Tancament del bloc

Aquest és el meu darrer escrit en aquest bloc. El motiu no és altre que el fet que avui mateix prenc possessió com a consellera del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, el CAC, càrrec per al que el Parlament m’ha nomenat.

Els membres del CAC estan sotmesos a incompatibilitat amb l’exercici de qualsevol càrrec d’elecció o designació política i amb l’exercici de funcions de direcció o executives en partits polítics. És per això que ja fa uns dies vaig presentar la meva dimissió com a secretària de polítiques socials de la Comissió Executiva del PSC i que, ahir mateix, vaig presentar la meva renúncia a l’acta de diputada del Parlament de Catalunya.

A partir d’ara, doncs, la meva dedicació serà en exclusiva a la nova tasca que se m’ha encomanat, guardant la neutralitat i la pluralitat que s’hi exigeix. És per això, que ja no faré cap més apunt en aquest bloc que he tingut obert fins ara, en el que he manifestat les meves opinions i he explicat els meus criteris de caràcter polític.

Només em resta agrair molt sincerament a les persones que han anat seguint els meus escrits la seva deferència i el seu interès, tot dient-los que per a tot allò que tingui a veure amb els mitjans audiovisuals de Catalunya, em tindran a la seva disposició en el CAC.

Gràcies!

Nous hospitals al Baix Llobregat

La nostra comarca va ser la gran oblidada pels anteriors governs de CiU en salut. Amb l’arribada dels socialistes al Govern de la Generalitat, l’any 2004, es va fer un pla de xoc de salut pel Baix Llobregat. Teníem les llistes d’espera més altes de Catalunya i les majors ràtios en nombre de ciutadans per metge de primària.

S’ha reparat el greuge històric, tan en atenció primària com hospitalària, en aquests set anys de governs de progrés. Ja tenim, des de fa pocs mesos, un nou hospital, el Moisès Broggi de Sant Joan Despí, que feia 30 anys que esperàvem i que dóna servei a tot un seguit de ciutadans que no teníem hospital comarcal, a diferència d’altres territoris catalans.

I la setmana passada n’ha començat a funcionar un altre, el nou Hospital General de Sant Boi, en substitució de l’antic que estava obsolet. Amb una superfície de 38.620 m2 i una capacitat de 292 llits, per a donar servei a una població de 300.000 persones.

No fa gaires dies li varem sentir dir al cap de l’oposició, Sr. Artur Mas, que es fan massa hospitals. Sàpiga, Sr. Mas, que aquesta no és l’opinió dels ciutadans del Baix Llobregat, que per fi tenim la sanitat pública que mereixem, ni més ni menys que com tothom!

Article que m'ha publicat El Far aquest divendres 18 de juny

LA LLENGUA DE SIGNES CATALANA JA TÉ LLEI

Avui hem aprovat al Parlament la Llei catalana de signes, donant, així, compliment al que preveu l’Estatut d’Autonomia de Catalunya vigent.

Aquesta llei és el fruit de molts anys de lluita i d’esforç de totes les persones sordes que en són usuàries. La llengua de signes catalana és part del nostre patrimoni cultural. La llei aprovada avui és la llei d’aquesta llengua, en la que es reconeix el dret a usar-la i l’obligació de protegir-la.

La llei regula aspectes com l’aprenentatge i la docència en la llengua de signes catalana, l’acreditació professional per a fer-ne la interpretació, la normativització, la protecció i la difusió, la designació de l’autoritat acadèmica i la recerca i els canals de participació.

La llei té una especial cura en oferir a les persones sordes i sordcegues la lliure elecció pel que fa al sistema de comunicació que volen emprar i, sobre tot, la lliure elecció de la modalitat educativa (per part dels pares i mares) per als seus fills sords o sordcecs: la modalitat educativa oral (on la llengua oral és la llengua vehicular) o la modalitat educativa bilingüe (on la llengua de signes catalana n’és la llengua vehicular).

Al final de la meva intervenció com a ponent en el Ple, he dit que no perquè aprovem aquesta llei oblidem les persones sordes oralistes, les que no usen la llengua de signes per comunicar-se, sinó que empren suports a la comunicació oral com audífons, implants cloquears, lectura labial i altres recursos tecnològics. Aquestes persones sordes són menys visibles, però són molt nombroses. Per aquest motiu, he deixat palès el compromís del grup parlamentari socialista per a l’aprovació en breu termini d’una resolució del Parlament que contempli la necessitat d’esmerçar tots els esforços en el suport a la comunicació oral per avançar en l’accessibilitat i la igualtat d’oportunitat de totes les persones sordes i sordcegues.

