Com ha de ser l'adopció internacional

Reprodueixo un article meu publicat al Singular Digital el 20 de febrer de 2007 amb el títol: La intervenció en les infàncies d’altres països mitjançant l’adopció internacional

Catalunya és la comunitat autònoma d’Espanya que més processos d’adopció internacional porta a terme. També Espanya és un dels països que més adopta.

Són molts els nens i nenes d’altres països que han vingut a Catalunya en un procés d’afiliació, especialment de la Xina i de Rússia, que són amb diferència els països en els que més s’ha pogut adoptar. En els darrers tres o quatre anys les xifres han anant en augment de manera espectacular, si bé darrerament comença a haver-hi un descens en el nombre d’adopcions motivat, sobre tot, per les majors restriccions aplicades pel govern xinès i també per la nova legislació aplicada a la Federació russa que ha comportat una aturada, que ja dura molts mesos, en els processos d’acreditació de les entitats d’adopció en aquell país.

L’èxit en l’adopció internacional ha portat a moltes parelles i també a persones soles a iniciar un procés adoptiu. Això ha fet que l’any 2005 l’Institut Català de l’Adopció intentés obrir-se pas a nous països d’origen per a poder donar resposta a l’increment de la demanda de les famílies.

Ara bé, l’experiència ens ha ensenyat que no s’han d’iniciar processos d’adopció a nous països fins que no es tinguin plenes garanties que totes les administracions implicades treballaran coordinament en favor dels menors.

Al procés participatiu obert l’any 2006 per l’elaboració d’una nova Llei de la Infància a Catalunya que vaig presentar sent consellera del Govern i comptant amb l’opinió dels experts, es va arribar a les següents conclusions:

- La nostra intervenció en les infàncies d’altres països ha d’estar basada sempre en una lògica de cooperació.
- Ha de basar-se en el coneixement de la realitat de la infància del país, de les seves necessitats, dels seus potencials.
- Cal utilitzar l’adopció, o qualsevol altre actuació similar, en la mesura que serveixi als seus infants i que sigui la millor opció per ells.

Aquests han de ser els principis rectors que ens haurien de moure en l’adopció internacional.

Cal, tanmateix que protegim les famílies que volen adoptar, que les acompanyem en el procés, que l’administració catalana (i, per tant, també les entitats col·laboradores acreditades per la Generalitat) sigui el màxim d’àgil possible i eficaç, però també que actuï garantint que els processos d’adopció compleixen tots els requisits que preveu el Conveni Internacional de L’Haia pel que fa a la defensa dels drets dels infants.

Nota: El dibuix és de l'amic Manel Ferré

CiU hauria de rectificar per les seves mentides sobre les adopcions al Congo

Cal reclamar-li al diputat de CiU Josep Lluís Cleries que rectifiqui afirmacions fetes en seu parlamentària, ja que pot incórrer en una greu irresponsabilitat.

La manera de fer oposició que té Convergència i Unió resulta cada vegada més preocupant. CiU està perdent les formes i sembla que alguns dels seus diputats fan seva la idea de que en política tot si val per tal de derrocar al contrari.

En el debat que es va produir al Parlament, primer en una interpel·lació feta pel diputat nacionalista Josep Lluís Cleries el dia 31 de gener, i ahir mateix en el debat de la moció subsegüent, en relació a les adopcions d’infants a la República del Congo, l’actitud de CiU va ser un exemple clar d’utilització dels sentiments dels pares i mares que s’han vist immersos en uns processos d’adopció que no estan sent el que l’entitat col·laboradora de l’Administració (l’ECAI ADIC) els havia promès.

No entraré ara a repassar tot el procés. Quan era consellera de Benestar i Família ja vaig comparèixer davant de la Diputació Permanent del Parlament, convocada en utilització clarament electoralista per part dels grups que aleshores estaven a l’oposició, per explicar com havíem abordat la situació d’inseguretat que es va plantejar per a set famílies adoptants als Congo i com havíem aconseguit que, una vegada assabentats del problema, poguessin tornar a casa amb els seus nous fills en un termini no superior a una setmana, tot i els aldarulls que es van produir a Kinshasa en fer-se públics els resultats electorals. Podeu llegir el desenvolupament d’aquesta sessió aquí.

