31.10.07

Zapatero assumeix les seves responsabilitats


Aquest diumenge el president del Govern espanyol va visitar Bellvitge per analitzar sobre el terreny els problemes provocats per les obres del TGV. Zapatero va dir clarament que les responsabilitats eren del seu Govern, que les assumia, que estava fent i faria tots els esforços per resoldre-les, i, sobre tot, va demanar disculpes per les dificultats que pateixen els ciutadans i ciutadanes de Barcelona i la seva àrea metropolitana, tot agraint-los el seu comportament cívic i exemplar.

La resposta de l’oposició política no s’ha fet esperar. El candidat de Convergència i Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, no ha dubtat a fer demagògia i utilitzar directament la seva qüestió pel seu benefici electoral, el mateix que ha fet Artur Mas. Com també fa el PP de Rajoy, Acebes i Sirera, ratllant el ridícul. Que si Zapatero hauria de venir el dia laborable, que si hauria de venir en pluja. Si no venia, deien que s’amagava. Si ve, només és per electoralisme...

Com molt bé va dir el president Montilla aquest diumenge, els que avui criden, en referència a CiU i PP, són els que van pactar el traçat del TGV a Barcelona. Són en part responsables del que passa, tant pel que fa al retard en l'arribada de l’Alta Velocitat, com en la tria del traçat, com en el retard en les inversions i els dèficits de manteniment de Rodalies.

Em pregunto què hauria passat si aquesta obra, amb aquest traçat i aquest projecte, s’hagués executat essent encara Aznar president del Govern o, igual o pitjor, essent-ho Rajoy. Què hagués passat si hagués estat Pujol, o Mas, el president de la Generalitat? Jo tinc la resposta molt clara i crec que la majoria dels ciutadans de Catalunya també. L’eficàcia, la fermesa, la capacitat de negociació i de convicció del president Montilla, res té a veure amb l’actitud de victimisme, de “treure’s les puces de sobre” a que ens tenia acostumats el president Pujol, ni molt menys amb la prepotència i superficialitat d’Artur Mas. A Aznar o Rajoy encara me’ls imagino menys. Alguna vegada van assumir alguna responsabilitat quan eren respectivament President i Ministre?

Els fets ocorreguts en el tram del TGV que passa per Bellvitge i El Gornal són molt greus. Que s’hagin fet les obres malament, amb uns murs que permeten filtracions i provoquen esvorancs és impresentable. Cal i caldrà depurar les responsabilitats tècniques i també polítiques dels que havíem d’haver garantit que les obres s’executessin bé. Els efectes sobre els usuaris de Rodalies i de Ferrocarrils de la Generalitat és un greu problema que cal arreglar quan abans millor.

Els presidents Montilla i Zapatero ho han dit molt clar. La primera prioritat és restablir el servei de Rodalies, amb totes les garanties de seguretat. S’hi estan implicant a fons. S’han fet esforços enormes per donar alternatives de transport, amb plena implicació de totes les administracions (també és lloable l’esforç que fan tots els ajuntaments en aquest sentit). Els dos presidents estan responent davant dels respectius Parlaments i davant dels ciutadans.

I finalment, la qüestió de fons. Perquè no assumim tots, d’una vegada, que l’àrea metropolitana de Barcelona pateix una congestió estructural? Que l’aposta pel transport públic hauria d’haver estat una prioritat des de fa més de 10 i 15 anys i, aleshores, ara no estaríem a on estem? I, fins i tot, perquè no reconeixen, aquells que en van ser els culpables, que la dissolució de la Corporació Metropolitana de Barcelona que propicià l’expresident Pujol ens ha portat també cap a aquest desastre?
Nota: aquet escrit és un article meu publicat ahir al Singula Digital
La foto és d' El Periódico

16.10.07

Combatre el càncer de mama


Aquest dilluns ha tingut lloc al Parlament de Catalunya una Jornada sobre l’estat actual del càncer de mama, organitzada per AECC-Catalunya contra el càncer, en la que he tingut l’honor de participar com a presidenta de la Comissió de Salut. La jornada ha estat un èxit de convocatòria i les reflexions abocades, tan pels ponents com per les dones afectades que formaven part del públic, han estat molt interessants i enriquidores.

