18.12.05

LA MILLOR SORT: LA DEL CUPÓ DE L'ONCE!



El passat dimarts 13 de desembre, com ja és tradició de cada any, l’ONCE Catalunya va celebrar un dinar-festa de Santa Llúcia al que vaig tenir l’honor de ser convidada.

El dinar va aplegar gairebé 2000 persones i va comptar amb l’assistència, entre moltes altres personalitats, de la consellera de Benestar i Família, Anna Simó, de l’alcalde de Cornellà, Antonio Balmon, i de l’alcalde de Barcelona, Joan Clos. A la foto podeu veure al delegat de l’ONCE al Maresme, Pere Badia, amb qui vaig compartir taula en el moment en que la Tuna ens va dedicar una de les seves cançons.

He volgut fer referència en el meu blog a aquest dinar perquè crec sincerament que l’ONCE està fent a Catalunya una tasca admirable per a la promoció de l’autonomia personal i la plena integració a la societat de les persones cegues i deficients visuals. Són moltes les persones en aquesta situació que reben de l’ONCE, de manera gratuïta, moltíssims serveis i ajuts per a l’educació, la rehabilitació i la inserció laboral, com també per a facilitar-los l’accés a la cultura i l’esport, i molts altres serveis per tal de tenir una igualtat d’oportunitats. L’ONCE compte a Catalunya amb 9359 afiliats.

En una compareixença que va fer l’entitat, el 29 de novembre passat, a la Comissió de Política Social del Parlament, la delegada territorial de l’ONCE a Catalunya, l’amiga Teresa Palahí, va exposar la feina que estan portant a terme, quina és la situació actual i quins són els reptes de futur per tal de poder atendre totes les necessitats dels seus afiliats, persones cegues i persones amb discapacitat. En aquells moments ja va expressar les seves preocupacions pel que fa a la caiguda de les vendes del cupó de l’ONCE que constitueix la principal font de finançament de l’entitat per a poder portar a terme la seva tasca.

Just el mateix dia de Santa Llúcia es va conèixer la notícia de que l’ONCE té pèrdues per primer cop en els 67 anys d’història (podeu veure la notícia de El Periódico). Les vendes del cupó, el seu producte estrella, han caigut un 10% durant aquest any 2005, degut a l’agressiva competència de les altres loteries amb “pots” súper milionaris. És per això que faig des d’aquí una crida a elegir el CUPÓ DE L’ONCE, a l’hora de cercar la sort!

Cal tenir-ho present a l’hora de buscar la sort. Com diu la mateixa ONCE: Jugant al cupó fas realitat els somnis de molts persones cegues. Gràcies al cupó, l’ONCE els proporciona rehabilitació, educació, feina, adaptacions tecnològiques... En definitiva, fas realitat el somni de la INTEGRACIÓ.
El cupó permet donar feina a 59.200 treballadors a tot Espanya, suport educatiu a 8500 nens cecs i deficients visuals, atenció social a les més de 4.500 persones que cada any perden la vista i també serveis i ajut per a d’altres col·lectius de persones discapacitades, destinant 75 milions d’euros a l’any en programes d’integració social i laboral.





Doncs ja ho sabeu. Si voleu tenir sort, la millor opció, la més solidària, és la del CUPÓ dels cecs.

6.12.05

Un Estatut millor, una Constitució més forta (article a El Punt, 6-12-05)


