ELS AVENÇOS SOCIALS AMB ALFREDO PÉREZ RUBALCABA A BARBERÀ DEL VALLÈS

El passat dissabte, dia 25 de febrer, varem fer un acte a Barberà del Vallès, a l'edifici Nodus. Varem poder comptar amb el portaveu de grup parlamentari socialista al Congrés dels Diputats, Alfredo Pérez Rubalcaba. A l'acte hi varem intervenir, prèviament l'Anna del Frago, que des de fa poques setmanes és la nova alcaldessa de Barberà i jo mateixa.

Jo em vaig encarregar de posar de manifest tots els avenços que s'estan fent a Catalunya en polítiques socials amb la tasca que el nostre govern està portant a terme. La meva intervenció sencera la podeu trobar clicant aquí.


Tot i que Alfredo Pérez Rubalcaba ens venia a parlar de la Llei de la Dependència de la que el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero ja n'ha aprovat un avantprojecte, prèviament ens va fet tot un seguit de referències a la situació política actual. En especial a l'actitud tan poc responsable i de tants pocs escrúpols del Partit Popular pel que fa a la lluita antiterrorista i a la política per la recerca de la pau que està portant Zapatero.

Amb la facilitat de paraula i la capacitat oratòria que el caracteritza, l'Alfredo es va referir també al procés per l'aprovació de l'Estatut i a la posició tan demagògica de Rajoy i la seva gent. D'aquí a un any les comunitats autònomes del PP voldran apuntar-se a les reformes dels seus estatuts. Què farà aleshores Rajoy? es preguntava Rubalcaba. Els mateixos que ara defensen tan la Constitució, que no la van votar, d'aqui a uns anys defensaran l'Estatut de Catalunya com si fos seu, va afegir.

L'ALCALDE DE MOLINS DE REI HAVIA D'HAVER CERCAT INFORMACIÓ DE LA GENERALITAT SOBRE LA VIA DE CORNISA

Les pancartes amb el logotip de l'Ajuntament al carrer Verdaguer i a la façana de la Casa de la Vila





S’ha aixecat molt de rebombori amb el vial de cornisa, una possible carretera per la que el Pla General Metropolità de l’any 1976 en va preveure una reserva de sol, amb un traçat que surt de Pallejà a l’alçada de la variant de la N-340 que ve de Cervelló (a l’alçada de la gravera) i que va fins a Moncada i Reixac pel mig de Collserola.

El Govern de la Generalitat ha posat a informació de les administracions el Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC) que, a l’àmbit metropolità, és un dels passos previs a l’aprovació d’un nou Pla Territorial Metropolità. En la documentació del PITC ja s’hi diu clarament: “En relació a la xarxa viària metropolitana, es mantenen totes les reserves urbanístiques del planejament vigent”.

Entenem perfectament que les entitats que han format la Plataforma Salvem la Via de Cornisa, s’hagin mobilitatzat en veure’l en el PITC. Nosaltres tampoc volem de cap manera la via de cornisa, que passa per un dels indrets (la riera de Vallvidrera) més bonics i de més valor biològic de Collserola!.

Ara bé, el que no entenem és que l’Ajuntament, o més ben dit l’equip de govern, sense encomanar-se ningú s’hagi adherit a la Plataforma, sense que l’alcalde hagi fet cap gestió amb la Conselleria de Política Territorial de la Generalitat per tal de recavar informació certa sobre la possibilitat de que aquesta carretera es pogués arribar a fer. Una adhesió a la Plataforma, a més, que s’ha fet sense un acord de Ple previ per a posar el nom de l’Ajuntament (o és que potser l’Ajuntament no som tots els regidors elegits pel poble?).

El conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, ja va declarar fa dies “que no és intenció del Govern fer el vial de cornisa que uneixi Molins de Rei i Sant Cugat del Vallès per Collserola” i va explicar que el PITC recull les infraestructures viàries i ferroviàries que el Govern vol fer i aquelles que tenen marcada la reserva urbanística en el planejament vigent”. Perquè això és el que cal fer legalment per després, en el nou Pla General Metropolità poder-lo eliminar.

L’obligació de l’Ajuntament, i en especial la del seu Alcalde, és la de cercar la informació, entrevistar-se amb els responsables de les altres institucions quan calgui, per tal de poder donar la millor informació als ciutadans i ciutadanes del seu municipi. Això és el que calia haver fet, abans d’adherir-se, sense més, a la plataforma reivindicativa.

Article publicat al Casa de la Vila (butlletí de l'Ajuntament de Molins de Rei)

EL PLA D’EQUIPAMENTS SEGUEIX PENDENT

Portem dos anys i mig llargs de mandat municipal i Molins de Rei segueix tenint pendents masses assignatures. Gairebé totes, a excepció de la propaganda institucional i dels tímids intents de participació, que en realitat són més simulacres que no pas participació real en la presa de decisions.

