Estem a la recta final de la campanya electoral de les eleccions generals del dia 9 de març. Ahir dilluns, i també diumenge, s’han publicat les darreres enquestes a diversos diaris, les quals dibuixen un escenari d’una diferència de 4-5 punts a favor dels socialistes, de José Luis Rodríguez Zapatero. Pel que fa al nombre d’escons, els socialistes mantenim, 2 escons amunt o avall, els mateixos que vàrem aconseguir el 2004. Aquest no és un mal resultat si tenim en compte que no fa gaires setmanes la distància que sortia en algunes enquestes era tan sols d’un punt.
Ara bé, les enquestes d’aquests darrers dies també indiquen clarament que el PP pot incrementar el seu número d’escons i que, per tant, la distància amb el PSOE es podria reduir. De produir-se, podríem veure’ns immersos en un escenari de pactes molt més complicat que el que hem viscut en la darrera legislatura.
Uns pactes de formacions nacionalistes, PNV, CiU o CC, que, de la mateixa manera que poden pactar amb Zapatero, podrien pactar amb Rajoy. En el cas de Convergència i Unió, de fet, no seria cap novetat. És que potser no van pactar durant vuit anys seguits amb el Partit Popular de José Mª Aznar encara que ara vulguin esborrar-ho de la nostra memòria? Vuit anys que no van ser profitosos per Catalunya, durant els quals vàrem patir un retard considerable en les infraestructures, també en les rodalies de Renfe o en les inversions en la xarxa elèctrica. No fa pas tants dies que Josep Antoni Duran i Lleida afirmava en una entrevista que no podia pas afirmar que no pactaria amb el PP i justificava, tanmateix, el pacte del 2005, el del Majèstic!
D’altra banda, el Partit Popular està canviant el seu missatge amb l’objectiu de fomentar l’abstenció. Fins i tot un dels seus ideòlegs de campanya, Gabriel Elorriaga, secretari de comunicació del PP, se li va escapar aquesta estratègia en una entrevista en el diari britànic Financial Times. Que la gent pensi que les eleccions les té guanyades el PSOE li va be al PP. Els seus votants aniran a votar de tota manera –això és el que diuen totes les enquestes d’ara i d’abans, la fidelitat del vot de la dreta és molt més gran que el de l’esquerra- mentre que el vot d’esquerres i el de centre, sempre més crític i exigent, pot quedar-se a casa confiat que, de tota manera, la dreta no tornarà a governar. Amb aquesta confiança, també, altres persones poden tenir la temptació de votar altres opcions, tot i que respectables, més minoritàries. Tot això, no fa altra cosa que afavorir el Partit Popular i ens podria portar a que la dreta més reaccionària, la que en aquests moments representen Rajoy, Aznar, Zaplana, Acebes o Pizarro, pogués tornar a governar Espanya. A les nostres mans està evitar-ho!
Hi ha dos missatges de la campanya electoral dels socialistes catalans que crec que són del tot encertats. El primer, “Si tu no hi vas, ells tornen”, és ben clara i acabo d’explicar-ne els arguments. El segon, el missatge de la Carme Chacón, el de “La Catalunya optimista”, també. És del tot evident que el proper diumenge votem qui governarà a Espanya, però també ho és que Catalunya vol tenir, i li correspon, un pes important en les decisions del conjunt de l’Estat. Els socialistes catalans representem majoritàriament la Catalunya optimista que vol desenvolupar el nou Estatut, amb un nou acord de finançament més just, que vol executar totes les infraestructures previstes que ens han de fer cada vegada més competitius, que vol invertir el progrés econòmic en millora del benestar de tots i en la reducció de les desigualtats, la Catalunya de la igualtat d’oportunitats. Aquesta, i no d’altres, és l’aposta que interessa a Catalunya, l’aposta segura per Catalunya en les properes eleccions!
Ara bé, les enquestes d’aquests darrers dies també indiquen clarament que el PP pot incrementar el seu número d’escons i que, per tant, la distància amb el PSOE es podria reduir. De produir-se, podríem veure’ns immersos en un escenari de pactes molt més complicat que el que hem viscut en la darrera legislatura.
Uns pactes de formacions nacionalistes, PNV, CiU o CC, que, de la mateixa manera que poden pactar amb Zapatero, podrien pactar amb Rajoy. En el cas de Convergència i Unió, de fet, no seria cap novetat. És que potser no van pactar durant vuit anys seguits amb el Partit Popular de José Mª Aznar encara que ara vulguin esborrar-ho de la nostra memòria? Vuit anys que no van ser profitosos per Catalunya, durant els quals vàrem patir un retard considerable en les infraestructures, també en les rodalies de Renfe o en les inversions en la xarxa elèctrica. No fa pas tants dies que Josep Antoni Duran i Lleida afirmava en una entrevista que no podia pas afirmar que no pactaria amb el PP i justificava, tanmateix, el pacte del 2005, el del Majèstic!
D’altra banda, el Partit Popular està canviant el seu missatge amb l’objectiu de fomentar l’abstenció. Fins i tot un dels seus ideòlegs de campanya, Gabriel Elorriaga, secretari de comunicació del PP, se li va escapar aquesta estratègia en una entrevista en el diari britànic Financial Times. Que la gent pensi que les eleccions les té guanyades el PSOE li va be al PP. Els seus votants aniran a votar de tota manera –això és el que diuen totes les enquestes d’ara i d’abans, la fidelitat del vot de la dreta és molt més gran que el de l’esquerra- mentre que el vot d’esquerres i el de centre, sempre més crític i exigent, pot quedar-se a casa confiat que, de tota manera, la dreta no tornarà a governar. Amb aquesta confiança, també, altres persones poden tenir la temptació de votar altres opcions, tot i que respectables, més minoritàries. Tot això, no fa altra cosa que afavorir el Partit Popular i ens podria portar a que la dreta més reaccionària, la que en aquests moments representen Rajoy, Aznar, Zaplana, Acebes o Pizarro, pogués tornar a governar Espanya. A les nostres mans està evitar-ho!
Hi ha dos missatges de la campanya electoral dels socialistes catalans que crec que són del tot encertats. El primer, “Si tu no hi vas, ells tornen”, és ben clara i acabo d’explicar-ne els arguments. El segon, el missatge de la Carme Chacón, el de “La Catalunya optimista”, també. És del tot evident que el proper diumenge votem qui governarà a Espanya, però també ho és que Catalunya vol tenir, i li correspon, un pes important en les decisions del conjunt de l’Estat. Els socialistes catalans representem majoritàriament la Catalunya optimista que vol desenvolupar el nou Estatut, amb un nou acord de finançament més just, que vol executar totes les infraestructures previstes que ens han de fer cada vegada més competitius, que vol invertir el progrés econòmic en millora del benestar de tots i en la reducció de les desigualtats, la Catalunya de la igualtat d’oportunitats. Aquesta, i no d’altres, és l’aposta que interessa a Catalunya, l’aposta segura per Catalunya en les properes eleccions!