Avui, dia 6 de desembre, és el dia de l’Estatut. No, no es tracta d’un error: és el dia de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Perquè celebrar el dia de la Constitució és també celebrar totes les lleis que al llarg d’aquests anys l’han anada desplegant i millorant, com la proposta de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que el passat 2 de novembre es va començar a tramitar a les Corts. Així, els catalans i les catalanes estem participant aquest any més activament que ningú en la commemoració de l’aniversari de la Carta Magna, ja que hem enviat al Congrés dels Diputats un Estatut que la respecta i al mateix temps aprofundeix en el model d’Estat que s’hi fixa, fent-lo avançar cap al federalisme.
Òbviament, la campanya que el PP manté a tota Espanya ha fet que des de molts sectors això no es vegi de la mateixa manera. En democràcia hem d’admetre, i admetem de bon grat, que algú discrepi de nosaltres i defensi les seves idees. El que no és tolerable és que això es faci amb mentides i apel·lant als instints més baixos, com la por. A això es dedica el PP quan diu que Espanya es trencarà, que ens endurem els calers dels nostres conciutadans i que a sobre ho fem en connivència amb ETA.
La sort és que contra aquests arguments, no cal fer gran cosa: n’hi ha prou amb recomanar la lectura dels articles de José Maria Aznar a La Nueva Rioja l’any 1979, en què també deia que la Constitució trencaria Espanya, i que el sistema de finançament autonòmic, llavors tan incipient, seria la ruïna per a l’Estat. D’això fa gairebé trenta anys, i les coses han anat tan bé que fins i tot ell va poder governar un país fonamentat en aquesta Constitució i els ciutadans el van poder treure del govern quan van comprovar que els mentia i els enganyava dia sí, dia també! Potser a Aznar no el va acabar de convèncer, aquesta part de la Constitució que diu que cada quatre anys s’han de fer eleccions i s’ha d’acatar el resultat de les urnes, vista l’actitud que des de llavors ha fet adoptar al seu partit.
Motius per defensar l’Estatut, en tenim de sobres, i a aquestes altures són prou coneguts: és ambiciós, respecta la Constitució, deixa molt més clar quines són les competències de Catalunya i quines les de l’Estat, aprofundeix en l’autogovern... És un Estatut radicalment diferent del de l’any 79, perquè recull gairebé 30 anys d’experiència i s’adapta a noves realitats socials i polítiques, com la immigració i la UE... És difícil anar-hi en contra amb arguments de pes, i és per això que el PP s’hi oposa amb males arts.
Perquè en realitat, al PP tant li fa si Espanya es trenca o no es trenca, o si hi ha un finançament millor o pitjor, ni res de tot això: per a ells l’Estatut –i, de fet, també la Constitució- és una arma per atacar i desgastar el govern progressista de José Luís Rodríguez Zapatero. En realitat, van en contra de les millores socials de l’actual president del Govern espanyol, que va retirar les tropes de l’Iraq escoltant la voluntat dels ciutadans, que treballa per millorar l’ensenyament amb la LOE, que acaba amb la discriminació dels homosexuals, que lluita contra la violència domèstica... Evidentment, els populars no poden tolerar que les coses vagin millor per a la majoria, quan el que volen és que vagin bé només per a ells i els seus amics.
Així doncs, els socialistes no necessitem organitzar cap manifestació a la Puerta del Sol (o era a la Plaza de Oriente?) per demostrar l’adhesió a la Constitució, com fan altres que no deuen tenir la consciència tan tranquila. En tenim prou amb mostrar el respecte cada dia a l’Estatut –el vigent i el que hem proposat a les Corts- i als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, sense dir mentides, ni difamar, ni manipular informacions, ni insultar els contrincants de la resta de partits polítics. Respectar la Constitució seria, per exemple, no anar dient que l’Estatut aprovat democràticament pel Parlament és en realitat obra d’ETA. Respectar la Constitució és, per exemple, voler que se’n pugui fer una nova lectura, més d’acord amb els temps que corren, i proposar que s’aprovi un Estatut que servirà per millorar la vida dels catalans i les catalanes.

2.12.05

LA PLAZA DE ORIENTE. Article publicat a Eurotribuna



El partit més conservador de la dreta europea convoca per dissabte una manifestació a favor de la Constitució. Curiós, tenint en compte que els actuals dirigents del partit opinaven coses com aquestes just abans que la Constitució s’aprovés. Com veureu, Aznar no era precisament el defensor de la Carta Magna en què s’ha convertit darrerament.
La manifestació de dissabte és un pas més en l’estratègia de crispació a que el PP ens vol arrossegar, després de titllar de “pancarteros” els milions de persones que ens varem manifestar contra la guerra a l’Iraq. Llavors no volien manifestacions, i ara sembla que cada dissabte hagin de sortir al carrer per protestar contra les mesures progressistes del govern de Zapatero: contra la LOE, contra els casaments entre persones del mateix sexe…
La concentració convocada dissabte a la Puerta del Sol –bé podria ser la Plaza de Oriente, on alguns nostàlgics segurament es trobarien com a casa- és contra l’Estatut i contra el govern de Zapatero en general. Perquè… algú recorda que algun dia de la Constitució el PP hagi convocat una manifestació a favor de la Carta Magna? Per què han esperat gairebé 30 anys per fer-ho? Doncs perquè ara hi ha un govern progressista, i toca crispar l’ambient polític per mirar de fer-lo fora al més aviat possible. I si per això cal manipular els sentiments de milers de persones que acudiran a la manifestació pensant que realment així defensen la Constitució, doncs es manipula i punt.
L’estratègia que segueix aquests dies el PP recorda la que va seguir entre el 93 i el 96 per acabar amb el govern de Felipe González i obrir l’etapa involucionista de José María Aznar. Les actituds i les declaracions dels seus líders recorden altres temps, i aquesta vegada no se n’escapa ni Josep Piqué, que fins ara sempre s’havia mantingut a certa distància de cert tipus de discurs.
Sortosament, el rècord dels anys d’Aznar i de les mentides que la cúpula del PP va difondre a tort i a dret quan era al govern encara és viu a la memòria dels ciutadans i ciutadanes, de manera que aquests tipus de discurs –“Espanya es trenca, les esquerres són el dimoni”- han perdut molta credibilitat.