de canvis de concepte i de canvis de fons. D’una nova concepció dels serveis socials com a dret universal i no només assistencial, amb la construcció de l’anomenada “quarta pota de l’Estat del Benestar”, de manera que els serveis socials esdevinguin un nou “sistema” a l’igual que ho són la salut, l’educació i el sistema de pensions.

D’altra banda, ja s’ha iniciat tot el procés per a la creació de l’Agència Catalana de la Dependència, un organisme depenent de les conselleries de Benestar i Família i de Salut, que se centrarà en l’atenció individualitzada i en la prestació de serveis a domicili. Els destinataris d’aquests serveis seran les persones grans amb problemes per a portar una vida autònoma i les persones amb discapacitats. Es tracta de donar-los una atenció coordinada de suport per a la realització de les tasques de la vida diària i d’atenció a la salut.

El Govern de Rodríguez Zapatero, a la vegada, també està fent els deures i ha aprovat el document-base de l’acord sobre la dependència, per tal de configurar el text legislatiu que reguli el nou sistema de protecció social per a les persones amb greus limitacions per a la realització de les activitats de la vida diària. Aquesta Llei de la promoció de l’autonomia personal i d’atenció a la dependència de ben segur que aportarà recursos per a aquesta finalitat i que significarà un canvi important, que s’anirà desenvolupant al llarg dels propers anys, per a l’atenció de les persones més fràgils.

És per això que crec que és un bon moment per a que l’Ajuntament de Molins de Rei aposti de valent pels Serveis Socials, com sembla que ha començat a fer, per tal d’enfortir l’atenció domiciliària i posar en marxa nous programes amb l’ajut del Govern de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona. Nosaltres en farem un bon seguiment perquè així sigui!

Carme Figueras i Siñol
Portaveu del grup municipal socialista

Casa de la Vila, desembre 2005.

LA MILLOR SORT: LA DEL CUPÓ DE L'ONCE!

El passat dimarts 13 de desembre, com ja és tradició de cada any, l’ONCE Catalunya va celebrar un dinar-festa de Santa Llúcia al que vaig tenir l’honor de ser convidada.

El dinar va aplegar gairebé 2000 persones i va comptar amb l’assistència, entre moltes altres personalitats, de la consellera de Benestar i Família, Anna Simó, de l’alcalde de Cornellà, Antonio Balmon, i de l’alcalde de Barcelona, Joan Clos. A la foto podeu veure al delegat de l’ONCE al Maresme, Pere Badia, amb qui vaig compartir taula en el moment en que la Tuna ens va dedicar una de les seves cançons.

He volgut fer referència en el meu blog a aquest dinar perquè crec sincerament que l’ONCE està fent a Catalunya una tasca admirable per a la promoció de l’autonomia personal i la plena integració a la societat de les persones cegues i deficients visuals. Són moltes les persones en aquesta situació que reben de l’ONCE, de manera gratuïta, moltíssims serveis i ajuts per a l’educació, la rehabilitació i la inserció laboral, com també per a facilitar-los l’accés a la cultura i l’esport, i molts altres serveis per tal de tenir una igualtat d’oportunitats. L’ONCE compte a Catalunya amb 9359 afiliats.

En una compareixença que va fer l’entitat, el 29 de novembre passat, a la Comissió de Política Social del Parlament, la delegada territorial de l’ONCE a Catalunya, l’amiga Teresa Palahí, va exposar la feina que estan portant a terme, quina és la situació actual i quins són els reptes de futur per tal de poder atendre totes les necessitats dels seus afiliats, persones cegues i persones amb discapacitat. En aquells moments ja va expressar les seves preocupacions pel que fa a la caiguda de les vendes del cupó de l’ONCE que constitueix la principal font de finançament de l’entitat per a poder portar a terme la seva tasca.

Just el mateix dia de Santa Llúcia es va conèixer la notícia de que l’ONCE té pèrdues per primer cop en els 67 anys d’història (podeu veure la notícia de El Periódico). Les vendes del cupó, el seu producte estrella, han caigut un 10% durant aquest any 2005, degut a l’agressiva competència de les altres loteries amb “pots” súper milionaris. És per això que faig des d’aquí una crida a elegir el CUPÓ DE L’ONCE, a l’hora de cercar la sort!

