30.1.07

EL XAVI PAZ JA ÉS EL NOSTRE CANDIDAT A L'ALCALDIA DE MOLINS DE REI


Ahir el vespre, dilluns 29 de gener, els socialistes de Molins de Rei varem elegir el company i amic Xavi Paz com al nostre candidat a l’alcaldia per les properes eleccions municipals previstes pel 27 de maig. El resultat de la votació va estar unànime!. Va ser una assemblea molt emotiva, de la que tots i totes en varem sortir plens d’il·lusió i amb un fort sentiment col·lectiu de formar part d’un projecte polític, el socialista, amb vocació de treball per la nostra vila.

Voldria deixar constància aquí, en el meu blog, d’alguns trets de la meva intervenció ahir a la nit a l’assemblea:

En primer lloc vaig agrair la confiança a tothom per haver-me proporcionat l’honor de ser cap de llista al 1999 i al 2003. El nostre és un projecte col·lectiu i com a tal me l’he plantejat sempre. Un projecte pel progrés de Molins de Rei. Vaig agrair també la seva col·laboració, dedicació i treball a tots els regidors i regidores dels diversos grups municipals dels PSC amb els que he compartit tants moments de la política molinenca.

Després de reflexionar-ho amb profunditat he arribat, hem arribat, a la conclusió de que ara hem d’obrir una nova etapa a Molins de Rei. Coincideix amb la nova etapa que hem obert el municipalisme socialista a molts altres pobles i ciutats del Baix Llobregat i a la ciutat de Barcelona.

Jo he estat 23 anys regidora a l’Ajuntament de Molins de Rei, dels quals, 11 anys n’he estat la portaveu del grup municipal. Ara toca obrir nous camins, noves perspectives. Ara toca un canvi. Un canvi que sigui un revulsiu a la política municipal. Un canvi que, sobre els fonaments forts del nostre projecte, s’adapti a l’evolució social de la nostra vila. La resta de partits estan anquilosats en les maneres de sempre. Nosaltres hem d’aportar frescor i innovació en les maneres de fer política. Hem d’obrir les finestres! I això vol dir una cara nova i també una altra manera de fer.

El Xavi Paz és el millor candidat!
Porta quatre anys de regidor i s’hi ha involucrat a fons. Ha estat el portaveu del grup municipal des del mes de maig de l’any passat. Ha agafat experiència i ho ha fet molt be. L’hem vist treballar en el si del grup amb molta intensitat i sempre ha complert els seus compromisos.
És molt capaç i és persona amb iniciativa. Està ben preparat. És una apassionat de la política. Hi disfruta. És valent i és molt vital. Té força. És jove i aporta aquesta frescor que volem transmetre. Aquesta frescor i innovació que Molins de Rei necessita.
El Xavi és i se sent molinenc. És i se sent socialista.
És un home lleial amb el projecte col·lectiu. És una persona de paraula, en la que s’hi pot confiar de ple. Té ganes de treballar per Molins de Rei i hi posarà molta il·lusió. Transmet confiança, passió, il·lusió i compromís.

ESTIC PLENAMENT CONVENÇUDA QUE EL XAVI PAZ SERÀ UN BON CANDIDAT I UN GRAN ALCALDE DE MOLINS DE REI !

19.1.07

EL DRET A UNA MORT DIGNA

El debat social sobre l’eutanàsia es reprèn cada vegada que, arreu del mon, salta a la llum pública un nou cas concret d’una persona malalta demandant del seu dret a morir o de la detenció o el judici d’una persona que ha ajudat a morir un malalt incurable. Aquesta setmana ha estat notícia la mort de Madeleine Z, una dona que patia esclerosis lateral amiotròfica i que es va treure la vida a casa seva, a Alacant.

Abans que qualsevol altra consideració, cal posar de manifest la confusió que encara hi ha avui en dia sobre els diferents significats del terme eutanàsia. Aquesta ambigüitat sobre si eutanàsia és qualsevol tractament mèdic que escurci la vida del malalt, si és deixar que el pacient es mori sense perllongar-li mecànicament la vida, si és ajudar-lo a morir perquè la malaltia se li fa insuportable o si és dimitir de la vida davant una malaltia incurable. Fins i tot, per algunes persones, les que en són més contràries, l’eutanàsia significa acabar amb la vida d’una persona que pateix o inclús el fet d’acabar amb la vida d’una persona indesitjable.

