Aquest dilluns ha tingut lloc al Parlament de Catalunya una Jornada sobre l’estat actual del càncer de mama, organitzada per AECC-Catalunya contra el càncer, en la que he tingut l’honor de participar com a presidenta de la Comissió de Salut. La jornada ha estat un èxit de convocatòria i les reflexions abocades, tan pels ponents com per les dones afectades que formaven part del públic, han estat molt interessants i enriquidores.Podeu llegir la nota de l'acte d'inauguració, a càrrec de la Consellera de Salut i del President del Parlament, que s'ha publicat a la web del Parlament. També les dades que ha proporcionat el Departament de Salut en una nota de premsa que titula "La mortalitat per càncer de mama a Catalunya mostra un descens del 1,5% des del 1985"
De la meva intervenció en podeu llegir la nota de premsa que n'ha fet el Gabinet del meu grup parlamentari. I si voleu llegir la meva intervenció completa també ho podeu fer.
Hi ha moltes dones i, per tant, moltes famílies afectades per aquesta malaltia. Les estadístiques ens diuen que a Catalunya una de cada nou dones desenvoluparà al llarg de la seva vida un càncer de mama, que té una incidència de més de 4.000 dones a l’any. Vull fer aquí una breu reflexió sobre els reptes que se’ns plantegen en aquesta matèria:
Hem avançat molt en el tractament i curació d’una malaltia de la que encara es desconeix l’origen, malgrat que les expectatives sobre la recerca són força esperançadores. Els programes que s’estan portant a terme a la sanitat pública catalana de diagnòstic ràpid quan hi ha sospita són un gran avenç i les desigualtats territorials s’han anat reduint poc a poc. Cal millorar, però, els circuits de rehabilitació quan hi ha efectes secundaris, com els efectes del linfedema, especialment en alguns llocs del territori. S’ha de treballar per eradicar les llistes d’espera per a la reconstrucció mamària, que és un dret de la dona com ho és la cirurgia plàstica d’una altra part del cos. Hem de seguir esforçant-nos en aquest camí.
Malgrat que s’ha aprofundit molt en la prevenció, aquesta és encara la gran assignatura que tenim pendent. El cribatge mitjançant mamografies bianuals arriba ja a més del 70% de les dones d’entre 50 i 65 anys, però cal incrementar aquesta mitjana. Promoció, informació, educació.... més salut pública, en definitiva. Calen campanyes generalitzades de prevenció. Calen també campanyes específiques i àmplies per fomentar l’autoexploració mamària entre les dones. Cal que les dones perdin la por i els prejudicis, com també que tinguin tota la informació per portar a terme correctament l’autoexploració i avançar-se a consultar el més aviat possible si tenen cap dubte. Són reptes pels propers anys.
I finalment, però no menys important, cal més consciència social, més suport social: les dones afectades necessiten més suport emocional i psicològic adequat a cada circumstància, per tal que se sentin més acompanyades en el procés de tractament i recuperació de la malaltia.
I finalment, cal evitar, sancionar si cal, qualsevol tipus de discriminació laboral per aquesta causa. Encara queda feina per fer.
Hem avançat molt en el tractament i curació d’una malaltia de la que encara es desconeix l’origen, malgrat que les expectatives sobre la recerca són força esperançadores. Els programes que s’estan portant a terme a la sanitat pública catalana de diagnòstic ràpid quan hi ha sospita són un gran avenç i les desigualtats territorials s’han anat reduint poc a poc. Cal millorar, però, els circuits de rehabilitació quan hi ha efectes secundaris, com els efectes del linfedema, especialment en alguns llocs del territori. S’ha de treballar per eradicar les llistes d’espera per a la reconstrucció mamària, que és un dret de la dona com ho és la cirurgia plàstica d’una altra part del cos. Hem de seguir esforçant-nos en aquest camí.
Malgrat que s’ha aprofundit molt en la prevenció, aquesta és encara la gran assignatura que tenim pendent. El cribatge mitjançant mamografies bianuals arriba ja a més del 70% de les dones d’entre 50 i 65 anys, però cal incrementar aquesta mitjana. Promoció, informació, educació.... més salut pública, en definitiva. Calen campanyes generalitzades de prevenció. Calen també campanyes específiques i àmplies per fomentar l’autoexploració mamària entre les dones. Cal que les dones perdin la por i els prejudicis, com també que tinguin tota la informació per portar a terme correctament l’autoexploració i avançar-se a consultar el més aviat possible si tenen cap dubte. Són reptes pels propers anys.
I finalment, però no menys important, cal més consciència social, més suport social: les dones afectades necessiten més suport emocional i psicològic adequat a cada circumstància, per tal que se sentin més acompanyades en el procés de tractament i recuperació de la malaltia.
I finalment, cal evitar, sancionar si cal, qualsevol tipus de discriminació laboral per aquesta causa. Encara queda feina per fer.
Els dibuixos són de la web http://www.universidadpacientes.org/ que recomano molt especialment. Allà hi podeu trobar informació molt clara sobre quan s'han de fer le mamografies i com fer l'autoexploració, més de molts altres temes d'interés.