Cal tenir-ho present a l’hora de buscar la sort. Com diu la mateixa ONCE: Jugant al cupó fas realitat els somnis de molts persones cegues. Gràcies al cupó, l’ONCE els proporciona rehabilitació, educació, feina, adaptacions tecnològiques... En definitiva, fas realitat el somni de la INTEGRACIÓ.
El cupó permet donar feina a 59.200 treballadors a tot Espanya, suport educatiu a 8500 nens cecs i deficients visuals, atenció social a les més de 4.500 persones que cada any perden la vista i també serveis i ajut per a d’altres col·lectius de persones discapacitades, destinant 75 milions d’euros a l’any en programes d’integració social i laboral.





Doncs ja ho sabeu. Si voleu tenir sort, la millor opció, la més solidària, és la del CUPÓ dels cecs.

Un Estatut millor, una Constitució més forta (article a El Punt, 6-12-05)

Avui, dia 6 de desembre, és el dia de l’Estatut. No, no es tracta d’un error: és el dia de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Perquè celebrar el dia de la Constitució és també celebrar totes les lleis que al llarg d’aquests anys l’han anada desplegant i millorant, com la proposta de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que el passat 2 de novembre es va començar a tramitar a les Corts. Així, els catalans i les catalanes estem participant aquest any més activament que ningú en la commemoració de l’aniversari de la Carta Magna, ja que hem enviat al Congrés dels Diputats un Estatut que la respecta i al mateix temps aprofundeix en el model d’Estat que s’hi fixa, fent-lo avançar cap al federalisme.
Òbviament, la campanya que el PP manté a tota Espanya ha fet que des de molts sectors això no es vegi de la mateixa manera. En democràcia hem d’admetre, i admetem de bon grat, que algú discrepi de nosaltres i defensi les seves idees. El que no és tolerable és que això es faci amb mentides i apel·lant als instints més baixos, com la por. A això es dedica el PP quan diu que Espanya es trencarà, que ens endurem els calers dels nostres conciutadans i que a sobre ho fem en connivència amb ETA.
La sort és que contra aquests arguments, no cal fer gran cosa: n’hi ha prou amb recomanar la lectura dels articles de José Maria Aznar a La Nueva Rioja l’any 1979, en què també deia que la Constitució trencaria Espanya, i que el sistema de finançament autonòmic, llavors tan incipient, seria la ruïna per a l’Estat. D’això fa gairebé trenta anys, i les coses han anat tan bé que fins i tot ell va poder governar un país fonamentat en aquesta Constitució i els ciutadans el van poder treure del govern quan van comprovar que els mentia i els enganyava dia sí, dia també! Potser a Aznar no el va acabar de convèncer, aquesta part de la Constitució que diu que cada quatre anys s’han de fer eleccions i s’ha d’acatar el resultat de les urnes, vista l’actitud que des de llavors ha fet adoptar al seu partit.
Motius per defensar l’Estatut, en tenim de sobres, i a aquestes altures són prou coneguts: és ambiciós, respecta la Constitució, deixa molt més clar quines són les competències de Catalunya i quines les de l’Estat, aprofundeix en l’autogovern... És un Estatut radicalment diferent del de l’any 79, perquè recull gairebé 30 anys d’experiència i s’adapta a noves realitats socials i polítiques, com la immigració i la UE... És difícil anar-hi en contra amb arguments de pes, i és per això que el PP s’hi oposa amb males arts.
Perquè en realitat, al PP tant li fa si Espanya es trenca o no es trenca, o si hi ha un finançament millor o pitjor, ni res de tot això: per a ells l’Estatut –i, de fet, també la Constitució- és una arma per atacar i desgastar el govern progressista de José Luís Rodríguez Zapatero. En realitat, van en contra de les millores socials de l’actual president del Govern espanyol, que va retirar les tropes de l’Iraq escoltant la voluntat dels ciutadans, que treballa per millorar l’ensenyament amb la LOE, que acaba amb la discriminació dels homosexuals, que lluita contra la violència domèstica... Evidentment, els populars no poden tolerar que les coses vagin millor per a la majoria, quan el que volen és que vagin bé només per a ells i els seus amics.
Així doncs, els socialistes no necessitem organitzar cap manifestació a la Puerta del Sol (o era a la Plaza de Oriente?) per demostrar l’adhesió a la Constitució, com fan altres que no deuen tenir la consciència tan tranquila. En tenim prou amb mostrar el respecte cada dia a l’Estatut –el vigent i el que hem proposat a les Corts- i als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, sense dir mentides, ni difamar, ni manipular informacions, ni insultar els contrincants de la resta de partits polítics. Respectar la Constitució seria, per exemple, no anar dient que l’Estatut aprovat democràticament pel Parlament és en realitat obra d’ETA. Respectar la Constitució és, per exemple, voler que se’n pugui fer una nova lectura, més d’acord amb els temps que corren, i proposar que s’aprovi un Estatut que servirà per millorar la vida dels catalans i les catalanes.

