EL CANVI A MOLINS DE REI

Estic molt contenta!. Avui, diumenge 25 de març, hem fet l’acte de presentació del nostre candidat a l’alcaldia de Molins de Rei, el Xavi Paz. Hi ha vingut molta gent (la platea i les llotges del Foment plenes) i l’acte ha sortit rodó! (felicitats a tots els que més hi han treballat per fer-lo possible).

La presentació de l’acte, molt bé. L’han fet el Lluís Posada (un professional del mon del cinema i un bon amic de tots nosaltres, que ja va fer la presentació el 2003) i la Jèssica Revestido, una nova incorporació al projecte socialista de Molins de Rei, jove, ben preparada i vinculada al Barri del Canal (i a més, filla de la Nina, una companya meva del cole!).

La presentació del Xavi com a candidat ha estat a càrrec de la Carme Chacón, vicepresidenta del Congrés dels Diputats, espluguenca i bona companya i, sobretot, amiga. Amb la “soltura” que la característica ha aconseguit primer tocar-me la fibra quan m’ha anomenat i, el que és molt important, ha encertat de ple les qualitats del Xavi: proximitat, preparació, esperit guanyador, franquesa, il·lusió, força....

Seguidament un vídeo que començava amb imatges antigues dels socialistes molinencs i que ens ha fet aflorar algunes llàgrimes als més “antics” en veure fotos de l’Ernest Ribé, el Pedro Vicente, el Salvador Ladevesa, el Josep Comas... companys tots ells que ens han anat deixant en els darrers anys; que continuava amb imatges del Xavi de petit, amb la família, de molt jove amb els amics, a l’atletisme, amb bicicleta o amb l’equip del Barça; i que acabava amb les imatges més recents del Xavi com a candidat en diferents llocs i espais i amb ell mateix explicant-nos el seu compromís amb Molins de Rei. Genial! Felicitats als realitzadors del vídeo!

I finalment el més important de tot: el discurs del Xavi. Un discurs sòlid i ben elaborat, que podreu trobar de ben segur demà mateix a la seva web, xavipaz.cat. Ha anat desgranant els trets fonamentals de les polítiques que proposa (que proposem) per la vila, posant un èmfasis molt especial en aquells temes més quotidians i convençut de les potencialitats que tenim els molinencs i molinenques. Crec sincerament que de les paraules del Xavi se’n desprèn sobretot una conclusió: amb el Xavi Paz com alcalde, Molins de Rei pot canviar i pot ser molt més, sense perdre res del que té de bo.

És necessària la discriminació positiva de les dones?

Un article meu publicat al Singular Digital aquest dimarts 20 de març:

Amb la recent aprovació de la Llei per la Igualtat efectiva de dones i homes s’ha tornat a obrir la polèmica sobre si és necessària la discriminació positiva en favor de les dones. La llei no ho planteja únicament per la política sinó també en el terreny de les empreses privades.

Uns diuen que a les llistes electorals o als càrrecs directius hi han d’anar els més preparats, siguin homes o siguin dones. Qui val, val! Qui s’ho guanya ho aconsegueix! D’altres, els més favorables a la llei, afirmem que si no s’impulsen mesures que forcin l’accés de les dones als llocs de responsabilitat no s’aconseguirà la igualtat real en molt de temps.

Que les dones han estat secularment discriminades és indiscutible. En el conjunt dels ajuntaments espanyols només hi ha un 27,35% de dones avui dia. I això en uns moments en que, afortunadament, portar dones a les llistes és ja per a molts un valor electoral. En les empreses que cotitzen en borsa només el 4% dels membres dels consells d’administració són dones. Només una tercera part dels càrrecs directius, en general, l’ocupen dones i els salaris de les dones són, en promig, un 30% més baixos que els dels homes.

Dir que no calen mesures de discriminació positiva és posar-se una vena als ulls. És clar que el que voldríem tots és que aquestes mesures no fossin necessàries perquè veritablement tots tinguéssim les mateixes possibilitats d’accés, però, malauradament, la situació encara no és aquesta ni de bon tros.

Benvinguda sigui una llei que obliga a que les llistes electorals – les de les eleccions municipals del proper mes de maig també – siguin paritàries (que la presència de cap dels sexes superi el 60%). Benvinguda sigui una llei que obliga a les empreses de més de 250 treballadors a negociar un pla d’igualtat per tal d’evitar la discriminació salarial i en la promoció interna. També altres mesures que preveu la llei per afavorir la conciliació familiar i laboral d’homes i dones són necessàries per tenir igualtat d’accés al treball i també, per què no?, que els homes puguin gaudir més de la paternitat.

És cert, però, que les mesures de discriminació positiva han de ser transitòries. N’hi ha d’haver mentre no s’assoleixi la igualtat real. Algun dia, esperem que no molt llunyà, la desigualtat entre homes i dones s’haurà superat i no caldran lleis d’igualtat. Aleshores tindran raó els qui diguin que qui ha d’ocupar un lloc de responsabilitat ha de ser únicament qui estigui més preparat.

100 dies del nou govern: fets i no paraules

Avui m’ha tocat fer la pregunta del meu grup parlamentari al President de la Generalitat en la sessió de control del Ple del Parlament. L’he feta sobre el balanç de l’acció de govern dels primers 100 dies. Passo a reflectir aquí alguns paràgrafs de la meva intervenció:

“Dijous passat el nou govern de Catalunya va complir 100 dies. 100 dies d’una etapa de governació estable, tranquil·la i serena. D’un govern fort i sòlid, exigent i rigorós, que no es deixa arrossegar ni pels pessimistes, ni pels que només coneixen la cultura de la queixa, ni per aquells als qui només interessa la crispació i que fins i tot estan disposats a desmembrar el país per tal de tornar al poder.

En aquests 100 dies el govern ha estat prolífic. De fet, no partíem de zero i s’han tornat a posar en marxa els principals projectes i actuacions gestats en el mandat anterior.