Tenim pendent un debat profund - i de veritable participació - sobre el destí final d’equipaments existents com són el Palau del Requesens, l’edifici del Molí, el de la Federació Obrera i del conjunt de Ca n’Ametller. Molins de Rei té moltes necessitats pel que fa a equipaments moderns i ben dissenyats i no es pot permetre el luxe de tenir tants anys equipaments patrimonials sense aprofitar. Enumero les necessitats més urgents:

La nostra vila necessita un nou Ajuntament, modern, funcional, que substitueixi tots els serveis administratius municipals ara dispersos entre l’actual Casa de la Vila, la Federació Obrera, la planta baixa de l’edifici de sota la Biblioteca, els habitatges de la plaça del Mercat i Ca n’Ametller.

Els ciutadans i ciutadanes de Molins de Rei necessiten una nova biblioteca. L’actual, tot i els esforços del personal que hi treballa i de la pròpia Diputació de Barcelona pel que fa a la incorporació a la seva Xarxa general, s’ha quedat del tot petita i insuficient per als recursos i serveis que avui en dia es donen des de les biblioteques municipals (només cal anar a les biblioteques de la majoria de ciutats del nostre entorn i comparar).

Molins de Rei necessita d’un espai per a la gent jove, dúctil i dissenyat amb la participació dels futurs usuaris. La vila necessita també d’un hotel d’entitats; sembla mentida que tenint com tenim un ventall tan ampli d’associacions i entitats els donem tan poc recolzament pel que fa als espais per a les seves activitats i reunions. Molins de Rei necessita també un nou Institut que ha de substituir l’actual Lluís de Requesens, ....

A tot aquest disseny se l’anomena Pla d’equipaments. Els socialistes, en el nostre programa electoral ens varem comprometre a tenir una proposta per al debat dins del primer any del mandat, donat que ja s’havia fet prèviament tota una feina tècnica al respecte. De la seva banda, l’actual equip de govern d’IC, ERC i CiU, en el seu Pla d’Actuació Municipal aprovat el gener del 2004, deia: “L’Ajuntament confeccionarà un Pla Integral d’Equipaments per definir les necessitats de serveis i equipaments en els àmbits, culturals, socials, esportius, administratius, associatius i formatius. Aquest Pla Integral d’Equipaments, serà elaborat tenint en consideració la viabilitat dels edificis històrics públics, i en col·laboració amb les entitats que compten amb patrimoni.”

Doncs bé, a un any i quatre mesos de finalitzar el mandat, el més calent està a l’aigüera. Això sí, s’han anat prenent decisions en relació a solars de patrimoni municipal (és a dir, patrimoni de tots) sense consens, sense participació i sense una planificació general. Això és el que ha fet l’actual equip de govern pel que fa a la ubicació del nou ambulatori, fent servir un solar de 6.500 metres per cedir-ne només 2.500 per al ambulatori i deixant-ne 4.000 amb una forma “estranya” en L que en limita considerablement els usos futurs.

Carme Figueras i Siñol
Portaveu del grup municipal del PSC

Article Casa de la Vila. Gener-febrer de 2006

S'ha constituit al Congrés la Comissió que ha de dictaminar l'Estatut

Avui he anat a Madrid i he tingut l’honor d’estar entre els membres de la delegació del Parlament de Catalunya per a formar part de la Comissió mixta Constitucional en el Congrés dels Diputats. Aquesta comissió és la que ha de debatre i dictaminar el nou Estatut.


S’ha constituït la Comissió i s’ha anomenat la ponència. En nom de la delegació catalana ha intervingut el socialista Higini Clotas, vicepresident primer del Parlament (a qui podeu veure amb mi a la foto), per a comunicar quins diputats i diputades seran els ponents. Per part del grup socialista seran Manuela de Madre, Miquel Iceta i Lídia Santos.

Com ja és conegut, la Comissió Constitucional la presideix Alfonso Guerra, a qui feia temps que no veia en persona. Està igual que sempre! I he pogut comprovar que segueix en plena forma pel que fa a la seva capacitat de reacció i de control de la situació.

Aquesta tarda hem viscut un altra moment d’aquests històrics, si bé alguns discursos han estat millor que d’altres. Encara que se m’acusi d’escombrar cap a casa, per a mi, la millor intervenció ha estat la de la Manuela de Madre (la podeu llegir clicant aquí). Ha parlat amb claredat i sense embuts sobre quins són els límits en política i s’ha referit a l’actitud tan poc patriòtica del PP, a qui veritablement no importa la unitat d’Espanya (com ens volen fer creure), sinó que només persegueix el desgast del Govern de José Luís Rodríguez Zapatero. També ha afirmat la inconstitucionalitat de la petició d’un referèndum a tota Espanya (el tejerèndum, com l’anomena Miquel Iceta) sobre l’Estatut de Catalunya, amb la campanya petitòria de signatures que estan portant a terme.