LA PLAZA DE ORIENTE. Article publicat a Eurotribuna

El partit més conservador de la dreta europea convoca per dissabte una manifestació a favor de la Constitució. Curiós, tenint en compte que els actuals dirigents del partit opinaven coses com aquestes just abans que la Constitució s’aprovés. Com veureu, Aznar no era precisament el defensor de la Carta Magna en què s’ha convertit darrerament. La manifestació de dissabte és un pas més en l’estratègia de crispació a que el PP ens vol arrossegar, després de titllar de “pancarteros” els milions de persones que ens varem manifestar contra la guerra a l’Iraq. Llavors no volien manifestacions, i ara sembla que cada dissabte hagin de sortir al carrer per protestar contra les mesures progressistes del govern de Zapatero: contra la LOE, contra els casaments entre persones del mateix sexe… La concentració convocada dissabte a la Puerta del Sol –bé podria ser la Plaza de Oriente, on alguns nostàlgics segurament es trobarien com a casa- és contra l’Estatut i contra el govern de Zapatero en general. Perquè… algú recorda que algun dia de la Constitució el PP hagi convocat una manifestació a favor de la Carta Magna? Per què han esperat gairebé 30 anys per fer-ho? Doncs perquè ara hi ha un govern progressista, i toca crispar l’ambient polític per mirar de fer-lo fora al més aviat possible. I si per això cal manipular els sentiments de milers de persones que acudiran a la manifestació pensant que realment així defensen la Constitució, doncs es manipula i punt. L’estratègia que segueix aquests dies el PP recorda la que va seguir entre el 93 i el 96 per acabar amb el govern de Felipe González i obrir l’etapa involucionista de José María Aznar. Les actituds i les declaracions dels seus líders recorden altres temps, i aquesta vegada no se n’escapa ni Josep Piqué, que fins ara sempre s’havia mantingut a certa distància de cert tipus de discurs. Sortosament, el rècord dels anys d’Aznar i de les mentides que la cúpula del PP va difondre a tort i a dret quan era al govern encara és viu a la memòria dels ciutadans i ciutadanes, de manera que aquests tipus de discurs –“Espanya es trenca, les esquerres són el dimoni”- han perdut molta credibilitat.

II TROBADA INTERPARLAMENTÀRIA DEL PSC

Aquest dissabte, 26 de novembre, hem tingut la II Trobada Interparlamentària del PSC. Hi hem participar els diputats i diputades del Parlament, els del Congrés dels Diputats, els del Parlament Europeu, els senadors i senadores i els alcaldes i alcaldesses de municipis de més de 50.000 habitants.

La Trobada l’ha inaugurat el primer secretari i ministre d’indústria, José Montilla (podeu llegir aquí la referència feta pels companys de premsa), i aquí la intervenció complerta Seguidament hem tingut una taula dedicada als pressupostos de la Generalitat, a càrrec de Martí Carnicer (Secretari General del Departament d’Economia i Finances), i els de l’Estat, a càrrec de David Vegada (secretari d’Estat d’Economia).

