27.11.05

II TROBADA INTERPARLAMENTÀRIA DEL PSC



Aquest dissabte, 26 de novembre, hem tingut la II Trobada Interparlamentària del PSC. Hi hem participar els diputats i diputades del Parlament, els del Congrés dels Diputats, els del Parlament Europeu, els senadors i senadores i els alcaldes i alcaldesses de municipis de més de 50.000 habitants.

La Trobada l’ha inaugurat el primer secretari i ministre d’indústria, José Montilla (podeu llegir aquí la referència feta pels companys de premsa), i aquí la intervenció complerta Seguidament hem tingut una taula dedicada als pressupostos de la Generalitat, a càrrec de Martí Carnicer (Secretari General del Departament d’Economia i Finances), i els de l’Estat, a càrrec de David Vegada (secretari d’Estat d’Economia).

A mi m’ha tocat de moderar la taula en relació al CONTEXT POLÍTIC.

Hi ha participat, en primer lloc, Celestino Corbacho, secretari de política municipal, que ha dit que els socialistes hem d’aparèixer davant la gent parlant del fenomen de l’immigració, afrontant els problemes dels barris i ciutats. Ha dit que si la política no fa front als problemes, els problemes acaben menjant-se la política. Ha apuntat tres eixos importants d’actuació:
1) les escoles: És a on es decideix el futur de Catalunya. L’escola que ha d’estar lligada al barri i a les famílies. Apostem per l’escola pública i de qualitat
2) la intermediació. En els barris, en el carrer i en les escales. Des dels ajuntaments ens cal intercedir quan hi ha un problema de convivència enviant gent preparada per a intermediar.
3) remodelació d’habitatges i accessibilitat (ascensors) Qualitat dels espais públics.

En segon lloc, Raimon Obiols, ha fet una intervenció en relació al que s’ha aconseguir per a la presència del català a Europa, sobre la política euromediterrània. Ha fet un anàlisi molt interessant sobre la situació a França sobre com s’han deixat créixer multitud de barris com era abans la Mina a Paris i a d’altres ciutats de França. Ha acabat dient que només amb més socialisme podem fer front a la integració de tothom i als reptes que es plantegen de més polítiques socials. Finalment ha fet també una crida a la necessitat no deixar de reivindicar una Constitució Europea que pugui donar resposta als reptes plantejats.

Carme Chacón i Isidre Molas han fet sendes intervencions sobre els compromisos ja complerts per José Luis Rodriguez Zapatero. Chacón ha fet especial èmfasi en la política d’educació que es vol portar a terme per a fer front al fet que tenim 15-16 nacionalitats en les mateixes aules. Han parlat sobre l’estabilitat parlamentària aconseguida i l’aïllament del PP i Molas ha explicat quins canvis s’han portat a terme i encara es podran anar realitzant (encara que no podem comptar ara per ara amb el suport del PP per a la reforma constitucional) per tal de fer del Senat una veritable Càmera de representació territorial

Per acabar, Miquel Iceta, ha remarcat el gir social aconseguit pel Govern de la Generalitat. Ha advertit del risc que la gestió política se separi molt de la percepció de la gent. Ha dit també que les negociacions de l’Estatut estan anant molt be i que el principal repte està en el fet que els quatre partits hem d’arribar al mateix lloc el mateix dia. D’altra banda ha alertat de la necessitat que el perfil del PSC es percebi amb claredat per part de la ciutadania, ja que el fet que siguem el partit majoritari del Govern a vegades desdibuixa el nostre paper com a formació política. En aquest sentit ha dit que cal aprofitar al màxim la sintonia que nosaltres tenim amb el Govern d’Espanya (i no tan sols pel que fa a l’Estatut).
Finalment, Miquel Iceta ha parlat de la necessitat de reflexionar seriosament sobre les reformes fiscals. Personalment comparteixo plenament aquesta afirmació. Iceta ha explicat que en el darrer baròmetre del CIS són més els ciutadans disposats a pagar més impostos per tal d’aconseguir més serveis públics. L’Estat no pot desarmar-se fiscalment perquè tenim reptes socials molt importants encara per aconseguir!.
Afortunadament no ens ha calgut arribar a una crisis social com la de França per a extreure conclusions polítiques, ha dit Miquel Iceta. Catalunya ja no és només la Catalunya rica i plena sinó que també és la Catalunya de les necessitats socials, la de les necessitats de la gent gran, la dels llits calents i la dels barris que han canviat de color.

La cloenda ha anat a càrrec del President del PSC i President de la Generalitat, Pasqual Maragall, quina referència a la seva intervenció podeu trobar aquí mateix.

22.11.05

La Conferència del PSC, la del quart pilar, ha estat un èxit


Aquest cap de setmana hem celebrat la IV Conferència Nacional del PSC dedicada als "Vells i nous drets socials". Ha anat molt be, tan pel que fa als treballs del conjunt de delegats, com a l'assistència de convidats, com als continguts dels documents aprovats.

