26.3.07

EL CANVI A MOLINS DE REI


Estic molt contenta!. Avui, diumenge 25 de març, hem fet l’acte de presentació del nostre candidat a l’alcaldia de Molins de Rei, el Xavi Paz. Hi ha vingut molta gent (la platea i les llotges del Foment plenes) i l’acte ha sortit rodó! (felicitats a tots els que més hi han treballat per fer-lo possible).

La presentació de l’acte, molt bé. L’han fet el Lluís Posada (un professional del mon del cinema i un bon amic de tots nosaltres, que ja va fer la presentació el 2003) i la Jèssica Revestido, una nova incorporació al projecte socialista de Molins de Rei, jove, ben preparada i vinculada al Barri del Canal (i a més, filla de la Nina, una companya meva del cole!).

La presentació del Xavi com a candidat ha estat a càrrec de la Carme Chacón, vicepresidenta del Congrés dels Diputats, espluguenca i bona companya i, sobretot, amiga. Amb la “soltura” que la característica ha aconseguit primer tocar-me la fibra quan m’ha anomenat i, el que és molt important, ha encertat de ple les qualitats del Xavi: proximitat, preparació, esperit guanyador, franquesa, il·lusió, força....

Seguidament un vídeo que començava amb imatges antigues dels socialistes molinencs i que ens ha fet aflorar algunes llàgrimes als més “antics” en veure fotos de l’Ernest Ribé, el Pedro Vicente, el Salvador Ladevesa, el Josep Comas... companys tots ells que ens han anat deixant en els darrers anys; que continuava amb imatges del Xavi de petit, amb la família, de molt jove amb els amics, a l’atletisme, amb bicicleta o amb l’equip del Barça; i que acabava amb les imatges més recents del Xavi com a candidat en diferents llocs i espais i amb ell mateix explicant-nos el seu compromís amb Molins de Rei. Genial! Felicitats als realitzadors del vídeo!

I finalment el més important de tot: el discurs del Xavi. Un discurs sòlid i ben elaborat, que podreu trobar de ben segur demà mateix a la seva web, xavipaz.cat. Ha anat desgranant els trets fonamentals de les polítiques que proposa (que proposem) per la vila, posant un èmfasis molt especial en aquells temes més quotidians i convençut de les potencialitats que tenim els molinencs i molinenques. Crec sincerament que de les paraules del Xavi se’n desprèn sobretot una conclusió: amb el Xavi Paz com alcalde, Molins de Rei pot canviar i pot ser molt més, sense perdre res del que té de bo.

15.3.07

És necessària la discriminació positiva de les dones?

Un article meu publicat al Singular Digital aquest dimarts 20 de març:

Amb la recent aprovació de la Llei per la Igualtat efectiva de dones i homes s’ha tornat a obrir la polèmica sobre si és necessària la discriminació positiva en favor de les dones. La llei no ho planteja únicament per la política sinó també en el terreny de les empreses privades.

Uns diuen que a les llistes electorals o als càrrecs directius hi han d’anar els més preparats, siguin homes o siguin dones. Qui val, val! Qui s’ho guanya ho aconsegueix! D’altres, els més favorables a la llei, afirmem que si no s’impulsen mesures que forcin l’accés de les dones als llocs de responsabilitat no s’aconseguirà la igualtat real en molt de temps.

Que les dones han estat secularment discriminades és indiscutible. En el conjunt dels ajuntaments espanyols només hi ha un 27,35% de dones avui dia. I això en uns moments en que, afortunadament, portar dones a les llistes és ja per a molts un valor electoral. En les empreses que cotitzen en borsa només el 4% dels membres dels consells d’administració són dones. Només una tercera part dels càrrecs directius, en general, l’ocupen dones i els salaris de les dones són, en promig, un 30% més baixos que els dels homes.

Dir que no calen mesures de discriminació positiva és posar-se una vena als ulls. És clar que el que voldríem tots és que aquestes mesures no fossin necessàries perquè veritablement tots tinguéssim les mateixes possibilitats d’accés, però, malauradament, la situació encara no és aquesta ni de bon tros.

Benvinguda sigui una llei que obliga a que les llistes electorals – les de les eleccions municipals del proper mes de maig també – siguin paritàries (que la presència de cap dels sexes superi el 60%). Benvinguda sigui una llei que obliga a les empreses de més de 250 treballadors a negociar un pla d’igualtat per tal d’evitar la discriminació salarial i en la promoció interna. També altres mesures que preveu la llei per afavorir la conciliació familiar i laboral d’homes i dones són necessàries per tenir igualtat d’accés al treball i també, per què no?, que els homes puguin gaudir més de la paternitat.