A mi m’ha tocat de moderar la taula en relació al CONTEXT POLÍTIC.

Hi ha participat, en primer lloc, Celestino Corbacho, secretari de política municipal, que ha dit que els socialistes hem d’aparèixer davant la gent parlant del fenomen de l’immigració, afrontant els problemes dels barris i ciutats. Ha dit que si la política no fa front als problemes, els problemes acaben menjant-se la política. Ha apuntat tres eixos importants d’actuació:
1) les escoles: És a on es decideix el futur de Catalunya. L’escola que ha d’estar lligada al barri i a les famílies. Apostem per l’escola pública i de qualitat
2) la intermediació. En els barris, en el carrer i en les escales. Des dels ajuntaments ens cal intercedir quan hi ha un problema de convivència enviant gent preparada per a intermediar.
3) remodelació d’habitatges i accessibilitat (ascensors) Qualitat dels espais públics.

En segon lloc, Raimon Obiols, ha fet una intervenció en relació al que s’ha aconseguir per a la presència del català a Europa, sobre la política euromediterrània. Ha fet un anàlisi molt interessant sobre la situació a França sobre com s’han deixat créixer multitud de barris com era abans la Mina a Paris i a d’altres ciutats de França. Ha acabat dient que només amb més socialisme podem fer front a la integració de tothom i als reptes que es plantegen de més polítiques socials. Finalment ha fet també una crida a la necessitat no deixar de reivindicar una Constitució Europea que pugui donar resposta als reptes plantejats.

Carme Chacón i Isidre Molas han fet sendes intervencions sobre els compromisos ja complerts per José Luis Rodriguez Zapatero. Chacón ha fet especial èmfasi en la política d’educació que es vol portar a terme per a fer front al fet que tenim 15-16 nacionalitats en les mateixes aules. Han parlat sobre l’estabilitat parlamentària aconseguida i l’aïllament del PP i Molas ha explicat quins canvis s’han portat a terme i encara es podran anar realitzant (encara que no podem comptar ara per ara amb el suport del PP per a la reforma constitucional) per tal de fer del Senat una veritable Càmera de representació territorial

Per acabar, Miquel Iceta, ha remarcat el gir social aconseguit pel Govern de la Generalitat. Ha advertit del risc que la gestió política se separi molt de la percepció de la gent. Ha dit també que les negociacions de l’Estatut estan anant molt be i que el principal repte està en el fet que els quatre partits hem d’arribar al mateix lloc el mateix dia. D’altra banda ha alertat de la necessitat que el perfil del PSC es percebi amb claredat per part de la ciutadania, ja que el fet que siguem el partit majoritari del Govern a vegades desdibuixa el nostre paper com a formació política. En aquest sentit ha dit que cal aprofitar al màxim la sintonia que nosaltres tenim amb el Govern d’Espanya (i no tan sols pel que fa a l’Estatut).
Finalment, Miquel Iceta ha parlat de la necessitat de reflexionar seriosament sobre les reformes fiscals. Personalment comparteixo plenament aquesta afirmació. Iceta ha explicat que en el darrer baròmetre del CIS són més els ciutadans disposats a pagar més impostos per tal d’aconseguir més serveis públics. L’Estat no pot desarmar-se fiscalment perquè tenim reptes socials molt importants encara per aconseguir!.
Afortunadament no ens ha calgut arribar a una crisis social com la de França per a extreure conclusions polítiques, ha dit Miquel Iceta. Catalunya ja no és només la Catalunya rica i plena sinó que també és la Catalunya de les necessitats socials, la de les necessitats de la gent gran, la dels llits calents i la dels barris que han canviat de color.

La cloenda ha anat a càrrec del President del PSC i President de la Generalitat, Pasqual Maragall, quina referència a la seva intervenció podeu trobar aquí mateix.

La Conferència del PSC, la del quart pilar, ha estat un èxit

Aquest cap de setmana hem celebrat la IV Conferència Nacional del PSC dedicada als "Vells i nous drets socials". Ha anat molt be, tan pel que fa als treballs del conjunt de delegats, com a l'assistència de convidats, com als continguts dels documents aprovats.

