28.5.06

LES PRIMERES IMPRESIONS COM A CONSELLERA




Aquests dies he anat molt atabalada i no tingut temps d’escriure res. Com ja sabeu, el passat 15 de maig vaig prendre possessió com a consellera de Benestar i Família de la Generalitat i des d’aleshores he anat de bòlit.En aquests dues setmanes m’he dedicat a reorganitzar el departament i a prioritzar les polítiques que portarem des d’ara i fins la convocatòria de les eleccions autonòmiques. M’he proposat tres grans objectius: incrementar el suport i la col·laboració amb els municipis pel que fa a les polítiques socials ja que es tracta de les administracions que tenen un contacte més directe amb les inquietuds dels ciutadans; millorar l’eficàcia del sistema de prestacions econòmiques de caràcter social per tal que es tramitin de forma ràpida i eficaç, i intensificar la política dirigida a la protecció dels menors.Com podeu imaginar, han estat jornades molt intenses plenes d’entrevistes amb el personal, reunions de coordinació, inauguracions de jornades, assistència a actes i entrevistes en els mitjans de comunicació. I a més, ara s’acosta la campanya del referèndum i seran molts els actes, tant institucionals com del partit, en què hauré de participar.Malgrat la intensitat d’aquestes jornades, he de dir que estic molt contenta. Poder treballar pel Govern de Catalunya en l’àmbit de les polítiques socials es una gran satisfacció per mi. No obstant, la feina encomanada m’obliga a deixar l’acta de regidora de Molins de Rei. No us penseu, però, que abandonaré la política local perquè puc seguir treballant en favor del poble des de altres responsabilitats com es el cas de la conselleria.M’estimo massa Molins de Rei com per desentendre’m ara que tinc unes altres responsabilitats. I una cosa heu de tenir ben clara: per mi no es menys important ser alcaldessa del meu poble que consellera de la Generalitat.Ah! I com que he estat molts dies sense actualitzar el meu bloc, hi he posat diverses fotos d’algunes de les coses que he fet (la presa de possessió al Palau de la Generalitat, la foto del Govern complert, la inauguració de la XV Setmana cultural de La Mina i l’acte de presentació de la Fundació de l’Alzheimer de Catalunya.

3.5.06

HA AGRADAT LA NOVA PLAÇA DEL MERCAT? Article publicat al Casa de la Vila

Escric aquest article l’endemà de Sant Jordi i, per tant, l’endemà de la inauguració de la nova Plaça del Mercat. Espero i desitjo que quan aquest article es publiqui algunes de les mancances que ara te la plaça estiguin arreglades o en vies d’arranjament.
Sempre he pensat que inaugurar una obra quan no està acabada no és una bona política, doncs la única cosa que s’aconsegueix són encara més detractors.
La nova plaça del Mercat ja ha estat batejada el mateix dia de la seva inauguració com “el cementiri” o com “la plaça dels nínxols”. Aquests són dos noms que molts varem poder escoltar, donat que la gent s’ho anava passant de boca a orella. En vaig sentir algun més que prefereixo no escriure. Caldria preguntar-se si aquests noms només són el fruit de l’imaginari popular com a conseqüència del fet que es va haver de córrer molt per a acabar l’obra a darrera hora i que el dia de Sant Jordi hi faltaven encara massa detalls pendents.
Si les plantes s’haguessin plantat amb més dies d’antelació i per tant estiguessin més arrelades i més crescudes, si tots els frontals dels grans pilons de ciment estiguessin dissimulats i tapats amb bancs i amb fusta, si no hi haguessin tantes rajoles del paviment mal posades, si la barana de vidre dels costats de la rampa de l’entrada de l’aparcament hagués estat tota acabada en comptes de la xarxa provisional que hi havia, si el pedrís inferior d’aquesta barana no estigues sense acabar i amb els totxos encara a la vista, si la zona de jocs infantils fora alguna cosa més que un petit sorral, etc. etc., hauria fet més goig? Hauria agradat més a tothom? Se l’hagués batejat igualment com el cementiri o la plaça dels nínxols?
Espero i desitjo que quan tot això s’hagi arranjat puguem mirar-nos-la tots amb uns altres ulls i agradi a més gent. Ho espero i ho desitjo perquè la Plaça del Mercat és el cor mateix del centre de la vila. No sé si que agradi més serà del tot possible, ja que probablement s’ha volgut posar moltes coses en un mateix espai que no deixa de ser limitat.Potser la plaça del Mercat no donava per tant. Potser no hi havia suficient espai per a posar-hi jocs per la canalla (tal i com ha quedat, els nens i nenes hi hauran d’entrar per torns rigorosos), per deixar-hi espai per a actuacions o per a sardanes, perquè hi puguin passar els cotxes a les hores que s’obri el trànsit, per encabir-hi la rampa d’entrada i sortida del pàrquing, per tenir espais d’ombra a on seure i per a posar-hi taules i cadires de bar. Potser una cosa és la participació i una altra és voler acontentar tothom, voler tenir una mica de tot i res del tot.
Espero i desitjo que, amb el temps i els detalls, la Plaça del Mercat acabi sent millor.