En el torn del Grup parlamentari del Partit Popular del Congrés, ha intervingut Eduardo Zaplana. Per cert, la seva cara i la d’Acebes no tenien desperdici quan amb anterioritat ha parlat Josep Piqué!. Un discurs previsible, el de Zaplana. Ha parlat de la “quiebra de la convivencia constitucional” i d’atemptat contra els valors bàsics de la llibertat i de la igualtat. Ha arribat a dir que el projecte de nou Estatut és una “obra de ingeniería contra la libertad” i que a Catalunya ja no es podrà parlar amb llibertat el castellà!. Veritablement patètic si no fos per la divisió que fomenten i per la perillositat que comporten per a la convivència les seves mentides.

El representat del Grup parlamentari socialista en el Congrés, Diego López-Garrido, ha intervingut defensant l’acord polític bàsic al que s’ha arribat per tal de tenir un Estatut per a molts anys. Ha dit que l’Estatut és una llei paccionada entre el Parlament de Catalunya i les Corts Generals, tal i com preveu la Constitució de 1978, i que estem construint entre tots l’Espanya plural que preveia el constituent del 78, amb el diàleg. Un diàleg que no vol el PP que no va voler ni que s’admetés a tràmit el projecte i que només ha presentat esmentes de supressió. És que la campanya de recollida de signatures és una campanya per l’acord?, ha dit.

En acabar la Comissió, s’ha constituït la Ponència, que te el termini d’un mes per a fer la seva feina. Després, hi tornarem tots un altra cop per a dictaminar el nou Estatut i que pugui anar a l’aprovació del Ple del Congrés.

6 de febrer de 2006

ENTREVISTA PUBLICADA A CANVI 16

-Més enllà de l'Estatut què creuen o pensen que hauria de marcar la política catalana aquest 2006?
Els pressupostos de la Generalitat per a aquest any donen una molt bona pista del que marcarà la política catalana aquest any: la política social, especialment destinada a la Sanitat, a l’Ensenyament i als Serveis Socials. En les eleccions de 2003 va guanyar la voluntat de canvi, i després d’un parell d’anys treballant per vèncer les inèrcies i les herències de 23 anys de govern conservador, podem dir que el 2006 serà, definitivament, l’any en què aquest canvi es farà efectiu i palpable per a la majoria de ciutadans i ciutadanes. La màxima del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, “mestres, metges, mossos” comença a donar els seus fruits.

-Dels projectes i proposicions de llei en tràmit al Parlament, quins consideren més transcendents i urgents?
N’hi ha un bon grapat. Tot just ara, el Govern acaba d’aprovar el projecte de llei de Serveis Socials, que aviat començarà el tràmit parlamentari. Aquesta llei serà un dels vaixells-insígnia de la legislatura, junt amb d’altres com la Llei de Barris, ja que el seu contingut social deixarà clara l’orientació d’esquerres d’aquest Govern.
En aquest període de sessions que ara s´’obre, entre les primeres que aprovarem hi ha la llei que regularà la Iniciativa Legislativa Popular, que és un text decisiu pel que fa a la proximitat entre les institucions i la ciutadania. La participació en la vida política ha d’estar a l’abast de tothom qui vulgui fer aportacions. També aprovarem la llei de l’Oficina antifrau, fonamental per a la transparència dels poders públics.
Més endavant vindran lleis igualment transcendents, com la llei de l’habitatge, que encara no està en tràmit, però que s’aprovarà aquesta legislatura; la llei de reforma de l’Institut Català de la Salut, que ha de permetre una gestió més moderna i eficient de la sanitat pública; la llei que regularà la propietat horitzontal i els veïnatges; i finalment la de prestacions econòmiques i socials, que regularà els complements de pensions, els ajuts a les famílies… Són totes lleis amb un contingut social inequívoc i que considerem molt necessàries per construir una societat amb més justícia social.

-Què pensen de les propostes del PPC per potenciar el bilingüisme a Catalunya?
És un pas més en la seva estratègia de crear divisió en una societat, la catalana, que no està dividida. L’objectiu de les vuit propostes és simplement donar alguns arguments falsos perquè en alguna emissora de ràdio es puguin escandalitzar i mantenir el to pujat de les seves tertúlies. Aquí tots sabem que els nostres fills i filles surten de l’escola parlant perfectament el català i el castellà, i a més aquest govern s’ha compromès a aconseguir que surtin amb un bon nivell d’anglès, i si pot ser d’una segona llengua estrangera. No seran bilingües: seran poliglots, i aquest és un patrimoni personal absolutament envejable. També sabem que tal com estan les coses podem anar a comprar i parlar en català o castellà indistintament. El bilingüisme està garantit, no cal que el PP vingui a salvar ningú.


