Cal reclamar-li al diputat de CiU Josep Lluís Cleries que rectifiqui afirmacions fetes en seu parlamentària, ja que pot incórrer en una greu irresponsabilitat.
La manera de fer oposició que té Convergència i Unió resulta cada vegada més preocupant. CiU està perdent les formes i sembla que alguns dels seus diputats fan seva la idea de que en política tot si val per tal de derrocar al contrari.
En el debat que es va produir al Parlament, primer en una interpel·lació feta pel diputat nacionalista Josep Lluís Cleries el dia 31 de gener, i ahir mateix en el debat de la moció subsegüent, en relació a les adopcions d’infants a la República del Congo, l’actitud de CiU va ser un exemple clar d’utilització dels sentiments dels pares i mares que s’han vist immersos en uns processos d’adopció que no estan sent el que l’entitat col·laboradora de l’Administració (l’ECAI ADIC) els havia promès.
No entraré ara a repassar tot el procés. Quan era consellera de Benestar i Família ja vaig comparèixer davant de la Diputació Permanent del Parlament, convocada en utilització clarament electoralista per part dels grups que aleshores estaven a l’oposició, per explicar com havíem abordat la situació d’inseguretat que es va plantejar per a set famílies adoptants als Congo i com havíem aconseguit que, una vegada assabentats del problema, poguessin tornar a casa amb els seus nous fills en un termini no superior a una setmana, tot i els aldarulls que es van produir a Kinshasa en fer-se públics els resultats electorals. Podeu llegir el desenvolupament d’aquesta sessió aquí.
El que va fer el diputat Cleries en la serva interpel·lació a la consellera Capdevila en el Ple del passat 31 de gener, no és de rebut en absolut. Hauria d’haver contrastat molt més les informacions i no quedar-se únicament amb les informacions sesgades d’alguns pares i sobre tot no deixar-se enganyar per la responsable de l’ECAI.
Ahir, en el debat de la moció, el diputat Cleries va demanar la paraula per al·lusions de manera reiterada. En comptes de rectificar les afirmacions falses que havia fet quinze dies abans quan la interpel·lació, va tornar a fer falses acusacions i afirmacions que després no va poder demostrar.
En el Ple va anunciar que, en una roda de premsa posterior, demostrarien les afirmacions que havia fet sobre el fet que la Interpol estès investigant a Catalunya i preguntant a pares. Aquesta notícia que va donar el dia 31 de gener en seu parlamentària ha estat desmentida rotundament per part dels consellers d’Interior i d’Acció Cívica. És de molt poca responsabilitat utilitzar rumors d’aquest calibre per a desprestigiar el Govern i sense tenir en compte el mal que, amb aquesta actitud, poden fer als nens i nenes que van venir el mes d’agost amb els seus pares adoptius.
Diuen que defensen els interessos dels pares. No és cert. Si fos així, s’hagueren preocupat de parlar d’aquest tema amb la Consellera d’Acció Cívica per tal d’esbrinar la veritat, i abans, amb mi mateixa quan en tenia la responsabilitat. Però no. Ells prefereixen embolicar la troca i cridar contra el Govern, encara que embrutin -perquè ells sí que ho fan amb la seva actitud- la imatge de Catalunya i encara que, molt més greu, posin en perill que els nens i nenes que estan pendents de poder ser adoptats per famílies catalanes puguin venir finalment.
L’angoixa dels pares i mares que estan en aquest procés ha estat utilitzada de manera reiterada per dues responsables de l’ECAI ADIC, en especial per la directora, que els ha mentit contínuament des dels inicis. És molt dur està en un procés d’adopció, costa molt esperar, i les notícies que es reben no sempre són bones. La majoria de les famílies que hi hem passat sabem que els tràmits són lents i farragosos, que estan a mans d’administracions de països poc desenvolupats que no sempre actuen de manera responsable i amb diligència respecte dels infants.
