30.9.05

El Parlament ha aprovat l'Estatut!


El divendres 30 de setembre, amb els companys del grup, amb el Pasqual i la Diana, celebrant que el Parlament ha aprovat el nou Estatut de Catalunya!

29.9.05

En el Ple de l'Estatut


Una bona amiga m'ha fet arribar aquesta fotografia del segon dia del Ple del Parlament en que es debatia l'Estatut, el dijous dia 29 de setembre. En la foto se'm veu parlant amb el President de la Generalitat, Pasqual Maragall, que em preguntava com anaven les negociacions del Preàmbul.

22.9.05

ESTATUT, ARA O D'AQUÍ A 30 ANYS?. Article a El Punt- BCN

CiU ens vol fer empassar una proposta de finançament que no millora la del Govern tripartit i que fa l’Estaut inaprobable per una colla d’anys


Tindrem Estatut? No hi ha diputat català que no hagi respost aquesta pregunta una i altra vegada durant les darreres setmanes. És veritat que els ciutadans estan tips del lamentable espectacle que els estem oferint els polítics, però també és veritat que la gent té ganes de saber com acaba.
Aquestes alçades pocs dubten que els socialistes catalans tenim moltes ganes d’aprovar el nou Estaut. Seria molt trist que d’aquí a uns mesos veiéssim com el País Valencià, Andalusia, Canàries o Euskadi, per posar alguns exemples, han aconseguit més autogovern i més finançament, mentre nosaltres ens hem quedat amb l’Estatut de 1979.
Seria molt trist, perquè el debat l’hem obert nosaltres i perquè moltes de les propostes que s’aprovaran venen del laboratori d’idees català.
I sobre tot perquè, sinó tenim nou Estatut ara, quan el tindrem? Dubto molt que els partits catalans ens tornem a embarcar en una gran discussió com aquesta en una bona colla d’anys. Si no hi ha Estaut, tots n’haurem sortit tan escaldats que no voldrem repetir l’experiència.
Catalunya ha de tenir un nou Estatut ni que sigui per plantar cara a tots aquells que, des de la caverna, atien l’odi anticatalà de manera incansable. Hem de permetre que els han convertit l’OPA de gas natural en un conflicte entre territoris vegin que els catalans no ens en sortim perquè som incapaços de posar-nos d’acord? Hem de deixar que els que ens acusen de ser “amics dels terroristes”, de tenir el “punt cat” com a pas previ a la independència o d’extorquir el president Zapatero puguin dir, a més, que som una colla d’ineptes? Només per això, valdria la pena tenir Estatut. Per poder-los dir, des del propi Congrés dels Diputats, que les nostres reclamacions són justes.
Per afirmar, davant el senyor Rajoy i el senyor Zaplana, i que si volem més autogovern és per aconseguir avenços socials per a tots, i que si volem un millor finançament és perquè el que tenim ara és injust, que fa Catalunya reculi en nivell de renda; que ens ofega; que no ens deixa fer totes les carreteres i infraestructures que necessitem; que no ens permet tenir tots els llibres de text gratuïts, com a Castella; o un ordinador per alumne, com a Extremadura.
Però no es tracta només d’anar-nos a desfogar davant els “popes” del PP. No ens val qualsevol Estatut. Volem un estatut ambiciós, que ens doni tot l’autogovern i tot el finançament possible dins una Espanya plural i que, a més, surti aprovat de les Corts. I només depèn de nosaltres.
Aquests dies tan decisius, la proposta d’Estatut està embarrancada per la disputa que té el tripartit amb CiU sobre el finançament. És una qüestió de constitucionalitat? Sí, però només en part.
Els socialistes catalans hem repetit moltes vegades que no podem portar un Estatut inconstitucional al Congrés. Comportaria el rebuig immediat i hauríem de tornar a casa amb un gran fracàs a l’esquena i la cua entre cames. Nosaltres no contribuirem a que Catalunya faci el ridícul. Seria posar-ho massa fàcil als partidaris del NO. Zapatero només ens va demanar que respectessim la Constitució, no podrem complir-ho?
Però no és només una qüestió de constitucionalitat, sinó de voluntat d’acord. Cal tenir molt clara una cosa que aquests dies no para de repetir el conseller Castells. La proposta de finançament de CiU, no millora en res la proposta de finançament del Govern.
El concert econòmic basc no és aplicable per a Catalunya i que per tant a Madrid no seria aprovat. Per això la proposta del Govern de Catalunya preveu que, en quinze anys, el rendiment del futur sistema de finançament català s’equipari al rendiment que obtenen els bascos amb el seu sistema de concert.
És a dir estem embrancats discutint si reclamem per a Catalunya una quantitat de diners similars o per la via del tripartit, que és aprovable al Congrés, o per la via de CiU, que és impossible d’aprovar. Amb quina ens quedem? Com diu la dita castellana “más vale maña que fuerza” i si es pot obtenir un bon finançament per la via del diàleg i el convenciment (encara que no serà gens fàcil), quines ganes de buscar-lo per la via que saps que et porta a la derrota total!!!
Per això, és evident que no es tracta només d’un tema de constitucionalitat. Hi haurà Estatut, si tots els partits ens convencem que tenim l’oportunitat d’aconseguir molt més per a Catalunya i volem aprofitar-la.
Depèn de tots, però sobretot de Convergència. Si CiU vol anar al Congrés a guanyar un bon Estatut per a Catalunya, hi haurà Estatut. Si volen anar a Madrid a “plantar cara i perdre”, amb nosaltres que no hi comptin. Per molt que ens pesi, no hi haurà Estatut. I per una bona colla d’anys.

CARME FIGUERAS. Portaveu adjunta del Grup Parlamentari Socialistes – Ciutadans pel Canvi.

Article publicat a El Punt - Barcelona