4.11.05

ADÉU, PP - Article publicat a El Far


Dia 2 de novembre del 2005 dC. L’Estatut emprèn una nova etapa del seu camí, en què l’acompanyen tots els partits del Congrés. Tots? No! Un partit cada cop menys popular es resisteix a avançar, i opta pel camí de la caverna d’on no han volgut sortir mai. No tenen poció màgica: simplement, s’aïllen perquè pensen que allà tancats –paradoxes de la vida- salvaran tot un país.
Vaig seguir el debat de presa en consideració de l’Estatut al Congrés des de la tribuna de convidats, enfront dels diputats i diputades del PP. La vista era manifestament millorable, però em va servir per constatar fins a quin punt gaudeixen amb aquesta estratègia de crispació, insult i manca de respecte. No deixa de ser sorprenent tanta mala educació al Congrés, aquesta prepotència que els porta a quedar-se sols defensant una Constitució a què van arribar tard. I a més, volen fer fora als que ja hi èrem fins i tot des d’abans del començament!
Per sort, davant les mentides sobre la reforma constitucional encoberta, la separació entre Catalunya i Espanya i la insolidaritat hi va haver les intervencions dels representants del Parlament, de les quals destacaria la de la presidenta del nostre grup, Manuela de Madre, per la seva sinceritat. Òbviament, també s’agraeix molt la valentia de Zapatero.
El PP, doncs, es queda sol en la seva caverna. Com que és profunda, la cridòria dels cavernícoles ressonarà encara força temps, però no hi feu cas. Simplement, és qüestió d’aixecar una mà –la mateixa que han tingut sempre estesa al diàleg- i agitar-la, tot dient, Adéu, PP!

No hay comentarios: