21.2.05

A MOLINS DE REI LI CONVENIA UN PACTE DIFERENT. Casa de la Vila

Tal i com ens havien anunciat, aquest febrer s’ha fet el canvi d’alcalde. Molins de Rei haurà canviat d’alcalde tres vegades en tres anys i en cap d’aquestes tres vegades l’alcalde haurà guanyat les eleccions.

Estem en uns moments d’aturada pel que fa a la planificació dels reptes estratègics de Molins de Rei. En els dos anys de mandat que gairebé portem, tot el que s’ha fet ja s’havia projectat, endegat i fins i tot finançat per l’anterior Ajuntament en el que els socialistes hi teníem moltes responsabilitats de govern: les obres dels aparcaments públics soterrats a la Plaça del Mercat, el nou pas sobre les vies del tren, els nous espais de Ràdio Molins de Rei, el Centre de formació d’adults Rafael Ferré, la consolidació del bus urbà, la nova coberta retràctil de la Piscina municipal,...

S’està treballant a remolc del que ja estava en marxa i a remolc del que el nostre grup a l’oposició, el més votat, proposa i exigeix. El govern municipal va a remolc o a vegades, que és pitjor, a la contra i a boicotejar les nostres propostes, com és el cas de l’encaparrament que té aquest govern municipal de fer el nou ambulatori que Molins de Rei necessita ja amb urgència a un extrem de la vila i no al centre.

Aquest és el balanç de la primera etapa d’aquest mandat municipal. Un balanç negatiu, si ho comparem amb el que podria haver estat, per Molins de Rei, un pacte diferent. Perquè l’acord que Molins de Rei necessitava era el de les forces de progrés, catalanistes i d’esquerres. Un acord com el que mesos després es va assolir a Catalunya amb el govern tripartit de la Generalitat: PSC, ERC i IC. Aquesta hagués estat la millor opció, la opció de la “suma” i no la de la “resta”, la opció que hagués aportat a Molins de Rei totes les energies comunes entre les administracions molinenca, catalana i fins i tot, l’espanyola després del triomf de Zapatero a l’Estat.

Davant d’aquesta situació, el nostre grup ha fet la feina que li ha tocat fer, la de l’oposició. Sense complexos i sense recances. Hem fet un seguiment intens de les mancances de l’actuació del govern municipal. Més de 75 precs i preguntes en el Ple en interès dels veïns de la vila i una dotzena de mocions com la del nou ambulatori al centre o la d’un estudi acurat de les necessitats de transport públic dels barris de muntanya.

Ens hem oposat a una apujada d’impostos abusiva, que no va pas acompanyada d’una millora dels serveis essencials: la neteja dels carrers, l’enllumenat, el manteniment de la via pública (més enllà del que nosaltres denunciem) o per un servei ràpid i eficaç de la guàrdia urbana.

És el que estem fent i seguirem fent, des de l’oposició, amb responsabilitat, en nom dels 3912 molinencs i molinenques que ens van votar i que ens van donar la seva confiança com per ser la llista més votada a les darreres eleccions.

Carme Figueras i Siñol
Portaveu del grup municipal socialista

Casa de la Vila
Febrer 2005

2.2.05

LA SALUT AL BAIX LLOBREGAT. Anuari El Far 2004.

La nostra comarca ha anat creixent i s’ha anat desenvolupant sense que els serveis de salut s’hagin adaptat suficientment a aquesta evolució. El Baix Llobregat ha estat la zona de Catalunya en que els serveis de salut han estat més pressionats i fins i tot, a vegades, col·lapsats. Durant anys hem estat els més alts en el rànquing de les llistes d’espera per a intervencions quirúrgiques i per a visites d’especialistes i alguns dels nostres centres d’atenció primària han estat els que han tinguin una ràtio més alta de pacients per metge de Catalunya.

Aquesta ha estat la situació que s’ha trobat l’actual Govern de la Generalitat. Conscient de tot això, la Consellera de Salut, Marina Geli, va presentar l’octubre del 2004 el PLA SANITARI DEL BAIX LLOBREGAT que contempla totes les actuacions i compromisos del seu Departament per acabar amb el dèficit històric dels serveis sanitaris a la nostra comarca.

En aquest Pla es defineixen fonamentalment tots els centres d’atenció primària i les actuacions que cal fer-hi, els Hospitals necessaris, els centres sociosanitaris (atenció a malalts crònics de més llarga estada, també molt necessitada de nous equipaments) i els serveis de salut mental. Es divideix la comarca en tres zones i es defineixen els serveis de cada zona.

Pel que fa a l’atenció hospitalària, a més de les millores i ampliacions que s’estan portant a terme a l’hospital de Bellvitge, se n’estan projectant per als hospitals de Viladecans i de Martorell que requereixen de fortes inversions des de fa temps. El pla preveu com a actuació immediata el nou Hospital del Baix Llobregat que aviat es construirà a Sant Joan Despí, així com l’elaboració del projecte i la construcció d’un nou hospital a Sant Boi.

D’aquest Hospital del Baix Llobregat fa vint-i-cinc anys que se’n parla. La Generalitat provisional, la d’en Tarradellas, va dissenyar el mapa hospitalari de Catalunya, essent Ramon Espasa el Conseller de Sanitat. Han hagut de passar molts anys fins que veritablement es posés fil a l’agulla i es comencés a fer el projecte i es programés aquesta inversió. L’Hospital del Baix Llobregat de Sant Joan Despí ha estat i és una de les actuacions prioritàries en matèria de salut del Govern de Pasqual Maragall.

En aquests moments les obres estan en fase d’adjudicació i molt properament es començarà la construcció, de tal manera que a finals del 2007 es compte en tenir les obres acabades i tot l’equipament i utillatge instal·lat. Quan aquest nou hospital sigui una realitat, els ciutadans i ciutadanes d’aquesta zona del Baix Llobregat -que engloba des d’Esplugues i Cornellà fins a Molins de Rei i fins a Vallirana- veurem molt millorada l’atenció sanitària que ara rebem. Amb aquesta nova instal·lació disposarem d’un hospital dels que se’n diu de nivell intermig, amb els recursos més moderns de diagnòstic i que permetrà la integració dels especialistes, amb quiròfans moderns i serveis preparats per a totes aquelles intervencions quirúrgiques que no precisen d’un hospital d’alta tecnologia com és el de Bellvitge. Serà un canvi qualitatiu!

Carme Figueras i Siñol
Diputada del PSC al Parlament de Catalunya