Aquest cap de setmana, els dies 18, 19 i 20 de juliol, el Partit dels Socialistes de Catalunya ha celebrat el seu XI Congrés. Més enllà del que recullen els mitjans de comunicació i la mateix web del Congrés, vull explicar aquí, en el meu bloc, de manera potser una mica desordenada, algunes de les meves impressions:
En primer lloc. El discurs del renovat primer secretari i president català, José Montilla, va ser el d’un estadista, d’un gran estrateg polític. Un discurs contundent, equilibrat, mesurat, valent... Un discurs dirigit no tan sols als 1324 delegats del Congrés sinó a tots els catalans i catalanes i dirigit, també, al president del Govern espanyol i al conjunt dels ciutadans i ciutadanes de tot l’Estat. Podeu llegir el discurs íntegre clicant aquí. Tan és així, que fins i tot el periodista de La Vanguardia, Jordi Barbeta, poc donat a fer-nos elogis als socialistes, en fa una crònica que titula: “Montilla pronuncia ante Zapatero el discurso de su vida”. Diu Barbeta a LV: “...El primer secretario del partido, José Montilla, optó por cerrar el cónclave socialista ejerciendo su principal responsabilidad: la presidencia de Catalunya. Y pensando más en sus conciudadanos que en sus correligionarios, pronunció el discurso de su vida. No fue una cuestión de oratoria. Fue un discurso importante. Trascendental. Habrá un antes y un después. Ayer surgió el Espíritu del 20 de julio, que sin lugar a dudas perdurará...” Efectivament, el discurs de Montilla va recollir de manera brillant les propostes del PSC davant dels reptes que tenim al davant: finançament, desenvolupament estatutari, estratègia de canvis de model productiu davant la crisi econòmica i de polítiques per a que els més febles puguin fer front a aquesta situació, l’encaix de Catalunya a Espanya.... tot això i molt més! Podeu veure les cròniques que en fa El Periòdico, El País, La Vanguardia o l'Avui.
En segon lloc, vull destacar la declaració de principis aprovada, de la que us en recomano la lectura. Amb paraules de Miquel Iceta, el nostre document d’identitat. Vull destacar-hi també l’esment que s’hi fa a la lluita contra l’exclusió i al nostre compromís per assolir una societat de benestar inclusiva i cohesionada.
I parlant, d’inclusió, entro a la tercera consideració: les aportacions fetes al IX Congrés dels socialistes catalans per part de la Taula del tercer sector social de Catalunya. Després de la reunió celebrada el dia 11 de juliol a la seu de la Taula en la que representants del PSC (entre els que hi era jo mateixa com a Secretària de política social) els varem convidar a fer-nos aportacions, la Taula ens va fer consideracions molt valuoses que posteriorment van ser incorporades en bona mesura en les nostres resolucions congressuals.
Cal remarcar el fet inèdit que en l’acte inaugural del Congrés del divendres es va convidar a dirigir-se a tots els delegats i delegades al president de la Taula, en Carles Barba. És a dir que, en nom del tercer sector social de Catalunya, en nom de totes les entitats que treballen a Catalunya per a donar serveis i respostes a les persones més excloses (gairebé un 20 % de la població que està per sota del llindar de la pobresa), el seu president es va dirigir al Congrés per reclamar del PSC la seva implicació en la lluita per la inclusió social com un focus i eix central del projecte socialista, per a la consideració de la immigració en termes de construcció d’una nova ciutadania, de garantia de drets i responsabilitats, d’estratègies de cohesió social i també de polítiques dirigides als ciutadans autòctons per fer-ho possible. Per boca del seu President, la Taula va demanar que el tercer sector social de Catalunya sigui considerat un agent social clau en la construcció de l’Estat del Benestar que encara avui té moltes mancances.
Ha estat molt important pels socialistes catalans, en especial pels que ens dediquem més específicament a les polítiques socials, que a l’igual que van fer els sindicats catalans i la patronal Foment, vagi intervenir el Tercer Sector en el nostre Congrés. Els estem molt agraïts.
Finalment, tot i que hi hauria moltes més coses a comentar, una referència encara més personal: he estat reelegida com a membre de la nova Comissió Executiva en la que hi continuaré com a Secretària de polítiques socials. En el moment en que em van cridar a pujar a dalt l’escenari vaig sentir un fort agraïment per a tots els companys i companyes que m’havien votat (val a dir que el resultat de les votació va estar dels del tram per sobre del 90%, en concret del 91,04%). M’ha omplert de satisfacció a la vegada que m’encoratja a seguir treballant, tant a fons com pugui, en aquesta responsabilitat que el Primer secretari em segueix encomanant i que el conjunt del Partit em destina (un agraïment especial a la meva federació, la del Baix Llobregat, per la seva confiança). Es tracte d'una tasca que m’apassiona i m’interessa: les polítiques de benestar per tal d’aconseguir que tothom tingui les mateixes oportunitats, per la justícia social, per la cohesió i la convivència en una societat cada vegada més inclusiva.