El dissabte el Plenari estava de gom a gom. Es notava que la nostra gent volia parlar de les polítiques socials després de tan parlar d'Estatut, de finançament o de temes identitaris. No en va les diferents agrupacions i sectors del PSC van fer més de 1000 esmenes a la ponència marc de la Conferència. La gent estava desitjant - i ho va tenir - parlar dels temes que més preocupen als ciutadans, dels temes socials més quotidians.


A l'acte inaugural va parlar l'Ernest Maragall, que és el Secretari a qui pertocava l'organització de la Conferència i va fer una exposició del perquè s'havien triat aquests continguts per al debat.



La Marina Geli, consellera de Salut, va fer la Conferència inaugural i tot seguit, el Miquel Iceta, viceprimer secretari i portaveu del grup parlamentari del PSC va fer una intervenció que podeu llegir clicant aquí i que va aixecar els aplaudiments de la sala en moltes ocasions.A la tarda del dissabte el treball de les Comissions per tal d'analitzar i debatre les esmenes aportades. Cal felicitar als ponents i als membres de les taules de les tres comissions per la feina que van fer. Els nostres consellers i conselleres del Govern van fer intervencions en aquestes comissions.


El diumenge, altra cop en el Plenari, es van presentar les conclusions més significatives de cada Comissió. Tot seguit, jo mateixa, com a Secretària de Política Social vaig fer una intervenció sobre què significarà el desenvolupament del Quart Pilar de l'Estat del Benestar, el del Sistema de Serveis Socials, per a l'avenç de la nostra societat en la protecció dels més fràgils. Aquí podeu llegir la meva intervenció

La cloenda de la Conferència va anar a càrrec de José Montilla, amb el discurs que podeu llegir aquí i del President del PSC i President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall que va posar en relleu la tasca feta pel seu Govern per al canvi social

LA PROTECCIÓ SOCIAL DE LES PERSONES AMB DEPENDÈNCIA

A l'acte inaugural de la jornada que, sota el títol “Atenent a les persones amb especials necessitats: un repte per al món local” s'ha fet avui al World Trade Center de Barcelona, hi han participat la secretària d'Estat de Cooperació Territorial del Ministeri d'Administracions Públiques, Ana Isabel Leiva; el diputat de l'Àrea de Govern Local, Antoni Fogué; i la diputada de l'Àrea de Benestar Social, Núria Carrera.

He tingut l'honor de pronunciar una conferència en aquesta Jornada organitzada per la Diputació de Barcelona. Pots llegir el que hi he dit clicant aquí.

Subtitulació per a persones sordes a la TV

Avui a la sessió de la Comissió de Control de l'Actuació de la Corporació Catalana de la Ràdio i Televisió de Catalunya, he formulat una pregunta al Director General, Sr. Joan Majó, en relació a la subtitulació de programes per a les persones sordes. He començat dient que TV3 és la cadena de televisió que més subtitula -de fet així ho dictaminava el Consell de l'Audiovisual de Catalunya en el seu informe presentat fa poques setmanes al Parlament- arribant fins al 40-43% de la programació total que emet. He explicat també que l'Associació de Pares i de Persones Sordes (APPS) en una comparaxença feta recentment a la Comissió de Política Social del Parlament ens reconeixien aquest esforç de la televisió pública catalana. Però, lògicament, no n'hi ha prou. L'objectiu - i així ho he manifestat - ha de ser la subtitulació del 100% de la programació. Són 160.000 catalans i catalanes els que pateixen algun tipus de disminució auditiva i la televisió és per ells, en major mesura que pels que tenim la sort de ser oïdors, una finestra al món, i cal que tots plegats ens conscienciem cada vegada més de la potència que té la televisió com a instrument d'integració per a les persones amb sordesa. He fet una proposta, que ja ens va suggerir el president de l'APPS, el Sr. Raimon Jané, que és la de que es cerquin els mecanismes convenients per tal que es posi la condició de la subtitulació per a persones sordes als spots publicitaris que s'emeten per la Televisió de Catalunya. Cal tenir en compte que tots fem bromes o referències en les nostres converses quotidianes a expressions que surten en els anuncis de publicitat, la qual cosa passa en major mesura encara entre joves i adolescents. El fet que els anuncis no es subtitulin deixa a les persones sordes fora de joc de moltes d'aquestes bromes o referències que tots plegats fem. El Director General, el Sr. Majó, s'ha compromés a estudiar-ho i ha dit que en prenia bona nota. De ben segur que ho farà!