En 100 dies, 17 projectes de llei. Dos especialment representatius de la voluntat fermament expressada pel President de prioritzar la política social: la llei de serveis socials i la del dret a l’habitatge.

D’altres, com la llei de modernització de l’Institut Català de la Salut, o el de creació l’Institut de Seguretat, o el del Consell de Relacions Laborals, per enfortir els serveis públics i millorar-ne la qualitat.

Juntament amb les lleis, mesures importants a l’àmbit social com les prestacions per a les persones dependents, els ajuts a les famílies amb infants a càrrec o l’aprovació de la inversió per a la construcció de nous equipaments destinats a gent gran, malalts mentals i per a persones amb discapacitat.

La convocatòria de 6800 places de mestres i de professors de secundària, i de 2.700 places de personal sanitari. 5 milions d’euros per a l’organització d’activitats extraescolars, 27 nous plans educatius locals. 45 nous convenis de col·laboració i de cessió de sòl amb els ajuntaments per a la construcció d’habitatges protegits de lloguer i de propietat.

Fets i no paraules!

Això només són alguns exemples del que han donat de sí només tres mesos de bon govern, d’un Govern que sap el que vol per Catalunya, que és allò que més interessa els ciutadans. Un govern sòlid i treballador i que afronta amb valentia la feina que queda per fer.

Per això, ahir mateix el Consell Executiu va aprovar el Pla de Govern 2007-2010, en el que el primer eix programàtic és precisament el de les persones i el seu benestar. “

En democràcia no s’hi val la venjança

Transcric aquí un article meu publicat al Singular digital d'aquest dimarts 6 de març:

Contínuament em pregunto com pot ser que el Partit Popular prengui una actitud tan irresponsable i tan indecent en la lluita contra el terrorisme d’ETA.

Perquè irresponsable i indecent és l’actitud del PP en relació la decisió de fer complir a l’etarra De Juana Chaos la seva condemna per un delicte d’amenaces en règim de presó atenuada.

El Partit Popular està disposat a tot per aconseguir tornar al Govern. Estan disposats a mentir tantes vegades com calgui. Estan disposats a aixecar les més baixes passions sense mesurar-ne les conseqüències per a la democràcia i pel conjunt del país.

Què és sinó instint de venjança contra els terroristes el que intenta aixecar el PP en contra del Govern Zapatero per tal de tenir èxit en la seva convocatòria de manifestació del proper cap de setmana? Rajoy fa una crida a reclamar venjança en contra d’un assassí sense tenir en compte res més. No importen les conseqüències que podia haver tingut la mort de De Juana com a resultat de la vaga de fam de més de 100 dies. No importa que ja hagués complert la pena pels seus 25 assassinats tal i com determinaven les lleis. No importa que la condemna que compleix sigui per un delicte d’amenaces i que ja n’hagi complert més de la meitat. No importa que s’hagi respectat escrupolosament la legalitat en canviar el règim penitenciari a presó atenuada. No importa que de no haver pres aquesta decisió s’hagués fet un màrtir d’un etarra assassí. Res de tot això importa al PP.

Aquests dies hem hagut de sentir de boca d’alts dirigents del PP coses tan terribles en democràcia com reclamar la mort d’algú, per més que aquest sigui un assassí que no hagi mostrat penediment dels seus crims. Com gosen en nom de l’Estat de dret reclamar venjança? És que en nom de l’Estat de dret podem actuar com els terroristes, com els assassins?. És que potser podem reclamar que es torni a complir una pena de presó (la dels assassinats) si legalment ja està complerta?... Malauradament, són masses els interrogants que s’obren davant d’aquestes actituds antidemocràtiques i, fins i tot, inhumanes dels populars.

L’actitud indecent i sense límits del Partit Popular contrasta enormement amb l’actuació del PSOE i de la resta de formacions polítiques democràtiques quan el PP governava a Espanya. Fins i tot, la seva actitud actual contrasta amb la que els governs Aznar van tenir, essent ministres Rajoy, Acebes, Zaplana, Piqué i Mayor Oreja pel que fa al compliment de penes i excarceracions de presos etarres, sobre tot durant l’anterior treva d’ETA. El propi De Juana Chaos va ser traslladat a la Península des d’una presó de Melilla i se li van aplicar beneficis penitenciaris per haver escrit un llibre, que precisament no demostrava cap penediment. Veritablement, un exercici de cinisme sense límits per part del PP!

Foto: Banderes franquistes en una darrera concentració convocada pel Partit Popular (El País)

Hipoteques inverses

El passat divendres el Consell de Ministres va aprovar el Projecte de llei de modernització del mercat hipotecari, de regulació del règim de les hipoteques inverses i de l'assegurança de dependència i altres normes tributàries. Una bona

notícia!

Algunes entitats bancàries ja ofereixen a l’actualitat “hipoteques inverses”. Ara el Govern les regula per tal de donar seguretat a la persona que la contracta, reduir-ne els costos, exigir-ne transparència i evitar al consumidor possibles abusos.

Així, a partir que el projecte de llei estigui aprovat, totes les persones majors de 65 anys o bé les persones de menys de 65 anys que siguin grans dependents o dependents severs (graus III i II respectivament de la Llei de la dependència), podran formalitzar una hipoteca inversa sobre la seva vivenda habitual si és de la seva propietat. La persona que formalitzi una hipoteca inversa seguirà sent propietària del seu habitatge i hi podrà seguir vivint, si vol, fins la seva mort. L’entitat bancària li pagarà una renda, que pot cobrar mensualment o d’una sola vegada, en funció del valor de taxació de l’habitatge. Un cop mort el beneficiari, els hereus podran recuperar la vivenda pagant a l’entitat bancària, en el termini que s’estableixi, els deutes i els respectius interessos acumulats fins el moment de la mort, sense que el banc o caixa pugui exigir cap altre tipus de compensació. També es preveu reducció de costos i d’impostos sobre aquest producte financer.

