20.3.08

Complir amb Catalunya



Ha passat una setmana d’ençà de les eleccions generals i amb els resultats sobre la taula, tot ben paït i les reflexions enllestides, hi ha una conclusió que ha quedat més que clara: els vots dels ciutadans han parlat. I han parlat per dir que ara toca fer realitat els compromisos adquirits.

Els presidents Zapatero i Montilla ja s’han posat a la feina. Aquest cap de setmana al Comitè Federal del PSOE, el president català ha deixat ben clar que no s’ha de menystenir el mandat de les urnes, i que ara toca complir, des de l’entesa i el diàleg. Montilla va recuperar el seu decàleg de compromisos anunciats abans de les eleccions des de Madrid per recordar que ara tots els esforços s’han de posar en un finançament més just, un manteniment de les inversions per renovar les nostres infrastructures, i un desplegament ple de l’Estatut en totes les seves potencialitats. I els dos presidents s’han aliat per complir amb Catalunya.

25 escons, els mateixos resultats que l’any 1982. Més d’un milió sis-cents mil catalans van fer confiança als socialistes el passat 9 de març. I ho van fer per renovar la seva confiança en Zapatero, perquè continuï endavant el seu projecte de transformació d’Espanya endegat fa quatre anys, i per barrar el pas a una dreta que no mereix cap país europeu. Però també li van donar suport com a aval a un determinat capteniment durant la legislatura i d’uns compromisos contrets que es volen fer realitat.

I allí hi serà el PSC: més que ministeris, que si dos, tres, o quatre… el que realment vol i es proposa el socialisme català és que el que s’ha compromès es compleixi, perquè ens han votat per això, per millorar el benestar de Catalunya que ens ha tornat a renovar la confiança. Que la nostra capacitat d’influència en el nou Govern es tradueixi en polítiques concretes, aspectes que ja van començar a caminar en els darrers quatre anys i que ara hem de culminar amb èxit.

I tot plegat amb estabilitat, que és l’altre gran missatge del 9 de març. Els catalans van votar estabilitat, fent confiança al principal partit del Govern a Catalunya. El país necessita tranquil·litat i estabilitat política i institucional, afavorir l’entesa i el diàleg amb Madrid i desenvolupar al màxim el seu autogovern. Nosaltres així ho farem, per la consecució dels objectius polítics que Catalunya té plantejats. Anem a totes!


(Article meu publicat ahir al Singular Digital)



En relació al resultat de les eleccions us recomano l'anàlisi que en va fer el passat diumenge dia 16 de març en el seu diari el viceprimer secretari del PSC i portaveu del grup parlamentari Miquel Iceta

Visita a l'escola PAIDEIA





Vull compartir amb vosaltres aquestes imatges de la visita que vam fer amb la Carme Chacon, en mig de la campanya electoral, a l’escola d’educació especial PAIDEIA, en agraïment a tots els nens i nenes que la van rebre amb tant d’entusiasme i a professors i a pares i mares que van voler compartir amb nosaltres els reptes de futur que tenen plantejats com a escola inclussiva.

7.3.08

No ens podem confiar




Aquest diumenge estem tots cridats a votar i el panorama, hores d’ara, està plenament obert. Si fem cas de les darreres enquestes publicades, les expectatives d’un triomf de Zapatero sembla que són millors que dies enrere, en els que l’empat en vots –que no oblidem pot significar una victòria en escons del PP- era més plausible. D’altra banda, el segon debat Zapatero-Rajoy va decantar l’opinió pública a favor del primer.

Ara bé, hi ha altres dades en les enquestes que cal tenir en compte. L’electorat del PP és plenament fidel. No hi ha cap dubte de que la dreta anirà a votar. En canvi, l’electorat socialista fluctua uns punts amunt o uns punts avall en funció de la intuïció que tenen els ciutadans d’influir en els resultats. Així, a la que sembla clar que guanyarà Zapatero, baixa uns punts la intenció directa de vot vers els socialistes. Alguns electors, amb la confiança de que no tornarà la dreta a Espanya, creuen que es poden permetre el luxe de poder ser més crítics amb el sistema polític i optar per l’abstenció. Altres electors es poden plantejar votar opcions polítiques, tot i que legítimes, més minoritàries, les quals estan dedicant tots els seus esforços a donar per fet que guanyarà Zapatero i que, ara, el que cal és votar-los a ells perquè tinguin capacitat d’influir a Madrid.

