24.3.06

Article "Llars d'infants, una prioritat", publicat a El Punt el 20/3/2006

Encara recordo molt bé quan, al febrer de 1999, l´aleshores conseller d´Educació, Xavier Hernández, es va treure un conill de la màniga durant un Ple al Parlament sobre política educativa, i va prometre que promouria en un període de sis anys la creació de 30.000 places d´educació de 0 a 3 anys. Una oferta sense cap planificació, cap compromís amb els ajuntaments com a administració corresponsable, cap previsió pressupostària i, per tant,sense cap garantia de compliment. Faltaven pocs mesos per les eleccions i s´havien de fer promeses en un tema en què ja es portava molt de retard i la demanda era cada vegada més gran. Ha estat el Govern de Pasqual Maragall qui ha fet realitat les 30.000 places de llar d´infants. Ara, transcorreguts 7 anys des d´aquell debat, el Govern de la Generalitat sí que ha fet el Mapa de Llars d´Infants i els acords amb els ajuntaments. Només en un any, 264 consistoris de Catalunya ja s´han compromès a crear el 75% de les 30.000 places previstes. I això és així perquè la Generalitat finança la inversió inicial i també el manteniment i funcionament tant de les places noves com de les ja existents. És un esforç molt important el que es fa, en col•laboració amb els ajuntaments, per a donar resposta a la necessitat de tantes i tantes parelles arreu de Catalunya que necessiten d´aquest servei per poder fer compatible tenir fills amb la seva activitat professional.La política educativa ha fet un gran gir des de l´arribada del govern catalanista i d´esquerres al Govern. No en va Maragall va fixar-se com a màxima Educació, Educació i Educació. Perquè un país que vulgui innovar, ser un país amb ambició, ha de tenir l´educació com una prioritat. El Govern ha fet una clara aposta per la qualitat. Només algunes dades: es van crear 2.200 noves places de professorat a l´inici del curs 2004-2005 i s´han convocat 3.680 places d´oposicions tan a primària com a secundària; s´han fet inversions noves construccions i ampliacions en 152 centres, s´han posat en marxa 63 nous centres escolars aquest curs 2005-2006; es preveuen 370 actuacions constructives i de millores per aquest curs, amb una inversió final de 520 milions d´euros; i s´han pogut eliminar 112 barracons. L´objectiu més important és, però, la qualitat! Les propostes que estan sobre la taula del Pacte Nacional de l´Educació així ho demostren. D´aquestes mesures, cal destacar la de la sisena hora diària a la primària. És una mesura sense precedents per a la igualtat de condicions entre la escola pública i la concertada. Una dada: aquesta sisena hora significarà que quan els nostres fills surtin de l´escola als 12 anys per anar a l´Institut hauran fet un nombre d´hores lectives equivalents a tot un curs més. Serà com haver fet un curs més a la mateixa edat! Queda demostrat, amb tot això, que el sistema educatiu català es podria haver millorat durant els 23 anys de govern de CiU, perquè hi havia prou diners per fer-ho -nosaltres els hem trobat. La qüestió és si l´Educació estava entre les prioritats de Pujol i els seus consellers d´Ensenyament, si realment el tema els preocupava o si només l´usaven per fer anuncis electoralistes. És evident que només el volien per tenir alguns titulars de tant en tant, com va passar amb la promesa del conseller Hernàndez, que ell mateix va acabar matisant –quatre mesos més tard, va dir que aquestes 30.000 places no serien totes públiques-, va delegar en els ajuntaments –podeu crear tantes places com volgueu, sempre que les pagueu vosaltres, va venir a dir- i finalment va acabar deixant el tema en un calaix, en un racó on això de les escoles bressol li fes poca nosa a ell i a la resta del govern de CiU.

22.3.06

Visca el nou Estatut!















El nou Estatut de Catalunya ha superat una fase més, la de la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats.