La llei obligarà a les entitats de crèdit que ofereixin aquets préstecs a donar assessorament al jubilat o persona dependent a través del defensor del client o a través d’altres mecanismes, per tal de garantir la transparència i la defensa dels drets dels prestataris. Les hipoteques inverses també podran ser formalitzades per dues persones grans copropietàries i les condicions seran igualment vàlides fins a la mort del darrer propietari. D’altra banda, també es posen condicions per assegurar la independència de les entitats que fan les taxacions del valor dels immobles.

Deia que aquest projecte de llei és una bona notícia ja que hi ha molta gent gran en situació econòmica precària i que l’únic de que disposa és del seu pis. D’altra banda, invertir en la vivenda habitual també es converteix en una manera d’estalviar per quan siguem grans. L’esforç que representa haver comprat un habitatge ha de repercutir, en primer lloc, en un benefici per un mateix. Als fills cal donar-los educació, estudis si és possible, possibilitats de tenir una professió i de poder portar una vida autònoma, més que no pas pensar en deixar-los la casa en herència. En tot cas, l’herència pels fills ha de ser allò que quedi en el moment de la mort després d’haver viscut el més dignament possible.

Com ha de ser l'adopció internacional

Reprodueixo un article meu publicat al Singular Digital el 20 de febrer de 2007 amb el títol: La intervenció en les infàncies d’altres països mitjançant l’adopció internacional

Catalunya és la comunitat autònoma d’Espanya que més processos d’adopció internacional porta a terme. També Espanya és un dels països que més adopta.

Són molts els nens i nenes d’altres països que han vingut a Catalunya en un procés d’afiliació, especialment de la Xina i de Rússia, que són amb diferència els països en els que més s’ha pogut adoptar. En els darrers tres o quatre anys les xifres han anant en augment de manera espectacular, si bé darrerament comença a haver-hi un descens en el nombre d’adopcions motivat, sobre tot, per les majors restriccions aplicades pel govern xinès i també per la nova legislació aplicada a la Federació russa que ha comportat una aturada, que ja dura molts mesos, en els processos d’acreditació de les entitats d’adopció en aquell país.

L’èxit en l’adopció internacional ha portat a moltes parelles i també a persones soles a iniciar un procés adoptiu. Això ha fet que l’any 2005 l’Institut Català de l’Adopció intentés obrir-se pas a nous països d’origen per a poder donar resposta a l’increment de la demanda de les famílies.

Ara bé, l’experiència ens ha ensenyat que no s’han d’iniciar processos d’adopció a nous països fins que no es tinguin plenes garanties que totes les administracions implicades treballaran coordinament en favor dels menors.

Al procés participatiu obert l’any 2006 per l’elaboració d’una nova Llei de la Infància a Catalunya que vaig presentar sent consellera del Govern i comptant amb l’opinió dels experts, es va arribar a les següents conclusions:

- La nostra intervenció en les infàncies d’altres països ha d’estar basada sempre en una lògica de cooperació.
- Ha de basar-se en el coneixement de la realitat de la infància del país, de les seves necessitats, dels seus potencials.
- Cal utilitzar l’adopció, o qualsevol altre actuació similar, en la mesura que serveixi als seus infants i que sigui la millor opció per ells.

Aquests han de ser els principis rectors que ens haurien de moure en l’adopció internacional.

Cal, tanmateix que protegim les famílies que volen adoptar, que les acompanyem en el procés, que l’administració catalana (i, per tant, també les entitats col·laboradores acreditades per la Generalitat) sigui el màxim d’àgil possible i eficaç, però també que actuï garantint que els processos d’adopció compleixen tots els requisits que preveu el Conveni Internacional de L’Haia pel que fa a la defensa dels drets dels infants.

Nota: El dibuix és de l'amic Manel Ferré

CiU hauria de rectificar per les seves mentides sobre les adopcions al Congo

Cal reclamar-li al diputat de CiU Josep Lluís Cleries que rectifiqui afirmacions fetes en seu parlamentària, ja que pot incórrer en una greu irresponsabilitat.

La manera de fer oposició que té Convergència i Unió resulta cada vegada més preocupant. CiU està perdent les formes i sembla que alguns dels seus diputats fan seva la idea de que en política tot si val per tal de derrocar al contrari.

En el debat que es va produir al Parlament, primer en una interpel·lació feta pel diputat nacionalista Josep Lluís Cleries el dia 31 de gener, i ahir mateix en el debat de la moció subsegüent, en relació a les adopcions d’infants a la República del Congo, l’actitud de CiU va ser un exemple clar d’utilització dels sentiments dels pares i mares que s’han vist immersos en uns processos d’adopció que no estan sent el que l’entitat col·laboradora de l’Administració (l’ECAI ADIC) els havia promès.

No entraré ara a repassar tot el procés. Quan era consellera de Benestar i Família ja vaig comparèixer davant de la Diputació Permanent del Parlament, convocada en utilització clarament electoralista per part dels grups que aleshores estaven a l’oposició, per explicar com havíem abordat la situació d’inseguretat que es va plantejar per a set famílies adoptants als Congo i com havíem aconseguit que, una vegada assabentats del problema, poguessin tornar a casa amb els seus nous fills en un termini no superior a una setmana, tot i els aldarulls que es van produir a Kinshasa en fer-se públics els resultats electorals. Podeu llegir el desenvolupament d’aquesta sessió aquí.

El que va fer el diputat Cleries en la serva interpel·lació a la consellera Capdevila en el Ple del passat 31 de gener, no és de rebut en absolut. Hauria d’haver contrastat molt més les informacions i no quedar-se únicament amb les informacions sesgades d’alguns pares i sobre tot no deixar-se enganyar per la responsable de l’ECAI.

Ahir, en el debat de la moció, el diputat Cleries va demanar la paraula per al·lusions de manera reiterada. En comptes de rectificar les afirmacions falses que havia fet quinze dies abans quan la interpel·lació, va tornar a fer falses acusacions i afirmacions que després no va poder demostrar.