Carme Figueras i Siñol
Portaveu adjunta del grup parlamentari PSC-CpC

INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA A CATALUNYA

L’Associació Diomira, una organització no governamental sense ànim de lucre que fomenta el debat i la reflexió entorn dels temes que afecten els infants, adolescents i joves a través de les revistes Entrejóvenes, Papers de Joventut i Protagonistes, Ja!, va convocar els passats dies 18 i 19 de gener unes jornades de reflexió amb el nom Infància i adolescència a Catalunya.
En el marc d’aquestes jornades vaig estar convidada a participar a la taula rodona: Les polítiques dels partits vers la infància i l’adolescència.
Clicant aquí podreu trobar el text que vaig preparar per a la meva intervenció sobre les posicions del PSC en relació a les polítiques d’infància i adolescència.
D’altra banda clicant aquí podeu trobar el document de les conclusions de les jornades i dels diferents grups de treball que es van constituir, i que són de molt interès. Tan és així que el diari El Periódico se’n va fer un ampli ressò l’endemà amb aquesta notícia.

TINDREM UN BON ESTATUT!

El Quim Nadal, en una reunió, en la que parlàvem sobre les negociacions de l'Estatut i de com sembla que tothom vol apuntar-se'l com a seu únicament, ens va dir:

"No us preocupeu, perquè mentre tots es disputen la paternitat de l'Estatut, la maternitat és nostra".

Després el Miquel Iceta, amb l'originalitat que el caracteritza, va posar en el seu diari aquest lema que podeu veure "El Estatuto tiene muchos padres pero una sola Madre, Manuela".

I jo m'hi atreveixo a afegir que, si féssim la prova de l'ADN per a comprobar la paternitat, el veritable pare seria el Miquel Iceta!

Bromes apart, el que la gran majoria de ciutadans i ciutadanes de Catalunya tenen clar és que si tindrem nou Estatut serà, sobre tot, perquè tenim un Govern a la Generalitat, el del pacte del Tinell, el del Govern presidit per Pasqual Maragall, que ho ha impulsat decididament i que ha apostat per a millorar l'autogovern de Catalunya i el seu finançament. Com també saben els ciutadans que aquest acord, entre Catalunya i el Govern d'Espanya, ha estat possible per la valentia de José Luis Rodríguez Zapatero per a portar a terme aquest canvi tan important, tot i la ferotge oposició del Partit Popular. L'Estatut, però, és de tots. De tots els partits que li han donat suport al Parlament de Catalunya i serà l'Estatut de tots els catalans i catalanes quan així ho diguin en el Referèndum que es farà al final de tot el procés.

El nou Estatut obrirà una nova etapa per a Catalunya. Disposarem de més recursos amb un sistema transparent, just i solidari. Gestionarem els ports i els aeroports, els permisos de treball dels immigrants, l'inspecció de Treball, els ferrocarrils de rodalies, les beques de l'ensenyament obligatori, .... El Tribunal Superior de Justícia serà la última instància judicial a Catalunya. Tindrem més competències i més llibertat per exercir-les. La llengua i cultura catalanes tindran la màxima protecció i projecció social i Catalunya veurà reconeguda la seva singularitat nacional i els seus drets històrics.

Aquests són alguns dels avenços que suposarà el nou Estatut. També comportarà millores molt importants per als ajuntaments, que al cap i a la fi són l'Administració més propera als ciutadans. Millor finançament i més competències.

VISCA EL NOU ESTATUT!

El Govern ha aprovat el projecte de Llei de Serveis Socials

El Govern de la Generalitat ha aprovat aquesta setmana el projecte de llei de Serveis Socials, del que n’he parlat en diverses ocasions en aquest blog, i que ara iniciarà el tràmit parlamentari. Podeu trobar una extensa explicació en aquesta nota de premsa publicada pel Departament de Benestar i Família i també un informe econòmic que detalla la inversió i els increments de recursos humans, de serveis i de prestacions previstos per l'aplicació d’aquesta llei del 2007 fins el 2015.

D’altra banda, el Govern de l’Estat va aprovar a finals del passat mes de desembre l’avantprojecte de llei de la promoció de l’autonomia personal i d’atenció a la dependència, que posa les bases per a una futura llei que comportarà una font molt important de recursos per a donar serveis i atenció a les persones que necessiten suport per a portar a terme les tasques quotidianes.

Es tracta de dos passos importantíssims per a la construcció del que anomenem “quart pilar de l’Estat del Benestar”, el dels serveis socials, de manera que aquests estiguin, pel que fa a la garantia de drets i a la universalització a l’alçada dels sistemes de salut, pensions i educació.

Per a l’anàlisi de l’abast d’aquests canvis, la Fundació Campalans, a la revista del quart trimestre de 2005, dedica un monogràfic sota el títol "El quart pilar de l'Estat del Benestar" que conté articles, entre d’altres, de la consellera de Salut, Marina Geli, del professor de Sociologia, Sebasià Sarasa i un d’escrit per mi mateixa.

(L'autor del dibuix és l'amic Manel Ferré)

ÉS L'HORA DELS SERVEIS SOCIALS A MOLINS DE REI. Article publicat al Casa de la Vila.