Ahir dimarts varem fer a Madrid la darrera de les sis sessions (la majoria maratonianes) d’aquesta Comissió mixta formada per 39 diputats de la Comissió del Congrés i 39 diputats i diputades de la delegació del Parlament.

Finalment, ahir varem acabar la feina i, sincerament, crec que ha estat una molt bona feina. L’Estatut que ha quedat a punt per a anar al Ple del Congrés dels Diputats aprofundeix en l’autogovern de Catalunya en aquells aspectes que, des de fa temps, reclamava la societat catalana: reconeixement de la personalitat i singularitat nacional de Catalunya, un marc competencial molt més ampli i més ben garantit, i un finançament just, transparent i solidari.

A la sessió d’ahir, Manuela de Madre, la presidenta del meu grup parlamentari, va estar esplèndida. M’agradaria repetir alguna de les frases que va dir en resposta a les intervencions d’Eduardo Zaplana del PP i de Josep Lluís Carod Rovira d’ERC, els dos grups que van votar que no, encara que per motius diferents, tant al preàmbul com al conjunt de l’Estatut.

De Madre va dir:

Este Estatuto no rompe nada. No rompe nada. Y lo refuerza todo. Refuerza la España de las Autonomías, refuerza la España plural y diversa, refuerza la España moderna de las reformas necesarias e inaplazables. Más autogobierno es más riqueza y desarrollo para todos, ustedes lo saben bien.

Este Estatuto no es insolidario. ¡Ya está bien de tanta falsedad, Sr. Zaplana! ¡Ya está bien de alimentar tanta confrontación entre los españoles! Los que realmente dividen y separan a España son ustedes

I cap al final va dir:
.... me dirijo a Josep Lluís Carod Rovira para decirle que “Los que están a favor suelen estarlo con matices; no se engañe, los que están en contra, sólo están en contra.”.

La veritat és que és una llàstima que ERC no s’hagi sumat a l’acord i, de fet, els companys diputats i diputades d’aquest grup estaven força tristos al final de la sessió d’ahir. Espero que reconsiderin la situació cara a la tramitació al Senat, i si més no, cara el Referèndum, perquè, com deia al començament, tindrem un gran Estatut que ens obrirà una nova etapa en la història de Catalunya.

17.3.06

Amb l'Estatut, cap a l'Espanya federal


Dimecres vaig tenir l’oportunitat de defensar en nom del meu grup parlamentari el Títol V de l’Estatut, el que s’anomena “De les relacions de la Generalitat amb l’Estat, amb altres Comunitats Autònomes i amb la Unió Europea, i de l’acció exterior de la Generalitat”. La referència dels serveis de premsa a la meva intervenció la podeu trobar a la pàgina web del PSC clicant aquí.

Aquest Títol V és el que defineix com han de ser les relacions entre Catalunya i l’Estat, entre ambdós governs, i li dona molt de contingut a les funcions que ha de tenir i els temes que s’hauran d’anar tractant a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat. També aborda la participació de la Generalitat en institucions, en procediments de presa de decisions estatals i en la designació de representants en organismes econòmics, jurídics (com el Tribunal Constitucional) i socials. D’altra banda s’ocupa de les relacions amb d’altres comunitats autònomes, del règim de convenis i de les relacions multilaterals entre comunitats i l’Estat.

En un segon capítol d’aquest títol V, l’Estatut s’ocupa de les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea. Aquest és l’apartat més novedòs, donat que l’adhesió d’Espanya a la UE l’any 1986 va ser molt posterior a l’Estatut vigent. En la meva intervenció vaig fer referència als avenços aconseguits en la participació de Catalunya en els organismes de decisió europeus amb el Govern Zapatero.

Finalment el capítol III s’ocupa de l’acció exterior de la Generalitat. Aquest és un tema respecte del qual els populars en fan més acusació d’anticonstitucionalitat. Fins i tot el diputat Moragas va fer una referència tendenciosa a Sentències del Tribunal Constitucional. Jo li vaig respondre que aquest Tribunal distingeix clarament entre les relacions internacionals com a competència exclusiva de l’Estat, però que una altra cosa era la possibilitat de que la Generalitat pugui fer acció exterior, i que d’això era precisament del que tracta el nou estatut.

