CiU ens vol fer empassar una proposta de finançament que no millora la del Govern tripartit i que fa l’Estaut inaprobable per una colla d’anys
Tindrem Estatut? No hi ha diputat català que no hagi respost aquesta pregunta una i altra vegada durant les darreres setmanes. És veritat que els ciutadans estan tips del lamentable espectacle que els estem oferint els polítics, però també és veritat que la gent té ganes de saber com acaba.
Aquestes alçades pocs dubten que els socialistes catalans tenim moltes ganes d’aprovar el nou Estaut. Seria molt trist que d’aquí a uns mesos veiéssim com el País Valencià, Andalusia, Canàries o Euskadi, per posar alguns exemples, han aconseguit més autogovern i més finançament, mentre nosaltres ens hem quedat amb l’Estatut de 1979.
Seria molt trist, perquè el debat l’hem obert nosaltres i perquè moltes de les propostes que s’aprovaran venen del laboratori d’idees català.
I sobre tot perquè, sinó tenim nou Estatut ara, quan el tindrem? Dubto molt que els partits catalans ens tornem a embarcar en una gran discussió com aquesta en una bona colla d’anys. Si no hi ha Estaut, tots n’haurem sortit tan escaldats que no voldrem repetir l’experiència.
Catalunya ha de tenir un nou Estatut ni que sigui per plantar cara a tots aquells que, des de la caverna, atien l’odi anticatalà de manera incansable. Hem de permetre que els han convertit l’OPA de gas natural en un conflicte entre territoris vegin que els catalans no ens en sortim perquè som incapaços de posar-nos d’acord? Hem de deixar que els que ens acusen de ser “amics dels terroristes”, de tenir el “punt cat” com a pas previ a la independència o d’extorquir el president Zapatero puguin dir, a més, que som una colla d’ineptes? Només per això, valdria la pena tenir Estatut. Per poder-los dir, des del propi Congrés dels Diputats, que les nostres reclamacions són justes.
Per afirmar, davant el senyor Rajoy i el senyor Zaplana, i que si volem més autogovern és per aconseguir avenços socials per a tots, i que si volem un millor finançament és perquè el que tenim ara és injust, que fa Catalunya reculi en nivell de renda; que ens ofega; que no ens deixa fer totes les carreteres i infraestructures que necessitem; que no ens permet tenir tots els llibres de text gratuïts, com a Castella; o un ordinador per alumne, com a Extremadura.
Però no es tracta només d’anar-nos a desfogar davant els “popes” del PP. No ens val qualsevol Estatut. Volem un estatut ambiciós, que ens doni tot l’autogovern i tot el finançament possible dins una Espanya plural i que, a més, surti aprovat de les Corts. I només depèn de nosaltres.
Aquests dies tan decisius, la proposta d’Estatut està embarrancada per la disputa que té el tripartit amb CiU sobre el finançament. És una qüestió de constitucionalitat? Sí, però només en part.
Els socialistes catalans hem repetit moltes vegades que no podem portar un Estatut inconstitucional al Congrés. Comportaria el rebuig immediat i hauríem de tornar a casa amb un gran fracàs a l’esquena i la cua entre cames. Nosaltres no contribuirem a que Catalunya faci el ridícul. Seria posar-ho massa fàcil als partidaris del NO. Zapatero només ens va demanar que respectessim la Constitució, no podrem complir-ho?
Però no és només una qüestió de constitucionalitat, sinó de voluntat d’acord. Cal tenir molt clara una cosa que aquests dies no para de repetir el conseller Castells. La proposta de finançament de CiU, no millora en res la proposta de finançament del Govern.
El concert econòmic basc no és aplicable per a Catalunya i que per tant a Madrid no seria aprovat. Per això la proposta del Govern de Catalunya preveu que, en quinze anys, el rendiment del futur sistema de finançament català s’equipari al rendiment que obtenen els bascos amb el seu sistema de concert.
És a dir estem embrancats discutint si reclamem per a Catalunya una quantitat de diners similars o per la via del tripartit, que és aprovable al Congrés, o per la via de CiU, que és impossible d’aprovar. Amb quina ens quedem? Com diu la dita castellana “más vale maña que fuerza” i si es pot obtenir un bon finançament per la via del diàleg i el convenciment (encara que no serà gens fàcil), quines ganes de buscar-lo per la via que saps que et porta a la derrota total!!!
Per això, és evident que no es tracta només d’un tema de constitucionalitat. Hi haurà Estatut, si tots els partits ens convencem que tenim l’oportunitat d’aconseguir molt més per a Catalunya i volem aprofitar-la.
Depèn de tots, però sobretot de Convergència. Si CiU vol anar al Congrés a guanyar un bon Estatut per a Catalunya, hi haurà Estatut. Si volen anar a Madrid a “plantar cara i perdre”, amb nosaltres que no hi comptin. Per molt que ens pesi, no hi haurà Estatut. I per una bona colla d’anys.
CARME FIGUERAS. Portaveu adjunta del Grup Parlamentari Socialistes – Ciutadans pel Canvi.
Article publicat a El Punt - Barcelona
21.7.05
EL DRET ALS SERVEIS SOCIALS. Article publicat a El Far
A Catalunya estem davant del repte d’introduir importants canvis a l’àmbit dels serveis socials. Es tracta de canvis de concepte i de canvis de fons. D’una nova concepció dels serveis socials com a dret universal i no només assistencial amb la construcció de l’anomenada “quarta pota de l’Estat del Benestar”, de manera que els serveis socials esdevinguin un nou SISTEMA a l’igual que ho són la salut, l’educació i el sistema de pensions.
Cal conscienciar la ciutadania sobre la conveniència de la protecció de les persones grans amb problemes de dependència i de la importància del seu finançament (potser fins i tot la conveniència de pagar més impostos en el futur per a poder tenir molts més serveis, com es fa a molts països europeus). A Catalunya hi ha aproximadament 300.000 persones en situació de dependència.
El Govern de la Generalitat està preparant una nova Llei de serveis socials i ha establert el procediment per a la creació de l’Agència Catalana de la Dependència, un organisme que se centrarà en l’atenció individualitzada i en la prestació de serveis a domicili. Els destinataris d’aquests serveis seran les persones grans amb problemes per a portar una vida autònoma i les persones amb discapacitats. Es tracta de donar-los una atenció coordinada de suport per a la realització de les tasques de la vida diària i d’atenció a la salut. El Govern de l’Estat, a la vegada, també està fent els deures i, a finals d’aquest any, tindrem la Llei de la promoció de l’autonomia personal que aportarà recursos per a aquesta finalitat.
Carme Figueras i Siñol
Diputada del PSC al Parlament de Catalunya
Article El Far
21-juliol-2005
Cal conscienciar la ciutadania sobre la conveniència de la protecció de les persones grans amb problemes de dependència i de la importància del seu finançament (potser fins i tot la conveniència de pagar més impostos en el futur per a poder tenir molts més serveis, com es fa a molts països europeus). A Catalunya hi ha aproximadament 300.000 persones en situació de dependència.
El Govern de la Generalitat està preparant una nova Llei de serveis socials i ha establert el procediment per a la creació de l’Agència Catalana de la Dependència, un organisme que se centrarà en l’atenció individualitzada i en la prestació de serveis a domicili. Els destinataris d’aquests serveis seran les persones grans amb problemes per a portar una vida autònoma i les persones amb discapacitats. Es tracta de donar-los una atenció coordinada de suport per a la realització de les tasques de la vida diària i d’atenció a la salut. El Govern de l’Estat, a la vegada, també està fent els deures i, a finals d’aquest any, tindrem la Llei de la promoció de l’autonomia personal que aportarà recursos per a aquesta finalitat.
Carme Figueras i Siñol
Diputada del PSC al Parlament de Catalunya
Article El Far
21-juliol-2005
29.6.05
L’HOSPITAL DEL BAIX LLOBREGAT. EL PRIMER QUE CONSTRUEIX EL NOU GOVERN DE LA GENERALITAT. Casa de la Vila
El passat diumenge dia 12 de juny la consellera de Salut, Marina Geli, va posar la primera pedra del que ha de ser el Nou Hospital del Baix Llobregat als terrenys de la Fontsanta de Sant Joan Despí. Aquest equipament serà l’hospital comarcal de referència, juntament amb d’altres poblacions del sector, per als molinencs i molinenques. Les obres de construcció i l’equipament es preveu que finalitzin el darrer semestre de l’any 2007, de manera que a principis del 2008 puguem disposar d’aquest servei hospitalari tants i tants anys reivindicat. Es tracta d’una inversió de 55 milions d’euros.
Aquest és el primer hospital que construeix el Govern catalanista i d’esquerres de la Generalitat i el fet que sigui al Baix Llobregat no és un fet casual, sinó que és una actuació que indica la voluntat clara i decidida d’aquest Govern per tal de corregir els dèficits històrics de la comarca en matèria de salut.
En els anys dels darrers governs de la Generalitat de CiU la manca d’inversió del Departament de Salut en els equipaments sanitaris al Baix Llobregat ens van portar fins a una situació molt crítica, que va ser heretada pel nou Govern. Tan és així, que les dades de les llistes d’espera per operacions quirúrgiques, per visites d’especialistes i per proves de diagnòstic del Baix Llobregat han estat les més altes de Catalunya durant molts anys (coincidint, només en alguns casos, amb les de la ciutat de Barcelona igualment molt altes). Els centres d’atenció primària de la comarca han estat els que tocaven més pacients per metge. Quan la ràtio recomanada està entre els 1600 i 1800 pacients per professional, en funció del nivell d’envelliment, a la comarca varem arribar a tenir molts metges o metgesses amb més de 3000 persones.