És cert, però, que les mesures de discriminació positiva han de ser transitòries. N’hi ha d’haver mentre no s’assoleixi la igualtat real. Algun dia, esperem que no molt llunyà, la desigualtat entre homes i dones s’haurà superat i no caldran lleis d’igualtat. Aleshores tindran raó els qui diguin que qui ha d’ocupar un lloc de responsabilitat ha de ser únicament qui estigui més preparat.

14.3.07

100 dies del nou govern: fets i no paraules


Avui m’ha tocat fer la pregunta del meu grup parlamentari al President de la Generalitat en la sessió de control del Ple del Parlament. L’he feta sobre el balanç de l’acció de govern dels primers 100 dies. Passo a reflectir aquí alguns paràgrafs de la meva intervenció:

“Dijous passat el nou govern de Catalunya va complir 100 dies. 100 dies d’una etapa de governació estable, tranquil·la i serena. D’un govern fort i sòlid, exigent i rigorós, que no es deixa arrossegar ni pels pessimistes, ni pels que només coneixen la cultura de la queixa, ni per aquells als qui només interessa la crispació i que fins i tot estan disposats a desmembrar el país per tal de tornar al poder.

En aquests 100 dies el govern ha estat prolífic. De fet, no partíem de zero i s’han tornat a posar en marxa els principals projectes i actuacions gestats en el mandat anterior.

En 100 dies, 17 projectes de llei. Dos especialment representatius de la voluntat fermament expressada pel President de prioritzar la política social: la llei de serveis socials i la del dret a l’habitatge.

D’altres, com la llei de modernització de l’Institut Català de la Salut, o el de creació l’Institut de Seguretat, o el del Consell de Relacions Laborals, per enfortir els serveis públics i millorar-ne la qualitat.

Juntament amb les lleis, mesures importants a l’àmbit social com les prestacions per a les persones dependents, els ajuts a les famílies amb infants a càrrec o l’aprovació de la inversió per a la construcció de nous equipaments destinats a gent gran, malalts mentals i per a persones amb discapacitat.

La convocatòria de 6800 places de mestres i de professors de secundària, i de 2.700 places de personal sanitari. 5 milions d’euros per a l’organització d’activitats extraescolars, 27 nous plans educatius locals. 45 nous convenis de col·laboració i de cessió de sòl amb els ajuntaments per a la construcció d’habitatges protegits de lloguer i de propietat.

Fets i no paraules!

Això només són alguns exemples del que han donat de sí només tres mesos de bon govern, d’un Govern que sap el que vol per Catalunya, que és allò que més interessa els ciutadans. Un govern sòlid i treballador i que afronta amb valentia la feina que queda per fer.

Per això, ahir mateix el Consell Executiu va aprovar el Pla de Govern 2007-2010, en el que el primer eix programàtic és precisament el de les persones i el seu benestar. “

6.3.07

En democràcia no s’hi val la venjança

Transcric aquí un article meu publicat al Singular digital d'aquest dimarts 6 de març:

Contínuament em pregunto com pot ser que el Partit Popular prengui una actitud tan irresponsable i tan indecent en la lluita contra el terrorisme d’ETA.

Perquè irresponsable i indecent és l’actitud del PP en relació la decisió de fer complir a l’etarra De Juana Chaos la seva condemna per un delicte d’amenaces en règim de presó atenuada.

El Partit Popular està disposat a tot per aconseguir tornar al Govern. Estan disposats a mentir tantes vegades com calgui. Estan disposats a aixecar les més baixes passions sense mesurar-ne les conseqüències per a la democràcia i pel conjunt del país.

Què és sinó instint de venjança contra els terroristes el que intenta aixecar el PP en contra del Govern Zapatero per tal de tenir èxit en la seva convocatòria de manifestació del proper cap de setmana? Rajoy fa una crida a reclamar venjança en contra d’un assassí sense tenir en compte res més. No importen les conseqüències que podia haver tingut la mort de De Juana com a resultat de la vaga de fam de més de 100 dies. No importa que ja hagués complert la pena pels seus 25 assassinats tal i com determinaven les lleis. No importa que la condemna que compleix sigui per un delicte d’amenaces i que ja n’hagi complert més de la meitat. No importa que s’hagi respectat escrupolosament la legalitat en canviar el règim penitenciari a presó atenuada. No importa que de no haver pres aquesta decisió s’hagués fet un màrtir d’un etarra assassí. Res de tot això importa al PP.