JA TENIM LLEI D'INFÀNCIA !

Per primera vegada Catalunya tindrà una llei per a tots els infants i adolescents, que inclou tant els menors en situació de risc i de desprotecció, com el conjunt dels infants, dels seus drets i de les oportunitats de que han de disposar.

Es tracta de donar un pas endavant en el progrés de la societat catalana cap a una societat cada vegada més justa i cohesionada. Una societat avançada és aquella que dedica una atenció especial a aquelles persones més febles, els més petits, que cal que puguin gaudir de la seva infància per poder créixer en plenitud, rebent l’atenció que precisen en tots els àmbits de la vida: familiar, social, educatiu, cultural, econòmic i polític.

De la mateixa manera que tenim assumida la necessària igualtat d’oportunitats d’homes i dones, hem de passar a la visibilitat i a la interiorització del conjunt de la societat vers els infants i els adolescents, dels seus drets i de les seves necessitats. Drets com el de l’educació, incloses les activitats extraescolars, de lleure, esportives i culturals; el dret al joc; a ser escoltat i a la participació; dret a la intimitat i al tractament respectuós i rigorós en la publicitat i en els mitjans de comunicació i el dret a la informació veraç; drets en l’àmbit de la salut, a participar en el seu propi procés curatiu, a serveis especials durant la malaltia... La llei contempla el conjunt dels drets reconeguts en la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets dels infants.

L’infant és una persona de present i no només un projecte de futur. Tota acció de govern ha d’incorporar aquesta visió i ha de promoure la seva participació a tots els àmbits, en funció del seu grau de maduresa, atenent, i interpretant si cal, els seus senyals de demanada d’ajut, a totes les edats.

Atendre els infants implica necessàriament atendre les seves famílies, protegir-les i assistir-les perquè puguin desenvolupar les seves responsabilitats. En aquest sentit, la Llei posa un èmfasis especial en la prevenció de les situacions de risc, en el paper que desenvolupen en la prevenció les administracions locals, que cal potenciar. D’altra banda, incorpora mecanismes per a prestar una especial atenció en aquelles zones en que les majors desigualtats socials i situacions de pobresa comporten major risc de manca d’atenció per als infants. En aquest sentit, es fa un reconeixement i suport a la tasca que fan les entitats socials que treballen en aquestes zones, en el dia a dia, per a la millora de la vida de les condicions de vida dels infants i dels adolescents amb major risc d’exclusió.

Programes i actuacions públiques per a ajudar a les famílies a fer-se càrrec dels seus fills en situacions de dificultat, per tal d’evitar haver de separar els infants dels seus progenitors. Treball social, contractes amb les famílies i actuacions comunitàries per evitar la desprotecció.

Quan la protecció de l’infant per part de l’Administració sigui imprescindible, la Llei aposta clarament per la mesura de l’acolliment en una família respecte de l’internament en un centre, tant si és una família amb parentiu amb el nen o nena, com si és una família que fa l’opció d’acollir-lo en el seu si. Un reconeixement clar a la tasca que fan aquestes famílies que acullen infants i que n’exerceixen la guarda amb mesures per facilitar-los més la tasca i donar-los el suport que precisen.

En benefici de l’interès superior de l’infant, que és un principi rector de la llei, es modifiquen i es clarifiquen els terminis pel que fa als processos de desemparament i les mesures de protecció, entre ells l’acolliment i l’adopció. Es tracta de no perllongar les situacions d’incertesa per un infant amb les oposicions dels progenitors de manera extemporània, donant els terminis necessaris en cada cas, però no deixar processos en situació de ser recorreguts indefinidament. Cal evitar que els infants tutelats vegin com passa el seu temps d’infància irremediablement en centres d’internament. Aquest dret ha de ser compatible amb el mateix dret que tenen a que ajudem als seus progenitors a recuperar les seves capacitats parentals, per a fer-se càrrec dels seus fills en condicions adequades, si això és possible. Però ha de ser un temps adient a les necessitats del nen o la nena i del seu dret a tenir una nova oportunitat a la vida. Els temps dels infants no són els mateixos que els temps dels adults.

