31.5.04

LA VERITAT SOBRE L'INCREMENT DELS IMPOSTOS I ELS COMPTES DEL 2003. Casa de la Vila

L’actual equip de govern ha donat mostres clares de la seva feblesa en la seva actuació en front dels resultats dels comptes municipals de l’any 2003.

A finals del 2003, van posar-se a mirar l’estat del pressupost, amb un retard de mesos. L’únic que van saber fer va ser alarmar-se, però sobretot, van fer malament els comptes.

L’únic recurs que se’ls va acudir va ser carregar contra el passat equip de govern. I és curiós que estigués personificat únicament en els socialistes, com si el 2003 no fos l’alcalde l’Ivan Arcas, d’Iniciativa. Però el retard i l’alarmisme no ho és tot el que cal denunciar: El pitjor és que van fer malament els comptes. Van dir que hi havia una previsió deficitària dels comptes del 2003 d’uns 524.000 euros (87 milions de pts), quan, en acabar l’exercici, resulta que hi ha un superàvit de 728.000 euros (121 milions de pts). Aquest, i no un altre, és el resultat real corresponent al pressupost del 2003. Aquesta és una dada que no s’ha donat a conèixer per l’equip de govern i només s’ha dit el que s’anomena romanent de tresoreria que ha tingut un resultat també positiu de 40.000 euros (6,7 milions de pts.).

Ara corren a posar-se més medalles per tapar aquesta incompetència i emmascarar les falses acusacions. Diuen que gràcies a les seves correccions s’ha superat la falsa previsió de dèficit, quan només en van corregir 39 milions de pessetes i el seu error de càlcul ha estat de 208 milions de pts (121 milions de superàvit real més els 87que deien que hi hauria de dèficit).

Però el més greu no han estat les mentides, les inexactituds i les falses acusacions. El pitjor ha estat que el govern les han utilitzat per enganyar els ciutadans i ciutadanes i fer la pujada més desproporcionada i injustificada dels impostos i taxes dels últims anys. Han fet pagar als molinencs i molinenques la seva incompetència, tot i enredant-los amb xifres mal calculades.

Recordem algun dels increments d’impostos per al 2004 que va fer l’actual govern municipal tot dient que el pressupost de 2003 estava mal fet i que tindria molt de dèficit:
q Impost de vehicles: 11%. El màxim previst per la llei. Tant alt com el de la ciutat de Barcelona
q Impost de Bens Immobles: 6,63% els habitatges i 99,64% usos industrials, comercials i altres.
q Taxa d’escombraries: 12%

L’Ajuntament va apujar els impostos de manera abusiva dient que hi hauria dèficit. Com que hi ha hagut superàvit, reclamem, doncs, que es rebaixin per l’any que ve.

Carme Figueras i Siñol
Portaveu del grup municipal socialista

7.5.04

EL FRACÀS DE BUSH I AZNAR. Article publicat a El Far

A començaments d’aquesta setmana l’expresident del Govern, José Mª Aznar, presentava davant d’un auditori (ben popular) el seu llibre sobre els seus vuit anys de govern. En el seu discurs va arremetre contra la decisió de José Luis Rodríguez Zapatero de retirar les tropes espanyoles de l’Iraq. Va qualificar la mesura com “la primera victòria del terrorisme islamista” i com “una cessió davant el terror”, dient també que així seriem cada dia més vulnerables.

Caldria recordar els arguments amb que Aznar va justificar el seu alineament amb la política del president nord-americà George Bush quan, en contra de l’opinió del 90 % dels espanyols, va decidir que Espanya anava a la Guerra de l’Iraq: la pacificació de la zona, la seguretat mundial (lluita contra el terrorisme internacional), i el control del preu del petroli (i, per tant, la defensa de les economies occidentals).

Doncs be, Sr. Aznar, cap d’aquests tres motius principals s’ha aconseguit:

La zona és hores d’ara un veritable polvorí. La població iraquiana està rebent de manera continuada els efectes d’una guerra que amenaça a perpetuar-se per molt de temps.

La sensació d’inseguretat és cada vegada més gran a tot el mon. Desgraciadament, Aznar es va ben equivocar quan va dir que “el mundo es hoy más seguro que antes” des de les Illes Azores, amb un somriure d’orella a orella al costat de Bush i Blair.

I, finalment, el preu del petroli està, hores d’ara, molt per sobre del que estava abans de la guerra.

Seria bo que José Mª Aznar reflexionés sobre tot això. Rectificar és de savis.

Carme Figueras i Siñol
Diputada del PSC al Parlament de Catalunya


Article El Far
7 de maig de 2004.