LA VERITAT SOBRE ELS INCREMENTS DE L'IBI - Article Casa de la Vila

Aquests dies de setembre la majoria de molinencs i molinenques hem rebut la notificació dels nous valors cadastrals que s’aplicaran a partir de l’any 2006 i a partir dels quals es calcula l’Impost de Bens Immobles, del qual en fixa el tipus aplicable, és a dir l’import a pagar, l’Ajuntament.

No puc saber, en escriure aquest article, quina informació donarà l’equip de govern de l’Ajuntament en relació a aquest tema en el número del Casa de la Vila que tenen vostès a les seves mans. Sí que sé la que es va donar en el darrer número en relació a aquest tema. Els titulars eren: “El Ministeri d’Hisenda fa la revisió cadastral als immobles de Molins de Rei” “L’Ajuntament baixa el tipus de l’IBI per al 2006 i el situa en el 0,583%, el més baix dels municipis de l’entorn. L’objectiu d’aquest tipus és recaptar per a l’any 2006 el mateix que enguany més l’IPC”.

En cap lloc més de l’article esmentat es parla d’increments. Només es parla de recaptar igual l’any 2006 que el 2005 més l’IPC i hom pot entendre, d’aquestes afirmacions, que l’IBI de l’any 2006 se li apujarà entre un 3 o un 3,5% que és l’IPC previst per aquest any.

Doncs be, malauradament per les nostres butxaques, això no és així. L’equip de govern no explica que a aquest resultat final s’hi arriba després d’haver decidit baixar els tipus de les indústries i comerços que fa dos anys van tenir un increment espectacular del 100% i compensar aquesta rebaixa amb el que s’aplicarà l’any que ve a les vivendes. Tan és així que l’increment que tindran –de mitjana!- el conjunt de vivendes de Molins de Rei és del 10% (xifra força distant del 3’5% que donava a entendre l’equip de govern!).

De fet, per a molta gent, l’increment ha resultat ser encara molt més gran. Per saber-ho només cal comparar la xifra que que hi ha a la casella “quota líquida” de la notificació rebuda dels nous valors cadastrals i nou IBI per l’any 2006, amb la xifra de la casella que posa “Deute total anual” del rebut d’IBI pagat aquest any 2005. Multiplicant la primera (la del 2006) per 100 i dividint-la per la segona (la del 2005) i restant-li 100 al resultat, tindran el percentatge d’increment d’un any per l’altra. Als regidors i regidores del meu grup ens donen uns increments que van del 13% (el més baix!) al 25%!.

Per tal d’evitar que en un sol any es fessin increments tan grans, el PSC va proposar en el Ple que s’aprovés un topall (que es pot posar legalment durant tres anys) als increments, de manera que cap rebut d’IBI d’habitatge incrementés més del 7 % (dues vegades l’IPC). Lamentem que aquesta petició vagi ser rebutjada per l’equip de govern.

Carme Figueras i Siñol
Portaveu del grup municipal del PSC

"LA DONA I EL CÀNCER DE MAMA Inauguració 13a reunió de FEFOC

En susbstitució de la companya i amiga la consellera Caterina Mieras, he tingut l'honor d'inaugurar la 13a. REUNIÓ DE FEFOC (Fundació per la Educació i Formació en Càncer) SOBRE “LA DONA I EL CÀNCER DE MAMA”, a l'Auditori Winterthur Barcelona, en data 9 de novembre del 2005. Val a dir que l'auditori estava ple de persones vingudes de tot Catalunya vinculades a associacions de lluita contra el càncer de mama i de científics, professionals i experts de reconegut prestigi. Aquest és el text de la meva intervenció