El que va fer el diputat Cleries en la serva interpel·lació a la consellera Capdevila en el Ple del passat 31 de gener, no és de rebut en absolut. Hauria d’haver contrastat molt més les informacions i no quedar-se únicament amb les informacions sesgades d’alguns pares i sobre tot no deixar-se enganyar per la responsable de l’ECAI.

Ahir, en el debat de la moció, el diputat Cleries va demanar la paraula per al·lusions de manera reiterada. En comptes de rectificar les afirmacions falses que havia fet quinze dies abans quan la interpel·lació, va tornar a fer falses acusacions i afirmacions que després no va poder demostrar.

En el Ple va anunciar que, en una roda de premsa posterior, demostrarien les afirmacions que havia fet sobre el fet que la Interpol estès investigant a Catalunya i preguntant a pares. Aquesta notícia que va donar el dia 31 de gener en seu parlamentària ha estat desmentida rotundament per part dels consellers d’Interior i d’Acció Cívica. És de molt poca responsabilitat utilitzar rumors d’aquest calibre per a desprestigiar el Govern i sense tenir en compte el mal que, amb aquesta actitud, poden fer als nens i nenes que van venir el mes d’agost amb els seus pares adoptius.

Diuen que defensen els interessos dels pares. No és cert. Si fos així, s’hagueren preocupat de parlar d’aquest tema amb la Consellera d’Acció Cívica per tal d’esbrinar la veritat, i abans, amb mi mateixa quan en tenia la responsabilitat. Però no. Ells prefereixen embolicar la troca i cridar contra el Govern, encara que embrutin -perquè ells sí que ho fan amb la seva actitud- la imatge de Catalunya i encara que, molt més greu, posin en perill que els nens i nenes que estan pendents de poder ser adoptats per famílies catalanes puguin venir finalment.

L’angoixa dels pares i mares que estan en aquest procés ha estat utilitzada de manera reiterada per dues responsables de l’ECAI ADIC, en especial per la directora, que els ha mentit contínuament des dels inicis. És molt dur està en un procés d’adopció, costa molt esperar, i les notícies que es reben no sempre són bones. La majoria de les famílies que hi hem passat sabem que els tràmits són lents i farragosos, que estan a mans d’administracions de països poc desenvolupats que no sempre actuen de manera responsable i amb diligència respecte dels infants.

El que sobte, veritablement, és que el diputat Cleries, a aquestes alçades, s’hagi deixat enganyar i hagi utilitzat contra el Govern, unes cartes de la directora d’ADIC, i unes cartes d’un “magistrat” que és un treballador d'ADIC al Congo Brazaville, cosa que abans s’haurien d’haver preocupat d’averiguar. (veure

CiU s'ha quedat sola defensant presentar recurs a la Llei de la dependència

Avui el Ple del Parlament ha rebutjat la proposta de CiU d’interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei estatal dela promoció de l’autonomia personal i d’atenció a la dependència.
CiU s’ha quedat sola. Cap altra grup parlamentari ha votat a favor de presentar el recurs davant del Tribunal Constitucional. Tampoc les entitats més representatives de la gent gran i les de les persones amb discapacitat estaven d’acord en recórrer al Constitucional i així ens ho havien manifestat tant als grup parlamentaris com al Govern de la Generalitat.
Jo mateixa he fet la intervenció en el Ple en nom del grup socialista. En podeu trobar una ressenya del Gabinet de premsa a la pàgina del PSC i també hi trobareu la possibilitat de veure-la gairebé íntegra. Clicant aquí podeu llegir la transcripció íntegra del debat en el Ple per part de tots els grups
Els nostres motius són clars:
1. La llei consagra el dret a l’atenció a les persones amb situació de dependència com a dret fonamental, com ho són l’educació pública, la sanitat i el sistema de pensions. Amplia els drets fonamentals previstos a la Constitució. Amplia, que no retalla!
2. La llei de l’Estat no limita l’exercici de les nostres competències exclusives en matèria de serveis socials, que ho són d’ençà de l’Estatut del 79.
3. No suposa, en cap cas, la creació d’un sistema paral·lel a la xarxa única de serveis socials de Catalunya. De fet, avui també s’ha iniciat en el plenari la tramitació parlamentària de la nova Llei de Serveis Socials de Catalunya, que comportarà la creació i consolidació a casa nostra del Quart Pilar de l’Estat del Benestar, el dels serveis socials. Una llei que aprovarà el Parlament exercint plenament les nostres competències
4. La llei estatal comportarà un esforç econòmic molt important del conjunt de les administracions públiques. Amb aquesta llei l’Estat pren el compromís de finançar íntegrament les prestacions bàsiques d’aquest nou dret fonamental.
5. A Catalunya hi ha unes 200.000 persones en situació de dependència (gent gran, persones amb discapacitat física o psíquica i malalts mentals). D’aquestes unes 30.000 seran gran dependents i a partir del 23 d’abril podran sol·licitar al Govern de la Generalitat la valoració i les prestacions que es determinin en el Programa d’Atenció Individualitzat que se’ls haurà de fer en un termini de tres mesos. Res no ha d’impedir o retardar els beneficis d’aquesta llei.
6. Tot i que el Consell Territorial haurà de prendre acords per a disposar d’un barem únic del grau i nivell de dependència, d’un sistema comú de prestacions bàsiques entre d’altres temes, és imprescindible l’establiment d’un Conveni entre l’Estat i la Generalitat. I un conveni és sempre voluntari!


