Només hi ha dos bàndols possibles

La setmana passada la banda terrorista ETA va anunciar que tornaria a matar. Els terroristes han anunciat la fi de la treva com si, de fet, no hi haguessin posat ja punt i final el passat 30 de desembre amb la forta explosió provocada a la Terminal 4 de l’aeroport de Barajas. Aleshores van dir que continuava l’alto el foc, obviant així que la seva actuació macabre havia provocat la mort de dues persones.

Ara, just després de les eleccions municipals, ens amenacen amb el seu terror incomprensible, criminal i cruel. Tot i que aquesta amenaça estava latent des de l’atemptat de finals d’any, el que volen ara és tornar a posar la por al cos a polítics, jutges, advocats, periodistes, forces de seguretat i, de fet, a totes les persones que en poden ser, de manera indiscriminada, objectiu.

No hi ha absolutament res que doni justificació a aquest terror. Res que es pugui arribar ni tan sols a comprendre. Cap esser humà pot justificar el crim, com no l’hauria de justificar, en cap cas, cap força política en nom de d’independentisme o de l’autodeterminació o conceptes similars.

Només hi ha dos bàndols possibles: el dels terroristes -el dels criminals- i el de la resta de l’humanitat. Només hi ha dues opcions: el terrorisme o la pau. Qui no sigui capaç de veure això no pot representar ningú ni pot parlar en nom de ningú. Potser valdria la pena que tant el Partit Popular o fins i tot grups d’ultra dreta, com els partits abertzales o independentistes ho deixessin ben clar davant tothom.

Aquests dies hi he pensat molt i vull tenir un record per les moltes persones d’Euskadi, i també de la resta d’Espanya, que davant la pressió d’ETA, del seu anunci que tornarà a matar, han d’extremar les precaucions i necessiten més protecció. He pensat molt en el que això significa per tanta gent i, sobre tot, pel que significa per aquells que no només tenen por per la seva pròpia vida sinó pel mal o per les conseqüències que pugui comportar per la seva família.

Com deia abans, tot això només té una resposta: la de la pau, la de la unitat de tots contra el terroristes, sense fissures, la del seu aïllament i persecució fins acabar amb aquesta xacra. La unitat política i la unitat social contra els criminals d’ETA. No hi ha excusa que valgui!

Si el Partit Popular no acaba entenent i mostrant que el seu lloc està al costat de tots els demòcrates i no en aprofitar el terrorisme per guanyar vots o per derrotar el Govern, és que veritablement no mereix ser anomenat partit democràtic.

(Aquest és un article meu publicat ahir dimarts al Singular Digital)

l'abstenció la combatrem amb fets i no paraules

Són dies de valoracions dels resultats de les eleccions de diumenge passat. Ahir vaig fer una roda de premsa en nom del meu grup parlamentari després de la reunió de la direcció en que varem debatre sobre aquesta qüestió, sobre l'abstenció i sobre com combatre-la. També, i no menys important, del balanç dels primers sis mesos del Govern Montilla. Podeu trobar el resum enviat pel servei de premsa del grup clicant aquí. Els titulars són aquests:

“Els sis primers mesos de Govern confirmen que Montilla compleix els seus lemes, ´Fets, no paraules´ i ´Ningú no farà més pels catalans”, cosa que CiU i Artur Mas no fan des de l´oposició”
Carme Figueras afirma que el Govern combat l´abstenció fent “24 escoles, 12 Centres d´Atenció Primària, 2 hospitals i 13 biblioteques” en sis mesos

Sobre aquesta mateixa qüestió transcric l'article que ahir dimarts em va publicar el Singular Digital:

Al mapa municipal, domini del color vermell

Avui no puc fer una altra cosa que comentar els resultats de les eleccions municipals, si bé soc conscient que tots els partits podem posar de manifest aspectes positius i negatius a l’hora de valorar els resultats, i que, lògicament tendim a posar més de relleu tot allò que ens va més a favor.

En conjunt cal dir que el panorama a Catalunya ha variat ben poc. De fet, és la vuitena vegada que el PSC guanya les eleccions municipals – les hem guanyat totes des dels primers ajuntaments democràtics- i això, és un fenomen no gens comú a d’altres indrets europeus.

Tots els partits hem perdut vots, a excepció de la CUP que irromp gairebé per primera vegada. Els socialistes som els que més vots hem perdut respecte els darrers comicis municipals, si be hem guanyat gairebé tants regidors com ha perdut CiU.

La major part de les pèrdues de vots han anat a parar a l’abstenció. En aquestes municipals hi ha hagut més abstenció que en qualsevol altra i això coincideix amb una tendència de descens en la participació que afecta també les eleccions autonòmiques.

No hi ha una única explicació del perquè hi ha hagut tanta abstenció. De ben segur que obeeix a la suma de raons diverses. Alguns ciutadans s’han abstingut perquè ja els semblava bé l’alcalde o alcaldessa que hi havia i no hi veien perill de canvi. D’altres perquè no volen saber res de la política ni dels polítics fruit del descrèdit guanyat a pols però també al què ens indueixen alguns mitjans de comunicació. Alguns altres perquè estan descontents per alguns factors concrets com pot ser la manca d’habitatge o el pes de la immigració sobre la qualitat dels serveis… o perquè no perceben una confrontació que els esperoni a anar a votar… o perquè en onze mesos se’ls ha cridat a votar fins a tres vegades i ja n’estan farts. I segurament encara n’hi deu haver més de motius!

Això no és bo. Està clar que cal estimular la participació de la gent i que ho hem de fer amb mecanismes imaginatius. Ara bé, això no vol dir que els resultats assolits no tinguin tota la legitimitat. Els alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, tenen un encàrrec clar dels ciutadans, que no és altre que el de fer la feina que s’han compromès a fer.