Conscients d’aquesta situació, el nou Govern de la Generalitat es va posar com a deure prioritari corregir aquestes diferències històriques del Baix Llobregat. En el segon semestre del 2004 ja va tenir elaborat, consensuat amb els municipis i en funcionament, el Pla Sanitari del Baix Llobregat (el primer que ha fet a Catalunya). Aquest Pla preveia una primera actuació de xoc (2004 i 2005) per dotar l’atenció primària de més metges/ses i pediatres (a Molins de Rei s’ha ampliat la plantilla en els dos casos) i per reduir les llistes d’espera. El Pla, però, és molt més ambiciós i en determina les actuacions a tota la comarca per tal de posar-la en el nivell de qualitat en l’atenció sanitària que li correspon.
A més de la construcció del nou Hospital del Baix Llobregat, se’n farà un de nou a Sant Boi que tindrà també un servei potent materno-infantil gestionat per l’Hospital de Sant Joan de Deu d’Esplugues, l’Institut Català de la Salut està ampliant l’Hospital de Viladecans i, finalment pel que fa a aquest nivell hospitalari, es farà la remodelació i ampliació de l’Hospital de Martorell. Aquestes millores aniran complementades per la forta inversió –al voltant de 100 milions d’euros- que s’està fent i està previst de fer a l’Hospital de Bellvitge, que és l’hospital d’alta tecnologia que ens pertoca.
Totes aquestes millores, quan estiguin en funcionament, tindran una forta repercussió sobre els molinencs i molinenques, ja que tindrem un hospital de referència a Sant Joan Despí, amb 250 llits d’hospitalització, amb 12 unitats de cures intensives, amb 8 quiròfans i amb les més modernes tecnologies de diagnòstic i d’intervenció. Això comportarà també la integració dels especialistes a l’àmbit hospitalari (que no vol dir que en molts casos no puguin visitar al centre d’atenció primària) i de les proves diagnòstiques que ara ens comporten moltes hores i viatges.
Amb els nous hospitals construïts i els actuals remodelats i amb els nous centres d’atenció primària i d’alta resolució previstos, i amb l’increment dels recursos humans i tecnològics que preveu el Pla Sanitari del Baix Llobregat, d’aquí a uns anys, podrem dir que el Baix Llobregat – i Molins de Rei - està en el lloc que li pertoca pel que a l’atenció de la salut dels seus ciutadans i ciutadanes.
Carme Figueras i Siñol
Portaveu del grup municipal socialista a l’Ajuntament de Molins de Rei.
Article Casa de la Vila juny 2005.
Aquest és el primer hospital que construeix el Govern catalanista i d’esquerres de la Generalitat i el fet que sigui al Baix Llobregat no és un fet casual, sinó que és una actuació que indica la voluntat clara i decidida d’aquest Govern per tal de corregir els dèficits històrics de la comarca en matèria de salut.
En els anys dels darrers governs de la Generalitat de CiU la manca d’inversió del Departament de Salut en els equipaments sanitaris al Baix Llobregat ens van portar fins a una situació molt crítica, que va ser heretada pel nou Govern. Tan és així, que les dades de les llistes d’espera per operacions quirúrgiques, per visites d’especialistes i per proves de diagnòstic del Baix Llobregat han estat les més altes de Catalunya durant molts anys (coincidint, només en alguns casos, amb les de la ciutat de Barcelona igualment molt altes). Els centres d’atenció primària de la comarca han estat els que tocaven més pacients per metge. Quan la ràtio recomanada està entre els 1600 i 1800 pacients per professional, en funció del nivell d’envelliment, a la comarca varem arribar a tenir molts metges o metgesses amb més de 3000 persones.
Conscients d’aquesta situació, el nou Govern de la Generalitat es va posar com a deure prioritari corregir aquestes diferències històriques del Baix Llobregat. En el segon semestre del 2004 ja va tenir elaborat, consensuat amb els municipis i en funcionament, el Pla Sanitari del Baix Llobregat (el primer que ha fet a Catalunya). Aquest Pla preveia una primera actuació de xoc (2004 i 2005) per dotar l’atenció primària de més metges/ses i pediatres (a Molins de Rei s’ha ampliat la plantilla en els dos casos) i per reduir les llistes d’espera. El Pla, però, és molt més ambiciós i en determina les actuacions a tota la comarca per tal de posar-la en el nivell de qualitat en l’atenció sanitària que li correspon.
A més de la construcció del nou Hospital del Baix Llobregat, se’n farà un de nou a Sant Boi que tindrà també un servei potent materno-infantil gestionat per l’Hospital de Sant Joan de Deu d’Esplugues, l’Institut Català de la Salut està ampliant l’Hospital de Viladecans i, finalment pel que fa a aquest nivell hospitalari, es farà la remodelació i ampliació de l’Hospital de Martorell. Aquestes millores aniran complementades per la forta inversió –al voltant de 100 milions d’euros- que s’està fent i està previst de fer a l’Hospital de Bellvitge, que és l’hospital d’alta tecnologia que ens pertoca.
Totes aquestes millores, quan estiguin en funcionament, tindran una forta repercussió sobre els molinencs i molinenques, ja que tindrem un hospital de referència a Sant Joan Despí, amb 250 llits d’hospitalització, amb 12 unitats de cures intensives, amb 8 quiròfans i amb les més modernes tecnologies de diagnòstic i d’intervenció. Això comportarà també la integració dels especialistes a l’àmbit hospitalari (que no vol dir que en molts casos no puguin visitar al centre d’atenció primària) i de les proves diagnòstiques que ara ens comporten moltes hores i viatges.
Amb els nous hospitals construïts i els actuals remodelats i amb els nous centres d’atenció primària i d’alta resolució previstos, i amb l’increment dels recursos humans i tecnològics que preveu el Pla Sanitari del Baix Llobregat, d’aquí a uns anys, podrem dir que el Baix Llobregat – i Molins de Rei - està en el lloc que li pertoca pel que a l’atenció de la salut dels seus ciutadans i ciutadanes.
Carme Figueras i Siñol
Portaveu del grup municipal socialista a l’Ajuntament de Molins de Rei.
Article Casa de la Vila juny 2005.
10.5.05
MILLOR FINANÇAMENT PER A MÉS SERVEIS SOCIALS
El Govern de la Generalitat ha fet una proposta de nou finançament per a Catalunya. Es tracta d’una proposta per incloure en el nou Estatut en substitució de la que hi figura en el vigent.
Catalunya necessita un nou finançament de manera urgent. Hi ha un desequilibri creixent en els últims anys entre el que paguem en impostos i el que rebem en despesa pública, de manera que el nostre creixement econòmic és cada vegada més baix.
Catalunya té cada any un menor creixement econòmic i unes necessitats socials cada vegada més grans, com les derivades de la immigració que rebem, de les noves necessitats socials als barris de les nostres ciutats i les necessitats dels nostres vells (més serveis per a una vida digna i el més autònoma possible), que ara no estan prou ben atesos per manca de recursos.
Necessitem un millor finançament perquè un finançament insuficient repercuteix en el progrés social: en la qualitat de l’educació dels infants i joves que, no ho oblidem, són el futur del país; en la qualitat de l’atenció a la salut i en el bon funcionament del conjunt dels serveis sanitaris; i en el serveis socials i en l’atenció a les necessitats de les persones més vulnerables, fràgils o dependents.
La proposta que ha fet el Govern català no reclama cap tipus de privilegi respecte de les altres comunitats autònomes i, si es vol, és generalitzable. Ara bé, es tracta d’un salt qualitatiu cap un model similar al federal i suposa canvis importants respecte del model de finançament que ara tenim. Els trets fonamentals d’aquesta proposta són:
En primer lloc, segueix sent un model de participació en impostos. No es tracta del sistema de “cupo” o de concert econòmic, sinó del sistema que ja està vigent amb uns altres mecanismes i amb uns altres percentatges: com a mínim un 50% del total dels impostos recaptats a Catalunya quedarien per a la Generalitat (el model vigent cedeix a Catalunya el 33% de l’IRPF, el 35% de l’IVA i el 40% d’alguns impostos especials).
Segon. Es proposa ampliar la capacitat normativa, és a dir, la capacitat de decidir sobre els ingressos. Ara a Catalunya podem decidir les despeses en gran mesura (sanitat, educció, serveis socials, infraestructures,...) i, en canvi, no podem decidir en la mateixa mesura sobre els nostres ingressos (ni en l’IVA, ni en els impostos especials,...). Aquesta capacitat normativa que es reclama és en alguns casos individual per a cada comunitat autònoma (IRPF, impost de successions,...) i en d’altres col·lectiva (IVA, tabac, ...) amb nous mecanismes de decisió conjunta entre l’Estat i les autonomies.
El tercer tret fonamental és el de l’Agència Tributària de Catalunya, en consorci amb la de l’Estat. Això vol dir que la Generalitat s’implica en la recaptació dels impostos i en la lluita contra el frau i que ho fa de bracet amb l’administració tributària de l’Estat.
El quart punt és el de la solidaritat. La proposta contempla mecanismes de solidaritat amb la resta de pobles d’Espanya per avançar en el progrés comú. Uns mecanismes de solidaritat que ens permetin a tots avançar sense que frenin el creixement econòmic, necessari d’altra banda pel creixement de tots. La proposta planteja, per primera vegada, uns mecanismes transparents. El tret fonamental d’aquesta proposta és que els serveis prestats de la resta de Governs autonòmics puguin assolir nivells similars sempre que realitzin un esforç fiscal també similar. Es tracta d’un canvi important cap a un sistema més just i equitatiu. D’altra banda, aquesta solidaritat no pot variar la posició relativa de Catalunya abans de l’anivellament amb aquests mecanismes de solidaritat. Es tracta d’un sistema fonamentat en l’equitat territorial i no en l’igualitarisme, de manera que independentment de la capacitat fiscal de cada comunitat, en aquells territoris on l’esforç fiscal és similar, s’ha de poder assolir nivells similars de serveis prestats. Per tant, regions amb menor capacitat fiscal però similar esforç que altres regions més desenvolupades, han de rebre subvencions d’anivellament que els permetin tenir el mateix nivell de serveis per habitant, sense haver de pujar la pressió fiscal per aconseguir-ho
Finalment, el cinquè tret és el de l’equiparació gradual, en un termini no superior a quinze anys, pel que fa als resultats econòmics entre aquest sistema de participació en impostos i el sistema de concert econòmic de les comunitats autònomes forals
Aquesta proposta té la virtut de no descincentivar a les Comunitats aportadores ni a les receptores, garanteix fluxos de solidaritat de les regions amb més capacitat cap a les menys desenvolupades, però, a la vegada, no limita el potencial de creixement. Cal tenir en compte que la riquesa que genera Catalunya representa prop de la cinquena part de la riquesa espanyola (més del 18%) i això ens situa com la Comunitat que més aporta al PIB espanyol. Per tant, Catalunya és motor indubtable del creixement del conjunt de l’Estat. El creixement econòmic de Catalunya és necessari per a tots, pel nostre propi creixement i avenç social i pel creixement i avenç social del conjunt de l’Estat.