El nen té dret a recuperar els seus pares, a que ajudem als pares a que se’n puguin fer càrrec com els cal i també té dret a tenir un futur, a tenir la seva oportunitat a créixer i madurar en el sí d’una altra família si no pot ser en la seva.

Una novetat a la legislació que aporta aquesta llei és el fet de donar rang legal a les actuacions per a la lluita contra el maltractament infantil, com s’ha fet amb anterioritat amb la lluita contra la violència de gènere. Dóna rang legal al Registre unificat de maltractaments per a una millor prevenció, als protocols de detecció i d’actuació, a les mesures de prevenció, a la necessària coordinació institucional i a promoure una implicació del conjunt de la societat per a evitar aquesta xacra social. En aquest sentit, el Parlament ha incorporat a la llei un nou article sobre la prevenció, la detecció i l’atenció en tots els àmbits (educatiu, sanitari, social) de l’abús sexual vers els infants i adolescents.

Qui juga amb foc es crema

Al Partit Popular de Catalunya se li ha vist el llautó. Ja fa temps que juguen amb el binomi immigració=inseguretat, però el Sr. Garcia Albiol, regidor i cap de llista popular a Badalona, s'ha passat de frenada. El cas és que, amb la seva esbranzida xenòfoba, ha arrossegat la presidenta del PP i candidata per les properes eleccions a la Generalitat, Alicia Sánchez Camacho. Ella va anar de campanya a Badalona i es van posar a repartir plegats uns fulletons del tot ofensius pels ciutadans badalonins. Uns fulletons que relacionen directament la immigració amb inseguretat, brutícia, delincuència i incivisme. I tot perquè? Per guanyar més vots?

Fomentant l'odi i la confrontació el Partit Popular atempta contra la convivència i això és del tot rebutjable.

No n'hi ha prou amb les explicacions donades fins ara per la Sra. Sánchez Camacho. Ella hi va ser, li van ensenyar els fulletons i li van semblar bé, fins al punt de posar-se a repartir-los pels carrers de Badalona. Un error garrafal, que requereix d'una rectificació dràstica. Cal que prengui mesures dràstiques vers el Sr. Garcia Albiol. Si no ho fa, l'Alícia Sánchez Camacho perderà tota credibilitat a Catalunya.

El principal culpable és el PP

Sembla mentida que els de Partit Popular parlin tant de respectar el Tribunal Constitucional quan han estat ells qui l’han portat a la greu situació de descrèdit en que es troba. Ha estat el PP qui ha bloquejat la renovació dels 4 magistrats el mandat dels quals va caducar l’any 2007 (3 d’ells designats pel PP), qui ha impedit la substitució d’un membre que va morir ja fa temps i qui, amb arguments més que discutibles, va ordir la recusació d’un magistrat del bloc progressista.

I tot això per quin motiu? Doncs perquè fos aquest Tribunal, amb aquesta configuració que els és favorable, el que dictaminés sobre el seu recurs contra l’Estatut de Catalunya.

Tot i que el Partit Popular ho va intentar impedir amb campanyes del tipus “España se rompe” i, fins i tot, amb una recollida de signatures de dubtosa legalitat, l’Estatut va rebre el suport de les Corts espanyoles i, després, el poble de Catalunya el va referendar. El PP no es va conformar i sense acceptar la voluntat popular va interposar el recurs davant del Tribunal Constitucional, utilitzant tots els mitjans perquè aquest l’acabi tombant. Tan li fa el preu que paguin les nostres institucions, tan li fa el preu que haguem de pagar tots plegats per la seva actitud obstruccionista.

I és per tot això, per aquesta hostilitat contra Catalunya, que el president Montilla ha deixat ben clar que,sigui quin sigui el resultat de les properes eleccions, no pactarà amb el PP. I Artur Mas? Perquè no diu el mateix?

Article publicat al El Far, 23 d'abril de 2010

"Segueixo creient". President Montilla

Avui al santuari de Pinós, al centre geogràfic de Catalunya, al costat de la pedra de la Rosa dels vents, el president Montilla ens ha dit a una bona representació de responsables polítics del PSC: consellers, alcaldes i alcaldesses, diputats i diputades, membres de l’executiva i responsables de les joventuts socialistes, perquè vol tornar a ser el nostre candidat a les properes eleccions a la Generalitat, la seva voluntat de continuar treballant quatre anys més des de la Presidència de la Generalitat al servei de la gent de Catalunya. No només per la feina que estem en condicions de continuar fent, ha dit Montilla, sinó per les conviccions i els valors que comparteixo amb la majoria dels ciutadans del nostre país.