El dissabte el Plenari estava de gom a gom. Es notava que la nostra gent volia parlar de les polítiques socials després de tan parlar d'Estatut, de finançament o de temes identitaris. No en va les diferents agrupacions i sectors del PSC van fer més de 1000 esmenes a la ponència marc de la Conferència. La gent estava desitjant - i ho va tenir - parlar dels temes que més preocupen als ciutadans, dels temes socials més quotidians.


A l'acte inaugural va parlar l'Ernest Maragall, que és el Secretari a qui pertocava l'organització de la Conferència i va fer una exposició del perquè s'havien triat aquests continguts per al debat.



La Marina Geli, consellera de Salut, va fer la Conferència inaugural i tot seguit, el Miquel Iceta, viceprimer secretari i portaveu del grup parlamentari del PSC va fer una intervenció que podeu llegir clicant aquí i que va aixecar els aplaudiments de la sala en moltes ocasions.A la tarda del dissabte el treball de les Comissions per tal d'analitzar i debatre les esmenes aportades. Cal felicitar als ponents i als membres de les taules de les tres comissions per la feina que van fer. Els nostres consellers i conselleres del Govern van fer intervencions en aquestes comissions.


El diumenge, altra cop en el Plenari, es van presentar les conclusions més significatives de cada Comissió. Tot seguit, jo mateixa, com a Secretària de Política Social vaig fer una intervenció sobre què significarà el desenvolupament del Quart Pilar de l'Estat del Benestar, el del Sistema de Serveis Socials, per a l'avenç de la nostra societat en la protecció dels més fràgils. Aquí podeu llegir la meva intervenció


La cloenda de la Conferència va anar a càrrec de José Montilla, amb el discurs que podeu llegir aquí i del President del PSC i President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall que va posar en relleu la tasca feta pel seu Govern per al canvi social

15.11.05

LA PROTECCIÓ SOCIAL DE LES PERSONES AMB DEPENDÈNCIA

A l'acte inaugural de la jornada que, sota el títol “Atenent a les persones amb especials necessitats: un repte per al món local” s'ha fet avui al World Trade Center de Barcelona, hi han participat la secretària d'Estat de Cooperació Territorial del Ministeri d'Administracions Públiques, Ana Isabel Leiva; el diputat de l'Àrea de Govern Local, Antoni Fogué; i la diputada de l'Àrea de Benestar Social, Núria Carrera.

He tingut l'honor de pronunciar una conferència en aquesta Jornada organitzada per la Diputació de Barcelona. Pots llegir el que hi he dit clicant aquí.

11.11.05

Subtitulació per a persones sordes a la TV



Avui a la sessió de la Comissió de Control de l'Actuació de la Corporació Catalana de la Ràdio i Televisió de Catalunya, he formulat una pregunta al Director General, Sr. Joan Majó, en relació a la subtitulació de programes per a les persones sordes.
He començat dient que TV3 és la cadena de televisió que més subtitula -de fet així ho dictaminava el Consell de l'Audiovisual de Catalunya en el seu informe presentat fa poques setmanes al Parlament- arribant fins al 40-43% de la programació total que emet. He explicat també que l'Associació de Pares i de Persones Sordes (APPS) en una comparaxença feta recentment a la Comissió de Política Social del Parlament ens reconeixien aquest esforç de la televisió pública catalana. Però, lògicament, no n'hi ha prou. L'objectiu - i així ho he manifestat - ha de ser la subtitulació del 100% de la programació. Són 160.000 catalans i catalanes els que pateixen algun tipus de disminució auditiva i la televisió és per ells, en major mesura que pels que tenim la sort de ser oïdors, una finestra al món, i cal que tots plegats ens conscienciem cada vegada més de la potència que té la televisió com a instrument d'integració per a les persones amb sordesa.
He fet una proposta, que ja ens va suggerir el president de l'APPS, el Sr. Raimon Jané, que és la de que es cerquin els mecanismes convenients per tal que es posi la condició de la subtitulació per a persones sordes als spots publicitaris que s'emeten per la Televisió de Catalunya. Cal tenir en compte que tots fem bromes o referències en les nostres converses quotidianes a expressions que surten en els anuncis de publicitat, la qual cosa passa en major mesura encara entre joves i adolescents. El fet que els anuncis no es subtitulin deixa a les persones sordes fora de joc de moltes d'aquestes bromes o referències que tots plegats fem. El Director General, el Sr. Majó, s'ha compromés a estudiar-ho i ha dit que en prenia bona nota. De ben segur que ho farà!

LA VERITAT SOBRE ELS INCREMENTS DE L'IBI - Article Casa de la Vila

Aquests dies de setembre la majoria de molinencs i molinenques hem rebut la notificació dels nous valors cadastrals que s’aplicaran a partir de l’any 2006 i a partir dels quals es calcula l’Impost de Bens Immobles, del qual en fixa el tipus aplicable, és a dir l’import a pagar, l’Ajuntament.

