CATALUNYA ÉS AVUI UNA REALITAT MÉS TANGIBLE

Pasqual Maragall deia fa pocs dies en el Parlament de Catalunya en una resposta a Artur Mas: “...en aquest any del nou Govern hem aconseguit que Catalunya sigui una realitat més tangible que no pas era amb CiU.” I és ben be així!: en el primer any del govern catalanista i d’esquerres s’han esmerçat tots els esforços en iniciar un camí cap a una nova Catalunya més forta i més social.

Catalunya té avui un Govern que es preocupa pels problemes de les persones com a prioritat i que treballa perquè la nostra identitat com a nació sigui reconeguda a Espanya i a Europa, amb propostes concretes, amb decisió, cercant el diàleg i l’entesa i gestionant els acords amb determinació en la recerca del consens.

El d’ara és un altre tarannà. S’ha acabat la cultura de la reivindicació cercant l’enfrontament, la baralla més que no pas l’acord, a que estàvem acostumats amb el Govern Pujol. L’anterior Govern estava instal·lat en la cultura de la queixa permanent. La “cantinel·la” era constant: Madrid en té la culpa!.

Pasqual Maragall vol l’entesa i s’esforça en aconseguir-la, a través del convenciment i del treball seriós i responsable, amb la defensa de les reivindicacions de Catalunya d’un millor finançament i d’un reconeixement de la realitat catalana, des de la pertinença a Espanya i a Europa, tot fomentant la cooperació i la solidaritat entre els pobles.

Catalunya és avui més forta econòmicament que fa un any, l’economia catalana és més sòlida. El Govern català ja no dóna subvencions a les empreses amb problemes econòmics a canvi de res, sinó que les ajuda per a la recerca, el desenvolupament i la innovació tecnològica. Una nova línea política fonamentada en fer les nostres empreses molt més competitives pel valor afegit que aquestes aportin. Lluny de lamentar-nos dels efectes negatius de la globalització, es plantegen les estratègies, buscant la complicitat d’empresaris i treballadors, per a la innovació i per a fer més fort el sector industrial del nostre país.

La posada en marxa de les plataformes empresarials a diversos punts d’Amèrica, Àsia i Europa, l’acord per potenciar la col·laboració en l’àmbit econòmic amb els representants de l’economia productiva dels quatre motors: Baden Wüttemberg, Llombardia, Rhone-Alpes i Catalunya, el suport al Parc Científic de Barcelona, la creació de la Bioregió o l’impuls de la Euroregió Pirineus-Mediterrània, són clares mostres d’aquest nou aler que s’està donant a l’economia catalana.

I aquest Govern vol una economia forta per a aconseguir una societat més justa. Per això deia al començament que la gran prioritat són les persones: millorar les condicions de vida dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. L’educació al llarg de tota la vida i la formació professional, uns serveis sanitaris de qualitat als que tothom tingui els mateixos drets d’accés, uns serveis socials considerats com a un dret d’aquells que els necessiten i una política d’habitatge contundent i decidida per tal de donar-li la volta a l’atzucac actual en que es troben els joves catalans. Aquests són els grans eixos de l’acció d’un Govern preocupat per la gent.

Noves escoles i nous instituts amb una correcta planificació a curt, llarg i mig termini i, sobre tot, més mestres i professors. El nou Govern ha posat en marxa més de 600 aules d’acollida per atendre les necessitats dels alumnes nouvinguts i tot un seguit de mesures per adequar el sistema educatiu a la creixent complexitat i pluralitat que ha anat adquirint la societat catalana. Un impuls actiu i decidit per a l’aprenentatge actiu d’idiomes i una oferta formativa de setanta cicles nous de formació professional, són altres de les actuacions que donen idea de la preocupació del nou Govern per la millora de l’educació a Catalunya. Pasqual Maragall ja fa anys que ho ve dient: educació, educació i educació! Aquesta és, i ha de ser, la primera prioritat del país per a poder garantir un futur millor per a tots.

La millora de la salut dels catalans i catalanes, amb un sistema sanitari públic de qualitat i equitatiu, amb una gestió eficient dels recursos i totalment transparent. Aquest és un canvi de filosofia política important. S’han acabat els concursos d’adjudicació de serveis sanitaris a empreses privades poc clars o innecessaris. S’està portant a terme la planificació dels recursos en el territori, amb la participació dels ajuntaments. Enguany s’ha iniciat un canvi espectacular en la inversió pública en la modernització continuada dels hospitals i centres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut, que venien acumulant un retard considerable en aquest sentit. Un nou funcionament del transport sanitari a punt d’iniciar-se, una inversió prioritària en la millora dels serveis d’urgència hospitalaris, un impuls decidit a la recerca en medicina regenerativa, en oncologia i en biomedicina, i un increment de recursos en l’atenció a la salut mental, són altres de les actuacions que porta a terme el nou Departament de Salut.

Educació i salut i, com deia, també més serveis socials i mol més habitatge protegit, constitueixen els eixos principals del canvi social endegat. Com també és un gran impuls social la millora de les infraestructures del transport públic o la nova llei per a la millora dels barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial i tots els recursos que s’hi dedicaran a partir d’ara. I tot això, en un context de més efectivitat en les actuacions per a garantir la seguretat de ciutadans i ciutadanes des de tots els punts de vista: seguretat viària, en el treball o a les ciutats i barris.

Aquestes són només algunes pinzellades que donen una idea clara del balanç enormement positiu del primer any del nou Govern tripartit.


Carme Figueras Siñol
Diputada en el Parlament de Catalunya

El Punt 22 de desembre de 2004