Com diu la nostra candidata, la Carme Chacon, el dia 9 a les 9 del matí tots els comptadors estaran a zero i cal anar a votar, massivament, per evitar que torni la dreta més reaccionaria a governar el nostre país. El vot al PSC és l’únic que assegura que continuem avançant en el progrés social endegat en els darrers quatre anys.


Aquest article meu el publica avui el semanari El Far que va encartat en el Periódico al Baix Llobregat
Les fotos són de l'espectacular acte electoral celebrat ahir dijous pels socialistes catalans al Palau Sant Jordi amb Jordi Hereu, José Montilla, Carme Chacon, Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero. Un acte vibrant!!

5.3.08

A Catalunya li convé un govern socialista a Espanya


Estem a la recta final de la campanya electoral de les eleccions generals del dia 9 de març. Ahir dilluns, i també diumenge, s’han publicat les darreres enquestes a diversos diaris, les quals dibuixen un escenari d’una diferència de 4-5 punts a favor dels socialistes, de José Luis Rodríguez Zapatero. Pel que fa al nombre d’escons, els socialistes mantenim, 2 escons amunt o avall, els mateixos que vàrem aconseguir el 2004. Aquest no és un mal resultat si tenim en compte que no fa gaires setmanes la distància que sortia en algunes enquestes era tan sols d’un punt.

Ara bé, les enquestes d’aquests darrers dies també indiquen clarament que el PP pot incrementar el seu número d’escons i que, per tant, la distància amb el PSOE es podria reduir. De produir-se, podríem veure’ns immersos en un escenari de pactes molt més complicat que el que hem viscut en la darrera legislatura.

Uns pactes de formacions nacionalistes, PNV, CiU o CC, que, de la mateixa manera que poden pactar amb Zapatero, podrien pactar amb Rajoy. En el cas de Convergència i Unió, de fet, no seria cap novetat. És que potser no van pactar durant vuit anys seguits amb el Partit Popular de José Mª Aznar encara que ara vulguin esborrar-ho de la nostra memòria? Vuit anys que no van ser profitosos per Catalunya, durant els quals vàrem patir un retard considerable en les infraestructures, també en les rodalies de Renfe o en les inversions en la xarxa elèctrica. No fa pas tants dies que Josep Antoni Duran i Lleida afirmava en una entrevista que no podia pas afirmar que no pactaria amb el PP i justificava, tanmateix, el pacte del 2005, el del Majèstic!


D’altra banda, el Partit Popular està canviant el seu missatge amb l’objectiu de fomentar l’abstenció. Fins i tot un dels seus ideòlegs de campanya, Gabriel Elorriaga, secretari de comunicació del PP, se li va escapar aquesta estratègia en una entrevista en el diari britànic Financial Times. Que la gent pensi que les eleccions les té guanyades el PSOE li va be al PP. Els seus votants aniran a votar de tota manera –això és el que diuen totes les enquestes d’ara i d’abans, la fidelitat del vot de la dreta és molt més gran que el de l’esquerra- mentre que el vot d’esquerres i el de centre, sempre més crític i exigent, pot quedar-se a casa confiat que, de tota manera, la dreta no tornarà a governar. Amb aquesta confiança, també, altres persones poden tenir la temptació de votar altres opcions, tot i que respectables, més minoritàries. Tot això, no fa altra cosa que afavorir el Partit Popular i ens podria portar a que la dreta més reaccionària, la que en aquests moments representen Rajoy, Aznar, Zaplana, Acebes o Pizarro, pogués tornar a governar Espanya. A les nostres mans està evitar-ho!

Hi ha dos missatges de la campanya electoral dels socialistes catalans que crec que són del tot encertats. El primer, “Si tu no hi vas, ells tornen”, és ben clara i acabo d’explicar-ne els arguments. El segon, el missatge de la Carme Chacón, el de “La Catalunya optimista”, també. És del tot evident que el proper diumenge votem qui governarà a Espanya, però també ho és que Catalunya vol tenir, i li correspon, un pes important en les decisions del conjunt de l’Estat. Els socialistes catalans representem majoritàriament la Catalunya optimista que vol desenvolupar el nou Estatut, amb un nou acord de finançament més just, que vol executar totes les infraestructures previstes que ens han de fer cada vegada més competitius, que vol invertir el progrés econòmic en millora del benestar de tots i en la reducció de les desigualtats, la Catalunya de la igualtat d’oportunitats. Aquesta, i no d’altres, és l’aposta que interessa a Catalunya, l’aposta segura per Catalunya en les properes eleccions!