Normalment aprofito aquest espai per a donar a conèixer aquelles coses que des del grup socialista creiem que l’equip de govern no fa be per tal d’intentar, amb la tasca d’oposició que portem a terme, que millorin. Així, doncs, a l’anterior número del Casa de la Vila posava de manifest la veritat sobre els increments de l’Impost de Bens Immobles per a l’any 2006; altres articles els he dedicat a reivindicar que el nou centre d’atenció primària es fes al centre de la Vila (sense que, malauradament, s’hagi aconseguit ara per ara); o he mostrat una alternativa millor, al nostre entendre, per a posar en marxa una tercera llar d’infants municipal, ...

En aquesta ocasió vull parlar dels avenços que s’estan fent en els serveis socials. Molins de Rei s’està posant les piles per tal d’aprofitar tot el que els governs progressistes de Catalunya i d’Espanya estan fent i estan programant per als propers anys per tal d’aconseguir una considerable millora en l’atenció social a les persones que ho necessiten.

El Govern de la Generalitat ja té enllestit el projecte de la nova llei de serveis socials, el debat del qual es farà al Parlament a partir del mes de febrer. Aquesta llei introdueix importants canvis a l’àmbit dels serveis socials. Es tracta de canvis de concepte i de canvis de fons. D’una nova concepció dels serveis socials com a dret universal i no només assistencial, amb la construcció de l’anomenada “quarta pota de l’Estat del Benestar”, de manera que els serveis socials esdevinguin un nou “sistema” a l’igual que ho són la salut, l’educació i el sistema de pensions.

D’altra banda, ja s’ha iniciat tot el procés per a la creació de l’Agència Catalana de la Dependència, un organisme depenent de les conselleries de Benestar i Família i de Salut, que se centrarà en l’atenció individualitzada i en la prestació de serveis a domicili. Els destinataris d’aquests serveis seran les persones grans amb problemes per a portar una vida autònoma i les persones amb discapacitats. Es tracta de donar-los una atenció coordinada de suport per a la realització de les tasques de la vida diària i d’atenció a la salut.

El Govern de Rodríguez Zapatero, a la vegada, també està fent els deures i ha aprovat el document-base de l’acord sobre la dependència, per tal de configurar el text legislatiu que reguli el nou sistema de protecció social per a les persones amb greus limitacions per a la realització de les activitats de la vida diària. Aquesta Llei de la promoció de l’autonomia personal i d’atenció a la dependència de ben segur que aportarà recursos per a aquesta finalitat i que significarà un canvi important, que s’anirà desenvolupant al llarg dels propers anys, per a l’atenció de les persones més fràgils.

És per això que crec que és un bon moment per a que l’Ajuntament de Molins de Rei aposti de valent pels Serveis Socials, com sembla que ha començat a fer, per tal d’enfortir l’atenció domiciliària i posar en marxa nous programes amb l’ajut del Govern de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona. Nosaltres en farem un bon seguiment perquè així sigui!

Carme Figueras i Siñol
Portaveu del grup municipal socialista

Casa de la Vila, desembre 2005.

LA MILLOR SORT: LA DEL CUPÓ DE L'ONCE!

El passat dimarts 13 de desembre, com ja és tradició de cada any, l’ONCE Catalunya va celebrar un dinar-festa de Santa Llúcia al que vaig tenir l’honor de ser convidada.

El dinar va aplegar gairebé 2000 persones i va comptar amb l’assistència, entre moltes altres personalitats, de la consellera de Benestar i Família, Anna Simó, de l’alcalde de Cornellà, Antonio Balmon, i de l’alcalde de Barcelona, Joan Clos. A la foto podeu veure al delegat de l’ONCE al Maresme, Pere Badia, amb qui vaig compartir taula en el moment en que la Tuna ens va dedicar una de les seves cançons.

He volgut fer referència en el meu blog a aquest dinar perquè crec sincerament que l’ONCE està fent a Catalunya una tasca admirable per a la promoció de l’autonomia personal i la plena integració a la societat de les persones cegues i deficients visuals. Són moltes les persones en aquesta situació que reben de l’ONCE, de manera gratuïta, moltíssims serveis i ajuts per a l’educació, la rehabilitació i la inserció laboral, com també per a facilitar-los l’accés a la cultura i l’esport, i molts altres serveis per tal de tenir una igualtat d’oportunitats. L’ONCE compte a Catalunya amb 9359 afiliats.

En una compareixença que va fer l’entitat, el 29 de novembre passat, a la Comissió de Política Social del Parlament, la delegada territorial de l’ONCE a Catalunya, l’amiga Teresa Palahí, va exposar la feina que estan portant a terme, quina és la situació actual i quins són els reptes de futur per tal de poder atendre totes les necessitats dels seus afiliats, persones cegues i persones amb discapacitat. En aquells moments ja va expressar les seves preocupacions pel que fa a la caiguda de les vendes del cupó de l’ONCE que constitueix la principal font de finançament de l’entitat per a poder portar a terme la seva tasca.

