25.7.07

El canvi a la direcció de PP: una mala notícia pels catalans

No sé per què em sembla que el canvi de la direcció del Partit Popular a Catalunya no és una bona notícia a la política catalana.

Si el PP de Piqué podia tenir elements de més centralitat i, fins i tot, elements de més bones maneres, el PP de Daniel Sirera serà ben diferent. Sirera és un diputat punyent, que no té manies a l’hora d’utilitzar formes molt més agressives, truculentes fins i tot. Només cal recordar intervencions seves al Parlament de Catalunya, en les que no dubta de fer-se ressò de les informacions d’alguns mitjans de comunicació interessats o de notícies no fonamentades. Sirera no té problema per utilitzar mecanismes poc ortodoxes –fins i tot aparèixer en el faristol del Parlament amb un “kubotan”, aquell punxó defensiu que utilitzen els cossos policials- per erosionar el Govern.

M’agradaria equivocar-me, però molt em temo que a Catalunya el PP es radicalitzarà de ple en els mesos vinents, amb la vista posada a les eleccions generals. El seu discurs serà el de la inseguretat, que lligarà inevitablement amb la immigració, fent un totum revolutum.

“Tots els ajuts socials són pels immigrants, la inseguretat al carrer és per culpa de la immigració, els socialistes el que volen són papers per tothom, la policia no fa be la seva feina....”, sentirem dir al PP. I aquest és un discurs molt semblant al de l’extremadreta francesa, ple de demagògia, que només porta a la crispació i al deteriorament de la convivència.

Si a tot això hi afegim el discurs anti-Estatut de Catalunya, el discurs més que demagògic sobre el suposat afebliment del castellà a casa nostra i la utilització de la política antiterrorista com a arma electoral, que són els eixos bàsics del PP a Espanya, tenim ben preparats els plats que haurem de menjar-nos el propers mesos també a la política catalana.

Amb en Josep Piqué, el PP de Catalunya era més moderat i més sensat que el PP d’Espanya. El Partit Popular de Piqué era prou diferent del de Zaplana, Acebes i Rajoy. Ara el PP de Catalunya serà el de Sirera, Zaplana, Acebes i Rajoy. Serà el de la crispació, el del tot si val per aconseguir guanyar el Govern d’Espanya, el del tot si val encara que sigui en detriment de la convivència i la cohesió territorial i social. És una veritable llàstima!


Article meu publicat ahir al Singular Digital

12.7.07

Olé Chacón, Olé Zapatero!




La darrera setmana ha estat la d’una cadena d’encerts del president Zapatero, que ens ha omplert de satisfacció a molts catalans i catalanes.

En primer lloc per com va afrontar el debat de política general al Congrés dels Diputats, per com va connectar amb els problemes que afecten a la gent i per com va combatre les postures cada cop més retrògrades i allunyades de les necessitats dels ciutadans del cap de l’oposició, Mariano Rajoy.

En segon lloc, pels compromisos que va assolir. Compromisos socials, per donar resposta inquietuds i angoixes reals. Compromisos per a la construcció de l’Espanya plural. I, en especial, el compromís del traspàs del servei de Rodalies de Renfe a la Generalitat de Catalunya, el mes de gener del 2008. Val a dir que en aquesta qüestió és veritablement patètica l’actitud de CiU, que trasllueix el sentiment de frustració i de fora de joc que han de sentir els seus membres en aquests moments. Volen apuntar-se tot el mèrit quan, en realitat, no en tenen cap. El fet que el president Zapatero ho anunciés en una intervenció en resposta del Sr. Duran no significa res més que això. És evident que si no hi hagués un treball intens previ com el que ha fet el Govern de la Generalitat en les negociacions amb el Govern de l’Estat, no s’hagués pogut llançar aquesta promesa. Així li va fer saber Zapatero a Duran quan aquest li demanava més concreció sobre el traspàs. Serà en la comissió bilateral prevista per la setmana que ve, i en totes les negociacions que caldrà seguir fent, on es concretarà el traspàs de Rodalies, que, cal dir-ho amb contundència, és una notícia excel·lent per Catalunya.