Un parlament ple de referències a les oportunitats del nostre país i que transmetia il·lusió i convenciment, fermesa i rigor, sinceritat i capacitat.

“Segueixo creient més que mai que podem guanyar les eleccions, que cal que les guanyem”. “Segueixo creient que som el partit central de Catalunya”, ha dit el President.

Per això la tria de Pinós per aquest acte, el lloc a on posaríem la punta del compàs en un mapa per marcar la circumferència més petita que englobés tot el territori català.

(la foto és de La Vanguardia digital)

Podeu veure el video del discurs i una àmplia referència a l'acte clicant aqui

L’Hospital de Sant Joan Despí: una reivindicació història que es fa realitat

Avui ha estat un gran dia: s’ha inaugurat l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi. A la inauguració hi ha anat moltíssima gent, l'ambient era de satisfacció i d'una gran il·lusió. Hi havia molts veïns i veïnes de Sant Joan Despí i de la resta de ciutadans dels onze municipis que tenen ja aquest equipament com a centre comarcal de referència. I en primer lloc, el president Montilla, la consellera Geli, l'alcalde de Sant Joan Despí, l'amic Antoni Poveda, la ministra Carme Chacón, la resta d'alcaldes i alcaldeses, regidors i regidores d'ara i d'abans, representants sindicals, d'associacions de veïns, d'entitats i associacions, gestors sanitaris, professionals i treballadors de l'Hospital i tanta altra gent que ha participat d'una manera més o menys directa per a que aquest hospital sigui ja una realitat, tots contents i feliços de poder viure directament en aquest dia d'inauguració.

Es tracta d’una reivindicació històrica del Baix Llobregat, d’un hospital inclòs en el primer mapa sanitari de l’any 1976, que va ser programat pel Govern Tarradellas l’any 1979 en uns terrenys que l’Ajuntament de Sant Joan Despí va cedir a la Generalitat l’any 1980. Han hagut de passar 30 anys i l’arribada a la Generalitat dels governs d’esquerres, presidits pels presidents Maragall i Montilla perquè aquest equipament, tant necessari, doni servei als més de 300.000 habitants de la seva zona d’influència.

El Baix Llobregat va ser la comarca oblidada pels governs de Jordi Pujol. De res van servir les plataformes ciutadanes, les reivindicacions dels ajuntaments, ni, el que és pitjor, les llistes d’espera molt més llargues a la zona que les de la resta de Catalunya. En 23 anys, els de CiU, només van estar capaços d’iniciar un concurs d’idees per al projecte del nou hospital a les acaballes del darrer govern.

Afortunadament, aquest dèficit històric ha estat corregit en aquests sis anys de govern de progrés a la Generalitat. Amb l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi, amb el nou hospital de Sant Boi que properament obrirà també les seves portes, amb les importants obres de remodelació i de noves urgències de l’Hospital de Bellvitge que s’estan executant i amb l’ampliació i els nous quiròfans de l’Hospital de Viladecans, podem afirmar que el Baix Llobregat té ja al seu abast els serveis hospitalaris que mereix.

Algunes dades sobre l’Hospital:

Inversió total: 113 milions d’euros

Superfície de 46.127,7 m2, en els quals s’ha apostat especialment per un gran estalvi energètic

Ofereix un ampli ventall de serveis que inclou:
􀂃 310 llits convencionals
􀂃 18 llits de crítics i semicrítics (UCI)
􀂃 un àrea quirúrgica amb 12 sales d’operacions
􀂃 18 places de reanimació postquirúrgica
􀂃 24 places de cirurgia major ambulatòria
􀂃 53 consultoris
􀂃 21 gabinets
􀂃 40 boxs
􀂃 13 places d’observació
􀂃 46 places d’hospital de dia
􀂃 27 monitors d’hemodiàlisi
􀂃 servei de diagnòstic per la imatge
􀂃 laboratori i dipòsit de sang
􀂃 cambra hiperbàrica.