Just el mateix dia de Santa Llúcia es va conèixer la notícia de que l’ONCE té pèrdues per primer cop en els 67 anys d’història (podeu veure la notícia de El Periódico). Les vendes del cupó, el seu producte estrella, han caigut un 10% durant aquest any 2005, degut a l’agressiva competència de les altres loteries amb “pots” súper milionaris. És per això que faig des d’aquí una crida a elegir el CUPÓ DE L’ONCE, a l’hora de cercar la sort!

Cal tenir-ho present a l’hora de buscar la sort. Com diu la mateixa ONCE: Jugant al cupó fas realitat els somnis de molts persones cegues. Gràcies al cupó, l’ONCE els proporciona rehabilitació, educació, feina, adaptacions tecnològiques... En definitiva, fas realitat el somni de la INTEGRACIÓ.
El cupó permet donar feina a 59.200 treballadors a tot Espanya, suport educatiu a 8500 nens cecs i deficients visuals, atenció social a les més de 4.500 persones que cada any perden la vista i també serveis i ajut per a d’altres col·lectius de persones discapacitades, destinant 75 milions d’euros a l’any en programes d’integració social i laboral.





Doncs ja ho sabeu. Si voleu tenir sort, la millor opció, la més solidària, és la del CUPÓ dels cecs.

Un Estatut millor, una Constitució més forta (article a El Punt, 6-12-05)

Avui, dia 6 de desembre, és el dia de l’Estatut. No, no es tracta d’un error: és el dia de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Perquè celebrar el dia de la Constitució és també celebrar totes les lleis que al llarg d’aquests anys l’han anada desplegant i millorant, com la proposta de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que el passat 2 de novembre es va començar a tramitar a les Corts. Així, els catalans i les catalanes estem participant aquest any més activament que ningú en la commemoració de l’aniversari de la Carta Magna, ja que hem enviat al Congrés dels Diputats un Estatut que la respecta i al mateix temps aprofundeix en el model d’Estat que s’hi fixa, fent-lo avançar cap al federalisme.
Òbviament, la campanya que el PP manté a tota Espanya ha fet que des de molts sectors això no es vegi de la mateixa manera. En democràcia hem d’admetre, i admetem de bon grat, que algú discrepi de nosaltres i defensi les seves idees. El que no és tolerable és que això es faci amb mentides i apel·lant als instints més baixos, com la por. A això es dedica el PP quan diu que Espanya es trencarà, que ens endurem els calers dels nostres conciutadans i que a sobre ho fem en connivència amb ETA.
La sort és que contra aquests arguments, no cal fer gran cosa: n’hi ha prou amb recomanar la lectura dels articles de José Maria Aznar a La Nueva Rioja l’any 1979, en què també deia que la Constitució trencaria Espanya, i que el sistema de finançament autonòmic, llavors tan incipient, seria la ruïna per a l’Estat. D’això fa gairebé trenta anys, i les coses han anat tan bé que fins i tot ell va poder governar un país fonamentat en aquesta Constitució i els ciutadans el van poder treure del govern quan van comprovar que els mentia i els enganyava dia sí, dia també! Potser a Aznar no el va acabar de convèncer, aquesta part de la Constitució que diu que cada quatre anys s’han de fer eleccions i s’ha d’acatar el resultat de les urnes, vista l’actitud que des de llavors ha fet adoptar al seu partit.
Motius per defensar l’Estatut, en tenim de sobres, i a aquestes altures són prou coneguts: és ambiciós, respecta la Constitució, deixa molt més clar quines són les competències de Catalunya i quines les de l’Estat, aprofundeix en l’autogovern... És un Estatut radicalment diferent del de l’any 79, perquè recull gairebé 30 anys d’experiència i s’adapta a noves realitats socials i polítiques, com la immigració i la UE... És difícil anar-hi en contra amb arguments de pes, i és per això que el PP s’hi oposa amb males arts.
Perquè en realitat, al PP tant li fa si Espanya es trenca o no es trenca, o si hi ha un finançament millor o pitjor, ni res de tot això: per a ells l’Estatut –i, de fet, també la Constitució- és una arma per atacar i desgastar el govern progressista de José Luís Rodríguez Zapatero. En realitat, van en contra de les millores socials de l’actual president del Govern espanyol, que va retirar les tropes de l’Iraq escoltant la voluntat dels ciutadans, que treballa per millorar l’ensenyament amb la LOE, que acaba amb la discriminació dels homosexuals, que lluita contra la violència domèstica... Evidentment, els populars no poden tolerar que les coses vagin millor per a la majoria, quan el que volen és que vagin bé només per a ells i els seus amics.
Així doncs, els socialistes no necessitem organitzar cap manifestació a la Puerta del Sol (o era a la Plaza de Oriente?) per demostrar l’adhesió a la Constitució, com fan altres que no deuen tenir la consciència tan tranquila. En tenim prou amb mostrar el respecte cada dia a l’Estatut –el vigent i el que hem proposat a les Corts- i als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, sense dir mentides, ni difamar, ni manipular informacions, ni insultar els contrincants de la resta de partits polítics. Respectar la Constitució seria, per exemple, no anar dient que l’Estatut aprovat democràticament pel Parlament és en realitat obra d’ETA. Respectar la Constitució és, per exemple, voler que se’n pugui fer una nova lectura, més d’acord amb els temps que corren, i proposar que s’aprovi un Estatut que servirà per millorar la vida dels catalans i les catalanes.