Amb aquests resultats, al voltant del 70% dels ciutadans de Catalunya tindran un alcalde o alcaldessa socialista. Això és així a les quatre capitals de província i els socialistes som els més votats a 22 de les 25 ciutats més grans de Catalunya.

Convergència i Unió ha fracassat clarament en el seu objectiu de convertir les municipals en una segona volta de les eleccions autonòmiques del passat novembre. També el PP ha fracassat en voler-ne fer unes primàries de les generals de l’any que ve. De fet, a Catalunya, el PP ha continuat clarament amb la seva tendència a la baixa que marcat ja moltes conteses i que, aquesta vegada, ha quedat una mica dissimulada en mantenir el nombre de regidors a la ciutat de Barcelona.

Felicitats Xavi !

Felicitats al Xavi Paz pel resultat assolit en les eleccions municipals d’aquest diumenge a Molins de Rei. Ha estat un resultat molt bo, fruit del treball i dedicació del Xavi, en primer lloc, de tots els candidats i candidates de la seva llista i del conjunt del PSC de Molins de Rei i en especial del responsable de campanya, el Miguel Zaragoza, primer secretari de l’Agrupació. Felicitats per la campanya!

I afirmo que és un resultat excel·lent perquè quedar només a 143 vots del candidat d’Iniciativa, l’Ivan Arcas, que era l’alcalde des de fa dos anys i tres mesos, que ja havia estat alcalde en el darrer any de l’anterior mandat, i que és regidor de l’Ajuntament des de l’any 1995, no era fàcil.

El Xavi ho ha fet molt be. Ja ho va fer molt be com a regidor a l’oposició els primers tres anys de la seva dedicació a la política i després com a portaveu del grup municipal socialista el darrer any. Però sobre tot, ho ha fet molt be des que va ser elegit candidat, que recordem-ho va ser fa només quatre mesos.

No sé si els companys d’IiE faran una reflexió prou correcte sobre els seus resultats. Jo només vull constatar aquí, en el meu bloc, que allà a on hi ha hagut bons alcaldes, encara que ho hagin estat només durant un, dos o tres anys, han assolit uns resultats molt millors. Només cal mirar les majories absolutes que han tret Joaquim Balsera a Gavà, Carles Ruiz a Viladecans, Antonio Balmon a Cornellà, Pilar Díaz a Esplugues, per esmentar alguns exemples.

En fi, estic convençuda que el Xavi Paz ha estat el guanyador moral d’aquestes eleccions. De fet ho han estat ell i el candidat de CiU, en Joan Ramon Casals, que ha incrementat d’un regidor a tres. Ells dos són els que millors resultats han obtingut al meu entendre. Dos candidats novells que han sabut demostrar la seva capacitat i la seva preparació, que han sabut transmetre il·lusió i ganes de donar-li una bona empenta a la Vila.

També cal felicitar el membres de la CUP, que han aconseguit que l’Àlex Maymó entri a l’Ajuntament. Serà tota una nova experiència a la política municipal.

Ara la correlació de forces és complicada. Hi ha molts pactes possibles i el que cal és que se sumin els màxims esforços pel be dels molinencs i molinenques.

RESULTATS a Molins de Rei:
IIE-EPM 3.093 vots, 30,09% , 7 regidors/res
PSC-PM 2.950 vots, 28,70% , 6 regidors/res
CIU 1.417vots, 13,79%, 3 regidors/ra
ESQUERRA-AM 1.373 vots, 13,36%, 3 regidors/ra
PP 569 vots, 5,54%, 1 regidor
CUP 539 vots, 5,24%, 1 regidor

Xavi 1, Ivan 0

Ahir a la nit ETV-Llobregat TV va organitzar el primer debat d’alcaldables d’aquestes eleccions municipals, el de Molins de Rei. El debat va ser emès en directe a les 10 de la nit i en diferit aquest matí. Hi van ser tots els caps de llista a excepció del Partit Popular que va disculpar la seva absència.

De força més votada a la que menys: Xavi Paz del PSC, Ivan Arcas d’IiE, Víctor Puntas d’ERC, Joan Ramon Casals de CiU, i Àlex Maymó de la CUP (primera vegada que es presenten).

El guanyador, sense cap mena de dubte, va ser el Xavi Paz. Va ser el que més va parlar de les inquietuds de la gent, va ser el que més energia i més força hi va posar. Amb educació i correcció va anar exposant les nostres propostes. Jo crec que va sorprendre als altres contertulians que esperaven un candidat novell i que, contràriament, es van trobar una persona segura, ben preparada i que transmetia seguretat, fermesa i convicció.

L’Ivan Arcas, que primer anava com de passeig, una mica “perdonavides”, es va anar tensionant. Va haver dos vegades que fins i tot li va sortir una crispació que li hem vist a vegades en reunions i plens però que normalment amaga. Una vegada, quan el Xavi va demostrar que l’Ivan no coneixia la història del traçat del Trambaix per Sant Feliu, tot i que és l’alcalde de Molins, i que fins i tot li va haver de dir que potser seria bo que parlés més amb els pobles veïns d’aquelles coses que tan ens afecten, cosa que no fa. L’altra, quan es debatia sobre els equipaments, en que el Xavi va ser l’únic que va parlar de les necessitats de les persones i que va parlar del nou Centre d’atenció primària i de la nova residència. L’Ivan va tenir un moment de enuig i va enarborar el fulletó del seu programa posant-se totalment a la defensiva i com indignat. Indignat de què?