En el Ple va anunciar que, en una roda de premsa posterior, demostrarien les afirmacions que havia fet sobre el fet que la Interpol estès investigant a Catalunya i preguntant a pares. Aquesta notícia que va donar el dia 31 de gener en seu parlamentària ha estat desmentida rotundament per part dels consellers d’Interior i d’Acció Cívica. És de molt poca responsabilitat utilitzar rumors d’aquest calibre per a desprestigiar el Govern i sense tenir en compte el mal que, amb aquesta actitud, poden fer als nens i nenes que van venir el mes d’agost amb els seus pares adoptius.

Diuen que defensen els interessos dels pares. No és cert. Si fos així, s’hagueren preocupat de parlar d’aquest tema amb la Consellera d’Acció Cívica per tal d’esbrinar la veritat, i abans, amb mi mateixa quan en tenia la responsabilitat. Però no. Ells prefereixen embolicar la troca i cridar contra el Govern, encara que embrutin -perquè ells sí que ho fan amb la seva actitud- la imatge de Catalunya i encara que, molt més greu, posin en perill que els nens i nenes que estan pendents de poder ser adoptats per famílies catalanes puguin venir finalment.

L’angoixa dels pares i mares que estan en aquest procés ha estat utilitzada de manera reiterada per dues responsables de l’ECAI ADIC, en especial per la directora, que els ha mentit contínuament des dels inicis. És molt dur està en un procés d’adopció, costa molt esperar, i les notícies que es reben no sempre són bones. La majoria de les famílies que hi hem passat sabem que els tràmits són lents i farragosos, que estan a mans d’administracions de països poc desenvolupats que no sempre actuen de manera responsable i amb diligència respecte dels infants.

El que sobte, veritablement, és que el diputat Cleries, a aquestes alçades, s’hagi deixat enganyar i hagi utilitzat contra el Govern, unes cartes de la directora d’ADIC, i unes cartes d’un “magistrat” que és un treballador d'ADIC al Congo Brazaville, cosa que abans s’haurien d’haver preocupat d’averiguar. (veure

CiU s'ha quedat sola defensant presentar recurs a la Llei de la dependència

Avui el Ple del Parlament ha rebutjat la proposta de CiU d’interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei estatal dela promoció de l’autonomia personal i d’atenció a la dependència.
CiU s’ha quedat sola. Cap altra grup parlamentari ha votat a favor de presentar el recurs davant del Tribunal Constitucional. Tampoc les entitats més representatives de la gent gran i les de les persones amb discapacitat estaven d’acord en recórrer al Constitucional i així ens ho havien manifestat tant als grup parlamentaris com al Govern de la Generalitat.
Jo mateixa he fet la intervenció en el Ple en nom del grup socialista. En podeu trobar una ressenya del Gabinet de premsa a la pàgina del PSC i també hi trobareu la possibilitat de veure-la gairebé íntegra. Clicant aquí podeu llegir la transcripció íntegra del debat en el Ple per part de tots els grups
Els nostres motius són clars:
1. La llei consagra el dret a l’atenció a les persones amb situació de dependència com a dret fonamental, com ho són l’educació pública, la sanitat i el sistema de pensions. Amplia els drets fonamentals previstos a la Constitució. Amplia, que no retalla!
2. La llei de l’Estat no limita l’exercici de les nostres competències exclusives en matèria de serveis socials, que ho són d’ençà de l’Estatut del 79.
3. No suposa, en cap cas, la creació d’un sistema paral·lel a la xarxa única de serveis socials de Catalunya. De fet, avui també s’ha iniciat en el plenari la tramitació parlamentària de la nova Llei de Serveis Socials de Catalunya, que comportarà la creació i consolidació a casa nostra del Quart Pilar de l’Estat del Benestar, el dels serveis socials. Una llei que aprovarà el Parlament exercint plenament les nostres competències
4. La llei estatal comportarà un esforç econòmic molt important del conjunt de les administracions públiques. Amb aquesta llei l’Estat pren el compromís de finançar íntegrament les prestacions bàsiques d’aquest nou dret fonamental.
5. A Catalunya hi ha unes 200.000 persones en situació de dependència (gent gran, persones amb discapacitat física o psíquica i malalts mentals). D’aquestes unes 30.000 seran gran dependents i a partir del 23 d’abril podran sol·licitar al Govern de la Generalitat la valoració i les prestacions que es determinin en el Programa d’Atenció Individualitzat que se’ls haurà de fer en un termini de tres mesos. Res no ha d’impedir o retardar els beneficis d’aquesta llei.
6. Tot i que el Consell Territorial haurà de prendre acords per a disposar d’un barem únic del grau i nivell de dependència, d’un sistema comú de prestacions bàsiques entre d’altres temes, és imprescindible l’establiment d’un Conveni entre l’Estat i la Generalitat. I un conveni és sempre voluntari!


El diputat Cleries, en nom del grup de CiU ha fet molta demagògia i així mateix li he dit des de la tribuna. Ha volgut presentar la llei de la dependència com un incompliment més del nou Estatut de Catalunya, quan sap perfectament que els articles que puguin ser inconstitucionals ho serien de totes maneres amb l’Estatut del 79, ja que el nou Estatut del 2006 no aporta res substancial des del punt de vista competencial pel que fa als serveis socials.

CiU ens acusa de no defensar els interessos de Catalunya no fent cas del dictamen del Consell Consultiu. La resposta ha estat clara i contundent. He enumerat 13 lleis estatals en les que el Parlament de Catalunya va rebutjar presentar recurs a pesar que el Consell Consultiu hi trobés motius d’inconstitucionalitat. Qui no respecte els interessos de Catalunya en no respectar els interessos dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, és CiU amb la seva actitud obstruccionista en relació a una llei tan necessària.

En el punt següent del Ple s’ha debatut el projecte de Llei de serveis socials de Catalunya. CiU hi havia presentat esmena a la totalitat. Un gran error! Oposar-se frontalment a una llei que ha de comportat la creació d’un sistema potent i sòlid de serveis socials a l’abast de tota la població no és precisament pensar en els interessos dels ciutadans. D’una manera erràtica i poc clara, finalment en el darrer moment l’han retirada. Benvinguda sigui aquesta rectificació i desitjo que finalment puguem trobar el consens en una llei tant fonamental per tots els catalans.