Podeu llegir la nota de l'acte d'inauguració, a càrrec de la Consellera de Salut i del President del Parlament, que s'ha publicat a la web del Parlament. També les dades que ha proporcionat el Departament de Salut en una nota de premsa que titula "La mortalitat per càncer de mama a Catalunya mostra un descens del 1,5% des del 1985"
De la meva intervenció en podeu llegir la nota de premsa que n'ha fet el Gabinet del meu grup parlamentari. I si voleu llegir la meva intervenció completa també ho podeu fer.

Hi ha moltes dones i, per tant, moltes famílies afectades per aquesta malaltia. Les estadístiques ens diuen que a Catalunya una de cada nou dones desenvoluparà al llarg de la seva vida un càncer de mama, que té una incidència de més de 4.000 dones a l’any. Vull fer aquí una breu reflexió sobre els reptes que se’ns plantegen en aquesta matèria:

Hem avançat molt en el tractament i curació d’una malaltia de la que encara es desconeix l’origen, malgrat que les expectatives sobre la recerca són força esperançadores. Els programes que s’estan portant a terme a la sanitat pública catalana de diagnòstic ràpid quan hi ha sospita són un gran avenç i les desigualtats territorials s’han anat reduint poc a poc. Cal millorar, però, els circuits de rehabilitació quan hi ha efectes secundaris, com els efectes del linfedema, especialment en alguns llocs del territori. S’ha de treballar per eradicar les llistes d’espera per a la reconstrucció mamària, que és un dret de la dona com ho és la cirurgia plàstica d’una altra part del cos. Hem de seguir esforçant-nos en aquest camí.

Malgrat que s’ha aprofundit molt en la prevenció, aquesta és encara la gran assignatura que tenim pendent. El cribatge mitjançant mamografies bianuals arriba ja a més del 70% de les dones d’entre 50 i 65 anys, però cal incrementar aquesta mitjana. Promoció, informació, educació.... més salut pública, en definitiva. Calen campanyes generalitzades de prevenció. Calen també campanyes específiques i àmplies per fomentar l’autoexploració mamària entre les dones. Cal que les dones perdin la por i els prejudicis, com també que tinguin tota la informació per portar a terme correctament l’autoexploració i avançar-se a consultar el més aviat possible si tenen cap dubte. Són reptes pels propers anys.

I finalment, però no menys important, cal més consciència social, més suport social: les dones afectades necessiten més suport emocional i psicològic adequat a cada circumstància, per tal que se sentin més acompanyades en el procés de tractament i recuperació de la malaltia.

I finalment, cal evitar, sancionar si cal, qualsevol tipus de discriminació laboral per aquesta causa. Encara queda feina per fer.




Els dibuixos són de la web http://www.universidadpacientes.org/ que recomano molt especialment. Allà hi podeu trobar informació molt clara sobre quan s'han de fer le mamografies i com fer l'autoexploració, més de molts altres temes d'interés.

7.10.07

Ja tenim llei de Serveis Socials!

Un article meu publicat aquest divendres a EL FAR (semanari del Baix Llobregat encartat en El Periódico):


" Aquest dimecres el Ple del Parlament va aprovar la llei de Serveis Socials de Catalunya. Una llei àmpliament consensuada amb les entitats del sector, ajuntaments i agents socials i polítics.

Amb el desplegament d’aquesta llei s’aconsegueix que els Serveis Socials esdevinguin el quart pilar de l’Estat del Benestar. Així, a Catalunya, posem els serveis socials al mateix nivell de drets ciutadans que l’Educació, la Salut i les Pensions.

La llei s’aplicarà a partir del 2008 i, progressivament, fins el 2014. Els serveis socials ja no estaran limitats per les partides pressupostàries com passa ara, sinó que seran un servei com la sanitat pública: s’haurà d’atendre a tothom que ho necessiti.

Hi haurà serveis gratuïts i d’altres de copagament, que ho seran en funció únicament de la renda personal de la persona usuària. Aquesta és una novetat important respecte de la situació actual, ja que ara es té en compte la renda dels familiars a l’hora de determinar el dret i el percentatge d’aportació de l’usuari. D’altra banda, ningú es quedarà sense poder gaudir del dret per manca de recursos econòmics.