Mas entre les eleccions i la crisi

Aquest dimecres, al Parlament, va tenir lloc el debat sobre la situació econòmica i les mesures per afrontar la crisi. El president Montilla, amb una exposició realista, sincera i plena de dades i propostes, va posar clarament de manifest que el seu Govern té en les seves actuacions com a prioritat màxima la de superar la crisi i com a més urgent la de combatre l’atur. Montilla ho va explicar abastament i va reclamar col·laboració.

En resposta a la mà estesa de Montilla, a tantes dades i propostes, Artur Mas no va fer altra cosa que dibuixar-nos un país a punt de la catàstrofe –tot per culpa del “Tripartit”, com sempre fa- a dir una vegada darrera l’altra que falten pocs mesos de les eleccions, posant així de manifest que no pensa en altra cosa. Amb la seva actitud de minimitzar tot el que se li proposa fer a Catalunya, amb els agents econòmics i socials, Mas només anava repetint que el què cal és fer un front de tots els partits catalans a Madrid. Com si el nostre nivell d’autogovern no ens permetés projectar de manera natural des de Catalunya, el nostre lideratge sobre el conjunt de l’economia espanyola. En fi, Sr. Mas, faci-s’ho mirar!

Afortunadament, el Govern Montilla va ser el primer en prendre mesures per la crisi. Ho ha vingut fent des de l’abril del 2008 i ho continuarà fent. Tan és així que som la comunitat autònoma que més esforç econòmic està fent en relació al PIB per a combatre-la i per a crear ocupació.

(Article que em publica avui El Far)

CiU i les rodalies: una actitud esperpèntica

Sembla mentida com, per interessos partidistes, alguns intenten minimitzar el traspàs del servei de rodalies ferroviàries a la Generalitat, el traspàs de competències més important que s’ha fet des dels mossos d’esquadra.

Davant d’aquest fet històric, d’un traspàs íntegre de les competències en matèria de rodalies, plenament d’acord amb el que diu l’Estatut, en que la Generalitat tindrà la capacitat plena de la gestió i els recursos corresponents per a assumir-la, CiU s’embolica amb la bandera de l’oposició a tot i posa en marxa una campanya que titula “Catalunya perd el tren”. Amb arguments falsos, acusa el Govern d’haver cedit a no se sap quins interessos obscurs, entonant l’eterna cantarella dels qui han deixat de ser un partit de gent responsable, de govern, per passar a ser un partit escorat cap a no se sap ben bé a on.

Cal recordar que la competència en rodalies ja constava a l’Estatut del 79, però que CiU en 23 anys de govern no va voler o no va saber negociar-la. Encara més, l’abril del 2003 va tenir l’oportunitat d’iniciar la negociació i la va rebutjar. Ha estat el Govern del president Montilla qui ha entomat aquest repte amb responsabilitat, conscient que cal millorar-hi moltes coses. És del tot evident que els canvis es notaran a poc a poc, però hi seran, com ja ha dit el conseller Nadal, prioritzant la informació als usuaris i la puntualitat.

Amb actituds com aquesta, qui perd el tren, qui perd els papers, és Convergència i Unió.

(Article meu publicat avui a "El Far")

La visibilitat dels drets d’infants i adolescents

El grau de cohesió d’una societat, la seva modernitat i la seva equitat es pot mesurar clarament en com es preocupa dels seus infants. Perquè del que es tracte és d’entendre els infants i adolescents com a veritables actors socials, com a individus que són capaços d’expressar les seves opinions, que poden estar preparats per actuar i influir en el seu entorn si se’ls facilita la participació, donat que són subjectes de drets i llibertats, capaços de generar respostes pròpies i noves que poden enriquir la societat.

El Parlament està tramitant el projecte de llei dels drets i oportunitats de la infància, una llei que ens ha de servir per fer visibles els infants i els adolescents en les polítiques públiques. Ens cal incorporar en l’agenda política de manera prioritària la defensa dels drets dels infants i fer pedagogia sobre aquesta necessitat. De la mateixa manera que ja tenim incorporada la visió de gènere hem d’incorporar la dels infants en tots els àmbits: social, cultural, educatiu, polític i econòmic.