LA PLAZA DE ORIENTE. Article publicat a Eurotribuna

El partit més conservador de la dreta europea convoca per dissabte una manifestació a favor de la Constitució. Curiós, tenint en compte que els actuals dirigents del partit opinaven coses com aquestes just abans que la Constitució s’aprovés. Com veureu, Aznar no era precisament el defensor de la Carta Magna en què s’ha convertit darrerament. La manifestació de dissabte és un pas més en l’estratègia de crispació a que el PP ens vol arrossegar, després de titllar de “pancarteros” els milions de persones que ens varem manifestar contra la guerra a l’Iraq. Llavors no volien manifestacions, i ara sembla que cada dissabte hagin de sortir al carrer per protestar contra les mesures progressistes del govern de Zapatero: contra la LOE, contra els casaments entre persones del mateix sexe… La concentració convocada dissabte a la Puerta del Sol –bé podria ser la Plaza de Oriente, on alguns nostàlgics segurament es trobarien com a casa- és contra l’Estatut i contra el govern de Zapatero en general. Perquè… algú recorda que algun dia de la Constitució el PP hagi convocat una manifestació a favor de la Carta Magna? Per què han esperat gairebé 30 anys per fer-ho? Doncs perquè ara hi ha un govern progressista, i toca crispar l’ambient polític per mirar de fer-lo fora al més aviat possible. I si per això cal manipular els sentiments de milers de persones que acudiran a la manifestació pensant que realment així defensen la Constitució, doncs es manipula i punt. L’estratègia que segueix aquests dies el PP recorda la que va seguir entre el 93 i el 96 per acabar amb el govern de Felipe González i obrir l’etapa involucionista de José María Aznar. Les actituds i les declaracions dels seus líders recorden altres temps, i aquesta vegada no se n’escapa ni Josep Piqué, que fins ara sempre s’havia mantingut a certa distància de cert tipus de discurs. Sortosament, el rècord dels anys d’Aznar i de les mentides que la cúpula del PP va difondre a tort i a dret quan era al govern encara és viu a la memòria dels ciutadans i ciutadanes, de manera que aquests tipus de discurs –“Espanya es trenca, les esquerres són el dimoni”- han perdut molta credibilitat.

II TROBADA INTERPARLAMENTÀRIA DEL PSC

Aquest dissabte, 26 de novembre, hem tingut la II Trobada Interparlamentària del PSC. Hi hem participar els diputats i diputades del Parlament, els del Congrés dels Diputats, els del Parlament Europeu, els senadors i senadores i els alcaldes i alcaldesses de municipis de més de 50.000 habitants.

La Trobada l’ha inaugurat el primer secretari i ministre d’indústria, José Montilla (podeu llegir aquí la referència feta pels companys de premsa), i aquí la intervenció complerta Seguidament hem tingut una taula dedicada als pressupostos de la Generalitat, a càrrec de Martí Carnicer (Secretari General del Departament d’Economia i Finances), i els de l’Estat, a càrrec de David Vegada (secretari d’Estat d’Economia).

A mi m’ha tocat de moderar la taula en relació al CONTEXT POLÍTIC.

Hi ha participat, en primer lloc, Celestino Corbacho, secretari de política municipal, que ha dit que els socialistes hem d’aparèixer davant la gent parlant del fenomen de l’immigració, afrontant els problemes dels barris i ciutats. Ha dit que si la política no fa front als problemes, els problemes acaben menjant-se la política. Ha apuntat tres eixos importants d’actuació:
1) les escoles: És a on es decideix el futur de Catalunya. L’escola que ha d’estar lligada al barri i a les famílies. Apostem per l’escola pública i de qualitat
2) la intermediació. En els barris, en el carrer i en les escales. Des dels ajuntaments ens cal intercedir quan hi ha un problema de convivència enviant gent preparada per a intermediar.
3) remodelació d’habitatges i accessibilitat (ascensors) Qualitat dels espais públics.

En segon lloc, Raimon Obiols, ha fet una intervenció en relació al que s’ha aconseguir per a la presència del català a Europa, sobre la política euromediterrània. Ha fet un anàlisi molt interessant sobre la situació a França sobre com s’han deixat créixer multitud de barris com era abans la Mina a Paris i a d’altres ciutats de França. Ha acabat dient que només amb més socialisme podem fer front a la integració de tothom i als reptes que es plantegen de més polítiques socials. Finalment ha fet també una crida a la necessitat no deixar de reivindicar una Constitució Europea que pugui donar resposta als reptes plantejats.