En una declaració al respecte, feta el desembre de 2003, l’Observatori de Bioètica i Dret del Parc Científic de Barcelona conclou:

“ L’eutanàsia és una acció que abraça dos actes, cada un dels quals té un protagonista diferent. En el primer, el protagonista és el malalt que pateix una malaltia greu que el conduirà necessàriament a la mort o que li causa patiments permanents i difícils de suportar i que pren la decisió, èticament legítima, de posar fi a la seva vida de manera plàcida i digna. Aquest malalt gaudeix de voluntat lliure, o la va tenir quan va subscriure un document de voluntats anticipades. Aquest primer acte és veritablement bàsic i, al seu torn, és el fonament del segon.
El segon acte consisteix en la intervenció mèdica que proporciona la mort de manera ràpida, eficaç i indolora i, en efecte, està mancat de legitimitat si no es pot verificar l’existència del primer. Però resulta necessari, perquè fa efectiva la lliure decisió del malalt. Perquè es compleixi aquesta voluntat de bona mort fa falta l’ajuda del metge, ja que, d’acord amb els coneixements actuals, caldrà prescriure fàrmacs i administrar-los correctament. I la raó que es requereixi aquesta intervenció mèdica és de caràcter pràctic, ja que el coneixement professional és el que assegura que la mort s’esdevindrà de la manera plàcida que es pretén.”

Per tant, quan parlem de la necessitat de regular al nostre país l’eutanàsia, parlem de la que s’entén com a activa i voluntària, ja que, de fet, és la única que pròpiament s’hauria de nomenar eutanàsia. Aquesta regulació mitjançant una llei específica i detallada és encara una assignatura pendent per a tota Espanya, i és la que hauria de permetre la col·laboració del metge amb el malalt en la disposició de la seva vida quan es donin unes determinades circumstàncies.

Sense arribar a la legalització de l’eutanàsia, a Catalunya varem ser els primers de l’Estat en aprovar una llei el desembre de l’any 2000, la Llei 21/2000, sobre els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient i la documentació clínica. La novetat més important d’aquesta Llei és el fet que, tot i no figurar explícitament en el títol, regula en el seu article vuitè el dret de la persona a subscriure un document de voluntats anticipades (també anomenat testament vital). Més tard, amb legislació estatal i posteriors modificacions a la llei catalana, es va crear el Registre Central del Document de voluntats anticipades el juny de 2002.

Així, en el moment actual tenim reconegut el dret a manifestar, quan encara estem en plena capacitat i llibertat de decidir, les nostres instruccions anticipades per quan ens arribi una malaltia irreversible (jo ja ho he fet, però potser hi ha molta gent que encara no és conscient d’aquest dret). I també podem designar un representant, una persona de la nostra confiança i que ens conegui molt bé, per tal que sigui l’interlocutor vàlid i necessari amb el metge o l’equip sanitari, perquè ens substitueixi, quan sigui l’hora de prendre decisions i no puguem expressar la nostra voluntat per nosaltres mateixos. Fins i tot hi podem incloure els nostres desitjos en relació a l’eutanàsia encara que aquesta no sigui legal a l’actualitat.

Ens queda pendent però aprovar una norma legal que reguli l’eutanàsia, de manera específica i detallada, que permeti la col·laboració del metge en la disposició de la pròpia vida en determinades circumstàncies. L’eutanàsia tal i com l’hem definida al començament, activa i voluntària.


Vull acabar aquest article transcrivint una de les afirmacions que fa l’Associació Dret a Morir Dignament:
“El dret a la mort digna és conseqüència del dret a una vida digna, ja que la mort no és altra cosa que la fase final de la vida. L’autèntic respecte a la dignitat humana implica el respecte a la voluntat humana, inclosa la d’obtenir la mort quan res no es pot fer per retornar a la vida la qualitat a la qual tot ésser humà hi té dret.”

8.1.07

SIS MESOS I MIG INTENSOS!