ADÉU, PP - Article publicat a El Far

Dia 2 de novembre del 2005 dC. L’Estatut emprèn una nova etapa del seu camí, en què l’acompanyen tots els partits del Congrés. Tots? No! Un partit cada cop menys popular es resisteix a avançar, i opta pel camí de la caverna d’on no han volgut sortir mai. No tenen poció màgica: simplement, s’aïllen perquè pensen que allà tancats –paradoxes de la vida- salvaran tot un país. Vaig seguir el debat de presa en consideració de l’Estatut al Congrés des de la tribuna de convidats, enfront dels diputats i diputades del PP. La vista era manifestament millorable, però em va servir per constatar fins a quin punt gaudeixen amb aquesta estratègia de crispació, insult i manca de respecte. No deixa de ser sorprenent tanta mala educació al Congrés, aquesta prepotència que els porta a quedar-se sols defensant una Constitució a què van arribar tard. I a més, volen fer fora als que ja hi èrem fins i tot des d’abans del començament! Per sort, davant les mentides sobre la reforma constitucional encoberta, la separació entre Catalunya i Espanya i la insolidaritat hi va haver les intervencions dels representants del Parlament, de les quals destacaria la de la presidenta del nostre grup, Manuela de Madre, per la seva sinceritat. Òbviament, també s’agraeix molt la valentia de Zapatero. El PP, doncs, es queda sol en la seva caverna. Com que és profunda, la cridòria dels cavernícoles ressonarà encara força temps, però no hi feu cas. Simplement, és qüestió d’aixecar una mà –la mateixa que han tingut sempre estesa al diàleg- i agitar-la, tot dient, Adéu, PP!

S'aproven les resolucions del Debat de Política General

En el tercer dia del Debat d'Orientació Política General celebrat en el Parlament de Catalunya, hem aprovat les Resolucions presentades conjuntament pels tres grups parlamentaris del Tripartit. Aquí podeu trobar la referència que se n'ha fet a la web del PSC i podeu accedir també al conjunt de Resolucions aprovades. Vaig ser jo mateixa l'encarregada de defensar-ho en el Plenari en nom del grup socialista. Si algú te interès, pot llegir aquí la meva intervenció anant a l'apartat 8 (adopció en el Ple) de la pàgina del Parlament que s'obre i trobareu la transcripció a les pàgines 6 i 7 del diari de sessions.

El Parlament ha aprovat l'Estatut!

El divendres 30 de setembre, amb els companys del grup, amb el Pasqual i la Diana, celebrant que el Parlament ha aprovat el nou Estatut de Catalunya!

En el Ple de l'Estatut

Una bona amiga m'ha fet arribar aquesta fotografia del segon dia del Ple del Parlament en que es debatia l'Estatut, el dijous dia 29 de setembre. En la foto se'm veu parlant amb el President de la Generalitat, Pasqual Maragall, que em preguntava com anaven les negociacions del Preàmbul.

ESTATUT, ARA O D'AQUÍ A 30 ANYS?. Article a El Punt- BCN

CiU ens vol fer empassar una proposta de finançament que no millora la del Govern tripartit i que fa l’Estaut inaprobable per una colla d’anys