Carme Chacón i Isidre Molas han fet sendes intervencions sobre els compromisos ja complerts per José Luis Rodriguez Zapatero. Chacón ha fet especial èmfasi en la política d’educació que es vol portar a terme per a fer front al fet que tenim 15-16 nacionalitats en les mateixes aules. Han parlat sobre l’estabilitat parlamentària aconseguida i l’aïllament del PP i Molas ha explicat quins canvis s’han portat a terme i encara es podran anar realitzant (encara que no podem comptar ara per ara amb el suport del PP per a la reforma constitucional) per tal de fer del Senat una veritable Càmera de representació territorial

Per acabar, Miquel Iceta, ha remarcat el gir social aconseguit pel Govern de la Generalitat. Ha advertit del risc que la gestió política se separi molt de la percepció de la gent. Ha dit també que les negociacions de l’Estatut estan anant molt be i que el principal repte està en el fet que els quatre partits hem d’arribar al mateix lloc el mateix dia. D’altra banda ha alertat de la necessitat que el perfil del PSC es percebi amb claredat per part de la ciutadania, ja que el fet que siguem el partit majoritari del Govern a vegades desdibuixa el nostre paper com a formació política. En aquest sentit ha dit que cal aprofitar al màxim la sintonia que nosaltres tenim amb el Govern d’Espanya (i no tan sols pel que fa a l’Estatut).
Finalment, Miquel Iceta ha parlat de la necessitat de reflexionar seriosament sobre les reformes fiscals. Personalment comparteixo plenament aquesta afirmació. Iceta ha explicat que en el darrer baròmetre del CIS són més els ciutadans disposats a pagar més impostos per tal d’aconseguir més serveis públics. L’Estat no pot desarmar-se fiscalment perquè tenim reptes socials molt importants encara per aconseguir!.
Afortunadament no ens ha calgut arribar a una crisis social com la de França per a extreure conclusions polítiques, ha dit Miquel Iceta. Catalunya ja no és només la Catalunya rica i plena sinó que també és la Catalunya de les necessitats socials, la de les necessitats de la gent gran, la dels llits calents i la dels barris que han canviat de color.

La cloenda ha anat a càrrec del President del PSC i President de la Generalitat, Pasqual Maragall, quina referència a la seva intervenció podeu trobar aquí mateix.

La Conferència del PSC, la del quart pilar, ha estat un èxit

Aquest cap de setmana hem celebrat la IV Conferència Nacional del PSC dedicada als "Vells i nous drets socials". Ha anat molt be, tan pel que fa als treballs del conjunt de delegats, com a l'assistència de convidats, com als continguts dels documents aprovats.

El dissabte el Plenari estava de gom a gom. Es notava que la nostra gent volia parlar de les polítiques socials després de tan parlar d'Estatut, de finançament o de temes identitaris. No en va les diferents agrupacions i sectors del PSC van fer més de 1000 esmenes a la ponència marc de la Conferència. La gent estava desitjant - i ho va tenir - parlar dels temes que més preocupen als ciutadans, dels temes socials més quotidians.


A l'acte inaugural va parlar l'Ernest Maragall, que és el Secretari a qui pertocava l'organització de la Conferència i va fer una exposició del perquè s'havien triat aquests continguts per al debat.



La Marina Geli, consellera de Salut, va fer la Conferència inaugural i tot seguit, el Miquel Iceta, viceprimer secretari i portaveu del grup parlamentari del PSC va fer una intervenció que podeu llegir clicant aquí i que va aixecar els aplaudiments de la sala en moltes ocasions.A la tarda del dissabte el treball de les Comissions per tal d'analitzar i debatre les esmenes aportades. Cal felicitar als ponents i als membres de les taules de les tres comissions per la feina que van fer. Els nostres consellers i conselleres del Govern van fer intervencions en aquestes comissions.


El diumenge, altra cop en el Plenari, es van presentar les conclusions més significatives de cada Comissió. Tot seguit, jo mateixa, com a Secretària de Política Social vaig fer una intervenció sobre què significarà el desenvolupament del Quart Pilar de l'Estat del Benestar, el del Sistema de Serveis Socials, per a l'avenç de la nostra societat en la protecció dels més fràgils. Aquí podeu llegir la meva intervenció

La cloenda de la Conferència va anar a càrrec de José Montilla, amb el discurs que podeu llegir aquí i del President del PSC i President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall que va posar en relleu la tasca feta pel seu Govern per al canvi social

LA PROTECCIÓ SOCIAL DE LES PERSONES AMB DEPENDÈNCIA

A l'acte inaugural de la jornada que, sota el títol “Atenent a les persones amb especials necessitats: un repte per al món local” s'ha fet avui al World Trade Center de Barcelona, hi han participat la secretària d'Estat de Cooperació Territorial del Ministeri d'Administracions Públiques, Ana Isabel Leiva; el diputat de l'Àrea de Govern Local, Antoni Fogué; i la diputada de l'Àrea de Benestar Social, Núria Carrera.

He tingut l'honor de pronunciar una conferència en aquesta Jornada organitzada per la Diputació de Barcelona. Pots llegir el que hi he dit clicant aquí.