O quan parlant de la mobilitat de Molins de Rei, després que el Xavi exposés les seves propostes de lluitar per tenir el nou pont sobre el riu a l’alçada de la gravera, que ens comuniqui amb l’autopista, l’autovia i la Variant de Cervelló, quan tan el Víctor Puntas com l’Ivan Arcas van parlar del Pla de Mobilitat, i el Xavi els va contestar que quatre anys per fer un pla de mobilitat que encara ni havia entrat per registre no era precisament tenir aquest tema, que tan preocupa la gent de Molins de Rei, com una prioritat.

Be, aquestes només són algunes perles, no puc pas reproduir el debat, però us ben asseguro que el Paco Enrique i jo que estàvem en el petit públic del plató, varem disfrutar de valent. Crec sincerament que el Xavi Paz va aprofitar molt be aquest debat per exposar les seves propostes i que va transmetre plenament les ganes i la capacitat que té per a portar-les a terme.

Un hurra ben fort pel Xavi Paz. Serà un gran alcalde!!!!!!

Les perles del debat electoral de Ràdio Molins de Rei de dilluns 14 de maig

Avui s’ha fet a Ràdio Molins de Rei un debat electoral amb membres de les diferents candidatures no caps de llista. Als socialistes ens ha representat l’Esther Espinosa, número 3 i actual regidora a l’Ajuntament. Ja ho sé que potser no seré prou objectiva, però vull posar aquí en el meu bloc la meva opinió sobre el debat i algunes les perles que s’hi ha dit.

Per mi, sense cap mena de dubte, l’Esther ha estat la millor! Ha estat la que més ha parlat dels temes que interessen la gent, amb contundència i amb coneixement del missatge. Val a dir que el representant d’ERC, el Xavi Montserrat, a la seva manera, també ho ha fet prou be, com també el representant de la CUP, Albert Botran, que tot i la seva joventut ha fet un bon paper.

Els més fluixos, el Joaquim Martí i la Montserrat Cateura, qui, tot i parlar fluidament, crec que ha equivocat força el seu missatge.

Abans de passar a les perles, felicito el moderador, el Josep Ferrer, que ha estat just i equilibrat. No és tasca fàcil.

Montse Cateura (IiE): Gairebé no ha citat l’Ivan Arcas (potser només una vegada?). Ha parlat molt de democràcia participativa. Fins i tot semblava que la participació ciutadana sigui únicament d’IiE i de ningú més. L'Esther li ha deixat cla!

Quan l’Esther Espinosa li ha dit que els d’IiE no paren de repensar i repensar els equipaments que Molins de Rei necessita, tot fent referència al Pla Estratègic de fa 10 anys, sense concretar ni fer-ne cap, i quan li ha dit que Molins de Rei necessita més equipaments culturals, la Montse Cateura ha dit que ja van fer l’Escola de Música i la Llar d’Avis. Quants anys fa d’això? 25 anys i 20 anys respectivament!

Xavi Montserrat (ERC): A la campanya municipal del 2003 ningú no reivindicava l’acció de govern. No sé que en deuen haver pensat d’això els d’IiE que són qui tenien l’alcaldia!

Xavi Montserrat (ERC): En habitatge no es van trobar res preparat a l’inici del mandat. Doncs be, igual de ben preparat que ara: ni les Guardioles, ni Ca n’Ivorra, ni Can Coll, ni can Malvehi.... Rés no s’ha fet encara en quatre anys. Estem allà mateix a on estavem fa quatre anys i més. L'Esther ja ho ha dit!

Esther Espinosa (PSC): Ha parlat dels joves que no volen marxar de Molins de Rei, la nostra proposta de posar a disposició 1.500 habitatges, de compra i de lloguer, protegits i mesures de suport i mediació pel lloguer de pisos buits! Molt bé. Si guanyem les eleccions, nosaltres sí que complirem!

Xavier Montserrat (ERC): ha tingut fil directe amb les administracions supramunicipals, tenia el telèfon de la diputada de Benestar Social de la Diputació.. La diputada és del PSC, una mostra que els socialistes no som sectaris, no com l’actual alcalde que masses vegades no ens avisa ni dels actes oficials, o ho fa el dia abans perquè no hi puguem anar!

X.Montserrat (ERC): ells són els únics que han fet polítiques de joventut i posa d’exemple el Pla director, el Mou. Doncs se’l va trobar preparat pel nostre regidor, el Joan Guitart, i finançat per la Diputació!

Montse Cateura (IiE): Nosaltres no ens devem a la direcció del Partit. Potser per això avui han convidat al conseller Saura?

Albert Botran (CUP): Volen un espai autogestionat com ho va ser Can Ivorra. Tenen raó!

M. Cateura (IiE): Es pregunta: Més equipaments culturals són realment necessaris? Diu que la ciutadania trasllada unes propostes culturals i l’Ajuntament les ha de recollir... Bé, doncs, com molt be ha dit l'Esther, potser per això tenim la biblioteca que tenim, la Federació Obrera està igual després de 10 anys d’haver-ne aconseguit el retorn..... Veritablement els falta ambició!

Joaquim Martí (CiU): Proposa que el futur l’equip de govern estigui dues hores a la setmana a cada barri. També la descentralització de la gestió municipal als barris. Potser volen fer districtes com a Barcelona?

Esther Espinosa (PSC): Participació no és voler acontentar tothom. Tampoc és marejar la perdiu sense tenir voluntat d’actuar concretament. No es pot parlar tan de participació i no contestar les peticions i instàncies dels ciutadans.

Molt bé, Esther, tens raó. Molins és mereix molt més. Hem de recuperar el temps perdut els darrers quatre anys. Molins de Rei pot aprofitar molt més les seves potencialitats, amb un bon lideratge com el que el Xavi Paz i tot el seu equip representeu. Un equip capaç de gestionar i de resoldre problemes, des de la sensibilitat i de la proximitat amb la gent.

