26.6.09

La llei d’educació: una llei de país


El Ple del Parlament de la setmana que ve serà un dels més importants de la legislatura. Es debatrà i aprovarà la nova Llei d’Educació de Catalunya, que ja ha superat tots els tràmits parlamentaris. Fins i tot, el Consell Consultiu (òrgan al que ha recorregut sense èxit el PP per l’apartat lingüístic) ha avalat la llei.

Val a dir que la immersió lingüística ja ha donat sobrades mostres de solvència com a eina de cohesió. Sembla ser que els únics que no ho han entès són els del PP, que insisteixen a atacar la llengua i la cultura catalanes, d’esquenes a la nostra realitat.

En aquesta llei s’han fet tots els esforços per a que tingui un consens ampli. Calia que fos així, ja que per primera vegada Catalunya tindrà una llei d’educació pròpia, d’acord amb les competències que ens dóna el nou Estatut.

La llei aborda els problemes que tots sabem que té l’educació, com la manca d’autoritat o la manca d’autonomia dels centres. S’estableix un sistema únic d’educació a Catalunya format per l’escola pública i l’escola concertada, que passen a formar un sol servei d’educació, una sola oferta de qualitat educativa. Es donen noves eines, com el contracte programa, de manera que l’escola concertada, a l’igual que la pública, haurà de complir amb els requeriments de la llei.


Així, la qualitat de l’educació que rebin els infants haurà de ser la mateixa per a tot el sistema. S’estableixen mecanismes d’avaluació i els projectes educatius de centre s’adaptaran a cada realitat per a aconseguir un bon resultat.
(Aquest article meu el publica El Far avui 26 de juny de 2009)