En la meva intervenció vaig respondre algunes de les afirmacions del diputat Gabriel Cisneros del Partit Popular i, especialment, a les que fa fer en la seva intervenció el diputat Moragas, que va parlar amb nom del Grup Popular en el Congrés. Li vaig haver de dir que amb el tremendisme que es desprenia de les seves afirmacions, no semblava pas que ell fos del Partit Popular de Catalunya. I és que en el Ple del Parlament de Catalunya de setembre de l’any passat, en que es va aprovar la Reforma de l’Estatut, el grup popular, de la veu del diputat lleidatà Jordi Montanya, quan va manifestar el seu acord amb molts dels articles d’aquest títol i quan, fins i tot, no en van votar cap en contra.

El diputat Moragas va dedicar bona part de la seva intervenció a l’acció exterior de la Generalitat, preocupant-se per la imatge exterior t’Espanya quan les diverses comunitats autònomes intervinguin en temes europeus o en organismes internacionals i va insistí reiteradament en l’error que això significava. Jo li vaig contestar que no s’havia ja de preocupar per això i que la pitjor imatge de la nostra política exterior va ser la de la guerra a la que ens van portar quan el PP governava. O és que no van ser veritables errors posar-nos de genolls davant del president Busch o l’episodi de l’illot de Perejil?

Transcric ara a continuació Algunes frases de la meva intervenció del 15 de marzo a la Comisión constitucional del Congreso de los Diputados:

Respecto de las relaciones entre el Estado y Cataluña:

El Estatuto tendrá en estos artículos tres virtudes: Lealtad, confianza y respeto mutuo entre ambos Gobiernos.
Los cambios introducidos en la ponencia son precisamente en este sentido, ya que quizá el texto salido del Parlament de Catalunya tenía todavía algunos vicios (aunque esta vez pequeños) de desconfianza de Cataluña respecto del Gobierno de España.
Y dos principios: Bilateralidad en las relaciones Generalitat-Estado y Multilateralidad en todo aquello que afecta al conjunto de las CCAA

Comisión bilateral Estado-Generalitat:

Se trata de superar las relaciones de superioridad o de jerarquización para tenerlas en función de cada nivel competencial, aplicando los principios de subsidiariedad y proximidad en cada ámbito.
¿Con qué finalidad? Pues ninguna otra que la de ser más eficaces i eficientes en los servicios públicos en bien de la ciudadanía.
No hacemos otra cosa que dar rango estatutario a la Comisión Bilateral Generalitat-Estado. Más allá del simple espacio de resolución de conflictos competenciales. Sino como un marco general y permanente de relación y de colaboración. Y repito: con lealtad, confianza y respeto mutuo.

El Estatuto es un instrumento de pacto. Entre Estatuto y Constitución, de relación bilateral – a través del diálogo y del acuerdo para servir mejor a los ciudadanos y ciudadanas - i de relación multilateral – los mecanismos multilaterales son esenciales en los países compuestos, los que se denominan federales.

Desde el Partito Popular critican este Estatuto por su multilateraliad y a la vez se oponen a la Reforma del Senado. Si abordáramos la Reforma del Senado muchos de estos temas quedarían más claros.

Relaciones de la Generalitat con la Unión Europea:

Hay que reconocer avances muy importantes propiciados por el actual Gobierno de J.L.R.Zapatero en aquello que se refiere a la participación de representantes de la Generalitat en los organismos europeos. Ya hay consellers/res del Gobierno de Cataluña que han tenido la oportunidad de intervenir en organismos de la Unió Europea y participamos ya en las negociaciones.

Hasta hace poco el Estado era el único interlocutor de la UE y ello impedía que Cataluña pudiera participar directamente en el diseño de políticas comunes, incluso en políticas cuyas competencias son exclusivas de la Generalitat.

