26.5.10

LA LLENGUA DE SIGNES CATALANA JA TÉ LLEI


Avui hem aprovat al Parlament la Llei catalana de signes, donant, així, compliment al que preveu l’Estatut d’Autonomia de Catalunya vigent.

Aquesta llei és el fruit de molts anys de lluita i d’esforç de totes les persones sordes que en són usuàries. La llengua de signes catalana és part del nostre patrimoni cultural. La llei aprovada avui és la llei d’aquesta llengua, en la que es reconeix el dret a usar-la i l’obligació de protegir-la.

La llei regula aspectes com l’aprenentatge i la docència en la llengua de signes catalana, l’acreditació professional per a fer-ne la interpretació, la normativització, la protecció i la difusió, la designació de l’autoritat acadèmica i la recerca i els canals de participació.

La llei té una especial cura en oferir a les persones sordes i sordcegues la lliure elecció pel que fa al sistema de comunicació que volen emprar i, sobre tot, la lliure elecció de la modalitat educativa (per part dels pares i mares) per als seus fills sords o sordcecs: la modalitat educativa oral (on la llengua oral és la llengua vehicular) o la modalitat educativa bilingüe (on la llengua de signes catalana n’és la llengua vehicular).

Al final de la meva intervenció com a ponent en el Ple, he dit que no perquè aprovem aquesta llei oblidem les persones sordes oralistes, les que no usen la llengua de signes per comunicar-se, sinó que empren suports a la comunicació oral com audífons, implants cloquears, lectura labial i altres recursos tecnològics. Aquestes persones sordes són menys visibles, però són molt nombroses. Per aquest motiu, he deixat palès el compromís del grup parlamentari socialista per a l’aprovació en breu termini d’una resolució del Parlament que contempli la necessitat d’esmerçar tots els esforços en el suport a la comunicació oral per avançar en l’accessibilitat i la igualtat d’oportunitat de totes les persones sordes i sordcegues.

12.5.10

JA TENIM LLEI D'INFÀNCIA !





Per primera vegada Catalunya tindrà una llei per a tots els infants i adolescents, que inclou tant els menors en situació de risc i de desprotecció, com el conjunt dels infants, dels seus drets i de les oportunitats de que han de disposar.

Es tracta de donar un pas endavant en el progrés de la societat catalana cap a una societat cada vegada més justa i cohesionada. Una societat avançada és aquella que dedica una atenció especial a aquelles persones més febles, els més petits, que cal que puguin gaudir de la seva infància per poder créixer en plenitud, rebent l’atenció que precisen en tots els àmbits de la vida: familiar, social, educatiu, cultural, econòmic i polític.

De la mateixa manera que tenim assumida la necessària igualtat d’oportunitats d’homes i dones, hem de passar a la visibilitat i a la interiorització del conjunt de la societat vers els infants i els adolescents, dels seus drets i de les seves necessitats. Drets com el de l’educació, incloses les activitats extraescolars, de lleure, esportives i culturals; el dret al joc; a ser escoltat i a la participació; dret a la intimitat i al tractament respectuós i rigorós en la publicitat i en els mitjans de comunicació i el dret a la informació veraç; drets en l’àmbit de la salut, a participar en el seu propi procés curatiu, a serveis especials durant la malaltia... La llei contempla el conjunt dels drets reconeguts en la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets dels infants.

L’infant és una persona de present i no només un projecte de futur. Tota acció de govern ha d’incorporar aquesta visió i ha de promoure la seva participació a tots els àmbits, en funció del seu grau de maduresa, atenent, i interpretant si cal, els seus senyals de demanada d’ajut, a totes les edats.

Atendre els infants implica necessàriament atendre les seves famílies, protegir-les i assistir-les perquè puguin desenvolupar les seves responsabilitats. En aquest sentit, la Llei posa un èmfasis especial en la prevenció de les situacions de risc, en el paper que desenvolupen en la prevenció les administracions locals, que cal potenciar. D’altra banda, incorpora mecanismes per a prestar una especial atenció en aquelles zones en que les majors desigualtats socials i situacions de pobresa comporten major risc de manca d’atenció per als infants. En aquest sentit, es fa un reconeixement i suport a la tasca que fan les entitats socials que treballen en aquestes zones, en el dia a dia, per a la millora de la vida de les condicions de vida dels infants i dels adolescents amb major risc d’exclusió.

Programes i actuacions públiques per a ajudar a les famílies a fer-se càrrec dels seus fills en situacions de dificultat, per tal d’evitar haver de separar els infants dels seus progenitors. Treball social, contractes amb les famílies i actuacions comunitàries per evitar la desprotecció.

Quan la protecció de l’infant per part de l’Administració sigui imprescindible, la Llei aposta clarament per la mesura de l’acolliment en una família respecte de l’internament en un centre, tant si és una família amb parentiu amb el nen o nena, com si és una família que fa l’opció d’acollir-lo en el seu si. Un reconeixement clar a la tasca que fan aquestes famílies que acullen infants i que n’exerceixen la guarda amb mesures per facilitar-los més la tasca i donar-los el suport que precisen.

En benefici de l’interès superior de l’infant, que és un principi rector de la llei, es modifiquen i es clarifiquen els terminis pel que fa als processos de desemparament i les mesures de protecció, entre ells l’acolliment i l’adopció. Es tracta de no perllongar les situacions d’incertesa per un infant amb les oposicions dels progenitors de manera extemporània, donant els terminis necessaris en cada cas, però no deixar processos en situació de ser recorreguts indefinidament. Cal evitar que els infants tutelats vegin com passa el seu temps d’infància irremediablement en centres d’internament. Aquest dret ha de ser compatible amb el mateix dret que tenen a que ajudem als seus progenitors a recuperar les seves capacitats parentals, per a fer-se càrrec dels seus fills en condicions adequades, si això és possible. Però ha de ser un temps adient a les necessitats del nen o la nena i del seu dret a tenir una nova oportunitat a la vida. Els temps dels infants no són els mateixos que els temps dels adults.

El nen té dret a recuperar els seus pares, a que ajudem als pares a que se’n puguin fer càrrec com els cal i també té dret a tenir un futur, a tenir la seva oportunitat a créixer i madurar en el sí d’una altra família si no pot ser en la seva.

Una novetat a la legislació que aporta aquesta llei és el fet de donar rang legal a les actuacions per a la lluita contra el maltractament infantil, com s’ha fet amb anterioritat amb la lluita contra la violència de gènere. Dóna rang legal al Registre unificat de maltractaments per a una millor prevenció, als protocols de detecció i d’actuació, a les mesures de prevenció, a la necessària coordinació institucional i a promoure una implicació del conjunt de la societat per a evitar aquesta xacra social. En aquest sentit, el Parlament ha incorporat a la llei un nou article sobre la prevenció, la detecció i l’atenció en tots els àmbits (educatiu, sanitari, social) de l’abús sexual vers els infants i adolescents.