Carme Figueras Siñol
Diputada del PSC al Parlament de Catalunya
10 de maig de 2005
Catalunya necessita un nou finançament de manera urgent. Hi ha un desequilibri creixent en els últims anys entre el que paguem en impostos i el que rebem en despesa pública, de manera que el nostre creixement econòmic és cada vegada més baix.
Catalunya té cada any un menor creixement econòmic i unes necessitats socials cada vegada més grans, com les derivades de la immigració que rebem, de les noves necessitats socials als barris de les nostres ciutats i les necessitats dels nostres vells (més serveis per a una vida digna i el més autònoma possible), que ara no estan prou ben atesos per manca de recursos.
Necessitem un millor finançament perquè un finançament insuficient repercuteix en el progrés social: en la qualitat de l’educació dels infants i joves que, no ho oblidem, són el futur del país; en la qualitat de l’atenció a la salut i en el bon funcionament del conjunt dels serveis sanitaris; i en el serveis socials i en l’atenció a les necessitats de les persones més vulnerables, fràgils o dependents.
La proposta que ha fet el Govern català no reclama cap tipus de privilegi respecte de les altres comunitats autònomes i, si es vol, és generalitzable. Ara bé, es tracta d’un salt qualitatiu cap un model similar al federal i suposa canvis importants respecte del model de finançament que ara tenim. Els trets fonamentals d’aquesta proposta són:
En primer lloc, segueix sent un model de participació en impostos. No es tracta del sistema de “cupo” o de concert econòmic, sinó del sistema que ja està vigent amb uns altres mecanismes i amb uns altres percentatges: com a mínim un 50% del total dels impostos recaptats a Catalunya quedarien per a la Generalitat (el model vigent cedeix a Catalunya el 33% de l’IRPF, el 35% de l’IVA i el 40% d’alguns impostos especials).
Segon. Es proposa ampliar la capacitat normativa, és a dir, la capacitat de decidir sobre els ingressos. Ara a Catalunya podem decidir les despeses en gran mesura (sanitat, educció, serveis socials, infraestructures,...) i, en canvi, no podem decidir en la mateixa mesura sobre els nostres ingressos (ni en l’IVA, ni en els impostos especials,...). Aquesta capacitat normativa que es reclama és en alguns casos individual per a cada comunitat autònoma (IRPF, impost de successions,...) i en d’altres col·lectiva (IVA, tabac, ...) amb nous mecanismes de decisió conjunta entre l’Estat i les autonomies.
El tercer tret fonamental és el de l’Agència Tributària de Catalunya, en consorci amb la de l’Estat. Això vol dir que la Generalitat s’implica en la recaptació dels impostos i en la lluita contra el frau i que ho fa de bracet amb l’administració tributària de l’Estat.
El quart punt és el de la solidaritat. La proposta contempla mecanismes de solidaritat amb la resta de pobles d’Espanya per avançar en el progrés comú. Uns mecanismes de solidaritat que ens permetin a tots avançar sense que frenin el creixement econòmic, necessari d’altra banda pel creixement de tots. La proposta planteja, per primera vegada, uns mecanismes transparents. El tret fonamental d’aquesta proposta és que els serveis prestats de la resta de Governs autonòmics puguin assolir nivells similars sempre que realitzin un esforç fiscal també similar. Es tracta d’un canvi important cap a un sistema més just i equitatiu. D’altra banda, aquesta solidaritat no pot variar la posició relativa de Catalunya abans de l’anivellament amb aquests mecanismes de solidaritat. Es tracta d’un sistema fonamentat en l’equitat territorial i no en l’igualitarisme, de manera que independentment de la capacitat fiscal de cada comunitat, en aquells territoris on l’esforç fiscal és similar, s’ha de poder assolir nivells similars de serveis prestats. Per tant, regions amb menor capacitat fiscal però similar esforç que altres regions més desenvolupades, han de rebre subvencions d’anivellament que els permetin tenir el mateix nivell de serveis per habitant, sense haver de pujar la pressió fiscal per aconseguir-ho
Finalment, el cinquè tret és el de l’equiparació gradual, en un termini no superior a quinze anys, pel que fa als resultats econòmics entre aquest sistema de participació en impostos i el sistema de concert econòmic de les comunitats autònomes forals
Aquesta proposta té la virtut de no descincentivar a les Comunitats aportadores ni a les receptores, garanteix fluxos de solidaritat de les regions amb més capacitat cap a les menys desenvolupades, però, a la vegada, no limita el potencial de creixement. Cal tenir en compte que la riquesa que genera Catalunya representa prop de la cinquena part de la riquesa espanyola (més del 18%) i això ens situa com la Comunitat que més aporta al PIB espanyol. Per tant, Catalunya és motor indubtable del creixement del conjunt de l’Estat. El creixement econòmic de Catalunya és necessari per a tots, pel nostre propi creixement i avenç social i pel creixement i avenç social del conjunt de l’Estat.
Carme Figueras Siñol
Diputada del PSC al Parlament de Catalunya
10 de maig de 2005
4.5.05
A PROP DE LES PERSONES. Article a El Far
El Tripartit és a punt de complir els 500 dies de govern. No sempre les seves actuacions pel que fa a les polítiques socials, de salut o educatives han tingut el ressò mediàtic que mereixien. Altres assumptes de la política han ocupat l’escena política.
Potser en el terreny de les polítiques a prop de les persones en el que el Govern tripartit ha tingut una resposta més ràpida i important al Baix Llobregat (pel grau de compromís assolit) ha estat en el terreny de la salut.
La nostra comarca va estar, amb els governs anteriors, la gran oblidada pel que fa als serveis sanitaris. Varem patir, durant masses anys, les ràtios de llista d’espera més elevades de tot Catalunya i els nostres Centres d’atenció primària i hospitals eren els més col·lapsats.
La consellera de Salut, Marina Geli, ha assumit des del primer moment el repte de compensar aquest desequilibri que patíem. S’està aplicant un Pla sanitari especial pel Baix Llobregat. Més metges i més pediatres als llocs més col·lapsats des dels primers mesos. Les obres de l’hospital de Sant Joan Despí, reivindicat durant 20 anys, ja s’han adjudicat. Ampliacions o nous hospitals a Martorell, a Viladecans i a Sant Boi són altres de les actuacions previstes per un Govern que prioritza la millora de la qualitat de vida dels ciutadans.
Carme Figueras Siñol
Diputada del PSC al Parlament de Catalunya
Art El Far
4 de maig de 2005
Potser en el terreny de les polítiques a prop de les persones en el que el Govern tripartit ha tingut una resposta més ràpida i important al Baix Llobregat (pel grau de compromís assolit) ha estat en el terreny de la salut.
La nostra comarca va estar, amb els governs anteriors, la gran oblidada pel que fa als serveis sanitaris. Varem patir, durant masses anys, les ràtios de llista d’espera més elevades de tot Catalunya i els nostres Centres d’atenció primària i hospitals eren els més col·lapsats.
La consellera de Salut, Marina Geli, ha assumit des del primer moment el repte de compensar aquest desequilibri que patíem. S’està aplicant un Pla sanitari especial pel Baix Llobregat. Més metges i més pediatres als llocs més col·lapsats des dels primers mesos. Les obres de l’hospital de Sant Joan Despí, reivindicat durant 20 anys, ja s’han adjudicat. Ampliacions o nous hospitals a Martorell, a Viladecans i a Sant Boi són altres de les actuacions previstes per un Govern que prioritza la millora de la qualitat de vida dels ciutadans.
Carme Figueras Siñol
Diputada del PSC al Parlament de Catalunya
Art El Far
4 de maig de 2005
30.4.05
L'EDUCACIÓ HAURIA DE SER UNA PRIORITAT DE L'AJUNTAMENT. Casa de la Vila
Són masses les veus de la comunitat educativa (mares i pares i claustres de professors) que es lamenten de la manca d’atenció i d’actuació del nostre Ajuntament pel que fa a les millores, ampliacions i reformes pendents que tenen les nostres escoles públiques i instituts. Sembla mentida que l’educació no sigui una prioritat de l’Ajuntament quan tenim unes escoles i instituts reconeguts arreu per gaudir d’un bon nivell educatiu. Pel que fa a donar resposta al creixement de la població, la sensació segueix sent d’improvisació i de manca de consens amb els agents educatius. Tot apunta que l’Ajuntament segueix improvisant a darrera hora per a cobrir les necessitats d’escolarització.
Tampoc pel que fa a les llars d’infants es planifica amb antelació, sinó que s’ha anat, i se segueix anant, a remolc del creixement de població entre 0 i 3 anys sense arribar a cobrir ni de bon tros les necessitats.
Els socialistes portàvem en el nostre programa electoral la creació d’una tercera llar d’infants municipal a un dels mòduls de l’edifici de l’antiga escola Ferran Agulló. El tema és de prioritat màxima, atesa la necessitat que la societat moderna manifesta en relació a les possibilitats laborals dels pares i mares amb criatures petites. Per aquesta demanda s’han d’oferir places públiques i places privades.