Aquests dies hem hagut de sentir de boca d’alts dirigents del PP coses tan terribles en democràcia com reclamar la mort d’algú, per més que aquest sigui un assassí que no hagi mostrat penediment dels seus crims. Com gosen en nom de l’Estat de dret reclamar venjança? És que en nom de l’Estat de dret podem actuar com els terroristes, com els assassins?. És que potser podem reclamar que es torni a complir una pena de presó (la dels assassinats) si legalment ja està complerta?... Malauradament, són masses els interrogants que s’obren davant d’aquestes actituds antidemocràtiques i, fins i tot, inhumanes dels populars.

L’actitud indecent i sense límits del Partit Popular contrasta enormement amb l’actuació del PSOE i de la resta de formacions polítiques democràtiques quan el PP governava a Espanya. Fins i tot, la seva actitud actual contrasta amb la que els governs Aznar van tenir, essent ministres Rajoy, Acebes, Zaplana, Piqué i Mayor Oreja pel que fa al compliment de penes i excarceracions de presos etarres, sobre tot durant l’anterior treva d’ETA. El propi De Juana Chaos va ser traslladat a la Península des d’una presó de Melilla i se li van aplicar beneficis penitenciaris per haver escrit un llibre, que precisament no demostrava cap penediment. Veritablement, un exercici de cinisme sense límits per part del PP!


Foto: Banderes franquistes en una darrera concentració convocada pel Partit Popular (El País)

Hipoteques inverses

El passat divendres el Consell de Ministres va aprovar el Projecte de llei de modernització del mercat hipotecari, de regulació del règim de les hipoteques inverses i de l'assegurança de dependència i altres normes tributàries. Una bona

notícia
!

Algunes entitats bancàries ja ofereixen a l’actualitat “hipoteques inverses”. Ara el Govern les regula per tal de donar seguretat a la persona que la contracta, reduir-ne els costos, exigir-ne transparència i evitar al consumidor possibles abusos.

Així, a partir que el projecte de llei estigui aprovat, totes les persones majors de 65 anys o bé les persones de menys de 65 anys que siguin grans dependents o dependents severs (graus III i II respectivament de la Llei de la dependència), podran formalitzar una hipoteca inversa sobre la seva vivenda habitual si és de la seva propietat. La persona que formalitzi una hipoteca inversa seguirà sent propietària del seu habitatge i hi podrà seguir vivint, si vol, fins la seva mort. L’entitat bancària li pagarà una renda, que pot cobrar mensualment o d’una sola vegada, en funció del valor de taxació de l’habitatge. Un cop mort el beneficiari, els hereus podran recuperar la vivenda pagant a l’entitat bancària, en el termini que s’estableixi, els deutes i els respectius interessos acumulats fins el moment de la mort, sense que el banc o caixa pugui exigir cap altre tipus de compensació. També es preveu reducció de costos i d’impostos sobre aquest producte financer.

La llei obligarà a les entitats de crèdit que ofereixin aquets préstecs a donar assessorament al jubilat o persona dependent a través del defensor del client o a través d’altres mecanismes, per tal de garantir la transparència i la defensa dels drets dels prestataris. Les hipoteques inverses també podran ser formalitzades per dues persones grans copropietàries i les condicions seran igualment vàlides fins a la mort del darrer propietari. D’altra banda, també es posen condicions per assegurar la independència de les entitats que fan les taxacions del valor dels immobles.

Deia que aquest projecte de llei és una bona notícia ja que hi ha molta gent gran en situació econòmica precària i que l’únic de que disposa és del seu pis. D’altra banda, invertir en la vivenda habitual també es converteix en una manera d’estalviar per quan siguem grans.
L’esforç que representa haver comprat un habitatge ha de repercutir, en primer lloc, en un benefici per un mateix. Als fills cal donar-los educació, estudis si és possible, possibilitats de tenir una professió i de poder portar una vida autònoma, més que no pas pensar en deixar-los la casa en herència. En tot cas, l’herència pels fills ha de ser allò que quedi en el moment de la mort després d’haver viscut el més dignament possible.