El diputat Cleries, en nom del grup de CiU ha fet molta demagògia i així mateix li he dit des de la tribuna. Ha volgut presentar la llei de la dependència com un incompliment més del nou Estatut de Catalunya, quan sap perfectament que els articles que puguin ser inconstitucionals ho serien de totes maneres amb l’Estatut del 79, ja que el nou Estatut del 2006 no aporta res substancial des del punt de vista competencial pel que fa als serveis socials.

CiU ens acusa de no defensar els interessos de Catalunya no fent cas del dictamen del Consell Consultiu. La resposta ha estat clara i contundent. He enumerat 13 lleis estatals en les que el Parlament de Catalunya va rebutjar presentar recurs a pesar que el Consell Consultiu hi trobés motius d’inconstitucionalitat. Qui no respecte els interessos de Catalunya en no respectar els interessos dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, és CiU amb la seva actitud obstruccionista en relació a una llei tan necessària.

En el punt següent del Ple s’ha debatut el projecte de Llei de serveis socials de Catalunya. CiU hi havia presentat esmena a la totalitat. Un gran error! Oposar-se frontalment a una llei que ha de comportat la creació d’un sistema potent i sòlid de serveis socials a l’abast de tota la població no és precisament pensar en els interessos dels ciutadans. D’una manera erràtica i poc clara, finalment en el darrer moment l’han retirada. Benvinguda sigui aquesta rectificació i desitjo que finalment puguem trobar el consens en una llei tant fonamental per tots els catalans.

Al Baix Llobregat la meitat dels alcaldables ho són per primera vegada

El Consell de Federació del Partit dels Socialistes de Catalunya al Baix Llobregat va aprovar ahir la proposta de caps de llista per les properes eleccions municipals dels trenta municipis de la comarca. 13 dones i 17 homes

Dels 30 candidats i candidates, 15 en són per primera vegada. Just la meitat! Això és una mostra palpable del procés de renovació que els socialistes estem portant a terme. Noves persones, nous impulsos, noves il·lusions i noves maneres de fer a la política per adaptar-nos als canvis socials.

Per primera vegada es presenten com a candidats o candidates a l’alcaldia companys i companyes que, si be tenen experiència en la tasca municipal i en la tasca política, aporten joventut i empenta. A Gavà, el Joaquim Balsera; a Viladecans, Carles Ruiz; a Molins de Rei, Xavi Paz; a Cornellà de Llobregat, Antonio Balmón; a Esplugues de Llobregat, Pilar Díaz; a El Papiol, Patricia Silva; a Abrera, Maria Soler; a Collbató, Josefina Martínez, a La Palma, Pilar Joaniquet; a Olesa, Jaume Monné; a Sant Boi de Llobregat, Jaume Bosch; a Sant Joan Despí, Antonio Poveda; a Sant Just Desvern, Josep Perpinyà; a Sant Esteve de Sesrovires, Enric Carbonell; i a Santa Coloma, Marta Martínez.