CiU va als Tribunals a Madrid per por dels seus resultats a les properes municipals

Un altra article meu publicat ahir al Singular digital:

Sembla com si els de Convergència i Unió ja s’estiguessin posant la bena abans que la ferida amb la impugnació que han fet –anant a Madrid, per a més sorpresa!- de les candidatures Progrés Municipal, Acord Municipal i Entesa pel Progrés Municipal. És que potser estan posant excuses abans que es celebrin les eleccions preveient que puguin tenir un bon descens de vots?

Les llistes de Progrés Municipal ja van ser avalades per la Junta Electoral a les eleccions de 1999 i en les del 2003. No hi ha, doncs, cap novetat! Es tracta d’una coalició tan lícita com ho és la de Convergència Democràtica amb Unió Democràtica.

La raó de ser de la coalició entre el PSC i altres formacions, sota les sigles de Progrés Municipal, no és altra que la d’aglutinar persones progressistes en els municipis petits, on els candidats no són tant d’un o altre partit sinó que tenen un projecte conjunt de progrés pel seu poble, siguin o no militants d’un partit en concret.

Resulta del tot rebutjable que CiU opti per la via del recurs davant d’un tribunal de Madrid perquè s’anul·lin aquestes candidatures, pretenent limitar, així, les possibilitats d’elecció dels ciutadans i ciutadanes i el dret de presentar-se dels candidats. Es tracta d’un fet molt greu!

És que potser els ha fet por el fet que el PSC, amb Progrés Municipal, presenti més llistes que mai?

Perquè segurament aquesta és la veritat. A les eleccions del proper dia 27 de maig es presenten en les nostres candidatures 11.000 persones, un total de 779 candidatures. Els socialistes, a més, hem fet un esforç de renovació de la política en aquestes eleccions. Renovació de candidats i candidates -rejoveniment, més dones- i renovació de propostes. Noves idees per adaptar-nos als nous temps i a les noves necessitats.

Un exemple clar d’aquesta renovació en candidats i en idees el tenim amb l’alcaldable de Barcelona, el Jordi Hereu. Però n’hi ha molts més: Carles Ruiz a Viladecans, Antonio Balmon a Cornellà, Pilar Díaz a Esplugues, Antonio Poveda a Sant Joan Despí, Ana del Frago a Barberà, Xavi Paz a Molins de Rei..... Una llarga llista que cal sumar als alcaldes i alcaldesses que consolidaran la renovació que estan duent a terme de la seva ciutat, com Enric Llorca a Sant Andreu de la Barca o Juan Antonio Vázquez a Sant Feliu de Llobregat, per citar-ne dos exemples.

La presentadora estrella de Mas, ara amb el PP!

Un article meu publicat a El Singular Digital avui:

De ben segur que tots els partits polítics incorrem en contradiccions en les nostres actuacions, com contradiccions té la vida mateixa. Però el que li està passant a Convergència és per nota. La desorientació de CDC cada dia es posa més de manifest.

A la campanya de les darreres eleccions autonòmiques van fer mans i mànigues per desmarcar-se del Partit Popular, per fer-nos oblidar que precisament els de Piqué havien estat els seus socis per poder governar Catalunya durant dues legislatures. Aleshores van anar al notari per dir, amb un excés d’optimisme i prepotència, que en cap cas pactarien amb el PP. Ara, que curiós, el mateix Artur Mas qualifica el notari d’una anècdota (de fet, els del programa Polònia de TV3 el tenen tancat i lligat en un cuarto fosc).

Abans de Setmana Santa, Mas va caure ben bé a la trampa quan Xavier Vendrell, d’Esquerra Republicana, va fer les afirmacions que va fer a la fi d’una calçotada, i va entrar en el joc per demostrar qui era més sobiranista (independentista?).

David Madí continua allunyant-se de la realitat intentant desprestigiar dia si i dia també el President de la Generalitat, José Montilla, sense adonar-se que així el que fa és demostrar molt poc respecte per la primera institució de Catalunya.

Xavier Trias, candidat convergent a l’alcaldia de Barcelona, ja fa dies que ho diu sense embuts: si pot, pactarà amb el PP i amb qui faci falta!

I ara, Maria de la Pau Janer, la súper estrella presentadora de la campanya d’Artur Mas per la Generalitat, el cop d’efecte convergent quan aquests tan renegaven dels populars, llistes de Jaume Mates pel proper 27 de maig. Perquè després diguin que no tenen res a veure populars i convergents!

En fi, que potser haurien de replantejar-s’ho. Que potser haurien de fer més cas a l’expresident Jordi Pujol quan els diu que, segons quins camins, no són bons pel país ni pel seu partit. Així potser Oriol Pujol Ferrusola no quedaria tan sorprès dels resultats del baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió com va quedar fa pocs dies. Pujol Ferrusola, així que va saber que CiU quedava segona en intenció de vot a les autonòmiques i que Artur Mas era el tercer polític en valoració, per darrera de Duran Lleida i de Montilla, va dir que no era possible. No pot ser que no siguem els millors, va venir a dir, no pot ser que el nostre líder no sigui el més ben valorat… Doncs si, és així, potser el que cal és que es plantegin per quins motius és així.

Nota: La fotografia l'he tret de l'e-notícies

SANA ENVEJA!

Aquest migdia m’han convidat als companys de Cervelló a intervenir en l’acte de presentació de l’Angelino Maestro, l’alcalde, com a candidat a les properes eleccions municipals i del conjunt de l’equip que conforma la candidatura.

Tot i que coneixia bastant el que han anat fent en els vuit anys que governen els socialistes a Cervelló, conjuntament amb Units per Cervelló, he volgut entrar a fons sobre el que han donat de si aquests anys. I he de dir, sincerament, que és per treure’t el barret!