En relación al artículo 199 – Participación en organismos internacionales:

El texto tal y como ha quedado permite, tanto la presencia de la Generalitat en la delegación española en la UNESCO – que es lo que nosotros querríamos – como la posibilidad de intentar que Cataluña pueda ser admitida como miembro asociado, como lo son los territorios de: Aruba, Islas Vírgenes Británicas, Islas Caiman, Macao, Antillas Neerlandesas y el Archipiélago de Tokelau (nueva Zelanda). Repito que eso es lo que quieren algunos, no lo que queremos nosotros.

En relación a todo el Título V:

Con este Titulo V del Estatuto damos un paso adelante hacia el federalismo
.
Para nosotros este Título, junto con el II del Poder judicial, implican un significativo paso adelante hacia el federalismo. Ni Estado confederal, ni Cataluña independiente, sino hacia un Estado Federal. Hacia el modelo de la España federal. Un camino tranquilo, natural, hacia el federalismo.
Federalismo que para nosotros implica: pacto, lealtad, libertad, confianza y respeto mutuo.

Esta es nuestra concepción de la España que queremos y, por supuesto de la Cataluña que queremos: una Cataluña abierta, acogedora, dialogante, convincente y colaboradora, confiada en sí misma y solidaria.

13.3.06

Des de Madrid, a la Comissió de l'Estatut


Aquests dies soc a Madrid, formant part de la delegació catalana de la Comissió mixta del Congrés dels Diputats que ha de dictaminar el nou Estatut. Avui tenim ja la tercera sessió i en queden tres dies més encara.

Poques coses es poden dir que no s’hagin dit ja aquests dies des dels mitjans de comunicació. El primer dia la nostra presidenta, Manuela de Madre va estar, com sempre, molt inspirada en la rèplica a Mariano Rajoy en el debat del títol preliminar. També Alfredo Pérez Rubalcaba va rebatre al PP amb gran contundència i, a la vegada, va fer una molt bona defensa del nou Estatut de Catalunya,

Cal dir que aquells que pensen que els socialistes espanyols no volen, en el fons, el nou Estatut, estan del tot equivocats. Són molts els qui estan convençuts del gran avenç que significa aquest nou encaix de Catalunya a Espanya i el pas significatiu que implica en la formació d’aquesta Espanya plural i diversa –federal- que els socialistes defensem.

Pel que fa al desenvolupament de la Comissió, hi ha moments de tot. No cal amagar que, a estones, resulta avorrida. Vuit grups parlamentaris del Congrés i cinc grups del Parlament són moltes intervencions per a cada Títol. De tota manera, els diputats del PP amb les seves proclames disbarats i incongruències (els està be a l’Estatut valencià el que no accepten de cap manera a l’Estatut català) encén el debat cada vegada que intervé.

Seguim confiant en que ERC faci un canvi de posició, encara que només sigui cap a l’abstenció en la votació final de l’Estatut. Les negociacions continuen i tan de bo que s’ho repensin. La veritat és que ha de resultar molt incòmode pels republicans votar que no conjuntament amb el PP tantes vegades!.

En el terreny anecdòtic, lo millor són les intervencions i comentaris del President de la Comissió, Alfonso Guerra, que està sempre a l’aguait i no perd pistonada i que, fins i tot, quan es diu alguna cosa una mica ocorrent per part d’algun dels intervinents ell hi afegeix la seva, amb el seu bon humor andalús i punyent. Això es va posar especialment de manifest en la intervenció del company Joan Ferran quan contestava a la popular Dolors Nadal.

Si voleu veure com han quedat, després de les sessions del dijous i del divendres passats, el títol preliminar, el títol 1 dels drets i deures i el títol 2 de les Institucions fins ara el text, ho podeu fer al bloc del nostre portaveu, el Miquel Iceta, que aquests dies està fent un esforç considerable per tenir tots els documents al dia en la seva pàgina.