En aquests moments a Molins de Rei tenim 127 places públiques (Rodó i Molí) i 153 de privades. En el mapa previst per la Generalitat, en funció dels infants que hi ha empadronats, avui en dia ens tocaria tenir-ne 187 de públiques i 349 de privades per donar resposta a la demanda estimada.
Si bé és cert que també en falten moltes de privades, també ho és que, hores d’ara, encara ens falten 60 places per cobrir la quota que ens pertoca de places de llars d’infants directament públiques. Doncs bé, ¿quin moment millor que ara, en què disposem no ja d’un terreny municipal, sinó d’un edifici municipal, per fer-hi la resta de places públiques que ens pertoca?. Contràriament al nostre parer, l’actual govern municipal ha preferit llogar el mòdul lliure de l’antic Ferran Agulló a un privat, tot convocant un concurs per tal que una empresa privada pugui tenir-hi una llar d’infants.
Per a més inri, cal tenir en compte la possibilitat que qui es presenti al concurs i, amb tot el seu dret, el guanyi, sigui una llar d’infants ja existent a la vila per tal de tancar la que ara té i fer-ne una de més gran als locals que surten a concurs per llogar. En aquest cas, l’increment de places que tindrem pel proper curs únicament serà el resultant de la resta de les places ja existents fins a les 61 places que ha de tenir la nova llar. Únicament disset o divuit places noves per al proper curs, quan a l’inici del curs actual ja va quedar una llista d’espera de 95 infants un cop adjudicades les places de les llars d’infants municipals del Rodó i del Molí.
Carme Figueras i Siñol
Portaveu del grup municipal socialista
Casa de la Vila. Abril 2005
Tampoc pel que fa a les llars d’infants es planifica amb antelació, sinó que s’ha anat, i se segueix anant, a remolc del creixement de població entre 0 i 3 anys sense arribar a cobrir ni de bon tros les necessitats.
Els socialistes portàvem en el nostre programa electoral la creació d’una tercera llar d’infants municipal a un dels mòduls de l’edifici de l’antiga escola Ferran Agulló. El tema és de prioritat màxima, atesa la necessitat que la societat moderna manifesta en relació a les possibilitats laborals dels pares i mares amb criatures petites. Per aquesta demanda s’han d’oferir places públiques i places privades.
En aquests moments a Molins de Rei tenim 127 places públiques (Rodó i Molí) i 153 de privades. En el mapa previst per la Generalitat, en funció dels infants que hi ha empadronats, avui en dia ens tocaria tenir-ne 187 de públiques i 349 de privades per donar resposta a la demanda estimada.
Si bé és cert que també en falten moltes de privades, també ho és que, hores d’ara, encara ens falten 60 places per cobrir la quota que ens pertoca de places de llars d’infants directament públiques. Doncs bé, ¿quin moment millor que ara, en què disposem no ja d’un terreny municipal, sinó d’un edifici municipal, per fer-hi la resta de places públiques que ens pertoca?. Contràriament al nostre parer, l’actual govern municipal ha preferit llogar el mòdul lliure de l’antic Ferran Agulló a un privat, tot convocant un concurs per tal que una empresa privada pugui tenir-hi una llar d’infants.
Per a més inri, cal tenir en compte la possibilitat que qui es presenti al concurs i, amb tot el seu dret, el guanyi, sigui una llar d’infants ja existent a la vila per tal de tancar la que ara té i fer-ne una de més gran als locals que surten a concurs per llogar. En aquest cas, l’increment de places que tindrem pel proper curs únicament serà el resultant de la resta de les places ja existents fins a les 61 places que ha de tenir la nova llar. Únicament disset o divuit places noves per al proper curs, quan a l’inici del curs actual ja va quedar una llista d’espera de 95 infants un cop adjudicades les places de les llars d’infants municipals del Rodó i del Molí.
Carme Figueras i Siñol
Portaveu del grup municipal socialista
Casa de la Vila. Abril 2005
3.3.05
LA PROBLEMÀTICA DEL CARMEL ÉS LA PRIORITAT DEL GOVERN. Article a El Punt BCN
És possible que la repercussió mediàtica de la sessió extraordinària del Ple del Parlament sobre la problemàtica creada al barri del Carmel per l´enfonsament del túnel de maniobres de la línea 5 del metro, no hagi estat la que el tema mereix. I no ha estat així, no perquè no s´hagi debatut sobre la qüestió ni perquè no s´hagin pres acords i compromisos molt importants per part del Parlament, sinó perquè el debat de pocs minuts protagonitzat, en un moment de la sessió, pel president del Govern i el cap de l´oposició, ha centrat totes les mirades i l´opinió pública.
Però en el Parlament se´n va parlar molt del Carmel. El conseller Nadal va fer una exposició de gairebé tres hores, exhaustiva i documentada, del que, a hores d´ara, se sap que va passar. En primer lloc va parlar de com s´havia gestionat la crisi, què és el que va fer i està fent el Govern de la Generalitat i l´Ajuntament de Barcelona per atendre des del primer moment els veïns damnificats, essent aquesta la primera prioritat marcada en tot moment per ambdues administracions. Després, va analitzar les causes remotes i immediates del que ha succeït i tot el que envolta el projecte de prolongació de la línia 5 del metro, i, per extensió, una determinada manera de procedir en relació a l´obra pública a Catalunya, que s´ha revelat com una herència feixuga i complexa de redreçar, que calia haver qüestionat molt més críticament des del desembre de 2003, quan va entrar el nou Govern.
Cal posar de manifest l´enorme diferència, en donar explicacions al Parlament i al conjunt dels ciutadans, entre l´actual Govern i l´anterior. El conseller Nadal va fer una primera compareixença en el Parlament, a petició pròpia, al cap de quinze dies de l´esfondrament i, en menys d´un mes, en el Ple extraordinari. L´any 1990, quan es produia l´esfondrament d´un edifici al Turó de la Peira, en què va morir una persona, el Govern d´aleshores va trigar sis mesos a comparèixer davant del Parlament i donar explicacions, i l´any 2000, amb els aiguats, en trigaren vuit. És una notable diferència. Els fets ocorreguts al Carmel són gravíssims i el Govern de la Generalitat ha d´estar en tot moment a l´alçada del que els veïns afectats tenen tot el dret a reivindicar, però no és gens sobrer, per saber qui és qui i com són les coses de diferents, de fer un esforç d´imaginació i pensar com hagués afrontat tots aquests fets l´anterior Govern de CiU.
Hem assistit durant aquest mes de febrer a una campanya de desprestigi perpetrada pel principal grup de l´oposició. CiU ha fet seva la màxima que la millor defensa és un bon atac, quan van ser ells, i només ells, els qui van aprovar un projecte d´obres diferent del que després van portar a terme, van adjudicar l´obra, van aprovar un mètode constructiu més que discutible i van acceptar modificacions de traçat a pilota passada, saltant-se tots els tràmits administratius i les verificacions tècniques i, el que és pitjor, reduint els controls de la l´obra fins al punt de ser gairebé inexistents. I són precisament els responsables directes de tot aquesta acumulació de despropòsits, Felip Puig i Artur Mas, els que ara criden i esquitxen amb les seves mentides sobre els actuals governants. Cal reconèixer, i així ho va fer el conseller Nadal amb tota claredat, que el principal error del tripartit en aquest tema ha estat no aturar a temps les obres que estaven en marxa per tal de canviar, donant-li la volta al mitjó, l´entramat pervers de programació i execució de les obres públiques que havia anat portant a terme durant molts anys el Govern Pujol. Es van introduïr molts canvis, però no els suficients.
El Govern de la Generalitat ha fet i està fent front a les seves responsabilitats i que són, més que cap altra cosa, mantenir tots els operatius i tots els mecanismes que es van posar en funcionament des del dia 25 de gener fins que totes les persones, sense excepció, puguin tornar a casa seva o a una casa com la que tenien abans d´aquest accident tan dramàtic.
Les resolucions del Parlament són, en aquest sentit, principalment mesures per a compensar i atendre els veïns i veïnes del Carmel. També hi ha mesures concretes per assegurar que les obres de la línea 5 del metro no tornaran a patir els defectes d´un mal projecte i d´un mètode constructiu que requereix de més garanties de seguretat i de control. A la vegada, s´han aprovat resolucions per canviar radicalment els mecanismes per a portar a terme les obres públiques per part de la Generalitat, amb l´objectiu d´aportar les màximes garanties tècniques de control i tota la transparència a les decisions polítiques, per a prevenir que accidents d´aquesta naturalesa es puguin tornar a produir.
Però en el Parlament se´n va parlar molt del Carmel. El conseller Nadal va fer una exposició de gairebé tres hores, exhaustiva i documentada, del que, a hores d´ara, se sap que va passar. En primer lloc va parlar de com s´havia gestionat la crisi, què és el que va fer i està fent el Govern de la Generalitat i l´Ajuntament de Barcelona per atendre des del primer moment els veïns damnificats, essent aquesta la primera prioritat marcada en tot moment per ambdues administracions. Després, va analitzar les causes remotes i immediates del que ha succeït i tot el que envolta el projecte de prolongació de la línia 5 del metro, i, per extensió, una determinada manera de procedir en relació a l´obra pública a Catalunya, que s´ha revelat com una herència feixuga i complexa de redreçar, que calia haver qüestionat molt més críticament des del desembre de 2003, quan va entrar el nou Govern.
Cal posar de manifest l´enorme diferència, en donar explicacions al Parlament i al conjunt dels ciutadans, entre l´actual Govern i l´anterior. El conseller Nadal va fer una primera compareixença en el Parlament, a petició pròpia, al cap de quinze dies de l´esfondrament i, en menys d´un mes, en el Ple extraordinari. L´any 1990, quan es produia l´esfondrament d´un edifici al Turó de la Peira, en què va morir una persona, el Govern d´aleshores va trigar sis mesos a comparèixer davant del Parlament i donar explicacions, i l´any 2000, amb els aiguats, en trigaren vuit. És una notable diferència. Els fets ocorreguts al Carmel són gravíssims i el Govern de la Generalitat ha d´estar en tot moment a l´alçada del que els veïns afectats tenen tot el dret a reivindicar, però no és gens sobrer, per saber qui és qui i com són les coses de diferents, de fer un esforç d´imaginació i pensar com hagués afrontat tots aquests fets l´anterior Govern de CiU.