No puc saber, en escriure aquest article, quina informació donarà l’equip de govern de l’Ajuntament en relació a aquest tema en el número del Casa de la Vila que tenen vostès a les seves mans. Sí que sé la que es va donar en el darrer número en relació a aquest tema. Els titulars eren: “El Ministeri d’Hisenda fa la revisió cadastral als immobles de Molins de Rei” “L’Ajuntament baixa el tipus de l’IBI per al 2006 i el situa en el 0,583%, el més baix dels municipis de l’entorn. L’objectiu d’aquest tipus és recaptar per a l’any 2006 el mateix que enguany més l’IPC”.

En cap lloc més de l’article esmentat es parla d’increments. Només es parla de recaptar igual l’any 2006 que el 2005 més l’IPC i hom pot entendre, d’aquestes afirmacions, que l’IBI de l’any 2006 se li apujarà entre un 3 o un 3,5% que és l’IPC previst per aquest any.

Doncs be, malauradament per les nostres butxaques, això no és així. L’equip de govern no explica que a aquest resultat final s’hi arriba després d’haver decidit baixar els tipus de les indústries i comerços que fa dos anys van tenir un increment espectacular del 100% i compensar aquesta rebaixa amb el que s’aplicarà l’any que ve a les vivendes. Tan és així que l’increment que tindran –de mitjana!- el conjunt de vivendes de Molins de Rei és del 10% (xifra força distant del 3’5% que donava a entendre l’equip de govern!).

De fet, per a molta gent, l’increment ha resultat ser encara molt més gran. Per saber-ho només cal comparar la xifra que que hi ha a la casella “quota líquida” de la notificació rebuda dels nous valors cadastrals i nou IBI per l’any 2006, amb la xifra de la casella que posa “Deute total anual” del rebut d’IBI pagat aquest any 2005. Multiplicant la primera (la del 2006) per 100 i dividint-la per la segona (la del 2005) i restant-li 100 al resultat, tindran el percentatge d’increment d’un any per l’altra. Als regidors i regidores del meu grup ens donen uns increments que van del 13% (el més baix!) al 25%!.

Per tal d’evitar que en un sol any es fessin increments tan grans, el PSC va proposar en el Ple que s’aprovés un topall (que es pot posar legalment durant tres anys) als increments, de manera que cap rebut d’IBI d’habitatge incrementés més del 7 % (dues vegades l’IPC). Lamentem que aquesta petició vagi ser rebutjada per l’equip de govern.

Carme Figueras i Siñol
Portaveu del grup municipal del PSC

9.11.05

"LA DONA I EL CÀNCER DE MAMA Inauguració 13a reunió de FEFOC


En susbstitució de la companya i amiga la consellera Caterina Mieras, he tingut l'honor d'inaugurar la 13a. REUNIÓ DE FEFOC (Fundació per la Educació i Formació en Càncer) SOBRE “LA DONA I EL CÀNCER DE MAMA”, a l'Auditori Winterthur Barcelona, en data 9 de novembre del 2005. Val a dir que l'auditori estava ple de persones vingudes de tot Catalunya vinculades a associacions de lluita contra el càncer de mama i de científics, professionals i experts de reconegut prestigi.

Aquest és el text de la meva intervenció

4.11.05

ADÉU, PP - Article publicat a El Far


Dia 2 de novembre del 2005 dC. L’Estatut emprèn una nova etapa del seu camí, en què l’acompanyen tots els partits del Congrés. Tots? No! Un partit cada cop menys popular es resisteix a avançar, i opta pel camí de la caverna d’on no han volgut sortir mai. No tenen poció màgica: simplement, s’aïllen perquè pensen que allà tancats –paradoxes de la vida- salvaran tot un país.
Vaig seguir el debat de presa en consideració de l’Estatut al Congrés des de la tribuna de convidats, enfront dels diputats i diputades del PP. La vista era manifestament millorable, però em va servir per constatar fins a quin punt gaudeixen amb aquesta estratègia de crispació, insult i manca de respecte. No deixa de ser sorprenent tanta mala educació al Congrés, aquesta prepotència que els porta a quedar-se sols defensant una Constitució a què van arribar tard. I a més, volen fer fora als que ja hi èrem fins i tot des d’abans del començament!
Per sort, davant les mentides sobre la reforma constitucional encoberta, la separació entre Catalunya i Espanya i la insolidaritat hi va haver les intervencions dels representants del Parlament, de les quals destacaria la de la presidenta del nostre grup, Manuela de Madre, per la seva sinceritat. Òbviament, també s’agraeix molt la valentia de Zapatero.
El PP, doncs, es queda sol en la seva caverna. Com que és profunda, la cridòria dels cavernícoles ressonarà encara força temps, però no hi feu cas. Simplement, és qüestió d’aixecar una mà –la mateixa que han tingut sempre estesa al diàleg- i agitar-la, tot dient, Adéu, PP!