Altres candidats com Antonio Padilla, a Castelldefels; Rosa Boladeras, a Corbera; Juan Antonio Vázquez, a Sant Feliu de Llobregat; Amparo Piqueras a Sant Vicenç dels Horts; Dora Ramon, a Martorell; o Tomi Jiménez a Sant Climent, són alcaldes/alcaldesses únicament des de l’anterior mandat.

Els socialistes del Baix Llobregat, a l’igual que a la resta de Catalunya, demostrem amb fets i no paraules que sabem adaptar-nos als canvis, que donem pas a nova gent a la política i que tenim un projecte sòlid i estable, que es renova constantment i que som capaços d’innovar i de treballar per afrontar els nous reptes socials.

Les fotos corresponen per ordre d'esquerra a dreta a: Paca Fosalba, Antonio Poveda, Pilar Díaz, Antonio Balmon, Xavi Paz i Carles Ruiz

UN NOU DRET FONAMENTAL NO PREVIST A LA CONSTITUCIÓ

La Constitució Espanyola del 1978 no va preveure l’atenció a les persones dependents com a un dret fonamental. Aleshores estàvem lluny d’assolir l’actual nivell de benestar. Però, afortunadament, hem avançat força en les conquestes socials i ha arribat l’hora d’abordar aquests serveis socials tan necessaris per a moltes persones que no es poden valdre per sí mateixes (i per a les seves famílies) i començar, així, a construir el quart pilar de l’Estat del Benestar (els tres primers són l’educació, la salut i les pensions).

És del tot indiscutible que la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència consagra aquesta atenció com a dret fonamental o, com s’anomena jurídicament, com un nou dret subjectiu. En aquest sentit, és una llei clau. Suposa, en reconèixer la universalitat del dret, un avenç històric molt significatiu. Per primera vegada s’admet, a l’igual que ja passa amb la sanitat, l’educació o les pensions, el dret de tot ciutadà dependent a accedir a unes determinades prestacions i serveis socials. El contingut i la garantia d’aquest dret deixa d’estar subjecte a la disponibilitat pressupostària (com passa ara amb els serveis que es presten, de manera insuficient, a gent gran dependents o a persones amb discapacitat o malaltia mental).

El dret a l’autonomia personal és un dret a la prestació d’uns serveis o a rebre uns ajuts quan una persona no es pot valdre per sí sola per a portar a terme les activitats de la vida diària. Independentment del debat competencial, el que em sembla fonamental és que hi hagi una regulació comuna que garanteixi una veritable igualtat de drets entre tots els espanyols i, per tant, uns barems o criteris objectius per a definir el grau de dependència, els requisits mínims per accedir-hi i els tipus de serveis, independentment de quina sigui l’administració pública competent (autonòmica o local) que atorga o gestiona els ajuts. De fet, pel que fa als barems, caldrà tenir en compte, en el futur, uns barems comuns a nivell europeu. D’altra banda, resulta del tot indispensable l’aportació de recursos estatals estables a l’atenció d’un problema col·lectiu d’aquesta dimensió.

Tanmateix, cal posar de manifest que a Catalunya està en tràmit parlamentari la llei de serveis socials. Aquesta llei serà, entre d’altres funcions, el marc referencial de l’atenció a la dependència a Catalunya.

La llei de serveis socials no aborda el tema de la dependència exclusivament, sinó el conjunt dels serveis socials de Catalunya, essent l’atenció a la dependència un aspecte quantitativament molt significatiu, però evidentment no l’únic. La llei pretén garantir el dret als serveis socials per a totes les persones que tenen necessitats socials a Catalunya.

El projecte de llei de serveis socials de Catalunya preserva la competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’assistència i serveis socials. Mitjançant una disposició addicional preveu l’acció de la Generalitat davant la llei estatal de promoció de l’autonomia personal i d’atenció a les persones en situació de dependència. Es tracta, per tant, d’una llei que incorpora els avantatges de la llei estatal de la dependència i que integra en una única xarxa catalana de serveis socials tots els recursos socials disponibles.

Tan la llei de la dependència com la llei de serveis socials suposen una gran oportunitat i comportaran una veritable revolució dels nostres actuals sistemes de cobertura social. Això és el que compte i el que, de cap manera, es pot posar en perill.