Tindrem Estatut? No hi ha diputat català que no hagi respost aquesta pregunta una i altra vegada durant les darreres setmanes. És veritat que els ciutadans estan tips del lamentable espectacle que els estem oferint els polítics, però també és veritat que la gent té ganes de saber com acaba.
Aquestes alçades pocs dubten que els socialistes catalans tenim moltes ganes d’aprovar el nou Estaut. Seria molt trist que d’aquí a uns mesos veiéssim com el País Valencià, Andalusia, Canàries o Euskadi, per posar alguns exemples, han aconseguit més autogovern i més finançament, mentre nosaltres ens hem quedat amb l’Estatut de 1979.
Seria molt trist, perquè el debat l’hem obert nosaltres i perquè moltes de les propostes que s’aprovaran venen del laboratori d’idees català.
I sobre tot perquè, sinó tenim nou Estatut ara, quan el tindrem? Dubto molt que els partits catalans ens tornem a embarcar en una gran discussió com aquesta en una bona colla d’anys. Si no hi ha Estaut, tots n’haurem sortit tan escaldats que no voldrem repetir l’experiència.
Catalunya ha de tenir un nou Estatut ni que sigui per plantar cara a tots aquells que, des de la caverna, atien l’odi anticatalà de manera incansable. Hem de permetre que els han convertit l’OPA de gas natural en un conflicte entre territoris vegin que els catalans no ens en sortim perquè som incapaços de posar-nos d’acord? Hem de deixar que els que ens acusen de ser “amics dels terroristes”, de tenir el “punt cat” com a pas previ a la independència o d’extorquir el president Zapatero puguin dir, a més, que som una colla d’ineptes? Només per això, valdria la pena tenir Estatut. Per poder-los dir, des del propi Congrés dels Diputats, que les nostres reclamacions són justes.
Per afirmar, davant el senyor Rajoy i el senyor Zaplana, i que si volem més autogovern és per aconseguir avenços socials per a tots, i que si volem un millor finançament és perquè el que tenim ara és injust, que fa Catalunya reculi en nivell de renda; que ens ofega; que no ens deixa fer totes les carreteres i infraestructures que necessitem; que no ens permet tenir tots els llibres de text gratuïts, com a Castella; o un ordinador per alumne, com a Extremadura.
Però no es tracta només d’anar-nos a desfogar davant els “popes” del PP. No ens val qualsevol Estatut. Volem un estatut ambiciós, que ens doni tot l’autogovern i tot el finançament possible dins una Espanya plural i que, a més, surti aprovat de les Corts. I només depèn de nosaltres.
Aquests dies tan decisius, la proposta d’Estatut està embarrancada per la disputa que té el tripartit amb CiU sobre el finançament. És una qüestió de constitucionalitat? Sí, però només en part.
Els socialistes catalans hem repetit moltes vegades que no podem portar un Estatut inconstitucional al Congrés. Comportaria el rebuig immediat i hauríem de tornar a casa amb un gran fracàs a l’esquena i la cua entre cames. Nosaltres no contribuirem a que Catalunya faci el ridícul. Seria posar-ho massa fàcil als partidaris del NO. Zapatero només ens va demanar que respectessim la Constitució, no podrem complir-ho?
Però no és només una qüestió de constitucionalitat, sinó de voluntat d’acord. Cal tenir molt clara una cosa que aquests dies no para de repetir el conseller Castells. La proposta de finançament de CiU, no millora en res la proposta de finançament del Govern.
El concert econòmic basc no és aplicable per a Catalunya i que per tant a Madrid no seria aprovat. Per això la proposta del Govern de Catalunya preveu que, en quinze anys, el rendiment del futur sistema de finançament català s’equipari al rendiment que obtenen els bascos amb el seu sistema de concert.
És a dir estem embrancats discutint si reclamem per a Catalunya una quantitat de diners similars o per la via del tripartit, que és aprovable al Congrés, o per la via de CiU, que és impossible d’aprovar. Amb quina ens quedem? Com diu la dita castellana “más vale maña que fuerza” i si es pot obtenir un bon finançament per la via del diàleg i el convenciment (encara que no serà gens fàcil), quines ganes de buscar-lo per la via que saps que et porta a la derrota total!!!
Per això, és evident que no es tracta només d’un tema de constitucionalitat. Hi haurà Estatut, si tots els partits ens convencem que tenim l’oportunitat d’aconseguir molt més per a Catalunya i volem aprofitar-la.
Depèn de tots, però sobretot de Convergència. Si CiU vol anar al Congrés a guanyar un bon Estatut per a Catalunya, hi haurà Estatut. Si volen anar a Madrid a “plantar cara i perdre”, amb nosaltres que no hi comptin. Per molt que ens pesi, no hi haurà Estatut. I per una bona colla d’anys.

CARME FIGUERAS. Portaveu adjunta del Grup Parlamentari Socialistes – Ciutadans pel Canvi.

Article publicat a El Punt - Barcelona