A la sala de l’Ateneu, plena de “gom a gom”, davant d’unes 200 o 250 persones (primera cosa que ja fa enveja des de Molins de Rei, donat que no tenim cap sala d’aquesta mida – de Ca n’Ametller passem a les sales grans de la Peni o del Foment), he hagut de reconèixer en la meva intervenció que, tot i que em sento molinenca d’arrel i que és aquí a on m’agrada viure, la gent de Cervelló em dóna una sana enveja.

Cervelló és un municipi amb uns 8.000 habitants. Una tercera part dels de Molins de Rei. Doncs be, després d’aquests vuit anys de govern socialista amb un govern fort i tenaç, Cervelló té una Biblioteca-mediateca amb espais per a totes les edats, sales polivalents, accessos a Internet.... que ja és un èxit per la seva utilització (i jo no he pogut evitar pensar en la biblioteca tan petita que encara tenim a Molins de Rei...). I Cervelló, aquest curs, tot i el creixement de la població, ha cobert tota la demanda d’escoles bressol del municipi (cosa que no poden dir gaires pobles i ciutats). Tots els nens i nenes de 0 a 3 anys que ho han demanat han tingut plaça de llar d’infants a Cervelló!.

I més coses. La gespa artificial del camp de futbol també la varen tenim abans que el cap del Molins de Rei. Han fet unes piscines cobertes que donen possibilitats a nens i grans de fer esport i fer salut. Ara començaran a construir al costat de les piscines un nou pavelló poliesportiu. Tenen el nou Centre d’Atenció Primària ja en construcció. El proper curs comença a funcionar un Institut (fins ara els nois i noies havien d’anar a fora del poble).

I encara més, l’alcalde de Cervelló ho ha explicat molt be avui: tenen un gran respecte per l’entorn, per gaudir del bosc i de la natura. Han fet un esforç enorme en les franges de seguretat contra els incendis, en millorar els accessos a les urbanitzacions. Més seguretat i més guàrdia urbana que ja disposa d'una nova comisaria....

EM FAN ENVEJA (enveja sana, però enveja!). Quan penso el que podria ser Molins de Rei si el govern municipal fos un altre, amb ambició i amb capacitat de gestió. Una biblioteca com ens pertoca, el triangle esportiu, el nou centre d’atenció primària, un centre vila digne i agradable de passejar, els habitatges de les Guardioles, el nou Institut,.... Tots aquests retards que ens estan deixant enrere, quan Molins de Rei te unes potencialitats tan grans!

Des d’aquí vull desitjar novament molta sort a l’Angelino Maestro i al seu equip a qui estic segura que els ciutadans els renovaran la confiança perquè continuïn millorant el seu poble. I també vull expressar la meva confiança i la meva esperança en que el Xavi Paz sigui l’alcalde de Molins de Rei perquè pugui, amb aquesta il·lusió, capacitat de gestió i empenta dels socialistes, posar-nos a l’alçada que ens correspon com a vila (ciutat) cap de la subcomarca.

L’opinió dels ciutadans sobre la política

Ahir varem conèixer els resultats del Baròmetre d’Opinió Política de març de 2007. Es tracta d’una enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió amb una mostra prou important, de 2.200 persones, feta per l’empresa Opina entre el 2 i el 16 de març.

Si be es veritat que les enquestes tenen el valor que tenen, de fet les úniques enquestes fiables son les eleccions, també ho és que ens serveixen per tenir una idea de les tendències i de l’ambient general que es respira.

Cal recordar, que aquesta és la primera enquesta des de la formació del Govern de l’Entesa (la darrera es va portar a terme a primers de novembre del 2006).

Des del punt de vista del meu partit, el PSC, les resultats del baròmetre són força bons: El PSC supera CiU en simpatia vers els partits i els ciutadans opinen que som el partit que pot donar més resposta als problemes. Pel que fa a la ubicació en una escala esquerra-dreta (entre 0 i 10), els ciutadans s’ubiquen de mitjana en el 4,51 (cap a l’esquerra prop del centre) i a la pregunta de on ubiquen els partits polítics ens situen als socialistes molt a prop de la majoria, en el 4,33.

Pel que fa a la intenció de vot, som el partit amb més intenció de vot a les autonòmiques (20,2%, 0,7 punts per sobre de CiU). Cal recordar que a les darreres eleccions autonòmiques va ser CiU qui va obtenir més vots.

En les eleccions generals, el PSC arrasa en intenció de vot (32,3%) ben lluny del segon partit, CiU, amb un 13,6%.

La valoració general dels líders polítics torna a aprovar, encara que just, amb un 5,03 (el novembre del 2006 era del 4,76). Pel que fa al rànquing dels líders més valorats, l’encapçala en Duran Lleida (5,64), el segueix Montilla (5,43) i el tercer és Mas (5,42). Duran Lleida és clarament millor valorat que Artur Mas. Això confirma novament que l’electorat de CiU no està d’acord amb la radicalització sobiranista d’Artur Mas.

Per tant, s’assenyala com a tendència la recuperació de l’espai socialista. A més, som l’únic partit que ha mantingut un creixement constant en intenció de vot en els sondejos fets després de les eleccions.

La nostra conclusió és que l’enquesta del CEO constata la confiança dels catalans i les catalanes en l’actual govern, i en el partit majoritari del govern, davant la principal força de l’oposició, CiU, que té uns plantejaments que l’allunyen de la centralitat que havia volgut aparentar. Són unes dades que haurien de fer reflexionar CiU sobre la línea que ha de seguir.