Hem assistit durant aquest mes de febrer a una campanya de desprestigi perpetrada pel principal grup de l´oposició. CiU ha fet seva la màxima que la millor defensa és un bon atac, quan van ser ells, i només ells, els qui van aprovar un projecte d´obres diferent del que després van portar a terme, van adjudicar l´obra, van aprovar un mètode constructiu més que discutible i van acceptar modificacions de traçat a pilota passada, saltant-se tots els tràmits administratius i les verificacions tècniques i, el que és pitjor, reduint els controls de la l´obra fins al punt de ser gairebé inexistents. I són precisament els responsables directes de tot aquesta acumulació de despropòsits, Felip Puig i Artur Mas, els que ara criden i esquitxen amb les seves mentides sobre els actuals governants. Cal reconèixer, i així ho va fer el conseller Nadal amb tota claredat, que el principal error del tripartit en aquest tema ha estat no aturar a temps les obres que estaven en marxa per tal de canviar, donant-li la volta al mitjó, l´entramat pervers de programació i execució de les obres públiques que havia anat portant a terme durant molts anys el Govern Pujol. Es van introduïr molts canvis, però no els suficients.
El Govern de la Generalitat ha fet i està fent front a les seves responsabilitats i que són, més que cap altra cosa, mantenir tots els operatius i tots els mecanismes que es van posar en funcionament des del dia 25 de gener fins que totes les persones, sense excepció, puguin tornar a casa seva o a una casa com la que tenien abans d´aquest accident tan dramàtic.
Les resolucions del Parlament són, en aquest sentit, principalment mesures per a compensar i atendre els veïns i veïnes del Carmel. També hi ha mesures concretes per assegurar que les obres de la línea 5 del metro no tornaran a patir els defectes d´un mal projecte i d´un mètode constructiu que requereix de més garanties de seguretat i de control. A la vegada, s´han aprovat resolucions per canviar radicalment els mecanismes per a portar a terme les obres públiques per part de la Generalitat, amb l´objectiu d´aportar les màximes garanties tècniques de control i tota la transparència a les decisions polítiques, per a prevenir que accidents d´aquesta naturalesa es puguin tornar a produir.
21.2.05
A MOLINS DE REI LI CONVENIA UN PACTE DIFERENT. Casa de la Vila
Tal i com ens havien anunciat, aquest febrer s’ha fet el canvi d’alcalde. Molins de Rei haurà canviat d’alcalde tres vegades en tres anys i en cap d’aquestes tres vegades l’alcalde haurà guanyat les eleccions.
Estem en uns moments d’aturada pel que fa a la planificació dels reptes estratègics de Molins de Rei. En els dos anys de mandat que gairebé portem, tot el que s’ha fet ja s’havia projectat, endegat i fins i tot finançat per l’anterior Ajuntament en el que els socialistes hi teníem moltes responsabilitats de govern: les obres dels aparcaments públics soterrats a la Plaça del Mercat, el nou pas sobre les vies del tren, els nous espais de Ràdio Molins de Rei, el Centre de formació d’adults Rafael Ferré, la consolidació del bus urbà, la nova coberta retràctil de la Piscina municipal,...
S’està treballant a remolc del que ja estava en marxa i a remolc del que el nostre grup a l’oposició, el més votat, proposa i exigeix. El govern municipal va a remolc o a vegades, que és pitjor, a la contra i a boicotejar les nostres propostes, com és el cas de l’encaparrament que té aquest govern municipal de fer el nou ambulatori que Molins de Rei necessita ja amb urgència a un extrem de la vila i no al centre.
Aquest és el balanç de la primera etapa d’aquest mandat municipal. Un balanç negatiu, si ho comparem amb el que podria haver estat, per Molins de Rei, un pacte diferent. Perquè l’acord que Molins de Rei necessitava era el de les forces de progrés, catalanistes i d’esquerres. Un acord com el que mesos després es va assolir a Catalunya amb el govern tripartit de la Generalitat: PSC, ERC i IC. Aquesta hagués estat la millor opció, la opció de la “suma” i no la de la “resta”, la opció que hagués aportat a Molins de Rei totes les energies comunes entre les administracions molinenca, catalana i fins i tot, l’espanyola després del triomf de Zapatero a l’Estat.
Davant d’aquesta situació, el nostre grup ha fet la feina que li ha tocat fer, la de l’oposició. Sense complexos i sense recances. Hem fet un seguiment intens de les mancances de l’actuació del govern municipal. Més de 75 precs i preguntes en el Ple en interès dels veïns de la vila i una dotzena de mocions com la del nou ambulatori al centre o la d’un estudi acurat de les necessitats de transport públic dels barris de muntanya.
Ens hem oposat a una apujada d’impostos abusiva, que no va pas acompanyada d’una millora dels serveis essencials: la neteja dels carrers, l’enllumenat, el manteniment de la via pública (més enllà del que nosaltres denunciem) o per un servei ràpid i eficaç de la guàrdia urbana.
És el que estem fent i seguirem fent, des de l’oposició, amb responsabilitat, en nom dels 3912 molinencs i molinenques que ens van votar i que ens van donar la seva confiança com per ser la llista més votada a les darreres eleccions.
Carme Figueras i Siñol
Portaveu del grup municipal socialista
Casa de la Vila
Febrer 2005
Estem en uns moments d’aturada pel que fa a la planificació dels reptes estratègics de Molins de Rei. En els dos anys de mandat que gairebé portem, tot el que s’ha fet ja s’havia projectat, endegat i fins i tot finançat per l’anterior Ajuntament en el que els socialistes hi teníem moltes responsabilitats de govern: les obres dels aparcaments públics soterrats a la Plaça del Mercat, el nou pas sobre les vies del tren, els nous espais de Ràdio Molins de Rei, el Centre de formació d’adults Rafael Ferré, la consolidació del bus urbà, la nova coberta retràctil de la Piscina municipal,...
S’està treballant a remolc del que ja estava en marxa i a remolc del que el nostre grup a l’oposició, el més votat, proposa i exigeix. El govern municipal va a remolc o a vegades, que és pitjor, a la contra i a boicotejar les nostres propostes, com és el cas de l’encaparrament que té aquest govern municipal de fer el nou ambulatori que Molins de Rei necessita ja amb urgència a un extrem de la vila i no al centre.
Aquest és el balanç de la primera etapa d’aquest mandat municipal. Un balanç negatiu, si ho comparem amb el que podria haver estat, per Molins de Rei, un pacte diferent. Perquè l’acord que Molins de Rei necessitava era el de les forces de progrés, catalanistes i d’esquerres. Un acord com el que mesos després es va assolir a Catalunya amb el govern tripartit de la Generalitat: PSC, ERC i IC. Aquesta hagués estat la millor opció, la opció de la “suma” i no la de la “resta”, la opció que hagués aportat a Molins de Rei totes les energies comunes entre les administracions molinenca, catalana i fins i tot, l’espanyola després del triomf de Zapatero a l’Estat.
Davant d’aquesta situació, el nostre grup ha fet la feina que li ha tocat fer, la de l’oposició. Sense complexos i sense recances. Hem fet un seguiment intens de les mancances de l’actuació del govern municipal. Més de 75 precs i preguntes en el Ple en interès dels veïns de la vila i una dotzena de mocions com la del nou ambulatori al centre o la d’un estudi acurat de les necessitats de transport públic dels barris de muntanya.
Ens hem oposat a una apujada d’impostos abusiva, que no va pas acompanyada d’una millora dels serveis essencials: la neteja dels carrers, l’enllumenat, el manteniment de la via pública (més enllà del que nosaltres denunciem) o per un servei ràpid i eficaç de la guàrdia urbana.
És el que estem fent i seguirem fent, des de l’oposició, amb responsabilitat, en nom dels 3912 molinencs i molinenques que ens van votar i que ens van donar la seva confiança com per ser la llista més votada a les darreres eleccions.
Carme Figueras i Siñol
Portaveu del grup municipal socialista
Casa de la Vila
Febrer 2005
2.2.05
LA SALUT AL BAIX LLOBREGAT. Anuari El Far 2004.
La nostra comarca ha anat creixent i s’ha anat desenvolupant sense que els serveis de salut s’hagin adaptat suficientment a aquesta evolució. El Baix Llobregat ha estat la zona de Catalunya en que els serveis de salut han estat més pressionats i fins i tot, a vegades, col·lapsats. Durant anys hem estat els més alts en el rànquing de les llistes d’espera per a intervencions quirúrgiques i per a visites d’especialistes i alguns dels nostres centres d’atenció primària han estat els que han tinguin una ràtio més alta de pacients per metge de Catalunya.
Aquesta ha estat la situació que s’ha trobat l’actual Govern de la Generalitat. Conscient de tot això, la Consellera de Salut, Marina Geli, va presentar l’octubre del 2004 el PLA SANITARI DEL BAIX LLOBREGAT que contempla totes les actuacions i compromisos del seu Departament per acabar amb el dèficit històric dels serveis sanitaris a la nostra comarca.
En aquest Pla es defineixen fonamentalment tots els centres d’atenció primària i les actuacions que cal fer-hi, els Hospitals necessaris, els centres sociosanitaris (atenció a malalts crònics de més llarga estada, també molt necessitada de nous equipaments) i els serveis de salut mental. Es divideix la comarca en tres zones i es defineixen els serveis de cada zona.
Pel que fa a l’atenció hospitalària, a més de les millores i ampliacions que s’estan portant a terme a l’hospital de Bellvitge, se n’estan projectant per als hospitals de Viladecans i de Martorell que requereixen de fortes inversions des de fa temps. El pla preveu com a actuació immediata el nou Hospital del Baix Llobregat que aviat es construirà a Sant Joan Despí, així com l’elaboració del projecte i la construcció d’un nou hospital a Sant Boi.
