Mariano Rajoy no aconsegueix esgotar la meva capacitat de sorpresa. En aquesta campanya electoral la utilització en temes sensibles, sense cap mena de rubor, de mentides subjacents, està arribant a quotes insuperables. M’explico. Que la dreta més reaccionària, en la que en aquests moments s’ha situat el Partit Popular guanyant-s’ho a pols, faria demagògia perillosa en el tema de la immigració, era d’esperar. Que intentarien aixecar les pors dels ciutadans autòctons davant de la immigració, utilitzant la desacceleració de l’economia com a factor desestabilitzador, també era d’esperar. Ara bé, que Rajoy oblidi expressament que la mutilació genital femenina (l’ablació) ja està, des de fa temps, penalitzada al nostre Codi Penal, és inadmissible. Que digui que es prohibirà una pràctica ja prohibida i penalitzada no te cap altra qualificació que la d’un engany volgut als ciutadans.
Que el candidat popular a president del Govern espanyol digui que, si ell governa, els immigrants hauran de pagar impostos, no és res més que un altre engany. D’on vénen sinó tantes noves altes a la Seguretat Social que ens han portat fins l’actual superàvit d’aquesta i a l’enfortiment del nostre sistema de pensions?. És que potser no tots els treballadors per compte d’altre paguen impostos? Es refereix Rajoy als immigrants irregulars? Com farà que aquests paguin impostos? Regularitzant-los sense més?Rajoy també diu que els immigrants hauran de signar un contracte d’acceptació de les normes del nostre país. Doncs estem al cap del carrer! Que no és així? Que no està tothom qui viu i treballa a Catalunya subjecte a les mateixes lleis?
Doncs sí sr. Rajoy! Sí que han de signar un contracte, però no el que vostè diu, sinó el contracte de treball, l’únic que permet entrar regularment al nostre país! Cal ser més seriosos. La immigració ha de ser controlada. No podem acollir al nostre país més persones de les que puguem oferir-los feina i, aquestes s’han d’adaptar a les nostres lleis i als nostres costums, com qualsevol altre ciutadà. Amb els mateixos drets i deures. Només així garantirem la convivència. Amb falsedats, amb afirmacions xenòfobes, amb l’assimilació d’immigració a inseguretat, l’únic que s’aconsegueix és posar en perill la convivència. Això sí que és un perill!
(Article meu publicat al Singular Digital el 19-2-08)