Temes preocupants:

De tota manera, tot i aquesta valoració positiva, no hem de deixar de banda altres elements que es desprenen del baròmetre com són el fet que es consideri la situació política actual a Catalunya dolenta o molt dolenta per part del 39% dels ciutadans (encara que guanyin els que la consideren bona o molt bona). Aquestes consideracions s’agreugen quan es valora la situació política a Espanya, en que el 59 % la consideren dolenta o molt dolenta.

Tampoc es pot ser gaire optimista sobre l’interès per la política que manifesten els enquestats. 10’8% molt, 38’8% bastant, 30’5% poc i 18% gens.

Pitjors són les opinions sobre els polítics en general. Un 71,3% creu que els polítics no tenim en compte el que pensa la gent. Un 69% diu que els polítics només busquem el benefici propi. I un 65,4% diu que “de vegades la política sembla tan complicada que se’m fa difícil entendre el que està passant”. Aquests resultats són un toc d’alerta molt important. Jo no crec, sincerament, que la majoria dels que ens dediquem a la política no tinguem en compte el que pensa la gent i molt menys que busquem el benefici propi, però està clar que si aquesta és la resposta cal que esbrinem i corregim tot allò que fem malament i que porta als ciutadans a aquestes conclusions.

Nota: font dels dibuixos (quadres): El Periódico

Desacreditar el Govern, únic objectiu de CiU

Un article meu publicat al Singular Digital ahir:

Cal reconèixer que els esdeveniments de la setmana passada en la política catalana no ajuden gens a millorar la imatge de l’anomenada “classe política”. Tot plegat ha estat un joc de despropòsits, que allunya una mica més el Parlament de la gent.

Primer, CiU força la convocatòria d’un ple extraordinari per debatre el desplegament de l’Estatut, quan només fa quatre mesos que el Govern ha començat a treballar. El seu objectiu és clar: desgastar i debilitar el Govern d’Entesa. Com? Doncs portant el debat, una vegada més, caps als termes ‘Madrid no ens escolta’, ‘Madrid no ens vol donar el que es nostre’, ‘Montilla està sotmès al PSOE’... Amb la intenció, fins i tot, d’aconseguir debilitar el Govern català de cara a la negociació amb el de l’Estat.

CiU no te cap altre discurs que el d’intentar desacreditar i fins i tot ridiculitzar el president de Catalunya, la qual cosa posa en entredit la veritable estima dels convergents pel país. Enlloc de fer oposició constructiva reclamant aquelles polítiques que interessen veritablement la gent, es dediquen a embolicar la troca i a desacreditar, sense adonar-se que, d’aquesta manera, els primers afectats pel descrèdit i la desafecció a la política són ells mateixos. Com deia Miquel Iceta en el debat de dimecres passat al Parlament referint-se als dirigents de CiU: ”L’únic que els interessa és acabar com més aviat millor amb el Govern de Catalunya. Tant és així que fins i tot els costa dir «president Montilla». S’ennueguen”

D’altra banda les declaracions de Xavier Vendrell, vicesecretari d’ERC, oferint a Mas la presidència de la Generalitat si aquest es comprometia a organitzar un referèndum sobre l’autodeterminació, van ser del tot desafortunades. Una greu patinada sense mesurar les implicacions i conseqüències en el debat que s’havia de produir al Parlament i, el que és més greu, en el prestigi i la cohesió del Govern al qual pertanyen.

Parlar ara d’un referèndum per l’autodeterminació, quan fa nou mesos que el poble de Catalunya ha refrendat un Estatut que ens marca una línia clara per l’autogovern de la nació Catalana dins d’una Espanya plural, és, si més no, un despropòsit molt difícil d’entendre.

Afortunadament, el Govern governa amb fermesa, eficàcia i diligència. Cal reconèixer, però, que el que va succeir la setmana passada l’ha abocat cap una pèrdua de confiança que caldrà recuperar. Confiem que la desmarcada d’ERC es quedi en una anècdota, tal i com els seus propis dirigents ja han dit, i que continuem en la consolidació del programa de l’Entesa. El programa del catalanisme social, que és el que de debò convé als ciutadans. Tanmateix, els pressupostos que acaben de presentar-se al Parlament van clarament en aquesta direcció: destinen un 54% del total de la despesa a les polítiques socials, amb més èmfasi que mai en les polítiques d’habitatge, d’educació, de serveis socials i de salut.

EL CANVI A MOLINS DE REI

Estic molt contenta!. Avui, diumenge 25 de març, hem fet l’acte de presentació del nostre candidat a l’alcaldia de Molins de Rei, el Xavi Paz. Hi ha vingut molta gent (la platea i les llotges del Foment plenes) i l’acte ha sortit rodó! (felicitats a tots els que més hi han treballat per fer-lo possible).

La presentació de l’acte, molt bé. L’han fet el Lluís Posada (un professional del mon del cinema i un bon amic de tots nosaltres, que ja va fer la presentació el 2003) i la Jèssica Revestido, una nova incorporació al projecte socialista de Molins de Rei, jove, ben preparada i vinculada al Barri del Canal (i a més, filla de la Nina, una companya meva del cole!).

La presentació del Xavi com a candidat ha estat a càrrec de la Carme Chacón, vicepresidenta del Congrés dels Diputats, espluguenca i bona companya i, sobretot, amiga. Amb la “soltura” que la característica ha aconseguit primer tocar-me la fibra quan m’ha anomenat i, el que és molt important, ha encertat de ple les qualitats del Xavi: proximitat, preparació, esperit guanyador, franquesa, il·lusió, força....

Seguidament un vídeo que començava amb imatges antigues dels socialistes molinencs i que ens ha fet aflorar algunes llàgrimes als més “antics” en veure fotos de l’Ernest Ribé, el Pedro Vicente, el Salvador Ladevesa, el Josep Comas... companys tots ells que ens han anat deixant en els darrers anys; que continuava amb imatges del Xavi de petit, amb la família, de molt jove amb els amics, a l’atletisme, amb bicicleta o amb l’equip del Barça; i que acabava amb les imatges més recents del Xavi com a candidat en diferents llocs i espais i amb ell mateix explicant-nos el seu compromís amb Molins de Rei. Genial! Felicitats als realitzadors del vídeo!