D’aquest Hospital del Baix Llobregat fa vint-i-cinc anys que se’n parla. La Generalitat provisional, la d’en Tarradellas, va dissenyar el mapa hospitalari de Catalunya, essent Ramon Espasa el Conseller de Sanitat. Han hagut de passar molts anys fins que veritablement es posés fil a l’agulla i es comencés a fer el projecte i es programés aquesta inversió. L’Hospital del Baix Llobregat de Sant Joan Despí ha estat i és una de les actuacions prioritàries en matèria de salut del Govern de Pasqual Maragall.
En aquests moments les obres estan en fase d’adjudicació i molt properament es començarà la construcció, de tal manera que a finals del 2007 es compte en tenir les obres acabades i tot l’equipament i utillatge instal·lat. Quan aquest nou hospital sigui una realitat, els ciutadans i ciutadanes d’aquesta zona del Baix Llobregat -que engloba des d’Esplugues i Cornellà fins a Molins de Rei i fins a Vallirana- veurem molt millorada l’atenció sanitària que ara rebem. Amb aquesta nova instal·lació disposarem d’un hospital dels que se’n diu de nivell intermig, amb els recursos més moderns de diagnòstic i que permetrà la integració dels especialistes, amb quiròfans moderns i serveis preparats per a totes aquelles intervencions quirúrgiques que no precisen d’un hospital d’alta tecnologia com és el de Bellvitge. Serà un canvi qualitatiu!
Carme Figueras i Siñol
Diputada del PSC al Parlament de Catalunya
Aquesta ha estat la situació que s’ha trobat l’actual Govern de la Generalitat. Conscient de tot això, la Consellera de Salut, Marina Geli, va presentar l’octubre del 2004 el PLA SANITARI DEL BAIX LLOBREGAT que contempla totes les actuacions i compromisos del seu Departament per acabar amb el dèficit històric dels serveis sanitaris a la nostra comarca.
En aquest Pla es defineixen fonamentalment tots els centres d’atenció primària i les actuacions que cal fer-hi, els Hospitals necessaris, els centres sociosanitaris (atenció a malalts crònics de més llarga estada, també molt necessitada de nous equipaments) i els serveis de salut mental. Es divideix la comarca en tres zones i es defineixen els serveis de cada zona.
Pel que fa a l’atenció hospitalària, a més de les millores i ampliacions que s’estan portant a terme a l’hospital de Bellvitge, se n’estan projectant per als hospitals de Viladecans i de Martorell que requereixen de fortes inversions des de fa temps. El pla preveu com a actuació immediata el nou Hospital del Baix Llobregat que aviat es construirà a Sant Joan Despí, així com l’elaboració del projecte i la construcció d’un nou hospital a Sant Boi.
D’aquest Hospital del Baix Llobregat fa vint-i-cinc anys que se’n parla. La Generalitat provisional, la d’en Tarradellas, va dissenyar el mapa hospitalari de Catalunya, essent Ramon Espasa el Conseller de Sanitat. Han hagut de passar molts anys fins que veritablement es posés fil a l’agulla i es comencés a fer el projecte i es programés aquesta inversió. L’Hospital del Baix Llobregat de Sant Joan Despí ha estat i és una de les actuacions prioritàries en matèria de salut del Govern de Pasqual Maragall.
En aquests moments les obres estan en fase d’adjudicació i molt properament es començarà la construcció, de tal manera que a finals del 2007 es compte en tenir les obres acabades i tot l’equipament i utillatge instal·lat. Quan aquest nou hospital sigui una realitat, els ciutadans i ciutadanes d’aquesta zona del Baix Llobregat -que engloba des d’Esplugues i Cornellà fins a Molins de Rei i fins a Vallirana- veurem molt millorada l’atenció sanitària que ara rebem. Amb aquesta nova instal·lació disposarem d’un hospital dels que se’n diu de nivell intermig, amb els recursos més moderns de diagnòstic i que permetrà la integració dels especialistes, amb quiròfans moderns i serveis preparats per a totes aquelles intervencions quirúrgiques que no precisen d’un hospital d’alta tecnologia com és el de Bellvitge. Serà un canvi qualitatiu!
Carme Figueras i Siñol
Diputada del PSC al Parlament de Catalunya
20.1.05
ZAPATERO SÍ SUBE LAS PENSIONES. Article publicat a El Far
El Gobierno Zapatero ha decidido, con buen criterio, no gastar ni un euro en campañas publicitarias sobre la subida de las pensiones –el Gobierno anterior gastó en ello miles de millones de pesetas- e invertir ese dinero en las propias pensiones. Ello no es óbice para que no expliquemos, quienes nos dedicamos a la política, las mejoras tan importantes introducidas para el 2005, para conocimiento de afectados y allegados.
Este año más de tres millones y medio de pensionistas verán como sus rentas se incrementan por encima de la inflación. En contra de lo sucedido en los últimos 8 años, no suben por encima de la inflación sólo algunas pensiones, sino todas las pensiones mínimas, las pensiones no contributivas, las pensiones del SOVI y las ayudas a las familias con hijos discapacitados.
La subida es del 8,07 % para los pensionistas con pensión mínima con cónyuge a cargo y del 6,55 % para los pensionistas individuales (jubilados, viudas, incapacidad) con pensiones mínimas, y de un 4,5% para las pensiones no contributivas (que tienen complementos autonómicos) y para las del SOVI. Las pensiones contributivas superiores a las mínimas se revalorizarán un 3,5%.
A todo ello debemos añadir otra buena noticia. Se están llevando a cabo los trámites legislativos para que se pueda compatibilizar el SOVI (Seguro Obligatorio de Vejez e Invalidez) con las pensiones de viudedad. Hasta ahora las mujeres que perdían a su marido y que tenían una pensión del SOVI se veían obligadas a elegir entre una u otra pensión. Esto ya no será así, siempre que la pensión de viudedad no sea superior a unos 770 € mensuales.
Sabemos que son medidas todavía insuficientes y que las pensiones en España son muy bajas. Es por ello por lo que el Gobierno Zapatero se ha comprometido a desarrollar subidas similares en los próximos años.
Carme Figueras i Siñol
Diputada del PSC al Parlament de Catalunya
Este año más de tres millones y medio de pensionistas verán como sus rentas se incrementan por encima de la inflación. En contra de lo sucedido en los últimos 8 años, no suben por encima de la inflación sólo algunas pensiones, sino todas las pensiones mínimas, las pensiones no contributivas, las pensiones del SOVI y las ayudas a las familias con hijos discapacitados.
La subida es del 8,07 % para los pensionistas con pensión mínima con cónyuge a cargo y del 6,55 % para los pensionistas individuales (jubilados, viudas, incapacidad) con pensiones mínimas, y de un 4,5% para las pensiones no contributivas (que tienen complementos autonómicos) y para las del SOVI. Las pensiones contributivas superiores a las mínimas se revalorizarán un 3,5%.
A todo ello debemos añadir otra buena noticia. Se están llevando a cabo los trámites legislativos para que se pueda compatibilizar el SOVI (Seguro Obligatorio de Vejez e Invalidez) con las pensiones de viudedad. Hasta ahora las mujeres que perdían a su marido y que tenían una pensión del SOVI se veían obligadas a elegir entre una u otra pensión. Esto ya no será así, siempre que la pensión de viudedad no sea superior a unos 770 € mensuales.
Sabemos que son medidas todavía insuficientes y que las pensiones en España son muy bajas. Es por ello por lo que el Gobierno Zapatero se ha comprometido a desarrollar subidas similares en los próximos años.
Carme Figueras i Siñol
Diputada del PSC al Parlament de Catalunya
22.12.04
L’Ajuntament encara no ha fet cap acord de cessió de cap terreny: ni el de La Granja ni el de l’antic escorxador. Casa de la Vila
El solar de l’antic escorxador encara no està cedit, només hi ha signat un conveni amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge en que l’Ajuntament es compromet a fer la cessió del solar de l’escorxador. Un acord de Ple el pot canviar un altre acord de Ple. L’Ajuntament encara ha de fer tots els tràmits per a la cessió del solar: urbanístics (canvi de qualificació urbanística), tramitació de la cessió de patrimoni, acord de Ple de la cessió, etc.
No hi ha cap impediment per pactar la modificació del conveni per a la construcció de pisos de lloguer per a gent gran en un altre solar de propietat municipal (com ara el de la cantonada C/ Molí-Av de Caldes, al costat de la Plaça de la Llibertat). Estem plenament d’acord en que Molins de Rei necessita pisos de lloguer assequible per a gent gran i també per a gent jove, però creiem que el solar de l’escorxador no és el més adequat. Aquest solar, per ser tan cèntric, és el més adequat per al nou ambulatori.
Tampoc hi ha cap acord signat ni cap acord de Ple de cessió del solar de La Granja per a la construcció del nou CAP
La proposta que nosaltres fem és la que més afavoreix el conjunt de la població de Molins de Rei: el nou ambulatori al bell mig de la vila (al solar de l’antic escorxador), equipaments esportius al solar del final de La Granja (no hi ha cap altra solar disponible a la vila de superfície suficient per a usos esportius) i pisos de lloguer assequible per a gent gran i també pisos per a gent jove (al solar de l’avinguda de Caldes cantonada c/ Molí). Estem convençuts que és una proposta molt millor que el que pretén fer l’equip de govern posant el nou ambulatori al final del tot del barri de La Granja.
En la sessió del Ple municipal de finals de novembre en que es va debatre aquesta proposta del grup socialista, davant la negativa del govern municipal de rectificar, varem demanar que sigui els poble de Molins de Rei qui decideixi a on vol el nou ambulatori, proposant que es celebri un referèndum o consulta popular al conjunt de la ciutadania. Sense pensar-s’ho gens, els grups que formen el govern municipal s’hi van negar. Com pot ser que s’omplin tan la boca parlant de participació i es negui la possibilitat de decidir a vilatans i vilatanes a on es vol un equipament tan important per a la gent gran i per a tots plegats?. És que només es pot participar en temes de poca trascendència?