I en tercer lloc i no menys important des del meu punt de vista, la remodelació del Govern. Carme Chacón és la nova Ministra d’Habitatge! Una socialista catalana, jove, ben preparada, amb una gran capacitat política i de treball, amb empenta i amb força, amb experiència en el mon municipal com a regidora que va ser de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat i amb vuit anys experiència com a diputada i amb la talla política demostrada en tots els àmbits i en especial com a vicepresidenta primera del Congrés. És ja la segona representant dels socialistes catalans en aquest Govern de l’Estat.

Zapatero ha fet una remodelació de Govern que dóna una idea clara de les seves prioritats en aquest darrer període de legislatura. Prioritats com l’habitatge -principal preocupació dels ciutadans- amb el nomenament d’una persona de la seva màxima confiança; el desplegament dels estatuts autonòmics, amb el canvi del titular del Ministeri d’Administracions Públiques; la salut i la seva vessant de recerca i d’innovació –competències que conserva l’Estat- amb el nomenament del científic Bernat Soria; i la Cultura per a donar un nou impuls a la creació artística i cultural del país. Tot això sense oblidar tot el camí recorregut des del març de 2004, i el que s’està fent, en temes tan cabdals com els de la garantia dels drets i llibertats dels ciutadans o el desenvolupament del sistema protector d’atenció a la dependència.

Article meu publicat al Singular Digital el passat 10 de juliol

9.7.07

ENHORABONA, CARME!




La Carme Chacón és ja la nova Ministra de Vivenda i d’Urbanisme!

Estic molt i molt feliç! Ja li vaig poder dir directament a la Carme el divendres al matí, en saber-se la notícia. Crec fermament que serà una gran Ministra!.

Zapatero l’ha encertat de ple. L’habitatge és la principal preocupació dels ciutadans en aquests moments, a molta distància d’altres problemes. Posar al capdavant d’aquest ministeri a una persona jove – que connecta en aquest sentit amb les necessitats de la gent jove-, ben preparada i molt capaç, una dona amb molt d’ímpetu i força, capaç de comunicar i de fer pedagogia, una bona negociadora, és un gran encert. La seva sensibilitat vers les competències autonòmiques i municipals serà també, en aquest sentit, un valor afegit molt necessari per tal d’ajuntar els esforços de totes les administracions per afrontar el difícil problema de l’habitatge al nostre país.

Conec la Carme des de fa molts anys, no podria dir exactament quants. A banda d’haver parlat anteriorment amb ella vàries vegades tant a les reunions del PSC del Baix Llobregat, com a reunions del carrer Nicaragua, recordo molt especialment una vegada que varem quedar a dinar plegades a Esplugues. Ella acabava de ser nomenada regidora d’Hisenda a l’Ajuntament d’Esplugues, i com que jo ho havia estat vuit anys a l’Ajuntament de Molins de Rei i, en aquells moments, estava encara al Congrés dels Diputats, em demanava consell. Era l’estiu del 2005. Llavors ja em va impressionar per la seva maduresa a pesar de la seva joventut. De veritat que vaig pensar que arribaria molt lluny.

Cinc anys després va anar al Congrés dels Diputats. Jo estava al Parlament de Catalunya. Hem compartit moltes coses en tots aquests anys: a la comarca, a l’executiva nacional, a reunions i més reunions de partit per a elaborar programes, per estratègia, conferències, congressos,.. Però per sobre de tot puc dir amb tota convicció que, en aquests anys, ens hem fet amigues. Una amistat la nostra que la dóna el compartir maneres de ser, conviccions polítiques d’esquerres i el convenciment que la política serveix per fer-nos tots plegats millors cada dia, per canviar les expectatives de futur de la gent, per millorar la vida de tots i, per damunt de tot, per a garantir la igualtat d’oportunitats. Per això hi estem i per això hi dediquem tants esforços personals i tantes hores.

La Carme ha arribat molt lluny i jo n’estic molt contenta. L’aprecio i l’estimo en tot el que val, que és molt, i estic del tot convençuda que serà una gran Ministra del Govern d’Espanya. De la mateixa manera, també estic segura que seguirà sent la gran dona que és. Una bona persona, amiga dels seus amics, oberta i senzilla.

ENHORABONA CARME!