Al Baix Llobregat la meitat dels alcaldables ho són per primera vegada

El Consell de Federació del Partit dels Socialistes de Catalunya al Baix Llobregat va aprovar ahir la proposta de caps de llista per les properes eleccions municipals dels trenta municipis de la comarca. 13 dones i 17 homes

Dels 30 candidats i candidates, 15 en són per primera vegada. Just la meitat! Això és una mostra palpable del procés de renovació que els socialistes estem portant a terme. Noves persones, nous impulsos, noves il·lusions i noves maneres de fer a la política per adaptar-nos als canvis socials.

Per primera vegada es presenten com a candidats o candidates a l’alcaldia companys i companyes que, si be tenen experiència en la tasca municipal i en la tasca política, aporten joventut i empenta. A Gavà, el Joaquim Balsera; a Viladecans, Carles Ruiz; a Molins de Rei, Xavi Paz; a Cornellà de Llobregat, Antonio Balmón; a Esplugues de Llobregat, Pilar Díaz; a El Papiol, Patricia Silva; a Abrera, Maria Soler; a Collbató, Josefina Martínez, a La Palma, Pilar Joaniquet; a Olesa, Jaume Monné; a Sant Boi de Llobregat, Jaume Bosch; a Sant Joan Despí, Antonio Poveda; a Sant Just Desvern, Josep Perpinyà; a Sant Esteve de Sesrovires, Enric Carbonell; i a Santa Coloma, Marta Martínez.

Altres candidats com Antonio Padilla, a Castelldefels; Rosa Boladeras, a Corbera; Juan Antonio Vázquez, a Sant Feliu de Llobregat; Amparo Piqueras a Sant Vicenç dels Horts; Dora Ramon, a Martorell; o Tomi Jiménez a Sant Climent, són alcaldes/alcaldesses únicament des de l’anterior mandat.

Els socialistes del Baix Llobregat, a l’igual que a la resta de Catalunya, demostrem amb fets i no paraules que sabem adaptar-nos als canvis, que donem pas a nova gent a la política i que tenim un projecte sòlid i estable, que es renova constantment i que som capaços d’innovar i de treballar per afrontar els nous reptes socials.

Les fotos corresponen per ordre d'esquerra a dreta a: Paca Fosalba, Antonio Poveda, Pilar Díaz, Antonio Balmon, Xavi Paz i Carles Ruiz

UN NOU DRET FONAMENTAL NO PREVIST A LA CONSTITUCIÓ

La Constitució Espanyola del 1978 no va preveure l’atenció a les persones dependents com a un dret fonamental. Aleshores estàvem lluny d’assolir l’actual nivell de benestar. Però, afortunadament, hem avançat força en les conquestes socials i ha arribat l’hora d’abordar aquests serveis socials tan necessaris per a moltes persones que no es poden valdre per sí mateixes (i per a les seves famílies) i començar, així, a construir el quart pilar de l’Estat del Benestar (els tres primers són l’educació, la salut i les pensions).

És del tot indiscutible que la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència consagra aquesta atenció com a dret fonamental o, com s’anomena jurídicament, com un nou dret subjectiu. En aquest sentit, és una llei clau. Suposa, en reconèixer la universalitat del dret, un avenç històric molt significatiu. Per primera vegada s’admet, a l’igual que ja passa amb la sanitat, l’educació o les pensions, el dret de tot ciutadà dependent a accedir a unes determinades prestacions i serveis socials. El contingut i la garantia d’aquest dret deixa d’estar subjecte a la disponibilitat pressupostària (com passa ara amb els serveis que es presten, de manera insuficient, a gent gran dependents o a persones amb discapacitat o malaltia mental).

El dret a l’autonomia personal és un dret a la prestació d’uns serveis o a rebre uns ajuts quan una persona no es pot valdre per sí sola per a portar a terme les activitats de la vida diària. Independentment del debat competencial, el que em sembla fonamental és que hi hagi una regulació comuna que garanteixi una veritable igualtat de drets entre tots els espanyols i, per tant, uns barems o criteris objectius per a definir el grau de dependència, els requisits mínims per accedir-hi i els tipus de serveis, independentment de quina sigui l’administració pública competent (autonòmica o local) que atorga o gestiona els ajuts. De fet, pel que fa als barems, caldrà tenir en compte, en el futur, uns barems comuns a nivell europeu. D’altra banda, resulta del tot indispensable l’aportació de recursos estatals estables a l’atenció d’un problema col·lectiu d’aquesta dimensió.

Tanmateix, cal posar de manifest que a Catalunya està en tràmit parlamentari la llei de serveis socials. Aquesta llei serà, entre d’altres funcions, el marc referencial de l’atenció a la dependència a Catalunya.

La llei de serveis socials no aborda el tema de la dependència exclusivament, sinó el conjunt dels serveis socials de Catalunya, essent l’atenció a la dependència un aspecte quantitativament molt significatiu, però evidentment no l’únic. La llei pretén garantir el dret als serveis socials per a totes les persones que tenen necessitats socials a Catalunya.

El projecte de llei de serveis socials de Catalunya preserva la competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’assistència i serveis socials. Mitjançant una disposició addicional preveu l’acció de la Generalitat davant la llei estatal de promoció de l’autonomia personal i d’atenció a les persones en situació de dependència. Es tracta, per tant, d’una llei que incorpora els avantatges de la llei estatal de la dependència i que integra en una única xarxa catalana de serveis socials tots els recursos socials disponibles.

Tan la llei de la dependència com la llei de serveis socials suposen una gran oportunitat i comportaran una veritable revolució dels nostres actuals sistemes de cobertura social. Això és el que compte i el que, de cap manera, es pot posar en perill.