El que sobte, veritablement, és que el diputat Cleries, a aquestes alçades, s’hagi deixat enganyar i hagi utilitzat contra el Govern, unes cartes de la directora d’ADIC, i unes cartes d’un “magistrat” que és un treballador d'ADIC al Congo Brazaville, cosa que abans s’haurien d’haver preocupat d’averiguar. (veure
En el debat que es va produir al Parlament, primer en una interpel·lació feta pel diputat nacionalista Josep Lluís Cleries el dia 31 de gener, i ahir mateix en el debat de la moció subsegüent, en relació a les adopcions d’infants a la República del Congo, l’actitud de CiU va ser un exemple clar d’utilització dels sentiments dels pares i mares que s’han vist immersos en uns processos d’adopció que no estan sent el que l’entitat col·laboradora de l’Administració (l’ECAI ADIC) els havia promès.
No entraré ara a repassar tot el procés. Quan era consellera de Benestar i Família ja vaig comparèixer davant de la Diputació Permanent del Parlament, convocada en utilització clarament electoralista per part dels grups que aleshores estaven a l’oposició, per explicar com havíem abordat la situació d’inseguretat que es va plantejar per a set famílies adoptants als Congo i com havíem aconseguit que, una vegada assabentats del problema, poguessin tornar a casa amb els seus nous fills en un termini no superior a una setmana, tot i els aldarulls que es van produir a Kinshasa en fer-se públics els resultats electorals. Podeu llegir el desenvolupament d’aquesta sessió aquí.
El que va fer el diputat Cleries en la serva interpel·lació a la consellera Capdevila en el Ple del passat 31 de gener, no és de rebut en absolut. Hauria d’haver contrastat molt més les informacions i no quedar-se únicament amb les informacions sesgades d’alguns pares i sobre tot no deixar-se enganyar per la responsable de l’ECAI.
Ahir, en el debat de la moció, el diputat Cleries va demanar la paraula per al·lusions de manera reiterada. En comptes de rectificar les afirmacions falses que havia fet quinze dies abans quan la interpel·lació, va tornar a fer falses acusacions i afirmacions que després no va poder demostrar.
En el Ple va anunciar que, en una roda de premsa posterior, demostrarien les afirmacions que havia fet sobre el fet que la Interpol estès investigant a Catalunya i preguntant a pares. Aquesta notícia que va donar el dia 31 de gener en seu parlamentària ha estat desmentida rotundament per part dels consellers d’Interior i d’Acció Cívica. És de molt poca responsabilitat utilitzar rumors d’aquest calibre per a desprestigiar el Govern i sense tenir en compte el mal que, amb aquesta actitud, poden fer als nens i nenes que van venir el mes d’agost amb els seus pares adoptius.
Diuen que defensen els interessos dels pares. No és cert. Si fos així, s’hagueren preocupat de parlar d’aquest tema amb la Consellera d’Acció Cívica per tal d’esbrinar la veritat, i abans, amb mi mateixa quan en tenia la responsabilitat. Però no. Ells prefereixen embolicar la troca i cridar contra el Govern, encara que embrutin -perquè ells sí que ho fan amb la seva actitud- la imatge de Catalunya i encara que, molt més greu, posin en perill que els nens i nenes que estan pendents de poder ser adoptats per famílies catalanes puguin venir finalment.
L’angoixa dels pares i mares que estan en aquest procés ha estat utilitzada de manera reiterada per dues responsables de l’ECAI ADIC, en especial per la directora, que els ha mentit contínuament des dels inicis. És molt dur està en un procés d’adopció, costa molt esperar, i les notícies que es reben no sempre són bones. La majoria de les famílies que hi hem passat sabem que els tràmits són lents i farragosos, que estan a mans d’administracions de països poc desenvolupats que no sempre actuen de manera responsable i amb diligència respecte dels infants.
El que sobte, veritablement, és que el diputat Cleries, a aquestes alçades, s’hagi deixat enganyar i hagi utilitzat contra el Govern, unes cartes de la directora d’ADIC, i unes cartes d’un “magistrat” que és un treballador d'ADIC al Congo Brazaville, cosa que abans s’haurien d’haver preocupat d’averiguar. (veure
No hay comentarios:
Publicar un comentario