26.5.10

LA LLENGUA DE SIGNES CATALANA JA TÉ LLEI


Avui hem aprovat al Parlament la Llei catalana de signes, donant, així, compliment al que preveu l’Estatut d’Autonomia de Catalunya vigent.

Aquesta llei és el fruit de molts anys de lluita i d’esforç de totes les persones sordes que en són usuàries. La llengua de signes catalana és part del nostre patrimoni cultural. La llei aprovada avui és la llei d’aquesta llengua, en la que es reconeix el dret a usar-la i l’obligació de protegir-la.

La llei regula aspectes com l’aprenentatge i la docència en la llengua de signes catalana, l’acreditació professional per a fer-ne la interpretació, la normativització, la protecció i la difusió, la designació de l’autoritat acadèmica i la recerca i els canals de participació.

La llei té una especial cura en oferir a les persones sordes i sordcegues la lliure elecció pel que fa al sistema de comunicació que volen emprar i, sobre tot, la lliure elecció de la modalitat educativa (per part dels pares i mares) per als seus fills sords o sordcecs: la modalitat educativa oral (on la llengua oral és la llengua vehicular) o la modalitat educativa bilingüe (on la llengua de signes catalana n’és la llengua vehicular).

Al final de la meva intervenció com a ponent en el Ple, he dit que no perquè aprovem aquesta llei oblidem les persones sordes oralistes, les que no usen la llengua de signes per comunicar-se, sinó que empren suports a la comunicació oral com audífons, implants cloquears, lectura labial i altres recursos tecnològics. Aquestes persones sordes són menys visibles, però són molt nombroses. Per aquest motiu, he deixat palès el compromís del grup parlamentari socialista per a l’aprovació en breu termini d’una resolució del Parlament que contempli la necessitat d’esmerçar tots els esforços en el suport a la comunicació oral per avançar en l’accessibilitat i la igualtat d’oportunitat de totes les persones sordes i sordcegues.