EL XAVI PAZ JA ÉS EL NOSTRE CANDIDAT A L'ALCALDIA DE MOLINS DE REI

Ahir el vespre, dilluns 29 de gener, els socialistes de Molins de Rei varem elegir el company i amic Xavi Paz com al nostre candidat a l’alcaldia per les properes eleccions municipals previstes pel 27 de maig. El resultat de la votació va estar unànime!. Va ser una assemblea molt emotiva, de la que tots i totes en varem sortir plens d’il·lusió i amb un fort sentiment col·lectiu de formar part d’un projecte polític, el socialista, amb vocació de treball per la nostra vila.

Voldria deixar constància aquí, en el meu blog, d’alguns trets de la meva intervenció ahir a la nit a l’assemblea:

En primer lloc vaig agrair la confiança a tothom per haver-me proporcionat l’honor de ser cap de llista al 1999 i al 2003. El nostre és un projecte col·lectiu i com a tal me l’he plantejat sempre. Un projecte pel progrés de Molins de Rei. Vaig agrair també la seva col·laboració, dedicació i treball a tots els regidors i regidores dels diversos grups municipals dels PSC amb els que he compartit tants moments de la política molinenca.

Després de reflexionar-ho amb profunditat he arribat, hem arribat, a la conclusió de que ara hem d’obrir una nova etapa a Molins de Rei. Coincideix amb la nova etapa que hem obert el municipalisme socialista a molts altres pobles i ciutats del Baix Llobregat i a la ciutat de Barcelona.

Jo he estat 23 anys regidora a l’Ajuntament de Molins de Rei, dels quals, 11 anys n’he estat la portaveu del grup municipal. Ara toca obrir nous camins, noves perspectives. Ara toca un canvi. Un canvi que sigui un revulsiu a la política municipal. Un canvi que, sobre els fonaments forts del nostre projecte, s’adapti a l’evolució social de la nostra vila. La resta de partits estan anquilosats en les maneres de sempre. Nosaltres hem d’aportar frescor i innovació en les maneres de fer política. Hem d’obrir les finestres! I això vol dir una cara nova i també una altra manera de fer.

El Xavi Paz és el millor candidat!
Porta quatre anys de regidor i s’hi ha involucrat a fons. Ha estat el portaveu del grup municipal des del mes de maig de l’any passat. Ha agafat experiència i ho ha fet molt be. L’hem vist treballar en el si del grup amb molta intensitat i sempre ha complert els seus compromisos.
És molt capaç i és persona amb iniciativa. Està ben preparat. És una apassionat de la política. Hi disfruta. És valent i és molt vital. Té força. És jove i aporta aquesta frescor que volem transmetre. Aquesta frescor i innovació que Molins de Rei necessita.
El Xavi és i se sent molinenc. És i se sent socialista.
És un home lleial amb el projecte col·lectiu. És una persona de paraula, en la que s’hi pot confiar de ple. Té ganes de treballar per Molins de Rei i hi posarà molta il·lusió. Transmet confiança, passió, il·lusió i compromís.

ESTIC PLENAMENT CONVENÇUDA QUE EL XAVI PAZ SERÀ UN BON CANDIDAT I UN GRAN ALCALDE DE MOLINS DE REI !

EL DRET A UNA MORT DIGNA

El debat social sobre l’eutanàsia es reprèn cada vegada que, arreu del mon, salta a la llum pública un nou cas concret d’una persona malalta demandant del seu dret a morir o de la detenció o el judici d’una persona que ha ajudat a morir un malalt incurable. Aquesta setmana ha estat notícia la mort de Madeleine Z, una dona que patia esclerosis lateral amiotròfica i que es va treure la vida a casa seva, a Alacant.

Abans que qualsevol altra consideració, cal posar de manifest la confusió que encara hi ha avui en dia sobre els diferents significats del terme eutanàsia. Aquesta ambigüitat sobre si eutanàsia és qualsevol tractament mèdic que escurci la vida del malalt, si és deixar que el pacient es mori sense perllongar-li mecànicament la vida, si és ajudar-lo a morir perquè la malaltia se li fa insuportable o si és dimitir de la vida davant una malaltia incurable. Fins i tot, per algunes persones, les que en són més contràries, l’eutanàsia significa acabar amb la vida d’una persona que pateix o inclús el fet d’acabar amb la vida d’una persona indesitjable.

En una declaració al respecte, feta el desembre de 2003, l’Observatori de Bioètica i Dret del Parc Científic de Barcelona conclou:

“ L’eutanàsia és una acció que abraça dos actes, cada un dels quals té un protagonista diferent. En el primer, el protagonista és el malalt que pateix una malaltia greu que el conduirà necessàriament a la mort o que li causa patiments permanents i difícils de suportar i que pren la decisió, èticament legítima, de posar fi a la seva vida de manera plàcida i digna. Aquest malalt gaudeix de voluntat lliure, o la va tenir quan va subscriure un document de voluntats anticipades. Aquest primer acte és veritablement bàsic i, al seu torn, és el fonament del segon.
El segon acte consisteix en la intervenció mèdica que proporciona la mort de manera ràpida, eficaç i indolora i, en efecte, està mancat de legitimitat si no es pot verificar l’existència del primer. Però resulta necessari, perquè fa efectiva la lliure decisió del malalt. Perquè es compleixi aquesta voluntat de bona mort fa falta l’ajuda del metge, ja que, d’acord amb els coneixements actuals, caldrà prescriure fàrmacs i administrar-los correctament. I la raó que es requereixi aquesta intervenció mèdica és de caràcter pràctic, ja que el coneixement professional és el que assegura que la mort s’esdevindrà de la manera plàcida que es pretén.”

Per tant, quan parlem de la necessitat de regular al nostre país l’eutanàsia, parlem de la que s’entén com a activa i voluntària, ja que, de fet, és la única que pròpiament s’hauria de nomenar eutanàsia. Aquesta regulació mitjançant una llei específica i detallada és encara una assignatura pendent per a tota Espanya, i és la que hauria de permetre la col·laboració del metge amb el malalt en la disposició de la seva vida quan es donin unes determinades circumstàncies.