Em reincorporo avui a la blogosfera després de més de set mesos absent. La veritat és que això de ser consellera no deixa temps lliure per a gairebé res i, si tenim en compte que aquesta tasca, la de consellera, ja la vaig començar amb data de caducitat, doncs encara menys. En ser el final de la legislatura, tot ho vam haver de fer amb decissió i rapidesa.
Han estat sis mesos i mig molt enriquidors des del punt de vista polític i personal. Polític per les possibilitats que he tingut d'intercedir en la millora de tot un seguit de temes que afecten directament les persones, i personal per l'aprenentatge continuat que et requereix.
En ser nomenada consellera de Benestar i Família per l'anterior President de la Generalitat, Pasqual Maragall, vaig prendre públicament tres grans compromisos (els podeu veure en la darrera entrada que vaig fer en aquest mateix bloc en el mes de maig). Aquests principals objectius eren: incrementar el suport i la col·laboració amb els ajuntaments, millorar l'eficàcia de les prestacions econòmiques socials i intensificar la política de protecció dels menors.
No vull pecar de pedanteria, però si que puc dir que en els tres camps hem fet molta feina. No ho dic jo, ho han dit alcaldes i entitats de l'àmbit social. Però ho dic, sobretot, perquè no ha estat una tasca exclussivament meva, sinó de tot l'equip de persones que ha treballat intensament amb mi aquest període, i en especial els alts càrrecs i personal eventual que, com jo, van assumir la responsabilitat d'estar al capdavant de la Conselleria per un període curt, però intens.
Pel que fa als Ajuntaments els convenis marc per l'any 2006 han representat un increment promitg del 37% i hem pogut tancar molts acords per al suport econòmic per a molts projectes d'infraestructures socials, amb la inversió directe o amb el compromís d'inversió de les caixes d'estalvi a través de l'obra social.
En relació a les prestacions econòmiques de caràcter social, un cop aprovada la llei amb aquest mateix enunciat en el mes de juliol, s'ha fet, per part de l'equip de la Secretaria General, molta feina. Tan és així, que en els passats mesos de novembre i desembre, les persones que perceben una pensió no contributiva (la més baixa de totes, de poc més de 300 euros al més) han pogut cobrar unes primeres entregues corresponents a l'any 2006 de més de 500 euros. Cal tenir en compte, que la llei preveia que aquests pagaments del 2006 s'havien de fer abans del 31 de desembre del 2007. D'altra banda, varem agilitzar la tasca dels equips de valoració de la discapacitat i varem preveure la posada en marxa de 10 de nous. Aquests són alguns exemples i n'hi ha més. Els convenis plurianuals amb les federacions d'entitats socials també van ser molt ben rebuts. Déu ni dó en sis mesos!, però és veritat que pel que fa a l'atenció directa a les persones que necessiten de prestacions econòmiques per discapacitat o de complements de pensió, la tasca que queda per fer encara és molta.
En el tercer gran compromís, la de millorar els protocols de coordinació per a la prevenció i actuació en cas de sospita de maltractaments a infants, també hem avançat molt. Ja en el mes de juliol varem presentar cinc eixos d'actuació de la Conselleria dels que cal destacar-ne el registre unificat de maltractaments o de sospites, els cinc equips d'atenció urgent les 24 hores de tots els dies de l'any arreu del territori per a suport als hospitals que puguin rebre un infant que hagi pogut haver patit maltracte i els protocols bilaterals entre la Direcció General d'Infància amb Salut i amb Educació.
Finalment, vull tornar a fer referència al meu darrer escrit del mes de maig en el que també deia que des de la Conselleria continuaria treballant pel meu poble, Molins de Rei. En aquest petit balanç que ara faig en el meu blog, vull també deixar constància del treball fet en aquest sentit. Dues coses a esmentar principalment: el conveni signat amb l'Ajuntament per a la construcció d'una nova llar d'avis amb unes cent places de residència i trenta de centre de dia al Barri de la Granja i l'acord de cogestió (Ajuntament-Generalitat) del Casal-Cívic de Riera Bonet, que fins ara era només de gestió directe de Benestar i Família.

Des de primers de desembre, en prendre posessió el nou Govern amb el president Montilla al capdavant, fruit del pacte de l'entesa entre el PSC, ERC i IC, pel que la Conselleria de Benestar i Família ha tornat a mans d'ERC, he tornat assumir en el Parlament de Catalunya la responsabilitat de portaveu adjunta del Grup parlamentari socialistes-cpc. També he estat designada Presidenta de la Comissió de Salut i soc membre de les comissions de Benestar i Immigració, d'Afers Institucionals, de la Comissió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i de la Comissió d'Estudi de la Situació de les Persones amb Discapacitat, espais des d'on continuaré treballant per a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Fins aviat!