El Govern de Catalunya no està en joc

Gairebé no m’ho puc creure. Els de Convergència i Unió estan cada cop més desorientats. Els problemes històrics entre CDC i UDC han anat en augment en els darrers temps. La darrera crisi la van tancar com van poder davant la proximitat de les eleccions generals i Mas i Duran van optar per una fugida cap endavant per tal de no perdre representació a les Corts Generals, cosa altament probable si acabaven en trencadissa.

Cada dia que passa és posa més de manifest que hi ha desavinences molt grans entre les dues formacions. De fet, hi ha també diferències molt grans a dins de la pròpia Convergència, entre els sobiranistes que dominen en aquests moments la direcció del partit i aquells qui creuen que aquest camí cap a la radicalització els fa perdre la centralitat i el seny dels que anys enrera tant presumia Jordi Pujol.

Tot plegat, una olla de grills. Si entre Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida hi ha fortes discrepàncies, entre Felip Puig i Duran ja sembla que hi ha un gran abisme. Tan és així que Felip Puig, en nom de CDC, no para de donar motius d’enfrontament i de posar condicionaments al cap de llista de CiU. Les notícies aparegudes aquests dies de “pont” sobre qui ha de ser el número dos de la llista…si un sobiranista de CDC… o fins i tot si ha de ser el propi Puig… només fan que posar pals a les rodes al candidat, que no aconsegueix transmetre el seu missatge centrista i de moderació davant l’electorat.

La darrera andanada de Puig ja ha estat per nota! Ja havia dit fa uns dies que la condició que CiU posaria per donar suport a la reelecció de Zapatero com a president seria que el PSC es comprometés a que Catalunya fos governada per la força més votada després de les eleccions autonòmiques del 2010. Doncs fa dos dies, Puig encara la va dir més grossa: un pacte PSOE-CiU requeriria que el president català, José Montilla, fes immediatament un gir a la seva estratègia, trenqués amb els seus aliats del tripartit i instaurés a la Generalitat de Catalunya una etapa transitòria basada en una aliança amb CiU.

Sembla mentida que Convergència s’atorgui la bandera del “dret a decidir” dels catalans i que, a la vegada, faci propostes de supeditació del govern de Catalunya a la formació del govern d’Espanya. No tinc prou qualificatius: incoherència, desorientació, cinisme… Com molt bé ja li ha contestat el president de la Generalitat, José Montilla, el Govern de Catalunya es decideix a Catalunya i no en unes eleccions generals. Resulta que els que tant ens acusen als socialistes catalans de ser dependents del PSOE són els que menys respecten la sobirania de Catalunya a l’hora de triar el seu propi Govern. O no és supeditació el que Puig ha proposat?

Doncs no, senyor Puig. Doncs no, senyor Mas. Catalunya té el Govern que democràticament han elegit els catalans i catalanes. Un Govern fruit d’un pacte democràtic entre tres forces polítiques per portar a terme un pla de govern legítimament pactat. I això, no està en joc!

(Aquest és un article meu publicat al Singular Digital)