Sense arribar a la legalització de l’eutanàsia, a Catalunya varem ser els primers de l’Estat en aprovar una llei el desembre de l’any 2000, la Llei 21/2000, sobre els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient i la documentació clínica. La novetat més important d’aquesta Llei és el fet que, tot i no figurar explícitament en el títol, regula en el seu article vuitè el dret de la persona a subscriure un document de voluntats anticipades (també anomenat testament vital). Més tard, amb legislació estatal i posteriors modificacions a la llei catalana, es va crear el Registre Central del Document de voluntats anticipades el juny de 2002.

Així, en el moment actual tenim reconegut el dret a manifestar, quan encara estem en plena capacitat i llibertat de decidir, les nostres instruccions anticipades per quan ens arribi una malaltia irreversible (jo ja ho he fet, però potser hi ha molta gent que encara no és conscient d’aquest dret). I també podem designar un representant, una persona de la nostra confiança i que ens conegui molt bé, per tal que sigui l’interlocutor vàlid i necessari amb el metge o l’equip sanitari, perquè ens substitueixi, quan sigui l’hora de prendre decisions i no puguem expressar la nostra voluntat per nosaltres mateixos. Fins i tot hi podem incloure els nostres desitjos en relació a l’eutanàsia encara que aquesta no sigui legal a l’actualitat.

Ens queda pendent però aprovar una norma legal que reguli l’eutanàsia, de manera específica i detallada, que permeti la col·laboració del metge en la disposició de la pròpia vida en determinades circumstàncies. L’eutanàsia tal i com l’hem definida al començament, activa i voluntària.


Vull acabar aquest article transcrivint una de les afirmacions que fa l’Associació Dret a Morir Dignament:
“El dret a la mort digna és conseqüència del dret a una vida digna, ja que la mort no és altra cosa que la fase final de la vida. L’autèntic respecte a la dignitat humana implica el respecte a la voluntat humana, inclosa la d’obtenir la mort quan res no es pot fer per retornar a la vida la qualitat a la qual tot ésser humà hi té dret.”

SIS MESOS I MIG INTENSOS!

Em reincorporo avui a la blogosfera després de més de set mesos absent. La veritat és que això de ser consellera no deixa temps lliure per a gairebé res i, si tenim en compte que aquesta tasca, la de consellera, ja la vaig començar amb data de caducitat, doncs encara menys. En ser el final de la legislatura, tot ho vam haver de fer amb decissió i rapidesa.
Han estat sis mesos i mig molt enriquidors des del punt de vista polític i personal. Polític per les possibilitats que he tingut d'intercedir en la millora de tot un seguit de temes que afecten directament les persones, i personal per l'aprenentatge continuat que et requereix.
En ser nomenada consellera de Benestar i Família per l'anterior President de la Generalitat, Pasqual Maragall, vaig prendre públicament tres grans compromisos (els podeu veure en la darrera entrada que vaig fer en aquest mateix bloc en el mes de maig). Aquests principals objectius eren: incrementar el suport i la col·laboració amb els ajuntaments, millorar l'eficàcia de les prestacions econòmiques socials i intensificar la política de protecció dels menors.
No vull pecar de pedanteria, però si que puc dir que en els tres camps hem fet molta feina. No ho dic jo, ho han dit alcaldes i entitats de l'àmbit social. Però ho dic, sobretot, perquè no ha estat una tasca exclussivament meva, sinó de tot l'equip de persones que ha treballat intensament amb mi aquest període, i en especial els alts càrrecs i personal eventual que, com jo, van assumir la responsabilitat d'estar al capdavant de la Conselleria per un període curt, però intens.
Pel que fa als Ajuntaments els convenis marc per l'any 2006 han representat un increment promitg del 37% i hem pogut tancar molts acords per al suport econòmic per a molts projectes d'infraestructures socials, amb la inversió directe o amb el compromís d'inversió de les caixes d'estalvi a través de l'obra social.
En relació a les prestacions econòmiques de caràcter social, un cop aprovada la llei amb aquest mateix enunciat en el mes de juliol, s'ha fet, per part de l'equip de la Secretaria General, molta feina. Tan és així, que en els passats mesos de novembre i desembre, les persones que perceben una pensió no contributiva (la més baixa de totes, de poc més de 300 euros al més) han pogut cobrar unes primeres entregues corresponents a l'any 2006 de més de 500 euros. Cal tenir en compte, que la llei preveia que aquests pagaments del 2006 s'havien de fer abans del 31 de desembre del 2007. D'altra banda, varem agilitzar la tasca dels equips de valoració de la discapacitat i varem preveure la posada en marxa de 10 de nous. Aquests són alguns exemples i n'hi ha més. Els convenis plurianuals amb les federacions d'entitats socials també van ser molt ben rebuts. Déu ni dó en sis mesos!, però és veritat que pel que fa a l'atenció directa a les persones que necessiten de prestacions econòmiques per discapacitat o de complements de pensió, la tasca que queda per fer encara és molta.
En el tercer gran compromís, la de millorar els protocols de coordinació per a la prevenció i actuació en cas de sospita de maltractaments a infants, també hem avançat molt. Ja en el mes de juliol varem presentar cinc eixos d'actuació de la Conselleria dels que cal destacar-ne el registre unificat de maltractaments o de sospites, els cinc equips d'atenció urgent les 24 hores de tots els dies de l'any arreu del territori per a suport als hospitals que puguin rebre un infant que hagi pogut haver patit maltracte i els protocols bilaterals entre la Direcció General d'Infància amb Salut i amb Educació.
Finalment, vull tornar a fer referència al meu darrer escrit del mes de maig en el que també deia que des de la Conselleria continuaria treballant pel meu poble, Molins de Rei. En aquest petit balanç que ara faig en el meu blog, vull també deixar constància del treball fet en aquest sentit. Dues coses a esmentar principalment: el conveni signat amb l'Ajuntament per a la construcció d'una nova llar d'avis amb unes cent places de residència i trenta de centre de dia al Barri de la Granja i l'acord de cogestió (Ajuntament-Generalitat) del Casal-Cívic de Riera Bonet, que fins ara era només de gestió directe de Benestar i Família.

