És necessària la discriminació positiva de les dones?

Un article meu publicat al Singular Digital aquest dimarts 20 de març:

Amb la recent aprovació de la Llei per la Igualtat efectiva de dones i homes s’ha tornat a obrir la polèmica sobre si és necessària la discriminació positiva en favor de les dones. La llei no ho planteja únicament per la política sinó també en el terreny de les empreses privades.

Uns diuen que a les llistes electorals o als càrrecs directius hi han d’anar els més preparats, siguin homes o siguin dones. Qui val, val! Qui s’ho guanya ho aconsegueix! D’altres, els més favorables a la llei, afirmem que si no s’impulsen mesures que forcin l’accés de les dones als llocs de responsabilitat no s’aconseguirà la igualtat real en molt de temps.

Que les dones han estat secularment discriminades és indiscutible. En el conjunt dels ajuntaments espanyols només hi ha un 27,35% de dones avui dia. I això en uns moments en que, afortunadament, portar dones a les llistes és ja per a molts un valor electoral. En les empreses que cotitzen en borsa només el 4% dels membres dels consells d’administració són dones. Només una tercera part dels càrrecs directius, en general, l’ocupen dones i els salaris de les dones són, en promig, un 30% més baixos que els dels homes.

Dir que no calen mesures de discriminació positiva és posar-se una vena als ulls. És clar que el que voldríem tots és que aquestes mesures no fossin necessàries perquè veritablement tots tinguéssim les mateixes possibilitats d’accés, però, malauradament, la situació encara no és aquesta ni de bon tros.

Benvinguda sigui una llei que obliga a que les llistes electorals – les de les eleccions municipals del proper mes de maig també – siguin paritàries (que la presència de cap dels sexes superi el 60%). Benvinguda sigui una llei que obliga a les empreses de més de 250 treballadors a negociar un pla d’igualtat per tal d’evitar la discriminació salarial i en la promoció interna. També altres mesures que preveu la llei per afavorir la conciliació familiar i laboral d’homes i dones són necessàries per tenir igualtat d’accés al treball i també, per què no?, que els homes puguin gaudir més de la paternitat.

És cert, però, que les mesures de discriminació positiva han de ser transitòries. N’hi ha d’haver mentre no s’assoleixi la igualtat real. Algun dia, esperem que no molt llunyà, la desigualtat entre homes i dones s’haurà superat i no caldran lleis d’igualtat. Aleshores tindran raó els qui diguin que qui ha d’ocupar un lloc de responsabilitat ha de ser únicament qui estigui més preparat.