Una vegada més, de manera recurrent, el món polític s’ha tornat a veure immers en la falsa polèmica del català o del castellà. I ho dic ben clar, el món polític, perquè realment aquest no és un tema que els ciutadans considerin una de les seves preocupacions o, sin més no, una de les més importants.
A la societat catalana, encara que els pesi a alguns polítics, no hi ha enfrontament a causa de la llengua més enllà del desig de tots de poder-nos expressar i comunicar de la millor manera possible i de que els nostres fills surtin de l’escola ben preparats.
Així, parlar de que la ja famosa tercera hora de castellà a les escoles és en detriment del català, és tergiversar les coses. Com ho és dir que s’han de regular per llei els currículums escolars o que, fins i tot, cal marcar quantes hores cal impartir de cada assignatura.
La nova llei d’educació que està preparant el Govern de la Generalitat fuig precisament d’aquest encotillament que alguns pretenen. És que potser tenen les mateixes necessitats educatives, des d’un punt de vista lingüístic, els alumnes d’una escola d’una ciutat metropolitana que els d’un poble del Pirineu? Que potser no tenen tots els nens i nenes els mateixos drets pel que fa al coneixement de les dues llengües –com també d’una tercera com l’anglès- visquin on visquin?
El que calen, com indica la futura llei, són currículums escolars flexibles, que cada comunitat escolar marqui la millor manera d’aconseguir l’objectiu de suficiència en català, castellà i anglès en funció de les necessitats del seu alumnat. L’educació és un tema prou important i estratègic com per fugir de falses polèmiques.
A la societat catalana, encara que els pesi a alguns polítics, no hi ha enfrontament a causa de la llengua més enllà del desig de tots de poder-nos expressar i comunicar de la millor manera possible i de que els nostres fills surtin de l’escola ben preparats.
Així, parlar de que la ja famosa tercera hora de castellà a les escoles és en detriment del català, és tergiversar les coses. Com ho és dir que s’han de regular per llei els currículums escolars o que, fins i tot, cal marcar quantes hores cal impartir de cada assignatura.
La nova llei d’educació que està preparant el Govern de la Generalitat fuig precisament d’aquest encotillament que alguns pretenen. És que potser tenen les mateixes necessitats educatives, des d’un punt de vista lingüístic, els alumnes d’una escola d’una ciutat metropolitana que els d’un poble del Pirineu? Que potser no tenen tots els nens i nenes els mateixos drets pel que fa al coneixement de les dues llengües –com també d’una tercera com l’anglès- visquin on visquin?
El que calen, com indica la futura llei, són currículums escolars flexibles, que cada comunitat escolar marqui la millor manera d’aconseguir l’objectiu de suficiència en català, castellà i anglès en funció de les necessitats del seu alumnat. L’educació és un tema prou important i estratègic com per fugir de falses polèmiques.
Article meu publicat a El Far (semanari encartat a El Periódico al Baix Llobregat)