Des de primers de desembre, en prendre posessió el nou Govern amb el president Montilla al capdavant, fruit del pacte de l'entesa entre el PSC, ERC i IC, pel que la Conselleria de Benestar i Família ha tornat a mans d'ERC, he tornat assumir en el Parlament de Catalunya la responsabilitat de portaveu adjunta del Grup parlamentari socialistes-cpc. També he estat designada Presidenta de la Comissió de Salut i soc membre de les comissions de Benestar i Immigració, d'Afers Institucionals, de la Comissió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i de la Comissió d'Estudi de la Situació de les Persones amb Discapacitat, espais des d'on continuaré treballant per a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Fins aviat!

LES PRIMERES IMPRESIONS COM A CONSELLERA

Aquests dies he anat molt atabalada i no tingut temps d’escriure res. Com ja sabeu, el passat 15 de maig vaig prendre possessió com a consellera de Benestar i Família de la Generalitat i des d’aleshores he anat de bòlit.En aquests dues setmanes m’he dedicat a reorganitzar el departament i a prioritzar les polítiques que portarem des d’ara i fins la convocatòria de les eleccions autonòmiques. M’he proposat tres grans objectius: incrementar el suport i la col·laboració amb els municipis pel que fa a les polítiques socials ja que es tracta de les administracions que tenen un contacte més directe amb les inquietuds dels ciutadans; millorar l’eficàcia del sistema de prestacions econòmiques de caràcter social per tal que es tramitin de forma ràpida i eficaç, i intensificar la política dirigida a la protecció dels menors.Com podeu imaginar, han estat jornades molt intenses plenes d’entrevistes amb el personal, reunions de coordinació, inauguracions de jornades, assistència a actes i entrevistes en els mitjans de comunicació. I a més, ara s’acosta la campanya del referèndum i seran molts els actes, tant institucionals com del partit, en què hauré de participar.Malgrat la intensitat d’aquestes jornades, he de dir que estic molt contenta. Poder treballar pel Govern de Catalunya en l’àmbit de les polítiques socials es una gran satisfacció per mi. No obstant, la feina encomanada m’obliga a deixar l’acta de regidora de Molins de Rei. No us penseu, però, que abandonaré la política local perquè puc seguir treballant en favor del poble des de altres responsabilitats com es el cas de la conselleria.M’estimo massa Molins de Rei com per desentendre’m ara que tinc unes altres responsabilitats. I una cosa heu de tenir ben clara: per mi no es menys important ser alcaldessa del meu poble que consellera de la Generalitat.Ah! I com que he estat molts dies sense actualitzar el meu bloc, hi he posat diverses fotos d’algunes de les coses que he fet (la presa de possessió al Palau de la Generalitat, la foto del Govern complert, la inauguració de la XV Setmana cultural de La Mina i l’acte de presentació de la Fundació de l’Alzheimer de Catalunya.

HA AGRADAT LA NOVA PLAÇA DEL MERCAT? Article publicat al Casa de la Vila

Escric aquest article l’endemà de Sant Jordi i, per tant, l’endemà de la inauguració de la nova Plaça del Mercat. Espero i desitjo que quan aquest article es publiqui algunes de les mancances que ara te la plaça estiguin arreglades o en vies d’arranjament.
Sempre he pensat que inaugurar una obra quan no està acabada no és una bona política, doncs la única cosa que s’aconsegueix són encara més detractors.
La nova plaça del Mercat ja ha estat batejada el mateix dia de la seva inauguració com “el cementiri” o com “la plaça dels nínxols”. Aquests són dos noms que molts varem poder escoltar, donat que la gent s’ho anava passant de boca a orella. En vaig sentir algun més que prefereixo no escriure. Caldria preguntar-se si aquests noms només són el fruit de l’imaginari popular com a conseqüència del fet que es va haver de córrer molt per a acabar l’obra a darrera hora i que el dia de Sant Jordi hi faltaven encara massa detalls pendents.
Si les plantes s’haguessin plantat amb més dies d’antelació i per tant estiguessin més arrelades i més crescudes, si tots els frontals dels grans pilons de ciment estiguessin dissimulats i tapats amb bancs i amb fusta, si no hi haguessin tantes rajoles del paviment mal posades, si la barana de vidre dels costats de la rampa de l’entrada de l’aparcament hagués estat tota acabada en comptes de la xarxa provisional que hi havia, si el pedrís inferior d’aquesta barana no estigues sense acabar i amb els totxos encara a la vista, si la zona de jocs infantils fora alguna cosa més que un petit sorral, etc. etc., hauria fet més goig? Hauria agradat més a tothom? Se l’hagués batejat igualment com el cementiri o la plaça dels nínxols?
Espero i desitjo que quan tot això s’hagi arranjat puguem mirar-nos-la tots amb uns altres ulls i agradi a més gent. Ho espero i ho desitjo perquè la Plaça del Mercat és el cor mateix del centre de la vila. No sé si que agradi més serà del tot possible, ja que probablement s’ha volgut posar moltes coses en un mateix espai que no deixa de ser limitat.Potser la plaça del Mercat no donava per tant. Potser no hi havia suficient espai per a posar-hi jocs per la canalla (tal i com ha quedat, els nens i nenes hi hauran d’entrar per torns rigorosos), per deixar-hi espai per a actuacions o per a sardanes, perquè hi puguin passar els cotxes a les hores que s’obri el trànsit, per encabir-hi la rampa d’entrada i sortida del pàrquing, per tenir espais d’ombra a on seure i per a posar-hi taules i cadires de bar. Potser una cosa és la participació i una altra és voler acontentar tothom, voler tenir una mica de tot i res del tot.
Espero i desitjo que, amb el temps i els detalls, la Plaça del Mercat acabi sent millor.