Serveis com l’atenció domiciliària o els acolliments residencials, per a la integració social i laboral de persones amb discapacitat, per a malalts mentals, teràpia ocupacional, tuteles, atenció a famílies amb problemàtica social o risc d’exclusió, centres d’acollida per a infants i adolescents, mediació familiar, atenció a dones víctimes de violència, transport adaptat, suport a l’adopció nacional i internacional,... Tots aquests, i molts altres, són els serveis socials pels quals la llei preveu la garantia d’accés i la universalitat. "


La Llei va ser aprovada per unanimitat de tots els grups de la Cambra i, en acabar, les tres conselleres de Benestar i Família, a l'anterior legislatura, Anna Simó i jo mateixa, i d'Acció Social i Ciutadania, ara, l'actual consellera Carme Capdevila, ens varem fer una foto de família amb els representants de les entitats que ens acompanyaren en el Parlament en aquest dia de Ple. Aquí la teniu:



3.10.07

Evitar els embarassos d’adolescents

Coincidint amb la celebració del Dia Mundial de l’Anticoncepció, darrerament s’han publicat dades sobre avortaments a Espanya. Llegeixo amb disgust el nombre d’adolescents que queden embarassades. L’any 2005, 12.883 noies d’entre 15 i 19 anys van avortar (una xifra que duplica la de fa 10 anys). La pitjor dada, però, és que aquestes, les que han avortat, només són el 49% de les que han quedat embarassades. És a dir, que altres 13.000 noies d’entre 13 i 19 anys han tingut el fill a una edat del tot prematura per a ser mares. Una darrera dada, també molt negativa, és que un 11 % de les adolescents que han avortat l’any 2005 ho han fet per segona vegada.

És evident que no podem continuar així. No podem continuar obviant que segueix augmentant, any darrera any, la xifra de noies que queden embarassades en una societat que, se suposa, és cada vegada més avançada, més culta i més lliure. No podem continuar amb el drama que suposa el fet que tantes noies joves hagin d’avortar o ser mares prematures. Seguim tenint pendent aquesta assignatura com a societat. Falta molta formació, falta encara molta informació i falta, encara més, treure’ns de sobre la hipocresia que representa per a alguns confondre l’educació per a la sexualitat responsable i protegida amb un suposat llibertinatge.

Sembla mentida que, en els inicis del segle XXI, en una societat benestant com la nostra, encara tinguem una llei excessivament restrictiva pel que fa a l’interrupció voluntària de l’embaràs. També que hi hagi comunitats autònomes, com la de Navarra, a on, a la pràctica, no es pugui avortar en cap cas. Sembla mentida que els sectors més reaccionaris de l’Església catòlica i la dreta més recalcitrant cridin els pares a fer objecció de consciència en contra de l’assignatura de secundària d’Educació per a la Ciutadania, una assignatura que, entre d’altres valors, cívics i democràtics, preveu formar els adolescents per a l’afectivitat i la sexualitat, formar i informar sobre els mètodes anticonceptius i les pràctiques de risc.

Que falta informació és evident. Que cal trobar nous mecanismes per arribar als joves, també. Un de cada set joves substitueix els preservatius per l’ineficaç i perillosa marxa enrere en les seves relacions sexuals. Encara hi ha joves que creuen que la primera relació sexual no té cap risc. Hi ha moltes noies que segueixen creient que la píndola engreixa. Tres de cada quatre noies enquestades no han anat mai a un centre de planificació familiar. I, amb tot això, l’edat mitjana d’inici de les relacions sexuals és als 16 anys. Pares, educadors, polítics, i el conjunt de la societat, no podem dimitir de les nostres responsabilitats.

Però no és només més formació i informació el que cal. Calen també més mitjans: l’accés gratuït dels joves als preservatius, a la píndola de l’endemà com a recurs d’emergència i més centres especials de planificació familiar per a joves, públics, integrals, amb horaris amplis, laborables i festius, on es garanteixi la confidencialitat, ja que si no és així, molts joves menors d’edat no s’atreveixen a anar-hi.
Article meu publicat el passat dimarts al Singular Digital
El cartell és d'una campanya del Ministeri de Sanitat per a l'ús del preservatiu