La llei serà la de tota la infància, de l’atenció que cal prestar-los per a garantir els seus drets i, també, del que cal fer quan aquests drets es veuen vulnerats perquè viuen en un context de manca de condicions i estímuls per a un desenvolupament adequat i per a la seva socialització. També, i no menys important, de les situacions en les que s’ha d’actuar per a prevenir i protegir davant de situacions de risc, maltractaments, mancances d’atenció, etc, en les que s’ha d’actuar amb mecanismes de protecció i de tutela.

Article meu publicat a "El Triangle" el 3 de novembre de 2009

LES INFRAESTRUCTURES DEL SEGLE XXI

Avui està prevista la signatura del Pacte Nacional per a les Infraestructures. Aquest pacte és fruit del consens i del treball de molts mesos del Govern amb els agents econòmics i socials més representatius del nostre país, les diferents administracions territorials i partits polítics. Bé, no tots els partits polítics, ja que el principal partit de l’oposició, CiU, tot i ser una coalició que ha governat 23 anys en el nostre país, ha estat incapaç de deixar de banda tàctiques partidistes i de poca volada per a participar en un acord al voltant de les grans apostes estratègiques de Catalunya per posar al dia les seves infraestructures.

En el Pacte es defineixen les grans infraestructures viàries i ferroviàries que cal fer realitat en els propers anys i que suposen un disseny estratègic del nostre horitzó nacional. Com deia fa pocs dies el president Montilla “no podem guanyar el lloc que ens correspon en l’economia del segle XXI amb infraestructures del segle XX” convençut que amb aquest acord i les grans inversions que s’estan portant a terme en els darrers anys es podrà garantir l’equilibri territorial a tota Catalunya i facilitar la transformació progressiva del nostre model econòmic.

Per la nostra comarca, a tall d’exemple, el Pacte preveu en matèria ferroviària obres com la finalització de la línia 9 del metro, el perllongament de la línea 1 entre Bellvitge i El Prat, el perllongament de la línia C-3 de rodalies entre Cornellà i Castelldefels, la connexió per Metro (línia 3) de Zona Universitària a Sant Feliu de Llobregat, el soterrament del tren al seu pas per Sant Feliu i el perllongament del tramvia des d’aquesta ciutat fins als Quatre Camins, passant per Molins de Rei. En infraestructures viàries el desdoblament dels trams Molins de Rei-El Papiol i El Papiol Sant Cugat de la Via Interpolar C-35, completar l’autovia orbital entre Abrera i Terrassa i la connexió de l’autovia del Baix Llobregat amb l’AP-7 a Castellbisbal.

Article meu publicat avui a El Far

La deriva radical de Mas

La deriva radical d’Artur Mas es posa cada dia més de manifest. La Convergència Democràtica de Catalunya d’avui s’assembla ben poc a la dels temps de Jordi Pujol. En temps de Pujol, CDC era un partit amb experiència de govern, un partit nacionalista de la dreta moderada, que feia bandera del seny català i del peix al cove.

Han canviat molt! Ara Mas, Puig, Oriol Pujol, Madí... i, malauradament també els seus socis de coalició, amb Duran al capdavant, tenen tots els seus esforços concentrats en fer caure el Govern de Catalunya, en dinamitar el Tripartit. La realitat és que no els importa cap altre objectiu de país.

Com s’explica sinó que sense ni molestar-se a dissimular diguin que no donaran suport als Pressupostos de l’Estat abans fins i tot que siguin presentats? Com s’explica que per donar suport al pacte d’infraestructures –un acord amb tots els agents implicats, territorials i econòmics- exigeixin que un dels partits del Govern de Catalunya, Iniciativa, no hi sigui? És així com s’hauria de comportar un partit de govern, amb aspiracions lícites de governar, en temps de crisi? És així com s’haurien de posicionar davant dels reptes de futur de Catalunya? Doncs no, francament no crec que sigui això el que s’esperava d’ells.

Com tampoc no s’entén aquesta deriva radical i erràtica d’impulsar consultes populars per l’autodeterminació per part d’una coalició, CiU, que va tenir força protagonisme en l’aprovació de l’Estatut -que va referendar el poble de Catalunya - i que és la via més eficaç per assolir majors quotes d’autogovern i de progrés econòmic i social.

Però no. Artur Mas ha decidit instal·lar els seus en el NO permanent, en els pals a les rodes, sense importar-los res mes. Ni les mesures per superar la crisi, ni les necessitats dels que més la pateixen, ni l’impuls que cal donar a la recerca i la innovació per un canvi en el model productiu, ni a les inversions necessàries per al progrés econòmic. Res de tot això està en les seves prioritats. Només la de fer caure els governs, el de Montilla i el de Zapatero, per tornar a governar i, si ha de ser amb el suport del PP, que així sigui.