I finalment el més important de tot: el discurs del Xavi. Un discurs sòlid i ben elaborat, que podreu trobar de ben segur demà mateix a la seva web, xavipaz.cat. Ha anat desgranant els trets fonamentals de les polítiques que proposa (que proposem) per la vila, posant un èmfasis molt especial en aquells temes més quotidians i convençut de les potencialitats que tenim els molinencs i molinenques. Crec sincerament que de les paraules del Xavi se’n desprèn sobretot una conclusió: amb el Xavi Paz com alcalde, Molins de Rei pot canviar i pot ser molt més, sense perdre res del que té de bo.

És necessària la discriminació positiva de les dones?

Un article meu publicat al Singular Digital aquest dimarts 20 de març:

Amb la recent aprovació de la Llei per la Igualtat efectiva de dones i homes s’ha tornat a obrir la polèmica sobre si és necessària la discriminació positiva en favor de les dones. La llei no ho planteja únicament per la política sinó també en el terreny de les empreses privades.

Uns diuen que a les llistes electorals o als càrrecs directius hi han d’anar els més preparats, siguin homes o siguin dones. Qui val, val! Qui s’ho guanya ho aconsegueix! D’altres, els més favorables a la llei, afirmem que si no s’impulsen mesures que forcin l’accés de les dones als llocs de responsabilitat no s’aconseguirà la igualtat real en molt de temps.

Que les dones han estat secularment discriminades és indiscutible. En el conjunt dels ajuntaments espanyols només hi ha un 27,35% de dones avui dia. I això en uns moments en que, afortunadament, portar dones a les llistes és ja per a molts un valor electoral. En les empreses que cotitzen en borsa només el 4% dels membres dels consells d’administració són dones. Només una tercera part dels càrrecs directius, en general, l’ocupen dones i els salaris de les dones són, en promig, un 30% més baixos que els dels homes.

Dir que no calen mesures de discriminació positiva és posar-se una vena als ulls. És clar que el que voldríem tots és que aquestes mesures no fossin necessàries perquè veritablement tots tinguéssim les mateixes possibilitats d’accés, però, malauradament, la situació encara no és aquesta ni de bon tros.

Benvinguda sigui una llei que obliga a que les llistes electorals – les de les eleccions municipals del proper mes de maig també – siguin paritàries (que la presència de cap dels sexes superi el 60%). Benvinguda sigui una llei que obliga a les empreses de més de 250 treballadors a negociar un pla d’igualtat per tal d’evitar la discriminació salarial i en la promoció interna. També altres mesures que preveu la llei per afavorir la conciliació familiar i laboral d’homes i dones són necessàries per tenir igualtat d’accés al treball i també, per què no?, que els homes puguin gaudir més de la paternitat.

És cert, però, que les mesures de discriminació positiva han de ser transitòries. N’hi ha d’haver mentre no s’assoleixi la igualtat real. Algun dia, esperem que no molt llunyà, la desigualtat entre homes i dones s’haurà superat i no caldran lleis d’igualtat. Aleshores tindran raó els qui diguin que qui ha d’ocupar un lloc de responsabilitat ha de ser únicament qui estigui més preparat.

100 dies del nou govern: fets i no paraules

Avui m’ha tocat fer la pregunta del meu grup parlamentari al President de la Generalitat en la sessió de control del Ple del Parlament. L’he feta sobre el balanç de l’acció de govern dels primers 100 dies. Passo a reflectir aquí alguns paràgrafs de la meva intervenció:

“Dijous passat el nou govern de Catalunya va complir 100 dies. 100 dies d’una etapa de governació estable, tranquil·la i serena. D’un govern fort i sòlid, exigent i rigorós, que no es deixa arrossegar ni pels pessimistes, ni pels que només coneixen la cultura de la queixa, ni per aquells als qui només interessa la crispació i que fins i tot estan disposats a desmembrar el país per tal de tornar al poder.

En aquests 100 dies el govern ha estat prolífic. De fet, no partíem de zero i s’han tornat a posar en marxa els principals projectes i actuacions gestats en el mandat anterior.

En 100 dies, 17 projectes de llei. Dos especialment representatius de la voluntat fermament expressada pel President de prioritzar la política social: la llei de serveis socials i la del dret a l’habitatge.

D’altres, com la llei de modernització de l’Institut Català de la Salut, o el de creació l’Institut de Seguretat, o el del Consell de Relacions Laborals, per enfortir els serveis públics i millorar-ne la qualitat.

Juntament amb les lleis, mesures importants a l’àmbit social com les prestacions per a les persones dependents, els ajuts a les famílies amb infants a càrrec o l’aprovació de la inversió per a la construcció de nous equipaments destinats a gent gran, malalts mentals i per a persones amb discapacitat.

La convocatòria de 6800 places de mestres i de professors de secundària, i de 2.700 places de personal sanitari. 5 milions d’euros per a l’organització d’activitats extraescolars, 27 nous plans educatius locals. 45 nous convenis de col·laboració i de cessió de sòl amb els ajuntaments per a la construcció d’habitatges protegits de lloguer i de propietat.

Fets i no paraules!

Això només són alguns exemples del que han donat de sí només tres mesos de bon govern, d’un Govern que sap el que vol per Catalunya, que és allò que més interessa els ciutadans. Un govern sòlid i treballador i que afronta amb valentia la feina que queda per fer.