Un centre de salut ha d’estar en el lloc més accessible possible. Hem hagut d’anar a l’ambulatori a la part alta del poble més de vint anys, si s’acabés fent al final de La Granja tornaríem a cometre el mateix error de no posar-ho en el indret més proper al conjunt de la població.
Hores d’ara hi ha ja més de 1500 persones que han signat perquè el nou CAP es faci al centre de la vila!. Fem realitat la participació ciutadana: FEM UN REFERÈNDUM PER DECIDIR A ON VOLEM ELS MOLINENCS I MOLINENQUES EL NOU AMBULATORI!
Carme Figueras i Siñol
Portaveu del grup municipal socialista
Casa de la Vila. Desembre 2004
No hi ha cap impediment per pactar la modificació del conveni per a la construcció de pisos de lloguer per a gent gran en un altre solar de propietat municipal (com ara el de la cantonada C/ Molí-Av de Caldes, al costat de la Plaça de la Llibertat). Estem plenament d’acord en que Molins de Rei necessita pisos de lloguer assequible per a gent gran i també per a gent jove, però creiem que el solar de l’escorxador no és el més adequat. Aquest solar, per ser tan cèntric, és el més adequat per al nou ambulatori.
Tampoc hi ha cap acord signat ni cap acord de Ple de cessió del solar de La Granja per a la construcció del nou CAP
La proposta que nosaltres fem és la que més afavoreix el conjunt de la població de Molins de Rei: el nou ambulatori al bell mig de la vila (al solar de l’antic escorxador), equipaments esportius al solar del final de La Granja (no hi ha cap altra solar disponible a la vila de superfície suficient per a usos esportius) i pisos de lloguer assequible per a gent gran i també pisos per a gent jove (al solar de l’avinguda de Caldes cantonada c/ Molí). Estem convençuts que és una proposta molt millor que el que pretén fer l’equip de govern posant el nou ambulatori al final del tot del barri de La Granja.
En la sessió del Ple municipal de finals de novembre en que es va debatre aquesta proposta del grup socialista, davant la negativa del govern municipal de rectificar, varem demanar que sigui els poble de Molins de Rei qui decideixi a on vol el nou ambulatori, proposant que es celebri un referèndum o consulta popular al conjunt de la ciutadania. Sense pensar-s’ho gens, els grups que formen el govern municipal s’hi van negar. Com pot ser que s’omplin tan la boca parlant de participació i es negui la possibilitat de decidir a vilatans i vilatanes a on es vol un equipament tan important per a la gent gran i per a tots plegats?. És que només es pot participar en temes de poca trascendència?
Un centre de salut ha d’estar en el lloc més accessible possible. Hem hagut d’anar a l’ambulatori a la part alta del poble més de vint anys, si s’acabés fent al final de La Granja tornaríem a cometre el mateix error de no posar-ho en el indret més proper al conjunt de la població.
Hores d’ara hi ha ja més de 1500 persones que han signat perquè el nou CAP es faci al centre de la vila!. Fem realitat la participació ciutadana: FEM UN REFERÈNDUM PER DECIDIR A ON VOLEM ELS MOLINENCS I MOLINENQUES EL NOU AMBULATORI!
Carme Figueras i Siñol
Portaveu del grup municipal socialista
Casa de la Vila. Desembre 2004
CATALUNYA ÉS AVUI UNA REALITAT MÉS TANGIBLE
Pasqual Maragall deia fa pocs dies en el Parlament de Catalunya en una resposta a Artur Mas: “...en aquest any del nou Govern hem aconseguit que Catalunya sigui una realitat més tangible que no pas era amb CiU.” I és ben be així!: en el primer any del govern catalanista i d’esquerres s’han esmerçat tots els esforços en iniciar un camí cap a una nova Catalunya més forta i més social.
Catalunya té avui un Govern que es preocupa pels problemes de les persones com a prioritat i que treballa perquè la nostra identitat com a nació sigui reconeguda a Espanya i a Europa, amb propostes concretes, amb decisió, cercant el diàleg i l’entesa i gestionant els acords amb determinació en la recerca del consens.
El d’ara és un altre tarannà. S’ha acabat la cultura de la reivindicació cercant l’enfrontament, la baralla més que no pas l’acord, a que estàvem acostumats amb el Govern Pujol. L’anterior Govern estava instal·lat en la cultura de la queixa permanent. La “cantinel·la” era constant: Madrid en té la culpa!.
Pasqual Maragall vol l’entesa i s’esforça en aconseguir-la, a través del convenciment i del treball seriós i responsable, amb la defensa de les reivindicacions de Catalunya d’un millor finançament i d’un reconeixement de la realitat catalana, des de la pertinença a Espanya i a Europa, tot fomentant la cooperació i la solidaritat entre els pobles.
Catalunya és avui més forta econòmicament que fa un any, l’economia catalana és més sòlida. El Govern català ja no dóna subvencions a les empreses amb problemes econòmics a canvi de res, sinó que les ajuda per a la recerca, el desenvolupament i la innovació tecnològica. Una nova línea política fonamentada en fer les nostres empreses molt més competitives pel valor afegit que aquestes aportin. Lluny de lamentar-nos dels efectes negatius de la globalització, es plantegen les estratègies, buscant la complicitat d’empresaris i treballadors, per a la innovació i per a fer més fort el sector industrial del nostre país.
La posada en marxa de les plataformes empresarials a diversos punts d’Amèrica, Àsia i Europa, l’acord per potenciar la col·laboració en l’àmbit econòmic amb els representants de l’economia productiva dels quatre motors: Baden Wüttemberg, Llombardia, Rhone-Alpes i Catalunya, el suport al Parc Científic de Barcelona, la creació de la Bioregió o l’impuls de la Euroregió Pirineus-Mediterrània, són clares mostres d’aquest nou aler que s’està donant a l’economia catalana.
I aquest Govern vol una economia forta per a aconseguir una societat més justa. Per això deia al començament que la gran prioritat són les persones: millorar les condicions de vida dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. L’educació al llarg de tota la vida i la formació professional, uns serveis sanitaris de qualitat als que tothom tingui els mateixos drets d’accés, uns serveis socials considerats com a un dret d’aquells que els necessiten i una política d’habitatge contundent i decidida per tal de donar-li la volta a l’atzucac actual en que es troben els joves catalans. Aquests són els grans eixos de l’acció d’un Govern preocupat per la gent.
Noves escoles i nous instituts amb una correcta planificació a curt, llarg i mig termini i, sobre tot, més mestres i professors. El nou Govern ha posat en marxa més de 600 aules d’acollida per atendre les necessitats dels alumnes nouvinguts i tot un seguit de mesures per adequar el sistema educatiu a la creixent complexitat i pluralitat que ha anat adquirint la societat catalana. Un impuls actiu i decidit per a l’aprenentatge actiu d’idiomes i una oferta formativa de setanta cicles nous de formació professional, són altres de les actuacions que donen idea de la preocupació del nou Govern per la millora de l’educació a Catalunya. Pasqual Maragall ja fa anys que ho ve dient: educació, educació i educació! Aquesta és, i ha de ser, la primera prioritat del país per a poder garantir un futur millor per a tots.
La millora de la salut dels catalans i catalanes, amb un sistema sanitari públic de qualitat i equitatiu, amb una gestió eficient dels recursos i totalment transparent. Aquest és un canvi de filosofia política important. S’han acabat els concursos d’adjudicació de serveis sanitaris a empreses privades poc clars o innecessaris. S’està portant a terme la planificació dels recursos en el territori, amb la participació dels ajuntaments. Enguany s’ha iniciat un canvi espectacular en la inversió pública en la modernització continuada dels hospitals i centres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut, que venien acumulant un retard considerable en aquest sentit. Un nou funcionament del transport sanitari a punt d’iniciar-se, una inversió prioritària en la millora dels serveis d’urgència hospitalaris, un impuls decidit a la recerca en medicina regenerativa, en oncologia i en biomedicina, i un increment de recursos en l’atenció a la salut mental, són altres de les actuacions que porta a terme el nou Departament de Salut.
Educació i salut i, com deia, també més serveis socials i mol més habitatge protegit, constitueixen els eixos principals del canvi social endegat. Com també és un gran impuls social la millora de les infraestructures del transport públic o la nova llei per a la millora dels barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial i tots els recursos que s’hi dedicaran a partir d’ara. I tot això, en un context de més efectivitat en les actuacions per a garantir la seguretat de ciutadans i ciutadanes des de tots els punts de vista: seguretat viària, en el treball o a les ciutats i barris.
Aquestes són només algunes pinzellades que donen una idea clara del balanç enormement positiu del primer any del nou Govern tripartit.
Carme Figueras Siñol
Diputada en el Parlament de Catalunya
El Punt 22 de desembre de 2004
Catalunya té avui un Govern que es preocupa pels problemes de les persones com a prioritat i que treballa perquè la nostra identitat com a nació sigui reconeguda a Espanya i a Europa, amb propostes concretes, amb decisió, cercant el diàleg i l’entesa i gestionant els acords amb determinació en la recerca del consens.
El d’ara és un altre tarannà. S’ha acabat la cultura de la reivindicació cercant l’enfrontament, la baralla més que no pas l’acord, a que estàvem acostumats amb el Govern Pujol. L’anterior Govern estava instal·lat en la cultura de la queixa permanent. La “cantinel·la” era constant: Madrid en té la culpa!.
Pasqual Maragall vol l’entesa i s’esforça en aconseguir-la, a través del convenciment i del treball seriós i responsable, amb la defensa de les reivindicacions de Catalunya d’un millor finançament i d’un reconeixement de la realitat catalana, des de la pertinença a Espanya i a Europa, tot fomentant la cooperació i la solidaritat entre els pobles.