(Article meu publicat avui 29 de setembre a El Triangle)

CiU no respecte ni les nostres més altes institucions

Cada vegada estic més convençuda que els de Convergència i Unió han perdut el Nord. La seva deriva cap a no se sap a on és cada resulta cada vegada més patètica.

Avui el Parlament de Catalunya elegia els membres del Consell de Garanties Estatutàries que recordem, és una de les institucions de la Generalitat de Catalunya definida en l'article 76 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Aquesta institució té com a propòsit vetllar per l'adequació a l'Estatut i a la Constitució espanyola de les disposicions de la Generalitat” “El Consell de Garanties Estatutàries és format per membres juristes competents nomenats pel president o presidenta de la Generalitat dels quals dues terceres parts són proposats pel Parlament de Catalunya per majoria de tres cinquenes parts dels diputats i una tercera part a proposta del govern.

Doncs bé, a la votació d’aquesta tarda, i després de mesos per trobar el consens entre tots els grups de la cambra, CIU tot i haver presentat 2 candidats (Àlex Bas i Joan Egea) S’HA ABSTINGUT en la votació secreta.

Aquest és un fet que NO TÉ precedents des de la recuperació en la democràcia i de l’autogovern a Catalunya, donada la importància de la institució (és el “nostre Tribunal Constitucional”) i donat el fet que s’havia arribat a un consens, després de mesos de diàleg i posada en comú entre tots els grups.

Amb aquesta posició, CiU expressa clarament el NUL respecte que té per les institucions quan creu que no estan sota el seu control directe

És una prova més de la pèrdua de la centralitat de CIU, en aquest cas pel que fa a les formes i respecte a les regles del joc democràtic i institucional, com pel que fa al seu comportament institucional més propi d’un grup radical i minoritari.

I a més, CIU no ha tingut ni la deferència de comunicar als seus propis candidats la seva intenció de vot. Es poden imaginar en quina situació està en aquests moments el Sr. Egea, o el Sr. Bas que a la tribuna no sabien quina cara posar, o la perplexitat de la resta de membres del CGE que seguien la sessió des de la tribuna de convidats. El passadissos del Parlament n’anava ple.

Francament, crec que en coherència amb el posicionament de CIU a la votació, per dignitat institucional i professional, el membres ja electes (tot i que sense el suport del Grup que els ha proposat) el Sr Egea i el Sr Bas demà haurien de comunicar la seva dimissió irrevocable.

La llei d’educació: una llei de país

El Ple del Parlament de la setmana que ve serà un dels més importants de la legislatura. Es debatrà i aprovarà la nova Llei d’Educació de Catalunya, que ja ha superat tots els tràmits parlamentaris. Fins i tot, el Consell Consultiu (òrgan al que ha recorregut sense èxit el PP per l’apartat lingüístic) ha avalat la llei.

Val a dir que la immersió lingüística ja ha donat sobrades mostres de solvència com a eina de cohesió. Sembla ser que els únics que no ho han entès són els del PP, que insisteixen a atacar la llengua i la cultura catalanes, d’esquenes a la nostra realitat.

En aquesta llei s’han fet tots els esforços per a que tingui un consens ampli. Calia que fos així, ja que per primera vegada Catalunya tindrà una llei d’educació pròpia, d’acord amb les competències que ens dóna el nou Estatut.

La llei aborda els problemes que tots sabem que té l’educació, com la manca d’autoritat o la manca d’autonomia dels centres. S’estableix un sistema únic d’educació a Catalunya format per l’escola pública i l’escola concertada, que passen a formar un sol servei d’educació, una sola oferta de qualitat educativa. Es donen noves eines, com el contracte programa, de manera que l’escola concertada, a l’igual que la pública, haurà de complir amb els requeriments de la llei.

Així, la qualitat de l’educació que rebin els infants haurà de ser la mateixa per a tot el sistema. S’estableixen mecanismes d’avaluació i els projectes educatius de centre s’adaptaran a cada realitat per a aconseguir un bon resultat.

(Aquest article meu el publica El Far avui 26 de juny de 2009)