Per això, ahir mateix el Consell Executiu va aprovar el Pla de Govern 2007-2010, en el que el primer eix programàtic és precisament el de les persones i el seu benestar. “

En democràcia no s’hi val la venjança

Transcric aquí un article meu publicat al Singular digital d'aquest dimarts 6 de març:

Contínuament em pregunto com pot ser que el Partit Popular prengui una actitud tan irresponsable i tan indecent en la lluita contra el terrorisme d’ETA.

Perquè irresponsable i indecent és l’actitud del PP en relació la decisió de fer complir a l’etarra De Juana Chaos la seva condemna per un delicte d’amenaces en règim de presó atenuada.

El Partit Popular està disposat a tot per aconseguir tornar al Govern. Estan disposats a mentir tantes vegades com calgui. Estan disposats a aixecar les més baixes passions sense mesurar-ne les conseqüències per a la democràcia i pel conjunt del país.

Què és sinó instint de venjança contra els terroristes el que intenta aixecar el PP en contra del Govern Zapatero per tal de tenir èxit en la seva convocatòria de manifestació del proper cap de setmana? Rajoy fa una crida a reclamar venjança en contra d’un assassí sense tenir en compte res més. No importen les conseqüències que podia haver tingut la mort de De Juana com a resultat de la vaga de fam de més de 100 dies. No importa que ja hagués complert la pena pels seus 25 assassinats tal i com determinaven les lleis. No importa que la condemna que compleix sigui per un delicte d’amenaces i que ja n’hagi complert més de la meitat. No importa que s’hagi respectat escrupolosament la legalitat en canviar el règim penitenciari a presó atenuada. No importa que de no haver pres aquesta decisió s’hagués fet un màrtir d’un etarra assassí. Res de tot això importa al PP.

Aquests dies hem hagut de sentir de boca d’alts dirigents del PP coses tan terribles en democràcia com reclamar la mort d’algú, per més que aquest sigui un assassí que no hagi mostrat penediment dels seus crims. Com gosen en nom de l’Estat de dret reclamar venjança? És que en nom de l’Estat de dret podem actuar com els terroristes, com els assassins?. És que potser podem reclamar que es torni a complir una pena de presó (la dels assassinats) si legalment ja està complerta?... Malauradament, són masses els interrogants que s’obren davant d’aquestes actituds antidemocràtiques i, fins i tot, inhumanes dels populars.

L’actitud indecent i sense límits del Partit Popular contrasta enormement amb l’actuació del PSOE i de la resta de formacions polítiques democràtiques quan el PP governava a Espanya. Fins i tot, la seva actitud actual contrasta amb la que els governs Aznar van tenir, essent ministres Rajoy, Acebes, Zaplana, Piqué i Mayor Oreja pel que fa al compliment de penes i excarceracions de presos etarres, sobre tot durant l’anterior treva d’ETA. El propi De Juana Chaos va ser traslladat a la Península des d’una presó de Melilla i se li van aplicar beneficis penitenciaris per haver escrit un llibre, que precisament no demostrava cap penediment. Veritablement, un exercici de cinisme sense límits per part del PP!

Foto: Banderes franquistes en una darrera concentració convocada pel Partit Popular (El País)

Hipoteques inverses

El passat divendres el Consell de Ministres va aprovar el Projecte de llei de modernització del mercat hipotecari, de regulació del règim de les hipoteques inverses i de l'assegurança de dependència i altres normes tributàries. Una bona

notícia!

Algunes entitats bancàries ja ofereixen a l’actualitat “hipoteques inverses”. Ara el Govern les regula per tal de donar seguretat a la persona que la contracta, reduir-ne els costos, exigir-ne transparència i evitar al consumidor possibles abusos.

Així, a partir que el projecte de llei estigui aprovat, totes les persones majors de 65 anys o bé les persones de menys de 65 anys que siguin grans dependents o dependents severs (graus III i II respectivament de la Llei de la dependència), podran formalitzar una hipoteca inversa sobre la seva vivenda habitual si és de la seva propietat. La persona que formalitzi una hipoteca inversa seguirà sent propietària del seu habitatge i hi podrà seguir vivint, si vol, fins la seva mort. L’entitat bancària li pagarà una renda, que pot cobrar mensualment o d’una sola vegada, en funció del valor de taxació de l’habitatge. Un cop mort el beneficiari, els hereus podran recuperar la vivenda pagant a l’entitat bancària, en el termini que s’estableixi, els deutes i els respectius interessos acumulats fins el moment de la mort, sense que el banc o caixa pugui exigir cap altre tipus de compensació. També es preveu reducció de costos i d’impostos sobre aquest producte financer.

La llei obligarà a les entitats de crèdit que ofereixin aquets préstecs a donar assessorament al jubilat o persona dependent a través del defensor del client o a través d’altres mecanismes, per tal de garantir la transparència i la defensa dels drets dels prestataris. Les hipoteques inverses també podran ser formalitzades per dues persones grans copropietàries i les condicions seran igualment vàlides fins a la mort del darrer propietari. D’altra banda, també es posen condicions per assegurar la independència de les entitats que fan les taxacions del valor dels immobles.

Deia que aquest projecte de llei és una bona notícia ja que hi ha molta gent gran en situació econòmica precària i que l’únic de que disposa és del seu pis. D’altra banda, invertir en la vivenda habitual també es converteix en una manera d’estalviar per quan siguem grans. L’esforç que representa haver comprat un habitatge ha de repercutir, en primer lloc, en un benefici per un mateix. Als fills cal donar-los educació, estudis si és possible, possibilitats de tenir una professió i de poder portar una vida autònoma, més que no pas pensar en deixar-los la casa en herència. En tot cas, l’herència pels fills ha de ser allò que quedi en el moment de la mort després d’haver viscut el més dignament possible.