Catalunya és avui més forta econòmicament que fa un any, l’economia catalana és més sòlida. El Govern català ja no dóna subvencions a les empreses amb problemes econòmics a canvi de res, sinó que les ajuda per a la recerca, el desenvolupament i la innovació tecnològica. Una nova línea política fonamentada en fer les nostres empreses molt més competitives pel valor afegit que aquestes aportin. Lluny de lamentar-nos dels efectes negatius de la globalització, es plantegen les estratègies, buscant la complicitat d’empresaris i treballadors, per a la innovació i per a fer més fort el sector industrial del nostre país.
La posada en marxa de les plataformes empresarials a diversos punts d’Amèrica, Àsia i Europa, l’acord per potenciar la col·laboració en l’àmbit econòmic amb els representants de l’economia productiva dels quatre motors: Baden Wüttemberg, Llombardia, Rhone-Alpes i Catalunya, el suport al Parc Científic de Barcelona, la creació de la Bioregió o l’impuls de la Euroregió Pirineus-Mediterrània, són clares mostres d’aquest nou aler que s’està donant a l’economia catalana.
I aquest Govern vol una economia forta per a aconseguir una societat més justa. Per això deia al començament que la gran prioritat són les persones: millorar les condicions de vida dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. L’educació al llarg de tota la vida i la formació professional, uns serveis sanitaris de qualitat als que tothom tingui els mateixos drets d’accés, uns serveis socials considerats com a un dret d’aquells que els necessiten i una política d’habitatge contundent i decidida per tal de donar-li la volta a l’atzucac actual en que es troben els joves catalans. Aquests són els grans eixos de l’acció d’un Govern preocupat per la gent.
Noves escoles i nous instituts amb una correcta planificació a curt, llarg i mig termini i, sobre tot, més mestres i professors. El nou Govern ha posat en marxa més de 600 aules d’acollida per atendre les necessitats dels alumnes nouvinguts i tot un seguit de mesures per adequar el sistema educatiu a la creixent complexitat i pluralitat que ha anat adquirint la societat catalana. Un impuls actiu i decidit per a l’aprenentatge actiu d’idiomes i una oferta formativa de setanta cicles nous de formació professional, són altres de les actuacions que donen idea de la preocupació del nou Govern per la millora de l’educació a Catalunya. Pasqual Maragall ja fa anys que ho ve dient: educació, educació i educació! Aquesta és, i ha de ser, la primera prioritat del país per a poder garantir un futur millor per a tots.
La millora de la salut dels catalans i catalanes, amb un sistema sanitari públic de qualitat i equitatiu, amb una gestió eficient dels recursos i totalment transparent. Aquest és un canvi de filosofia política important. S’han acabat els concursos d’adjudicació de serveis sanitaris a empreses privades poc clars o innecessaris. S’està portant a terme la planificació dels recursos en el territori, amb la participació dels ajuntaments. Enguany s’ha iniciat un canvi espectacular en la inversió pública en la modernització continuada dels hospitals i centres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut, que venien acumulant un retard considerable en aquest sentit. Un nou funcionament del transport sanitari a punt d’iniciar-se, una inversió prioritària en la millora dels serveis d’urgència hospitalaris, un impuls decidit a la recerca en medicina regenerativa, en oncologia i en biomedicina, i un increment de recursos en l’atenció a la salut mental, són altres de les actuacions que porta a terme el nou Departament de Salut.
Educació i salut i, com deia, també més serveis socials i mol més habitatge protegit, constitueixen els eixos principals del canvi social endegat. Com també és un gran impuls social la millora de les infraestructures del transport públic o la nova llei per a la millora dels barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial i tots els recursos que s’hi dedicaran a partir d’ara. I tot això, en un context de més efectivitat en les actuacions per a garantir la seguretat de ciutadans i ciutadanes des de tots els punts de vista: seguretat viària, en el treball o a les ciutats i barris.
Aquestes són només algunes pinzellades que donen una idea clara del balanç enormement positiu del primer any del nou Govern tripartit.
Carme Figueras Siñol
Diputada en el Parlament de Catalunya
El Punt 22 de desembre de 2004
24.11.04
El teu missatge no s'ha enviat correctament
És possible que no hagis entrat tots els camps requerits en el formulari. Si-us-plau, torna a intentar-ho
El teu missatge s'ha enviat correctament
Has omplert correctament el formulari. En les properes hores, donaré resposta al teu email. Si ho desitges, pots continuar llegint el meu blog.
10.11.04
UNS PRESSUPOSTOS PER LES POLÍTIQUES SOCIALS. Article publicat a El Punt BCN
Els pressupostos de la Generalitat pel proper any 2005 són la mostra de la preocupació del Govern Maragall per les polítiques socials: l’educació, la salut, els serveis socials i l’habitatge.
Els pressupostos defineixen, amb l’assignació dels recursos disponibles, quina serà l’acció de govern de l’any corresponent. Hi ha qui diu que aquest Govern només està pendent dels símbols, però els números canten i, així, donen prova que la preocupació del nostre Govern està centrada en les polítiques socials.
D’altra banda, els pressupostos del 2005, que són els primers que aquest Govern ha pogut fer per un any complet i amb més llibertat d’acció que els del 2004, són molt més inversors que els dels anys anteriors.
Les prioritats inversores es situen en els equipaments educatius, sanitaris, assistencials i judicials i en transports i comunicacions. Així, a la vegueria metropolitana de Barcelona es farà una inversió per habitant de 419 €, quan el 2003 va ser de 172 €. Un increment del 247%!.
En aquesta vegueria l’any que ve es construiran 21 nous centres d’atenció primària de salut, se’n remodelaran o ampliaran 7 i es redactaran els projectes de 35 centres nous. A l’àmbit hospitalari s’hi preveuen obres d’ampliació i millora de molta transcendència a l’hospital de Bellvitge, als de la Vall d’Hebron i al de Can Ruti, entre d’altres. Nous serveis hospitalaris, ampliacions, remodelacions i reposició d’equipaments que ja fa anys que s’haurien d’haver fet, com és el cas de les consultes externes, dels serveis d’urgències, de la nova unitat de neonats i de pediatria o dels nous blocs quirúrgics. La sanitat pública catalana, que és de molt bon nivell pel que fa als seus professionals, necessita urgentment de la inversió que se li ha escatimat en els darrers anys per part del govern nacionalista.
Obres de 24 instituts d’ensenyament secundari i 96 escoles. Una vintena de noves construccions o ampliacions d’equipaments residencials per a gent gran, sociosanitaris i malalts d’Alzheimer, 10 casals d’avis o centres cívics, 6 centres d’acollida per a infants i adolescents, actuacions a 12 residències per a disminuïts psíquics i 3 centres residencials per a malalts mentals i una casa d’acollida social.
Aquestes obres en equipaments a les que cal afegir tot el que es preveu l’any 2005 per a la construcció d’habitatges protegits tant de venda com de lloguer, són actuacions que no poden ser definides d’una altra manera que com a socials. Són els pressupostos més socials que s’han fet mai a Catalunya i són, a més, totalment transparents. No hi ha finançaments amagats com venia fent l’anterior Govern de CiU. En els pressupostos del nou Govern, tots els mecanismes de finançament utilitzats són clars i transparents.
Carme Figueras Siñol
Diputada del grup parlamentari socialistes-ciutadans pel canvi
10 de novembre de 2004
Els pressupostos defineixen, amb l’assignació dels recursos disponibles, quina serà l’acció de govern de l’any corresponent. Hi ha qui diu que aquest Govern només està pendent dels símbols, però els números canten i, així, donen prova que la preocupació del nostre Govern està centrada en les polítiques socials.
D’altra banda, els pressupostos del 2005, que són els primers que aquest Govern ha pogut fer per un any complet i amb més llibertat d’acció que els del 2004, són molt més inversors que els dels anys anteriors.
Les prioritats inversores es situen en els equipaments educatius, sanitaris, assistencials i judicials i en transports i comunicacions. Així, a la vegueria metropolitana de Barcelona es farà una inversió per habitant de 419 €, quan el 2003 va ser de 172 €. Un increment del 247%!.
En aquesta vegueria l’any que ve es construiran 21 nous centres d’atenció primària de salut, se’n remodelaran o ampliaran 7 i es redactaran els projectes de 35 centres nous. A l’àmbit hospitalari s’hi preveuen obres d’ampliació i millora de molta transcendència a l’hospital de Bellvitge, als de la Vall d’Hebron i al de Can Ruti, entre d’altres. Nous serveis hospitalaris, ampliacions, remodelacions i reposició d’equipaments que ja fa anys que s’haurien d’haver fet, com és el cas de les consultes externes, dels serveis d’urgències, de la nova unitat de neonats i de pediatria o dels nous blocs quirúrgics. La sanitat pública catalana, que és de molt bon nivell pel que fa als seus professionals, necessita urgentment de la inversió que se li ha escatimat en els darrers anys per part del govern nacionalista.
Obres de 24 instituts d’ensenyament secundari i 96 escoles. Una vintena de noves construccions o ampliacions d’equipaments residencials per a gent gran, sociosanitaris i malalts d’Alzheimer, 10 casals d’avis o centres cívics, 6 centres d’acollida per a infants i adolescents, actuacions a 12 residències per a disminuïts psíquics i 3 centres residencials per a malalts mentals i una casa d’acollida social.
Aquestes obres en equipaments a les que cal afegir tot el que es preveu l’any 2005 per a la construcció d’habitatges protegits tant de venda com de lloguer, són actuacions que no poden ser definides d’una altra manera que com a socials. Són els pressupostos més socials que s’han fet mai a Catalunya i són, a més, totalment transparents. No hi ha finançaments amagats com venia fent l’anterior Govern de CiU. En els pressupostos del nou Govern, tots els mecanismes de finançament utilitzats són clars i transparents.
Carme Figueras Siñol
Diputada del grup parlamentari socialistes-ciutadans pel canvi
10 de novembre de 2004
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
